Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
I Esquerra Republicana, ja ho sabem, els ciutadans ja ho saben,
demana en aquest cas el no, el vot negatiu a la proposta d'Estatut.
Per què? Quines són els arguments principals
que acompanyen justament aquesta demanda del vot negatiu
en el referèndum del proper diumenge?
Bé, des d'Esquerra Republicana ja fa molts anys
que havíem proposat als nostres programes electorals
que calia fer una reforma de l'Estatut.
I en concret, a la darrera campanya al Parlament de Catalunya,
a la tardor del 2003, vam ser un dels partits que ho vam plantejar.
I en aquell moment ja dèiem que un dels grans motius,
una de les grans raons per iniciar tot un procés de reforma de l'Estatut
era el de disposar d'un nou model de finançament.
Bé, després de tot el tràmit de dos anys de tramitació d'aquest Estatut
i sobretot el tram final un cop ha passat per Madrid,
hem vist que el resultat ha estat que no hi ha un canvi de model de finançament.
I, per tant, aquell gran motiu que ens impulsava a fer una reforma de l'Estatut
no s'ha complert.
I com que no s'ha complert, no podem donar la nostra conformitat.
Per tant, per això estem demanant el no.
La raó bàsica, doncs, per Esquerra Republicana,
és una qüestió de diners parlant res i curt?
És un dels grans motius pels quals nosaltres demanem el no,
el mal model de finançament.
De fet, més que mal, continua sent el mateix model de finançament
que hem tingut fins a aquest moment, amb alguns retocs.
Per tant, no hi ha hagut un canvi de regles del joc,
que sí que, per exemple, l'Estatut del 30 de setembre aprovat
al Parlament de Catalunya sí que plantejava uns canvis de les regles del joc,
un canvi dels principis que regien les relacions fiscals i financeres
entre Catalunya i Espanya.
Ja sabem les conseqüències que hem tingut durant tots aquests anys
un mal sistema de finançament.
L'ha anomenat dèficit fiscal, un dèficit fiscal que és aquella diferència
que existeix entre el que es recapta a Catalunya i el que no torna
en forma d'inversió de despesa pública,
que pràcticament en aquests moments és una xifra que arriba
el que és la meitat del pressupost de la Generalitat d'un sol any.
Això, anualment, és aquest dèficit fiscal.
I això ens afecta el dia a dia de les persones.
Limita molt la capacitat de la Generalitat per fer polítiques socials,
per exemple, per construir escoles, sense anar més lluny.
I també limita molt la política de la Generalitat
en quant a mesures de suport a l'economia.
Els que defensen el sí, però diuen que el salt qualitatiu
en matèria de finançament és substancial.
Efectivament, ho estan defensant d'aquest aspecte.
Jo crec que bé, el que es nota faltar aquests dies
és un veritable debat sobre el model de finançament,
que jo crec que és la clau de volta on pivota tot,
el de l'Estatut.
Nosaltres defensem, els que defensen el sí,
bàsicament ho defensen en dues línies, en dos arguments.
Per un costat diuen que hi haurà més recursos per la Generalitat,
nosaltres diem que no, que no hi haurà més recursos per la Generalitat.
Per què?
Ells ho argumenten en el sentit que els percentatges
de l'IRPF i de l'IVA pujaran al 50%.
És a dir, la meitat del que recapta de l'IRPF a Catalunya
i la meitat del que recapta d'IVA a Catalunya
anirà a parar a la Generalitat.
I diuen, bé, doncs s'han incrementat aquests percentatges,
per tant hi haurà més recursos.
però compte que aquí hi ha d'aquella cirurgia fina,
cirurgia de bisturí a l'hora d'haver fet la retallada que es va fer a Madrid,
que és que hi ha un mecanisme que s'anomena fons de suficiència,
que fins ara n'èrem receptors d'aquest fons de suficiència
i a partir d'ara, precisament perquè hi ha hagut un increment
dels percentatges de participació amb l'IVA i amb l'IRPF,
aquest fons de suficiència no el rebrem, l'haurem de pagar.
