...
...
...
...
...
...
...
Tres minuts, un quart d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès i ja saludem
Jordi Girament, director del Festival d'Estiu
de Tarragona. Jordi, molt bon dia.
Bon dia a tots. Benvingut. L'Urdes, malgrat, bon dia.
Hola, bon dia. Estan de festa, eh, la gent
de l'Escola de Lletres.
Això diríem que són com els pollets que crien.
Quanta gent teniu ja a l'Escola de Lletres?
Lletres. Doncs mira, l'altre dia comptava
el número d'alumnes que hem tingut
al curs 2005-2006
i me'n sortien 143.
143 alumnes?
En només quatre anys de funcionament
de l'Escola? Sí, d'un any, eh?
Ah, d'un any. T'estic dient d'aquest de recurs.
I recordes quan es van apuntar?
Jo recordo que eren molt poquets quan us reuníeu
allò per la tarda a la llibreria de la Rambla.
Cinc. Eren cinc persones.
És que això s'ha d'explicar. S'ha d'explicar que eren cinc
i ara són més de 140.
Déu-n'hi-do. Per això té aquest
somriure, eh? Malgrat tota
l'afeinada que implica tot això, perquè
realment és una gran satisfacció.
Jordi, aquesta setmana tenim
moltíssimes coses al fet, eh? Doncs sí, déu-n'hi-do.
Moltes. La setmana passada potser
estava un pèl més atapeïda
perquè hi havia la dansa a sal obert
i això ja marcava un increment d'activitat
a banda de les actuacions
que es van produint
setmanalment del Quesse, de les ganes dins
del Camp de Mar, del Conte Contes,
però tot i així es continua sent una setmana...
Ahir teníem els contes per posar els pèls de punta.
Hi ha tres Queses aquesta setmana.
Sí, sí, sí. Jo diria que la setmana passada
va ser la setmana de dansa a sal obert.
Aquesta, per mèrits propis,
és la setmana del Quesse,
del Festival de Músiques del Món.
De fet, nosaltres avui havíem previst parlar
amb els integrants de 34 punyalades,
que és la formació argentina de tangos,
que actua demà, però tot just arribaven demà.
Justets agafaven l'avió i no ens podien atendre,
no per falta de voluntat, sinó per la dificultat
dels vols i tot plegat.
Potser podreu agafar algú altre, no?
I, de fet, comentar que la setmana passada
hi havia els 17 hippies.
Què tal?
La veritat és que va ser un concert excel·lent.
Hi havia un 17, els vas comptar o no?
N'hi havia en sala 13.
13.
Els vaig comptar, n'hi havia 13.
És que era l'incògnita, saps?
L'Urdes es diuen 17 hippies,
però diuen que normalment no són 17.
El primer que vaig fer va ser comptar-los
per poder-t'explicar.
Clar, aquestes tonteries a mi em fan gràcia,
que vols que ens diem 17 hippies
i som 13 interprets.
Però, tot i així, és una formació amplíssima
amb 13 músics, tots amb molta qualitat
i fent un tipus de música que crec que la gent
li va sorprendre molt, molt festiva,
animava molt, fins i tot algú va trobar a faltar
que hi hagués una mica de zona de ball a davant
perquè era una música que convidava moltíssim.
Això ja us heu trobat més d'una vegada.
Sí, sí, sí, sí.
I, de fet, ho hem tingut sempre força present.
Això, sobretot, qui ho té al cap és el Jordi Freixas,
el director artístic del Festival QS.
Però, en aquest cas, bé, hi havia espai,
però no el suficient per al que va ser el grup.
Això ja es tindrà més en compte
per als propers concerts.
Has de posar una pista de ball directa.
No, però la veritat és que sí,
estava a planíssim.
Suposo que hi fa dues coses.
Una, que érem divendres,
i la segona, doncs que segurament el grup
cridava molt l'atenció.
Però, molt festiu,
ells a l'escenari a més coreografiaven
algunes de les cançons
i estava ple com un au del Pla de la Seu.
Una estona molt agradable,
la gent que hi va poder assistir.
Demà serà el dia, com dèiem,
de 34 punyalades
i, simultàniament,
a la plaça dels Sadasos,
lectures calentes d'estiu.
Doncs sí.
No sou competència,
sou dues ofertes ben diferents, no?
Sí, sí, sí.
Res a veure.
Tot i que el tango és molt literari.
No, i a veure,
i si hi ha uns quants alumnes
que volem pujar a ballar,
doncs que hi vagin, no?
Els alumnes ni parlar-ne,
que han d'estar allà llegint
i oferint els textos
que han treballat en els darrers temps.
