En Grier, aquest actor tarragoní que ja fa temps que el tenim per Barcelona,
que el tenim pel món fent el seu ofici i el d'actor,
però que no abandona del tot la ciutat de Tarragona.
I això ho diem perquè no fa molt, molt vam parlar amb ell
sobre temes que tenien a veure amb la sala Trono,
que no ha abandonat tampoc.
I en aquell moment, si jo no recordo malament,
parlàvem d'aquesta obra La Felicitat,
que arribarà demà a l'escenari del Metropolio.
Vam comentar, vam dir, a veure si aquesta obra també arriba a Tarragona
i arriba. Ho farà divendres a la nit.
Es tracta, com dèiem, de La Felicitat,
l'última obra de Javier Duarte, també n'és el director.
Joan, molt bon dia.
Hola, Jolanda, com esteu?
Doncs encantats de saludar-te, com sempre ens agrada molt parlar amb tu, ja ho saps.
Home, i a mi amb vosaltres.
Estem encantats perquè, a més, sabem que té molt d'èxit l'obra.
Sí.
Moltíssim.
Sí.
Que ningú es pensi que és una obra de riure i ja està.
Exacte.
Perquè és una obra allò com a singular, des d'aquest punt de vista, no?
Agafa tots els gèneres?
Sí.
El Javier Duarte el que té com a autor és que no pot quedar-se mai amb un gènere sol.
Sempre li encanta barrejar 40.000 gèneres junts i al final aconsegueix un resultat
que sempre, sempre, sempre és magnífic.
Jo, fins ara, només he sigut espectador seu, no he fet mai cap curs,
sempre he volgut fer un curs amb ell perquè mai, però mai hi havia places, sempre estaven plens,
però les seves produccions m'han encantat sempre, no?
I la seva dramaturgia també.
I ara que he pogut participar en la seva última obra, doncs he pogut veure des de dintre
tot això que hi ha des de fora, a mi em fascinava, no?
Doncs Joan, ha estat fantàstic de tu que admiraves, ja la seva manera de fer que poguessis participar
directament d'una obra seva i de la seva direcció, a més a més.
Tu imagina't, no?, com em vaig sentir jo quan em va tocar.
Com va anar la cosa? A base de càstings, com...
Exacte, però va ser una cosa molt curiosa, eh? Va ser una situació...
Jo me'l vaig trobar un dia pel metro a Barcelona, no sabia què era ell, no?
I portava la motxilla oberta i vaig dir, perdona, dic, portes la motxilla oberta,
dic, vigila, aquí poden robar-te. Ell es gira i era ell, ets, ostres...
Que et vas quedar...
Això és d'obra de teatre, eh?
T'ho juro, això és... Ell ho diu, eh? És un mal guion d'una mala pel·lícula,
perquè aquella mateixa nit era l'aniversari de la Clara Segura, amiga meva i també amiga seva.
I em va convidar. Arribo allí i ens trobem una altra vegada els dos.
I, clar, va ser molt curiós. I dilluns següent ja estava necessitant la felicitat d'ells, eh?
L'actor que feia el meu personatge va haver de deixar la producció perquè va sortir una pel·lícula,
va fer un altre càsting i em presento jo.
I, clar, ja va ser un cúmul de coincidències i de casualitats que vam dir,
bueno, això és un senyal d'alguna cosa, no?
I em va fer la prova i, efectivament, doncs ja em vaig quedar i vaig començar a treballar amb ells.
Semblava que expliquessis una pel·lícula de Woody Allen.
T'ho juro, però molt, molt fort.
És a dir, és una anècdota que passarà, bueno, a la història de la meva carrera, no?
O i tant, a les entrevistes d'aquí un temps quan tinguis una certa edat.
Sí, sí.
Queden molt bé aquestes anècdotes a les entrevistes.
Recordes quan vas treballar amb Javier Dault i ho expliquis? És fantàstic.
Sí, sí, doncs així, així, ben, ja et dic.
