La una del migdia, nou minuts, Dia Internacional de la Música,
a la tercera o quarta hora del matí, si no recordo malament,
han fet esment, a través de la unitat mòbil hem gaudit
d'un dels moltíssims actes que avui s'han convocat
a la ciutat de Tarragona.
Jo no sé si podrem explicar fil parlant de cadascuna de les activitats,
però en tot cas el gruix d'aquestes i una mica la filosofia
que envolta la celebració d'avui la tractem tot seguit
en companyia de Carme Du, que és la regidora responsable
de l'àrea d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona,
Carme, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Àngels Torres, bon dia, Àngels.
Bon dia.
Ella és la responsable dels ensenyaments musicals
que depenen de l'Ajuntament de Tarragona.
I Teresa Valls, de l'Estudio de Música, bon dia, Teresa.
Ara diguem amb la Teresa que és el primer any
que no hem fet una performance d'aquella ràdio Estudi de Música.
Que no fem bolos, que no fem bolos.
Però clar, és que amb les prop de 300 persones
que hi prenen part directament en totes aquestes activitats
hem pensat, bé, poden prescindir de les veus de la ràdio
que no cantem.
Suficient.
En el bon sentit de la paraula.
No cal.
No calia perquè, Déu-n'hi-do, 300 persones
participen directament avui de diferents entitats,
col·lectius i escoles?
Jo diria que més.
Més i tot?
Sí.
A mi hi ha 300, em semblaven moltíssimes.
No, més, pensa que a nivell de...
Hem fet 800 gorres i ens en faltaran.
Si participa molta gent.
No, però si ens haurem d'anar...
Nosaltres tenim un amunt d'anar.
De gent que participarà de l'avui de l'escenari no,
perquè està a peu pla, però és la gent que mira que això ja no controles.
A nivell de participació pots controlar una mica els grups estables de les escoles de música,
però llavors, per exemple, tota la gent aquesta que ha vingut, per exemple, de les escoles públiques,
doncs clar, una classe no sap si et vindrà en un grup de 30, de 60,
i realment és difícil de controlar.
Parlaves d'aquest matí de les escoles, i en tot cas, com que no volem que se'ns oblidi,
volem apuntar primer que tot un fet que és important i interessant,
que en tot cas l'Àngels m'ho apuntava ara,
de les activitats que es faran aquesta tarda,
que també s'explicaran i es presentaran en llenguatge de sorts, no?
Sí, aquest matí hem estat fent les escoles públiques,
han anat a fer les escoles que han volgut, públiques i concertades,
concretament el Col·legi Sagrat Cor, el Col·legi Saavedra,
el Pau del Clos i el Joan Roig,
que això és la primera vegada que ho fem,
que puguin sortir els nens a les escoles públiques
per fer-los una mica més partícips de la festa en horari escolar.
Esperem que l'any que ve s'hi apunti més gent, no?
I llavors, aquesta tarda, en el mateix escenari de la plaça del Mercat,
hi ha aquells grups de gent jove que comença a muntar-se el seu espectacle
i van la Ràbia Acústica, el Nick Toxiboi i el Tuk Buk Tu.
Llavors, aprofitant que la persona que està allà sap el llenguatge de signes,
bé, és una professional de llenguatge de signes,
hem intentat, es diu Erika Gras, per cert,
no sé si és de les poques que hi ha aquí a Tarragona,
doncs ella farà tota la presentació amb el llenguatge de signes.
Clar, evidentment només aquest escenari,
però és una cosa que a la llarga s'hauria d'anar integrant.
Doncs per això pensàvem que era interessant dir-ho,
i diguem-ho ara, que no sigui aquí al final, se'ns oblidi la cosa.
A grans trets és l'any que hi ha més participació al carrer
i que es creen més escenaris per a aquesta celebració, no?
Sí, a veure, ja fa anys que es fa la Festa de la Música,
des que hi ha l'Escola Municipal, que en són 11,
però sí que en els últims anys cada vegada diríem
que la participació augmenta progressivament.
i aquest és un any, doncs, que estem molt contents
perquè ha respost tothom moltíssim, no?