Comencem explicant una miqueta
com heu previst aquesta actuació,
perquè, a més que una actuació
o una lectura,
el que vol ser és una festa de celebració
i de compartir amb tothom, no?
Sí, perquè això, en un principi,
cada estiu jove,
quan fem la cloenda dels cursos d'estiu,
doncs fem una lectura pública,
que serien aquestes lectures calentes, no?
El que passa és que en guany,
doncs ho vam plantejar
per introduir alguna novetat
i al mateix temps fer,
doncs una mica de caliu
entre tots els alumnes de l'escola,
doncs la lectura,
que a més a més es fes
la festa de l'Escola de Lletres de Tarragona, no?
Aleshores tenim com a dos espais,
l'espai de lectura,
amb l'escenari,
i bé, uns textos,
alguns dramatitzats,
alguns amb música,
és a dir,
hem introduït, doncs,
nous elements en la lectura,
i després, doncs,
un aperitiu,
una copa de cava,
tertúlia,
algunes accions
que els més joves han preparat
per amenitzar aquest aperitiu,
i així celebrem
la festa de l'Escola de Lletres, no?
I a part les de joves,
però també hi haurà adults
que han volgut participar
a aquest estiu de l'Escola de Lletres.
Adults, adults.
Adults, adults.
Sí, perquè això és el...
Són les madures, eh?
D'edat, podríem dir.
Sí, això és una cosa
que quan vam començar
a planificar els cursos
de l'estiu jove,
amb el Toni Martí,
que és el tècnic de joventut,
vam dir, no?
Vam dir, a veure,
estiu jove, sí,
però la joventut
no és només cronològica,
sinó que és espiritual, no?
També.
I aleshores vam plantejar
uns cursos que fossin
per a joves
i uns cursos que fossin
també per a adults, no?
I el taller que es fa,
ara l'estiu jove,
que on venen els adults
és el taller itinerant,
que és un taller molt bonic
ciutat de Tarragona,
els donem a conèixer,
la gent participa
o s'introdueix
d'alguna manera
en la vida cultural
de la ciutat
i en aquests espais,
a més a més,
escrivim i llegim, no?
En guany hem tingut
una experiència preciosa,
la que recordo més maca,
que ha estat a Camp de Mar,
precisament,
que vam poder accedir
a l'espai del teatre
i bé,
el grup d'alumnes
doncs es va passejar
pels vestidors,
vam pujar del escenari...
Amb els assajos del Mikado,
si no, va xerrar
d'escoltant-ho, no?
Sí, exacte, exacte.
Hem tingut algunes interferències,
però maques, maques,
perquè fan d'acompanyament.
I res,
i això aprofitar l'escenari
d'un teatre
com és el de Camp de Mar
per poder llegir
els seus propis textos
dalt de l'escenari,
doncs per a ells
és una experiència molt maca, no?
Perquè a més a més
els atencem al teatre
i estem fent el text,
la producció del text,
però a més a més
els portem al teatre.
I una miqueta
és aquest el plantejament, no?
D'anar combinant coses
i d'anar, doncs,
que la literatura
no sigui una cosa reduïda,
no que la literatura
sigui un eix
que pugui unir
diferents disciplines, no?
Hi ha molt de talent
aquí a Tarragona
en qüestió de creació literària?
Si algú pot dir
ets tu, no?
Doncs la veritat
és que sí,
perquè, és clar,
el que té el taller d'avantatges
és que les persones
que hi assisteixen
un dia a la setmana
durant dues hores
escriuen i llegeixen, no?
Metòdicament.
Aleshores, ja sabem que,
a veure,
quan un s'hi posa metòdicament
és quan treu coses
productives i maques.
I, és clar,
la gent que fa
tres o quatre anys
que està venint
amb aquests tallers,
doncs, a hores d'ara
està fent uns textos
fantàstics, no?
Quan es diu
lectures calentes
es refereix
a la temperatura
que serà alta,
lògicament,
seguint la dinàmica actual,
o més aviat
el contingut
dels textos
que es llegiran?
És un títol ambigüe.
És que alguna cosa
he sentit dir.
No sé si a tu
t'han explicat
alguna cosa, Jordi,
en quant al contingut
dels textos
que es llegiran.
alguna cosa,
alguna cosa,
però si l'Alertes no vol
desvetllar-ho,
no seré jo
qui ho faci.
De totes maneres,
sí que he anat seguint
tota la feinada
que fa a l'Escola de Lletres
i, de fet,
jo crec que amb les xifres,
que a vegades són molt fredes,
però jo crec que a vegades
també diuen molt de sí,
no?
I aquest 140 i escaig,
em sembla que deies,
d'alumnes.