Per tant, el que succeeix, i amb això m'estic basant
en estudis fets des de diverses universitats catalanes
i, bé, autors d'aquestes estudis que en aquests moments
s'estan agrupant al voltant d'aquesta plataforma
que s'anomena Economistes pel No,
estan alertant que exactament el que aparentment
semblarà un increment de recursos per a aquest increment
amb l'IVA i amb l'IRPF s'escaparà
per al fons de suficiència que ara l'haurem de pagar,
que fins ara el rebiem.
Però votar no, diuen també els del sí,
seria quedar-se tal com estem
amb el sistema de finançament actual
i amb l'estatut, amb les competències
que marca l'estatut de l'any 79.
Sí, però ens podem trobar amb una paradoxa
de la qual moltes vegades anem parlant,
fins i tot a nivell de tertúlies en aquesta mateixa casa,
que si una nova competència no ve acompanyada
d'un finançament, és a dir,
si ve una nova competència,
per exemple, quan es va produir el traspàs
de sanitat cap a la Generalitat de Catalunya,
no va venir acompanyada de finançament,
de diners, realment per fer-la funcionar el dia a dia.
Aquí es va produir el famós dèficit sanitari
de la sanitat catalana.
Per què? Perquè no hi havia recursos
per aplicar aquella nova competència.
Doncs, per tant, es pot produir una paradoxa,
que és que no hi ha més recursos
i, en canvi, et cauran algunes noves competències.
Com les finançament?
Com les pagarem?
I aquí és on està la clau del tema.
Un altre dels arguments que fan servir
és que hi haurà més inversions.
Bé, nosaltres som del parer,
també amb estudis econòmics,
que això no serà així.
Perquè amb l'article de l'Estatut on es parla
hi ha una disposició adicional, tercera,
crec que és la tercera,
és el final de tot.
Pels oients que ens estan escoltant
és aquest estatut que hem rebut a casa.
Està al final de tot de l'Estatut.
Parla que durant set anys
l'Estat invertirà a Catalunya
el pes que té Catalunya
dins de la generació de riqueses,
és a dir, el 18%.
Excluent, i posa textualment,
excluent el fons de compensació interterritorial.
Bé, la setmana passada,
fa dues setmanes, perdó,
el ministre Solves ja va anunciar
que aquest fons de compensació interterritorial
es doblaria per aquest any 2006
amb previsió d'anar augmentant.
Què passa?
Doncs el que aparentment sembla
que hagi d'haver-hi un increment
de les inversions a Catalunya,
si d'aquest càlcul s'exclou
el fons de compensació interterritorial
i aquest l'incrementaran,
la suma final quedarà el mateix,
és a dir, el mateix que abans amb els recursos.
El que aparentment sembla que sí que és
un increment de recursos,
un increment d'inversions,
pel mecanisme del fons de suficiència
i pel mecanisme del fons de compensació interterritorial
marxaran.
És a dir, hi ha vies d'aigua,
molt ben dissenyades, dic,
són molt tècniques
i per això costen d'explicar
i no és allò d'un argument
com el que estan fent servir
alguns altres partits polítics aquests dies,
són arguments que costen,
però realment estan molt ben dissenyats
i malauradament no hi haurà
el canvi de model que necessitava.
Queda clar, doncs, per Esquerra Republicana
que no hi ha canvi de model
en el sistema de finançament
i que aquest sistema inclòs
en la proposta d'Estatut no és vàlid.
Pel que fa a l'altre gran argument
que hi ha hagut en aquests dos anys de debat
al voltant de l'Estatut,
el reconeixement de la identitat nacional
de Catalunya,
amb aquesta línia,
tal com ha quedat en l'actual Estatut,
quina és la postura d'Esquerra?