I això, quan ens trobem, diem sempre que ha sigut un mal guió d'una mala pel·lícula.
No, no, està molt bé, ben curiosa i, bé, mira, les casualitats a vegades són d'aquesta manera.
Sí, sí, serveixen per alguna cosa.
És el que diem sempre, no?, en aquesta privació has d'estar al lloc adequat en el moment adequat.
Sí, que sé.
Sí, que sé.
I així va anar.
I, escolta, pel que fa, ara parlarem de l'obra i tot plegat,
però la resta de companys i companyes que tens a l'obra, doncs, deus estar encantat de la vida, no?
Perquè treballar, no sé si ara penso, amb una Anna Maria Barbany,
la Clara Segura també jove, però bé, déu-n'hi-do com a actriu, no?, la resta de repartiments.
Però, déu-n'hi-do com està ja, sí, sí, no, no, a més a més va ser, vaig entrar per la Porta Grande, no?,
perquè estrenar el Romer era una cosa que em feia moltíssima il·lusió i, a més, amb una producció del Daute.
Però és que, a més a més, treballar amb la Anna Maria Barbany, que jo ja, bueno, l'admiro de sempre,
amb el Francesc Luqueti, que porta tants anys a la professió, i, a més, amb la Clara Segura,
que està on està, que és molt amiga meva, perquè ja vam fer junts el somni d'una nit d'estiu
i fèiem de parella, clar, va ser, doncs, imagina't quin regal.
No, no, està, és magnífic, i, a més, llegint les crítiques de l'obra,
hi ha crítiques generals de l'obra, dels actors en particular, a tu et posen molt bé, eh?
El Roger, sobretot el personal, és el Roger, no?
No, jo sóc el Christopher.
El Christopher, això mateix, el Christopher, el Christopher, Joan Negrier, dius, mira...
Sí, mira, ha sigut, ho juro, Joan, és que és molt curiós,
perquè jo, a fi, un personatge amb un nom, no puc explicar gens ni res del que faig,
perquè, si no, revelaria un secret que és clau en l'espectacle,
que espero que molta gent vingui a veure'l.
Apa, diuen que hi ha moments teus que són de riure, riure, riure.
Bueno, es veu que sí.
Doncs, doncs, això.
I jo pensava que era un personatge que cauria pedant, que seria antipàtic,
que seria una cosa, perquè és una cosa molt diferent dels altres quatre actors.
I resulta que, quan va fer la primera prèvia i el Romea, escolta,
la gent va simpatitzar molt amb mi, vam arribar a una empatia tan gran
que, bueno, que és bo que sí que agrada molt el Christopher, tu.
Insistim en aquest terme que dèiem, intriga, comèdia, una història gòtica i macabra, fins i tot, no?
El teatre dins del teatre, que és un clàssic que jo imagino que per un actor també té el seu puntet de representar.
Clar, perquè, a més a més, és una obra que dura dues hores i pico.
Què dius? Però se'n fan obres d'aquesta durada, encara?
Sí, i tant, que bé, no?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè ara a vegades vas, encara no t'has assegut que s'ha acabat l'espectacle, sovint.
Exacte, doncs no, aquesta sí que has de seure, i a més a més, que és això, no?
Com que t'en gèneres barrejats, tu com a actor estàs sempre, sempre, sempre, sempre al 100%.
No pots permetre d'estar al 95%, perquè hi ha un canvi de registres constant,
l'espectador no s'avorreix mai, perquè sempre hi ha sorpresa.
Ara passem a la comèdia, ara passem al drama, ara passem a la mentida, ara passem a la veritat, saps?
Estem sempre enganyant, enganyant, enganyant, enganyant, i això fa que l'espectador
formi part activa de l'espectacle, no?
I imagina't tu com s'ho passarem quan vinguin.
A veure, hi ha coses que, com bé dius, no s'han d'explicar, no es poden ni s'han d'explicar,
fora un pecat mortal, a més a més.