És aquella feina
que a vegades comentem
amb tu i Holanda,
no?,
de formigueta,
però que va sumant,
va sumant
i que els resultats
es veuen
al llarg del temps,
no?
I, de fet,
és un goig
perquè jo ho vaig seguint
una mica des de la distància
i des de l'efecte,
però vaig seguint
tot el que està succeint
en aquesta Escola de Lletres d'estiu
perquè ens anem trobant
amb les Lourdes
abans d'entrar a les muralles,
allà als jardins
al Camp de Mar
i jo pujant cap al teatre.
Jo ara ho pensava,
en el paisatge cultural de Tarragona,
l'Escola de Lletres
era com un guarniment més a la ciutat,
en el bon sentit,
una torreta que posem aquí
que queda molt bé.
No és que es fes
perquè quedés bé,
però aviam si m'explico bé
i que no se'm confongui.
Omplim un buit.
Omplim un buit,
el tenim aquí,
molt bé que vagi funcionant
al seu ritme
perquè hi ha gent
que té aquest interès
quan de cop i volta
escolta,
aquella planta
es torna exuberant
perquè resulta
que ha trobat més aliment
del que es pensava
que trobaria en aquella terra,
diguem que estic una mica lírica,
però és que això
que semblava una cosa
com a molt de quatre persones,
cinc en aquest cas
i mai millor dit
que s'hagi convertit
en una activitat
amb una dinàmica
i amb una presència
a la ciutat d'aquesta manera,
doncs lògicament
és per sentir-vos
molt orgullosos
les persones
que heu tirat endavant
aquesta iniciativa,
no hi ha dubte.
No és un tema fàcil
que a la gent li agradi
escriure,
llegir,
reflexionar sobre el tema,
aprendre,
escriure,
que no és una tasca fàcil
i tots ho sabem
i llavors bé,
això que deia
que ho he anat seguint
i és un grup molt nombrós
el que ara tenies,
no sé si eren els adults
o eren els altres,
però no sé,
potser hi havia 20 persones
o 24 persones,
no vaig errat
i és molta gent.
I de joves,
14.
Doncs déu-n'hi-do,
déu-n'hi-do.
Que són molts també.
Sí, sí, sí,
i que tinguin aquest interès concret.
Per això,
amb aquestes edats
que estem parlant
de l'ESO i el batxillerat,
aquests 14 persones
de Tarragona
que estiguin dedicant-se
a venir a escriure,
doncs, home,
això és fantàstic.
I hem de reforçar
aquest lligam
que tu deies
que ells llegia
dalt d'un escenari
i també els dona
una dimensió diferent
de la tasca
que estan realitzant.
Jo crec que hem d'anar
potenciant aquesta relació.
D'aquí que l'Escola de Lletres
també hagi plantejat
els cursos
de parlar en públic
amb l'Oriol Grau
per donar aquesta dimensió
més interpretativa,
segurament, no?
Sí, sí,
aquests cursos
van començar
més tard
quan ja hi havia
els tallers d'escriptura
en funcionament
i, de fet,
es va plantejar
per això,
de dir,
doncs,
clar,
com que cada vegada
ens apropem més
al que és l'espai escènic,
sobretot perquè,
clar,
amb la programació
de lectures públiques,
doncs,
les primeres,
no?
Les primeres
eren amb prudència
i amb certa por,
no?,
perquè la primera vegada
que llegien un text propi
davant d'un públic,
doncs,
això sempre imposa molt,
però a poc a poc,
clar,
també,
ells també van demanant,
doncs,
un altre tipus d'acte
i, doncs,
es van endonant,
no?
Llavors van dir,
doncs,
reforcem-ho amb cursos
de recitació,
no?
I per això es fan
els dos cursos,
que és un primer nivell
i un segon nivell,
que un fa l'Oriol Grau
i l'altre el Quique Culebras.
Déu-n'hi-do,
tindrà continuïtat
tot plegat,
que ara el curs vinent,
no?,
perquè la demanda hi és,
no?
D'entrada suposem que sí,
a més a més,
amb la intenció
de fer créixer
i crear un taller més encara,
que és un taller
de lletres de cançons.
Carai.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Per tant,
aquí més relació
al teatre,
però també amb la música,
no?
Amb la música, sí.
Es pot aprofundir
en aquest tipus de relacions.
Però ara el que veurem dimecres
és algunes de les lectures
per part de...
Dels alumnes,
dels tallers,
però no només de l'estiu,
sinó de durant l'any, també.