Intentem transmetre, doncs, el sentiment, la finalitat del Dia de la Música
i sortosament aquí a la ciutat de Tarragona
hi ha molts nois, noies i adolescents i gent gran
que participen d'activitats musicals,
que van aprendre música, que disfruten amb la música
i cada vegada hi ha més persones que s'interessen
i tenen la intenció de voler participar
en la filosofia del Dia de la Música.
Jo no sé si és un tret característic de la ciutat de Tarragona,
però aquests dies ho mires a les agendes
quan passes informació.
A través de veure totes les celebracions dels finals de cursos
de les escoles municipals, de l'estudi de música,
del Conservatori Professional de la Diputació,
te n'adones de la quantitat de nois i noies,
alguns més joves d'altres no, que estudien música aquí a Tarragona.
Aquí a Tarragona hi ha moltíssimes persones que estudien música,
no sé si és un fet diferencial o en general passar tot arreu,
però a mi és la sensació que em dona.
Hi ha noudicions cada dia, a bé, finals de curs, eh?
Bueno, ara és l'època, no?
De dues maneres que...
No, no, però això és el que fa veure una mesura, no?
Finals de cursos, muntatges o no sé què,
però sí, és veritat.
Vull dir, a veure, suposo que és com tot,
això és l'estat del benestar, no?
Vull dir, la gent es preocupa de més coses,
a tenir més coses, i per tant la música és una activitat
que, com a part del plaer de fer música que pugui tenir l'alumne,
doncs, bueno, hi ha una part de formació personal
que penso que això, a part de la música en si, és molt important.
No teniu aquesta sensació, vosaltres?
Sí, jo penso que, per exemple, a nivell de la nostra ciutat,
si te'n recordes, Iolanda, quan nosaltres érem petites,
que d'això em fa bastant de temps...
Per això diu si me'n recordo.
Quants dies?
Estan uns quants dies.
Que aquí hi havia el Conservatori i ningú més.
Per exemple, aquest any hem celebrat, Teresa, el 25 o 20 anys?
20, 20.
Els 20 anys de la seva escola.
Ja els farem els 25, però de moment hem fet 20.
Llavors, fa molt de temps, aquí a Tarragona només hi havia el Conservatori
i després, doncs, això, les escoles aquestes i molt puntuals,
però no era una cosa que la canalla anessin a estudiar música.
També s'hi pot ajuntar el fet que les escoles públiques...
La pedagogia musical l'ha canviat moltíssim.
Que es va posar el Magisteri Musical.
Pensa que nosaltres érem especialistes de música a les escoles
pagats per l'Ajuntament quan a cap ciutat de Catalunya es feia música.
I d'això, la Teresa Valls, amb la senyora Núria del Clos,
que ningú se'n pot oblidar, vam ser les pioneres.
És a dir, fa més de 20 anys, perquè l'estudi de música no existia,
deu fer 25.
A veure, estem al dos...
26, 26.
Sí, més.
26, 27.
Traurem el carnet d'identitat al final i la partida de la nació.
No, no, però vam tenir memòria del curs que eren 79 buidanda.
Érem molt joves.
Molt precoces.
Sí, érem molt precoces.
L'Ajuntament de Tarragona va fer un curs de formació per músics
que volíem ensenyar, però que de pedagogia no en teníem res, no en sabíem gens.
Aleshores, vam enredar, així, entre cometes, en el bon sentit,
a l'escola de pedagogia musical de Terrassa,
acaba de ser la primera vegada que va organitzar un curs
fora dels que ells fan habitualment
perquè fessin formació, doncs, amb una...
Érem 14 o 15 persones, no recordo ara exactament el número.
Sí, poquets, poquets.
No, vam comptar quantes escoles hi ha a Tarragona,
quanta gent necessitem per agafar nens de primer i segon de bàsic,
que era aleshores.