Però sí que ens pots guiar una miqueta amb l'argument, que és la recerca de la felicitat absoluta
que té aquesta dona, no?, la Rosa.
Exacte, la Rosa és una nena mimada de la casa, i ella s'ha enamorat d'un noi,
i vol, sigui com sigui, aconseguir que aquell noi no la deixi mai,
que s'enamori per sempre d'ella, no?
Llavors, aconsegueix, d'una forma molt macabra, ja t'ho dic ara, d'una forma molt cruel,
per això et dic que hi ha una...
Sembla que estigui parlant d'un drama, però en el fons fa riure,
però és una forma molt cruel, a través dels seus pares, de la seva família,
i totes les condicions que se li puguin posar a favor,
aconseguir que aquest noi no la deixi mai.
Fins i tot imagina't que aconsegueix canviar-li la realitat a aquest noi.
Déu-n'hi-do.
Quin talent si l'utilitzes per una altra cosa, no?
Ai, i tant, com podrien canviar-me de coses, que estan malament.
En fi, escolta, Joan, ara estàs girant amb aquesta obra, amb la Felicitat,
i després hi ha algun projecte més, o fins quan portareu aquesta obra?
Perquè, a veure, és una obra que encara té molt de futur pel davant, no?
Sí, ara vam començar la gira el mes passat,
i estem de gira amb això per Catalunya fins a finals de gener.
Mira, la gent està ocupat amb això, i jo, a més a més, compartint la feina amb la Sala Trono, no?
És el que t'anava a dir, perquè tu, no, tot i l'èxit que afortunadament i que et mereixes estàs tenint,
no abandones la Sala Trono ni abandones el teu vincle amb el Teatre de Tarragoní.
Mai, mai, mai, és a dir, a Sala Trono jo vaig entrar com una mena d'assessor a la programació,
i ja m'hi he quedat, perquè em va enganxat molt.
És una cosa que crec que Tarragona necessitava, a més a més, ho dic perquè ve molta gent,
aquesta temporada vam inaugurar el dia 8, i està ple cada funció,
és a dir, portem un 100% d'ocupació, fem una segona funció golf amb moltes produccions,
i mira, m'ha enganxat molt, i llavors aquest divendres no sé què m'ho faré,
perquè tinc doblete, ja funciona la Sala Trono i ja estic actuant al Metropol.
A més, poca broma, perquè aquest divendres, si no recordo malament,
ve una companyia anglesa, amb el Gina Folgón.
No, aquests van venir la setmana passada, ja ve un canvi, la setmana passada,
i aquest divendres venen uns de Múrcia, també, però bueno, sí,
una companyia de Múrcia, que són teatre atros, que fan un estratècle preciós
sobre una parella on ell entra en coma i planteja fins on arriba l'amor incondicional,
d'una persona quan s'estima una altra i aquesta altra està en coma, no?
i és una història, et dic, preciós, d'una companyia que tenen un centre d'investigació teatral allà a Múrcia,
de recerca de noves expressions, i la recomano a tothom perquè és molt maca.
Vostès se n'adonen quina mena de persona és el Joan Negrier,
que demà fa una obra a Tarragona i està fent publicitat de l'altra, de l'altra, no?
Bueno, no, jo perquè no puc fer més, escolta, m'ho senti igual de més una cosa que l'altra.
Joan, de veritat que no ens perdrem aquesta obra, ens ha encantat, com sempre, parlar amb tu.
I a mi també, Iolanda.
I ens pots creure si et diem que et felicitem de la manera més sincera,
que et vagin bé les coses, perquè tu em mereixes, perquè t'estimes al teatre
i perquè has pencat molt fins que has arribat a aquest punt, d'acord?
Moltes gràcies, Iolanda, i a veure si ens veiem més.
Jo d'aquí no em moc.
I parlem més vegades, que a mi m'agrada molt.
Doncs moltíssimes gràcies, Joan, enhorabona.
Una abraçada, adeu-siau, adeu.