És a dir,
hi ha alumnes
que han volgut participar
amb els seus textos
encara que no vinguessin
als cursos d'estiu,
perquè com que ho vam plantejar
com a festa de l'escola de lletres,
on dic qui vulgui
que participi
amb el text que vulgui
o de la manera que vulgui,
doncs hi ha apuntat força gent
a llegir els seus textos.
De fet,
dura una hora,
només ho dic,
perquè alguna vegada
hem fet lectures més llargues
i perquè ningú s'espanti,
la lectura dura una hora
i després,
perquè així tenim temps
de fer el que és la trobada
amb la copa i l'aperitiu, no?
Això que dius
dels tallers de lletres de cançons,
jo crec que la humanitat
ho agrairà,
perquè hem d'aguantar
unes cançonetes, no?
Que dius,
calla que...
S'agrairia una mica més
del sa de literària.
Això del curs de Lourdes,
en el terreny personal,
què passa quan tu veus
un jove o no tan jove
que arriba,
que vol escriure,
que òbviament
la tècnica literària
s'ha d'aprendre
a banda del talent natural
que pugui tenir algú
i de cop i volta
veus com aquella persona
va expressant,
va creant mons,
et va sorprenent
a tu mateixa
moltes vegades
i no un,
ni dos,
ni tres,
sinó un bon grapat
de persones.
Tu com et sents?
De fet,
això és el que...
Són moments emocionants
per tu.
Molt, molt.
Són molt emocionants
i això és el que
d'alguna manera
fa que jo em motivi
més encara
a tirar endavant
el projecte.
És a dir,
quan tu tens
aquelles persones
al davant,
joves i també adults,
cadascú
amb aspectes diferents,
no?
Els joves perquè realment
venen allí
amb aquella ànsia
d'escriure
que són fantàstics
i veus com
a poc a poc
vas pulint
i ells s'hi posen
i treballen seriosament
i produeixen
uns textos magnífics
al mateix temps
que com a personetes
també es van fent
i també es van formant,
no?
I en aquest sentit
penso que els és
molt important
perquè el fet
de treballar
amb literatura
i llegir textos diversos
i que ells també
puguin expressar
opinions molt diverses,
la reflexió,
doncs també
com a persones
els ajuda
a obrir perspectives,
no?
La literatura també és això,
obre una miqueta
les perspectives
davant del món
i veus com
aquelles persones
es van anar formant
amb una activitat
i una mentalitat
oberta
i una...
Això,
molt actius
fent moltes coses
que clar,
et satisfà
molt, no?
Veus una evolució
de creixement
i esclar,
ets una mica mare,
no?
I has tingut sorpreses?
És a dir,
no m'hauria pensat mai
que es pogués escriure així?
D'entrada no,
perquè jo sempre
parteixo de la base,
amb això vull ser molt optimista,
no?
i vull veure-ho i vull veure-ho molt bé
i és que tota persona
que ve a mon taller
tingui el nivell
que tingui
quan arriba,
jo sempre penso
que pot arribar
a fer uns textos
molt macos
i que ha de trobar
el seu estil,
la seva veu pròpia
i que el que pot arribar
a produir aquesta persona
jo ni m'ho imagino,
però que és allí, no?
És allí endavant
si treballa.
Aleshores,
diguem-ne,
la sorpresa
és més de dir
oh, que bé que ho fan
però no em sorpren
que ho puguin fer bé
perquè jo parteixo
d'aquesta base, no?
Que es pot arribar a fer bé.