Bé, va ser la postura
que ja van manifestar
la Comissió Constitucional
al Congrés de Diputats.
De fet,
l'Estatut que sortia
del Parlament de Catalunya,
el seu primer article,
deia que Catalunya és una nació.
Bé, això
va desaparèixer,
va ser el cepillado famós
que parla el senyor Alfonso Guerra,
i va passar al preàmbul
de l'Estatut
i, a més a més,
d'una manera jo crec que molt poc respectuosa,
perquè, en certa manera,
ve a dir
que un dia el Parlament de Catalunya
va dir o va votar
que Catalunya era una nació,
com si el Parlament de Catalunya
fos una cosa aïllada del món,
que estiguéssim allí
allà al parc de la Ciutadella,
allí amb una bola de vidre
aïllats del món
i que fóssim independents
el que succeix.
Per tant, nosaltres creiem
que això no responia a la realitat,
que ja era hora
que es parlés directament de nació.
De fet, quan es parlava de nacionalitats
a la Constitució espanyola,
quan es va fer,
en certa manera s'estava parlant de nacions
i després de tants anys
doncs ja podíem dir les coses pel seu nom.
Doncs sembla que no.
Que les coses no les podem dir pel seu nom
i nosaltres entenem
que ja han passat suficients anys
com per dir-li les coses pel seu nom.
I, a més a més,
amb el pràcticament convenciment
que quan el País Basc
es posi a fer la seva reforma de l'Estatut,
aquest tema,
el tema de la nació en el País Basc,
no tindrà cap ni un de problema.
Cap ni un.
Per tant,
anem a fer-ho bé des del principi.
Ja que estem parlant de nació,
del concepte nació,
hi ha sectors nacionalistes
i fins i tot algunes personalitats
que s'han declarat independentistes
que també públicament han dit
en aquests dies de campanya
que votaran sí.
Com entén Esquerra Republicana
que hi hagi això,
aquests sectors nacionalistes independentistes
que decideixin
que és millor votar sí a aquest Estatut
perquè justament s'ho posa un pas endavant
respecte a l'actual,
el de l'any 79.
Bé, sí,
n'hi ha sectors nacionalistes
que efectivament
poder independentistes
ja ho tenen més clar
que votaran.
L'independentisme està més unit
al voltant del no.
estem en un referèndum
i per tant
és molt transversal
el tipus de vot
que faran les diferents persones,
és a dir,
no són uns compartiments estancs,
allò que diguis
aquests que són els votants d'Esquerra
o aquests que són els votants
del Partit Socialista
o aquests que són votants d'iniciativa.
Aquestos dies ho estem veient.
Abans parlava de la plataforma
Economistes pel No,
però abans d'ahir
a Barcelona es va fer la presentació
de la plataforma Sindicalistes pel No,
on estan membres
de comissions obreres,
d'UGT,
fins i tot militants
d'alguns partits
com l'Iniciativa per Catalunya.
Per tant,
davant d'un referèndum
aquest tipus,
diguéssim,
de vot transversal
que no obeeix
al que podríem anomenar
votants d'aquest partit
o de l'altre
es produeix.
Per tant,
jo crec que és natural,
no són compartiments estancs,
no són allò
bosses de vot
d'Esquerra Republicana
que tota ella
anirà a fer una cosa
o tota la bossa
de votants
de partit socialista
anirà a fer una altra.
Jo crec,
precisament,
que l'alta,
la previsible
i malauradament previsible
alta abstenció,
per exemple,
també vindrà
de bosses de votants
dels dos principals partits
que estan demanant el sí,
sense anar més lluny.
Temp, però,
i al fil del que estem dient,
que Esquerra Republicana
pateixi una mena de fuita
de vots cap al sí
entre els seus votants
de les últimes eleccions?