I, bé, amb els que érem, vull dir, faltava algú més,
per tant, hi havia algú més que no era de Tarragona,
que vam acabar d'omplir el grup.
I, a partir d'aquí, vam anar a les escoles a ensenyar música,
tenint molt clar que estàvem de pas.
Sí.
Que allò era feina d'un mestre,
i que quan sortessin els mestres en un nivell,
evidentment, nosaltres allà no hi fèiem res.
Un pas ben consolidat, eh?
Home.
Perquè s'ha consolidat amb les escoles que han sortit,
però ha de començar sempre.
Però va ser una experiència fantàstica.
Però això és una cosa que, per exemple,
no s'ha reconegut a l'Ajuntament de Tarragona,
sigui el que sigui,
perquè jo, en tots aquests anys,
jo no et puc dir si guanyaven uns o hi havia els altres,
és igual.
Però que, a nivell de Catalunya,
l'Ajuntament de la nostra ciutat
ha pagat uns especialistes de música,
tampoc és que ens paguessin massa bé,
val, a dir-ho, eh?
Però, bueno, és igual.
No, no, però vaja,
jo et sentia molt recompensada.
Jo et sentia molt recompensada.
Però és que, a més a més,
et sentia recompensat ja només pel fet
de poder anar a fer això.
I després,
quan va començar a haver-hi l'especialitat
de Magisteri Musical,
evidentment, els especialistes de música
que veníem de l'Ajuntament,
ja sabíem que ens havíem de retirar.
I llavors alguns van fer Magisteri.
Qui realment va pensar
que allò volia ser la seva feina?
Va estudiar Magisteri
i n'hi ha molts que hores d'ara són mestres
i fan de música
i n'hi ha qui no.
Llavors, val a dir, doncs, que, clar,
que amb una cultura musical
com la que hem tingut,
una mica de base,
potenciada pel municipi,
això s'ha de dir.
I després, doncs,
perquè tots els ensenyaments
han anat canviant
i després,
perquè les escoles de música,
tant públiques com privades,
han fet aquest esforç,
jo penso que realment
la ciutat de Tarragona
a nivell de música,
però no de música,
de dir, és que surten grans músics.
No, no.
D'una música assequible
a tota la ciutat.
Qui vol música la pot tenir.
És que és la gràcia, no?
Clar.
Per accedir a molts estudis de música
no hagis de fer
no sé quantes filigranes,
sinó que puguis
i dius, bueno,
ara a mi em ve de gust fer música.
Hi ha gent que, inclús,
gent gran...
Música,
està enviantant,
posant la banda sonora
a aquesta entrevista.
Sí, però és en la tercera passi.
No, deia que inclús
hi ha gent gran,
gent gran, vull dir,
gent jubilada, no?
Sí, sí, que decideix estudiar música.
Que decideix estudiar música
perquè en el seu moment
no ho va poder fer
i de debò que és un plaer
veure aquesta gent gran
com poden tocar el piano,
com poden cantar,
com poden anar a un concert
i saber perfectament
què estan escoltant
perquè resulta que té una classe
de formació musical
que els he explicat
com funciona un concert.
Per això que dèieu de classe
i de formació,
vosaltres, lògicament,
heu estudiat música.
Jo, si em permeté
una petita anècdota personal,
jo era molt joveneta,
com diu l'Àngels,
i recordo que tenia
un amic que estudia
al Conservatori de Música.
Al Conservatori
allò anava amb firmes
ja d'entrada.
Jo recordo que una vegada,
per raons la que sigui,
vaig haver d'assistir
a un dels exàmens
que feien aquell,
potser tenia 8-9 anys.
Encara treien la bola.
La tremolor que tenia
a les cames
aquella criatura,
el tribunal que davant d'ell
l'examinava
i això vosaltres heu passat
i quan començava,
vinga,
a llegir amb la mà amunt i avall
i el braç dret
i amunt i avall
jo deia,
si això és estudiar música,
jo no vull estudiar música.
Quina mala estona
que està passant aquesta estona.