En aquest sentit
ara estava reflexionant
que no sé si pot succeir
el mateix
ara pensant
en la gent
que accedeix
a les proves
de l'Institut del Teatre
per ser un bon actor
i crec que a vegades
m'han comentat
que fins i tot
quan fan la tria
prefereixen gent
que aparentment
que sigui més dúctil
o que tingui possibilitats
d'aprendre més,
de xuclar més
que tingui pocs vicis
que tingui pocs vicis
i pocs tics adquirits
no sé si amb això
és el mateix
o bé prefereixes
que tingui
una certa base
sòlida
però de fet aquí
suposo que entraríem
una mica
en el tema
del contingut
i la forma
potser sintàcticament
i gramaticalment
hi hagi gent
que tingui més aptituds
però que en canvi
potser de contingut
no sàpiga treure coses
prou interessants
però jo
no, no, jo estic d'acord
amb això
amb aquest plantejament
que deies tu
d'una persona
que estigui oberta
a aprendre
que això és el que és fonamental
si t'arriba
i això passa no
de vegades
no tant amb els joves
però potser més amb els adults
que de vegades
t'arriben persones
que ja tenen el seu criteri
o tenen una formació
molt estricta
i no avancen tant
o s'aturen en un punt
perquè troben
que ja
ja no poden aprendre més
o es queden amb una idea
i aleshores
aquí sí que ja és difícil
que avanci
sobretot el que és un art
perquè és clar
aquí el que hem de fer
és fer proves
avançar
millorar
i buscar solucions diferents
i en aquest sentit
no no
és a dir
les ganes
d'aprendre coses
de meravellar-se
davant del món
que seria això
el fet d'aprendre
i pel que fa a nivells
no importa gens
això que deies
de la sintaxi
és evident
un domini
del llenguatge
és l'eina
que treballem
però també jo penso
que
aquesta eina
es millora
utilitzant-la
que si un alumne
ve i no la té
en la mesura
que escrivim
i corregim textos
també millora
l'eina que està utilitzant
i sense necessitat
de fer classes teòriques
aquesta és la part més sorprenent
que jo m'ho crec
però quan ho veig aplicat
aquí sí que em sorprenc
dic
això que jo crec sí
resulta que sí
que és veritat
i que aquests alumnes
milloren la seva expressió
tant sintàctica
com semàntica
i dius
i no hem fet cap classe
de llengua
directament
però és clar
com que treballem
amb la llengua
contínuament
sorgeixen qüestions
de llengua
i se'n va aprenent
i es millora molt
el que és el nivell
de llenguatge
i tant d'observar
com escriuen els altres
a tu et queda
per temps
per escriure a tu?
bé, això és més difícil
ja
a més a més
també he fet
moltes coses
fins ara
i he tingut poquet temps
per escriure
he anat escrivint
però ja sabem
he tret molt poqueta cosa
jo espero que a partir d'ara
doncs tingui una mica
més d'espai
per a la meva creació
personal
la tens una mica abandonada
per qüestió de temps
sobretot
sí, en guany
sobretot
a partir de Nadal
doncs
la cosa ha quedat
una miqueta aturada
però jo suposo
que ara ja
podem trobar
un altre espai
per amb això
que també
és necessari
no li ha de ser fàcil
perquè és una autèntica
dinamitzadora cultural
com tots sabem
i que toques moltes tecles
però sempre s'han de trobar
la gent que teniu talent
s'ha de trobar
el moment per fer-ho
si tens una estoneta
que he datat amb nosaltres
i després fem memòria
de la cita de demà
perquè ara hauríem de parlar
de Nàusica
aquesta producció teatral
d'aquí uns moments
escoltarem la conversa
que fa una estona
mantenia Jordi Sorinyac
amb el director
d'aquesta Nàusica
de Joan Maragall
Armand Bonin
l'escoltarem
després regalarem
invitacions
però en tot cas
estaria bé
que el Jordi
ens fes algun comentari
previ a l'obra
no?
bé
no me l'estens
tampoc
perquè hem de parlar
no, no, no
però sobretot
dic que no se la perdin
que no es deixin
perdre aquesta obra
perquè realment
és una obra teatral
magnífica
doncs potser el més essencial
que volia dir
era això
que a vegades
hi ha hagut alguns
oients
que trobaven a faltar teatre
en el festival d'estiu
i hem dit que
hi havia hagut alguns problemes
i que això
es aniria corregint
i tot plegat
per bé que hem recordat
que sigui que hi ha
a través de Mikado
i d'això
en el cas de Nausica
tenim un gran text
un gran text
de Joan Maragall
que segurament
la majoria
doncs el coneixen més
com a poeta
o com a periodista
o la seva faceta
intel·lectual
no?
i una veu
absolutament interessant
no?