No, nosaltres,
nosaltres,
quan vam fer el manifest
on demanàvem el no,
dèiem que
nosaltres havíem mantingut
una posició de rebuig
davant d'aquest text
i que reconeixíem
totes les formes crítiques
de rebuig,
que bàsicament
queden englobades
al voltant del vot blanc
i del no,
tot i que ens decantàvem
directament pel no,
però el reconeixíem.
I també respectàvem
qualsevol altra forma
de vot
que pugui tenir
gent que a vegades
ha votat Esquerra Republicana
o no.
Ens trobem de tot.
Ens trobem gent
que mai ha votat Esquerra Republicana
i voten que no
per els motius
que acaba d'explicar,
no per els motius
que explica el Partit Popular,
òbviament,
i al revés.
Però jo crec que
en aquests moments
al voltant del no
està sent majoritari
el flux
o la tendència
anar al voltant del no
més d'un catalanisme
i precisament
el no
més impulsat
pel Partit Popular
està perdent força
i s'estan anant cap al sí.
I és unes tendències
que s'estan veient
aquests dies.
Quin és el millor resultat?
El resultat que seria ideal
per Esquerra Republicana
en el referèndum
del proper diumenge?
El resultat que seria ideal
per Esquerra Republicana
és que guanyés el no
i aleshores
què passaria?
És la pregunta
d'aquesta campanya.
Què passa si guanya el no?
doncs mireu
que de tot el procés
de dos anys
d'elaboració de l'Estatut
el que ha sortit malament
han estat
els darrers cinc mesos
que ha sigut
la tramitació a Madrid.
Per tant
quan nosaltres parlem
que si guanya el no
haurem de tornar
a començar dos anys
no estem parlant d'això.
estem dient
que tornaríem
a activar
a nivell de Parlament
de Catalunya
l'Estatut
del 30 de setembre
entenem
que la resta de partits
encara que ara
estiguin demanant el sí
no renuncien
a l'Estatut
del 30 de setembre
i tornar-la a negociar
a Madrid
amb el senyor Zapatero.
Nosaltres entenem
que aquesta seria
la posició ideal
perquè
la ciutadania
donaria
en l'escenari
que sortís nou
un missatge claríssim
a tots els partits polítics
de Catalunya
i també
amb el senyor Zapatero
de dir
allò que vau pactar
aquella nit
del mes de gener
el senyor Zapatero
i el senyor Mas
no ens satisfà.
No va
no compleix
amb els interessos
del territori
i amb els interessos
del nostre país
i per tant
torni-ho a pactar
tornin a jugar
i l'Estatut
del 30 de setembre
aprovat al Parlament
de Catalunya
és totalment vàlid
per fer això.
Per tant
el que faríem
és tornar a negociar
l'Estatut
del 30 de setembre.
I es pot negociar
en millors condicions
que les que hi ha hagut
ara
en els últims mesos
amb la conjuntura política
que hi ha ara mateix
a l'Estat espanyol?