Aquesta persona, clar,
ara vas a les audicions,
ara vas a tot plegat
i tot i que estudiar música
és d'una duresa
a partir d'un cert nivell important,
és una altra manera de fer.
No, i ara vas al Conservatori
i aquell Conservatori
al que vam estudiar nosaltres
no té res a veure.
Res a veure,
és que físicament
ja no té res a veure.
Al contrari,
vull dir,
és un Conservatori
que té una pedagogia
bastant,
bastant,
en fi,
tanquem capítol
avui l'Estebolleta
i centrem-nos
en el dia d'avui.
Sí, perquè si no
parlaré de tot.
Com que teniu moltíssimes activitats,
permeteu-me que la Teresa
expliqui aquesta activitat
dels petits músics,
que és una activitat
que fa temps
que dueu a terme
a l'estudi de música,
però que avui traieu al carrer
i convideu a tothom
que hi participi.
Bé, tothom no han de ser nadons,
nens que caminin
i poca cosa més.
No, mira,
cada any nosaltres
al Dia de la Música
fa molts anys
que hi participem,
en grups de música moderna
i no tan moderna
i diversos formats.
Però aquest any,
en baix del 20è aniversari,
volíem fer alguna cosa diferent.
I aleshores,
les professores,
especialistes
que porten
el grup de petits músics
van dir
per què no fem una sessió
de música al carrer,
de petits músics al carrer.
Aleshores,
això és un programa Bressol
que està dedicat
a nens
d'entre 1 i 3 anys.
Això es farà
a la plaça
de la Fona
a les 6 de la tarda
i els nens
en aquesta edat
entre 1 i 3 anys
han de caminar,
evidentment,
si no, no,
i han de venir
acompanyats d'un adult.
Aquest adult
hi participa
tant com els nens,
no es tracta de mirar,
si la gent vol mirar
que miri,
però el nen
que vulgui fer això
ha d'anar
acompanyat d'un adult,
el papa,
la mama,
la tieta,
l'àvia,
la cangur,
és igual,
qui sigui.
I aleshores
es tracta
de jugar
amb el nen,
jugar fent música.
Aleshores,
és un programa
que es basa
en coses de ritme,
hi ha cantarelles,
hi ha infinitat
de coses,
però és una passada
veure aquests nens
tan petits
com poden fer
un munt de coses,
no?
Jo perquè nens petits
no m'hi dedico,
però els que s'hi dediquen
quan m'ho miro penso
com pot ser que facin això
que aquests nens tan petits
si no parlen,
com aquell qui diu
i penso que ens ho podem passar molt bé.
Per tant,
una d'aquestes sessions
surt al carrer
absolutament gratuït,
oberta a tothom,
he fet una inscripció prèvia
per una limitació de places,
però encara hi cap algú més,
no?
Sí,
podem agafar fins a 50 nens
i 50 adults,
en aquest moment
em sembla que són 30 i pico,
per tant...
unes 10 o 12 places
encara quedarien.
Sí,
si n'hi ha alguna cosa més
també li farem entrar.
Llavors,
això funcionarà amb un monitor
al mig,
llavors hi haurà diferents rotllanes
en diferents monitors
i es tracta,
doncs,
bueno,
d'evidentment imitar
perquè no farem res més
que imitar
perquè la sessió d'avui
també serà una mica
adaptada a les circumstàncies,
no és exacte el que es fa
en una classe,
perquè està clar
que en un espai tancat
controles les coses
d'una manera
i al mig d'una plaça
és diferent,
no?
I serà a partir
de les 6 de la tarda
a la plaça de la Fona,
en un recinte
que estarà,
doncs,
ja tancat.
Sí,
bueno,
jo he demanat
que estigués ballat
perquè els que estiguin
fent l'activitat
ho tinguem més controlat
i la gent de fora,
doncs,
ho vulgui mirar.
Seran capaços
de sintetitzar
tot el que queda
avui de celebració
de la música
a Tarragona,
Àngels,
Montse?
Sí,
sí,
sí.
Sí?
A veure,
va.