de començaments
del segle
del segle XX
però que en aquest cas
s'endins
és una de les obres
pòstumes
de Joan Maragall
ja per tant
és un Maragall
que en el seu moment
de maduresa
escriu Nausica
una mica perquè és un personatge
un personatge que li interessa molt
aquesta princesa adolescent
amb aquest enamorament
que té de l'home madur
que és Ulisses
que retorna a Ítaca
i que s'atura a l'illa
d'on viu Nausica
una mica
aquesta fascinació
que té Maragall
per tot el tema aquest
de Mitiquiap
i també per la fascinació
que té Maragall
de Guette
que Guette
el que fa és un projecte
sobre Nausica
un projecte
que no arriba a veure la llum
però per tant
ve d'aquestes dues
fascinacions
i de la fascinació
general
per al Mediterrani
Maragall
fa un text
basat molt
en Nausica
però
el que és més interessant
en aquests moments
és que
és un text
que tot i que Palau
i Fabra
el considera
com una de les tres
grans tragèdies
del teatre català
juntament amb Antígona
d'Espriu
i Maricel
de Guimarà
només va estar representant
a vegada
el 1912
pels sindicats d'actors
al teatre
El Dorado
per tant
és un gran text
ho diu en sembla
Jordi Co
que en algun dels dòsers
de presentació
i segurament
Herman Monín
em farà referència
és un text
una mica
un clàssic maltractat
al llarg
de tot el segle XX
i fins ara
i fins i tot
una mica
el Jordi Co
que diu
és una mica estrany
que ara
20 i tants teatres públics
no s'hagi recuperat
aquest text
perquè sobretot
té una gran
riquesa
a nivell textual
és amb
de casíl·leps
en vers
però que
amb el planter d'actors
excepcional
que té aquesta producció
passa molt bé
i tinc referències
ja concretes
perquè l'estrena
va ser Sant Feliu
de Guíxols
aquest diumenge passat
i ja m'han xivat
que és esplèndid
com diuen
el text dels actors
i que passa
molt bé
el que deia
el que deia Jordi Co
és que a més a més
és un text
molt contemporani
és un text
que té absoluta vigència
perquè a més a més
i suposo que Ramon Bonin
ho potencia
també en la posada
en escena
no tan sols hi ha
conflicte
o conflicte
o una mica
aquesta relació amorosa
entre el personatge
madur
i la fascinació
de la jove
sinó que també
el xoc de dos mons
un món més ingenu
i un món
que ve de l'experiència
i aquí també hi ha
una mica
tota la reflexió actual
entre dos conceptes
o dos xocs de civilitzacions
Orient i Occident
en fi
tot això
i molt més
que segurament explica
el Germán Bonin
està dins de la nàusica
que veurem
no hi ha conflicte
entre dues civilitzacions
Tarragona i Barcelona
en aquests moments
que el Germán Bonin
està presentant
a dos quarts d'una
en roda de premsa
aquesta obra de Barcelona
per això
molt amablement
va dir
no em vull perdre
l'oportunitat
de ser també
a Tarragona
ni que sigui
uns minuts abans
que és fa una estoneta
Jordi Sorinyac
ha parlat amb ell
i aquest és el resultat
de la conversa
Germán Bonin
bon dia
hola
bon dia
quan arriba a les seves mans
o quan comença
a tenir la idea
de representar nàusica
de fet fa molts anys
que tenia
tenia la idea
que aquesta nàusica
s'havia de rescatar
és una obra
del Maragall
escrita ja
en la seva maduresc
és curiós
però va ser
és una obra escrita
en el mateix moment
que ell escriu
el cant espiritual
l'escriu
el 1908
i és una obra
que sempre ha estat
inclosa
dins de la
bueno
dins del bloc
de la seva poesia
tot i que és una obra
que
que té una
una voluntat
teatral
i per tant
té una estructura
dramàtica
però sempre se l'ha considerat
una obra
d'un poeta
per tant
una obra
per ser llegida
per ser recitada
però hi ha hagut
sempre
sempre
i una certa
desconfiança
perquè això pogués
esdevenir
un espectacle teatral
de fet
corregeixi'm
si m'equivoco
però s'ha representat
en comptades ocasions
i l'última
fa molts i molts anys
fa molts i molts anys
es va representar
dos anys després
de la mort
devia ser
el 1911
el Dorado
i la companyia
del sindicat d'autors
es va fer també
una representació
en motiu
del cinquantenari
de la seva mort
justament a Caldes d'Estrac
allà on va ser
on va ser
escrita l'obra
aquesta obra
és escrita
quan ell estiuejava
el Maragall
a Caldes d'Estrac
tenia la caseta
davant del mar
i justament
aquella platja
per ell
va ser
un element
motivador
molt gran
perquè
estava
rellegint
Homer
i a la vegada
també
tenia un referent
molt clar
d'una
nausica
que no va ser
acabada
del VT
i bueno
com sabeu
en aquell moment
tota aquella gent
el Maragall
i tota la intel·lectualitat
de poetes
d'aquella època
estaven molt fascinats
per la poesia alemanya
concretament
per Guete
i també
i també
per Wagner
no?