Jo crec que sí
la conjuntura
és exactament la mateixa
però
jo crec que s'hauria
pronunciat
qui fins ara
encara no s'ha pronunciat
que és la ciutadania
i precisament
moltes vegades
i això passa
en moltes coses
de la vida
per fer-se respectar
a vegades
cal dir que no
i poder estar
davant d'una d'aquelles situacions
que per fer-nos respectar
i perquè respecti
més el contingut
de l'Estatut
del 30 de setembre
del Parlament de Catalunya
cal dir no
i és precisament
aquest és l'escenari
que s'obriria
que la ciutadania
hauria de dir que no
i enviaria un missatge claríssim
és a dir
si es diu que no
el senyor Zapatero
està obligat
a moure peça
i a moure peça
en matèria de finançament
que és el que hem estat
parlant ara
o a moure peça
en matèria
de traspassar
el port de Tarragona
a la gestió
de la Generalitat
o traspassar
l'aeroport de Reus
a la gestió
de la Generalitat
o tantes i tantes
d'altres coses
fem un altre supòsit
que no agrada
precisament a Esquerra Republicana
que guanyi el sí
de manera
abassegadora
què passaria
des del punt de vista
d'Esquerra Republicana
que guanyi el sí
des del punt de vista
d'Esquerra Republicana
òbviament
com a partit democràtic
que som
acceptarien
que no podia ser
d'altra manera
aquest resultat
i aleshores
quan tornem al govern
a partir de la tardor
després de les eleccions
al Parlament de Catalunya
aplicar a fons
el que sortia
d'aquest estatut
amb altres paraules
nosaltres ens hem trobat
en una situació
també molt semblant
a la passada legislatura
parlo del Parlament de Catalunya
es va aprovar
la llei de política lingüística
la qual nosaltres
vam votar-hi en contra
perquè la trobàvem
excessivament tova
i que no
realment enteníem
que no
anàvem la línia
de solucionar
determinades situacions
que es troba
a la nostra llengua
resulta que
bé
després de les eleccions
del 2003
la secretaria
de política lingüística
va passar
mans
d'Esquerra Republicana
doncs bé
des d'aquesta secretaria
es va aplicar
a fons
aquella llei
cosa que no s'havia aplicat
anteriorment
a fons
és a dir
es va arribar
a aplicar-la
al 100%
aquesta llei
que és
el que s'ha fet
des de la secretaria
de política lingüística
malgrat que a la passada legislatura
vam votar en contra
d'aquesta llei
per tant
el que faríem
és això
des del govern
a partir de la tardor
amb la previsió
que entrem al govern
i n'estem convençuts
d'això
aplicar-lo
a fons
i un altre supòsit
per acabar aquesta conversa
que guanyi el sí
però
per poc
i amb una participació
baixa
com quedaria
justament
el panorama polític
i l'aplicació
d'aquest estatut
a veure
jo crec que aquest escenari
pot ser probablement
el més probable
el més probable
dels tres escenaris
que hem estat comentant
primera
fer una reflexió
del per què
hi ha hagut tanta abstenció
jo crec que
aquella il·lusió
que hi havia
a la ciutadania
el dia
el dia 30 de setembre
o l'endemà
del 30 de setembre
i també es va viure
el 2 de novembre
que va ser aquell dia
que van anar
Josep Lluís Carot Rovira
Manuel Ademadre
i Artur Mas
al Congrés de Diputats
a iniciar el tràmit
de Madrid
i crec que va ser
un dia d'aquells
que la gent
la gent de carrer
tothom ens trobàvem
satisfets
de la representació política
i del nivell
que havíem donat
aquella il·lusió
avui ja no hi és
aquella il·lusió
avui ja no hi és
i el per què
ja no hi és
aquell dia hi era
i avui ja no hi és
ve donat
per les retallades
que hi ha hagut
per tant
se n'hauria de prendre
molt bona nota
que comença a haver-hi
una part important
de la ciutadania
d'aquest país
en aquest escenari
que estàvem dient
que entre nos i blancs
hi hagi un percentatge
alt
de nos i blancs
i hi hagi
una alta abstenció
segons qui
hauria de començar
a prendre nota
que en aquest país
ja hi ha molta gent
que segons
per quin
allò
de fer-los
combragar
amb rodes de carro
comencen a dir que no
aquests supòsits
però
haurem d'esperar
encara uns dies
a la setmana vinent
com a mínim
per veure quin és
el resultat
de les urnes
avui però
hem volgut
conèixer els arguments
les raons
d'Esquerra Republicana
quan demana
als ciutadans
de Catalunya
que votin no
en el referèndum
de l'estatut
del proper diumenge
ens ha acompanyat
en directe
al matí
de Tarragona Ràdio
el diputat d'Esquerra
per Tarragona
Sergi de los Rios
moltes gràcies
i que vagi bé
al final de campanya
molt bé
moltes gràcies
bon dia