Pel que fa,
això que estava dient la Teresa,
li comentava ara
a la Carme,
bueno,
ho comento tu,
el que comentàvem
que la música
al 0-3
és importantíssima
i ningú li dona
la importància
que realment té.
Llavors,
l'Ajuntament
té moltes escoles,
bueno,
moltes llars
d'infants municipals
i aquest any
ens hem posat
ja una mica
molt centrats
a desenvolupar
la música
en aquesta etapa
i es va fer
un curs.
S'ha fet un curs
aquest any,
ha estat,
a veure,
dirigit
i l'ha fet
la reina,
una noia
que ens ve
de la Ramon Llull
que ella porta
tots aquests temes
i la veritat
va ser sorprenent
d'entrada a veure,
va ser amb dissabtes
que les educadores
ja estan cansades
al cap de setmana,
doncs vam tenir
una resposta excel·lent
i hi havia com unes 35,
i no hi eren totes,
però hi havia com unes 35 educadores
que van assistir
a aquest curs
i va durar
més d'un dissabte
i van acabar,
doncs,
la veritat,
entusiasmades
i ara ja totes les llars
d'infants municipals
tenen el seu racó
de música
amb els seus instruments,
val a dir que instruments
d'aquests molts
se'ls han fet
ells mateixos,
però que gaudeixen
els nens,
aquest any hem començat,
però pensem que
és una part
de la formació
que han de rebre
aquests nens i nenes
en aquesta edat
molt, molt, molt important
i ens n'hem adonat
de la capacitat
que tenen,
que és el que diu ara
la Teresa.
I que hi ha coses
que si no les fas
en aquell moment
de la vida
ja és que ja no les pots fer
i ja és arribar tard.
Les estan fent
i en aquest record
del petit
el que s'està fent
també és treballar
a l'escola,
però implicar els pares
també.
És clar,
amb la gravació
d'algú tantíssim.
perquè a casa el treballin,
perquè els ajudin,
és una tasca...
Ens queden cinc minuts.
Val, doncs en cinc minuts
us fan
de dir els escenaris
i les hores.
és sorpresa.
Com un gaspatxo.
A veure, fem,
com sempre,
el pla de la Seu.
El pla de la Seu
hi ha totes les coses
que sempre s'han fet
a l'Escola Municipal de Música,
amb totes les seves agrupacions,
el conservatori,
que recomano aquest any
que serà molt maco
el grup de percussió,
que han de treure
les marimbes
i tot l'instrumental
capelladal
i és preciós,
i després la banda infantil.
Després tenim
el Palau de la Diputació,
com ja ve siguen...
Habitual.
Habitual.
el circuit guitarrístic
del Conservatori
de la Diputació de Tarragona,
que aquest any
hi ha l'Escola Municipal
de Música de Torre d'Embarra,
la vostra escola...
És la cluenda, avui, no?
Sí, és la cluenda
del circuit guitarrístic
que es fa a la Diputació,
al Palau de la Diputació.
Després,
el concert de la Palau
del Mercat,
que aquest matí
ja l'hem comentat,
ja l'he comentat tot,
i a la tarda
hi ha els grups
d'aquests Modernillos
de la Canalla Jove.
Després tenim
la Rambla,
com a novetat,
aquest any
intentarem a veure
si pot tirar,
estar preparat així
molt ràpidament,
a veure si funciona.
Hem fet un racó
de maquillatges musicals,
on hi participaran
els del Club Vaixell,
també col·laboren
tots aquests racons,
el Conservatori de Musicals,
de teatre i plàstica
de l'Ajuntament,
professors...
Llavors farem...
Hi haurà unes músiques
punxades
a dalt,
a la punta
de la Rambla,
a dalt del balcó,
després hi haurà
el taller
de maquillatges musicals,
on el nen que vulgui
pot anar allà
li pintaran una corxereta
o el que sembli,
i després hi haurà
un racó de música
que està adreçat
a unes joguines
pel 03
amb coixinets i així,
i per a tothom
qui vulgui
amb instruments d'or
per si volen fer música,
un racó,
un entorn sonor,
li hem dit.