la cultura germànica
influïa molt
en el nostre país
a final del 19
principi
del Viu
i Maragall
va quedar
com molt
tocat
el llegir
aquelles pàgines
que havia iniciat
el Guete
justament
en un viatge
a Palerm
i allà
el Guete
havia rellegit
l'episodi
de la trobada
de Ulisses
amb la nausica
i va fer
un petit esbós
del que havia de ser
una possible tragèdia
i per tant
una acabada
del Guete
això
va motivar
de tal manera
el Maragall
que va decidir
escriure
i fer una versió
la única
que
realment
important
que hi ha
basada
amb la nausica
on era el passatge
de la trobada
a l'illa
dels teacis
No deixa de ser
una paradoxa
que ara avui en dia
alguns autors
consideren aquesta nausica
com un dels tres grans textos
de la dramatúrgia catalana
al costat
de l'antígona d'Espriu
o del Maricel
d'en Jaquimarà
i en canvi
era una obra
que havia estat
oblidada
gairebé enterrada
durant tants i tants anys
És cert, és cert
i una de les persones
que ha defensat
d'una manera
dels poetes
que ha defensat
d'una manera
més veuament
la intemporalitat
i la universalitat
d'aquesta nausica
de la Maragalla
ha estat el Palau i Fabra
justament
El Palau i Fabra
ha estat
una de les persones
que m'ha influït
en posar en escena
aquesta obra
que tanmateix
fa molts anys
havia llegit
rellegit
i sempre tenia
la intuïció
malgrat que tothom
opinava que no
que això era
per ser recitat
per ser llegit
que aquí
hi havia l'embrió
d'un gran espectacle
de la obra
Això li anava
a preguntar
perquè quan
en col·laboració
amb Jordi Coca
vostè
va tirant endavant
el projecte
no sé si molta gent
el titllava
de boig
o d'alguna cosa
semblant
per embarcar-se
en una aventura
d'un futur
com a mínim incert
Sí, sí, sí
però tanmateix
aquestes obres
de poetes
de poetes
d'una embargadura
com
bé, com el Guete
com pot ser
el Claudel
com l'Elliot
gent que ha fet incursions
poeta
grans poetes
que han fet incursions
en el món
del teatre
tenen una estructura
oberta
tan oberta
perquè no estan sotmesos
en els còdics
de l'estructura dramàtica
de l'època
que permet
justament
fer una visió
des del temps
en el qual
poses en escena això
perquè s'ha d'esprovista
dels tics
o dels còdics
que n'hi paraven a l'època
o el melodrama
o el romanticisme
etc.
és una estructura molt oberta
i això esclar
es pot llegir en contra
o es pot llegir a favor
jo crec que en la Nausica
com en grans obres
també d'aquests poetes
insisteixo
com l'Elliot
com el Cloncal
per exemple
o com el propi Guete
són absolutament
intemporals
la poesia del Margall
per altra part
és una poesia
d'una volada
intel·lectual
d'una volada
humana
d'una penetració
d'una mirada
del món
realment singular
i que malauradament
ha estat obligada
ara parlarem
dels actors
del magnífic repartiment
que participen
a aquest sobre
parlarem també
de l'estrena
que es va fer
ara fa
tot just dos dies
però m'agradaria
posar en situacions
nostres oients
i comentar-los
l'argument
abans l'hem insinuat
però estarem davant
senyor Bonin
d'una història
d'amor
terrenal divina
divino terrenal
per dir-ho d'alguna manera
Sí, sí, sí
És un dels episodis
preciosos
de l'Odisseia
aquesta
aquesta aterrada
en aquesta illa
dels Feacis
que és l'actual
illa de Corfú
aquesta illa greca
i és
ja l'última
estació
d'aquests 10 anys
de
de peripècies
de l'Ulisses
des que surt
de la guerra
de Troia
va d'illa
amb illa
va d'aventura
fantàstica
amb aventura
fantàstica
va amb pesta
i de naufragi
amb naufragi
i tanmateix
finalment
a terra
naufrag
en aquesta illa
que seria
ja l'última estació
abans de tornar
a Taca
hi ha alguna cosa
de símbol
de viatge
de recorregut humà
de maduresa
és un home
allà madur
de retorn
de tantes
i tantes
aventures
és com
un conte
de les mil llibre nit
això
o és com
un Dante
i es troben
allà
justament
amb un adolescent
que viu
tancada
en aquell
clos
en aquella
mena d'aigua
moll
d'estar
d'una illa
que en aquells
moments
se la descriu
com una illa
que acolleix
els nàufrags
que hi ha un rei
benevolent
que el paisatge
i els jardins
del palau
dels Sinous
i tot el poble
és realment
un model
i allà
a terra
i allà
aquesta
adolescent
té unes intuïcions
que necessita
fugir
d'aquell clos
estancat
es troba
amb el mite
es troba
amb l'aventura
es troba
amb una finestra
oberta
a l'univers
al món
al més enllà
etc.