Després,
a l'Auditori de Caixa Tarragona,
que suposo que això
ja ho teniu
suficientment documentat,
hi ha les Cançons i Dances
de Montpou,
on hi col·labora
les barres d'Ansaires,
Santa Tecla,
l'Aula de Música
tradicional
de l'Escola Municipal de Música,
tot això està organitzat
pel Conservatori,
que hi ha la Coral
i els pianistes
de grau mitjà
de l'Escola
i Conservatori de Música.
I després,
a Sant Salvador,
ja sabeu que hem obert
les aules de música
als barres,
aquest és el segon any,
l'any passat vam celebrar
el Dia de la Música
a Sant Pere i Sant Pau,
i aquest any
la fem al Centre Cívic
de Sant Salvador.
Tot això començarà
a partir de les 5 i mig a 6
i es durà a acabar
a cada lloc,
un lloc a partir
de les 8 i 30,
l'altre a les 9,
ja està.
I com a concert de Cluenda,
hi ha,
el de cada any també,
tradicionalment,
a la plaça
de l'Escorxador
hi ha el concert
de la Banda Unió Musical.
Ja no podia faltar.
Per això,
quan has parlat
de 300 persones,
mira les persones que hi ha.
No, jo he començat
a fer comptes
i escolta,
a mi em surt
moltes més de 300.
I que ens hem deixat
una cosa molt important,
que hi ha la música en marxa
de l'Associació de Músics
de Tarragona.
A partir d'aquesta tarda,
escenaris itinerants,
en parlarem
els ja tardes
amb Núria Cartanyà.
Perquè aquests
ha de tenir en compte
que aquest any
també s'han lluit,
fan l'itinerari
ja el B i el C.
Vull dir,
és una feinada considerable.
El que passa
que com que ja sempre
ho parlen
en un espai a banda,
però no se'ls deixem.
Semblava impossible,
però hem aconseguit
sinó de les,
mínimament,
i tal com heu dibuixat
el panorama,
jo crec que qualsevol persona
que aquesta tarda
s'hagi de moure
per Tarragona,
vulgui o no vulgui,
es trobarà amb la música.
Això,
amb seguretat.
Molt bé,
alguna cosa més?
Allò us deixo
un minutet,
si voleu.
Per tancar,
quan comentaves abans
que a Tarragona
hi ha moltes persones
vinculades
i estudiant música,
val a dir que,
i hem comentat abans
que al seu dia
l'Ajuntament
va fer un esforç
molt important,
jo crec que sí
que hem de dir
que l'està fent
aquest esforç
en crear aquesta necessitat
d'aprendre música.
portant escoles
a tots els racons
de la ciutat.
Amb les escoles
als barris,
el que intenta
és l'Escola Municipal
de Música,
tot això,
però el que intenta
és que tothom
que pugui gaudir
de la música
que ho pugui fer
i és per això
el que està fent,
penso jo,
és crear aquesta necessitat
i és per això
que com que creus
la necessitat
cada vegada
hi ha més demanda
i tant de bo
continuem així
augmentant progressivament.
Em sap greu,
sabia que havíeu preparat
una bonica cançó
per acomiadar el programa
però no ens dona temps
de sentir-la, eh?
haurem de quedar
un altre dia
per donar-vos
l'oportunitat
de cantar, no?
Què us sembla?
Em sap greu
que l'heu assajat
però no serà possible
perquè ens separen
dos minuts
de dos quarts
de dues.
Dia Internacional
de la Música
avui comença l'estiu
d'aquí una horeta, eh?
Diuen que entra
l'estiu astronòmic
i ha estat un plaer
compartir amb tots vostès
una nova edició
del matí
de Tarragona Ràdio
on l'última part
ho hem fet
amb Carme Duc
Àngels Torres
i Teresa Valls
moltíssimes gràcies
bon dia de la música
i ens retrobem
demà dijous
al punt de les 7 del matí
fins aleshores
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dimecres
adeu-siau