Aleshores
hi ha com una
commoció
de dos personatges
un home madur
que té
molt clar
el retorn
al viatge
a la riquesa
del que ha viscut
i dolent
però finalment
el retorn
allà
on té la família
i per tant
és com una mena
de cicle vital
viscut
des de la saviesa
i tant mateix
aquesta trobada
amb aquest adolescent
el commociona
i aquest adolescent
per ell
això significa
una possibilitat
de fugir
de deixar anar
l'imaginari
Per això
esclar
naturalment
és inexorable
i aquí ve
la tragèdia
el mite
ha de tornar
el mite
ha de ser
n'ha d'anar
i la
la Nauzica
s'ha de quedar
i aquesta
inexorabilitat
aquesta impossibilitat
de trobar-se
és la que genera
aquest conflicte
el conflicte
la Nauzica
és un adolescent
18, 19 anys
20
i l'home
aquest
ja
té els seus 50
60 anys
i té molt clar
el retorn
Lluís Soler
és qui
encarna
Ulisses
Sílvia
Vélez
és qui
es posa
a la pell
de Nauzica
i els companys
de repartiment
fins a 15 actors
i actrius
vaja
els noms
parlen per si sols
Fermí Reixac
Enric Major
Carme
Massansa
Montserrat
Montserrat
Salvador
Per ser una aventura
incerta
com comentàvem abans
el seu poder
de convicció
és notable
i he tingut una gran sort
jo penso que tinc un repartiment
difícilment repetible
amb sinceritat
i ho comenten ells mateixos
hi ha
que tots els actors
hi ha més un músic
que és un morroquí
sensacional
el Mohamed Suleiman
que
penso que
que transmeten
és una manera com de
és com de
és com de
introduir-se en aquest món
l'actor
introduir-se en aquest món poètic
són com a transmissors
d'alguna cosa
de fet té una estructura
com molt d'òpera
ell estava també influït
per Wagner
per tant
hi ha alguna cosa
operística
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha recitatius
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha moviments
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
i tot
sumes a
una
esclar
a una estructura
de poesia
de casil·lebs
que té
unes
connotacions
musicals
i per tant
és com
afrontar
una
Òpera
i això
bueno
pot semblar
difícil
però a la vegada
dona una unitat. Hi ha una
submissió a la musicalitat
de la paraula, hi ha una submissió al vers
per part de tots, i en aquest
sentit tots els actors que tinc
això ho han assumit
i amb uns resultats
molt brillants.
Ja per anar acabant, senyor Bonin,
demà passat a Tarragona, el cap de març, serà
l'escenari de la representació, tot just
la segona, perquè l'obra es va estrenar
diumenge. Com va anar aquesta
estrena a l'espatlla
escènic per la setmana a dia en el marc
del Festival de Sant Feliu de Guixos?
Va anar esplèndid, amb tots els
interrogants i les inquietuds
que teníem, perquè és que no havíem
fet cap un assaig general en públic,
havíem fet un assaig general evident, però acabant
a les 5 de la matinada o a les 6,
però sense públic, per tant, era
enfrontant-se directament
amb els espectadors,
que de fet els espectadors són els que
culminen l'espectacle, no? Si n'hi ha espectador
no hi ha espectacle, i és quan
es produeix aquesta mena de
de comunió especial, no? I és quan
l'obra agafa la seva autèntica dimensió, no?
I això, doncs, es va
produint a Forta Ferrada,
a Sant Feliu, i estem molt contents.
A l'espera, suposo, de les primeres
crítiques, el feeling
amb el públic va ser bo, que això és el que
ha de canviar la film més important.
Va ser molt bo, va ser sentida,
jo diria, no sé si en devoció és la paraula,
però sí, esclar, és que la paraula,
el vers de la Maragall té una potència,
és una, insisteixo, és una mirada sobre l'home,
sobre la manera d'entendre el món, no?
i atendre's a ell mateix, i això ho he dit a la vegada amb una gran simplicitat, no?
Però amb una musicalitat, com poques vegades s'ha donat en el teatre, no?
Trobar-te amb unes paraules que necessiten ser dites més que llegides, no?
i agafen aquest volum musical importantíssim,
i a més que és la història, que és preciosa,
no, no, haig de dir ben sincerament
que va agradar.
Múltiples són els atractius
d'aquesta nàusica que
demà passat, dijous, es podrà veure a Tarragona.
Germán Bonin, director d'aquesta obra,
moltíssimes gràcies per atendre
els micròfons de Tarragona Ràdio
i esperem que dijous sigui
tot un èxit, també que aquest feeling
amb el públic també funcioni a la nostra ciutat.
Moltíssimes gràcies.
Una passada, molt solta.
Adéu, bon dia.
Era la conversa que mantenia aquest matí a primera hora
Jordi Sorinyac amb el director de nàusica,
Germán Bonin.
Per cert, tot i el so telefònic
i d'un telèfon mòbil
que sempre dificulta i allunya una miqueta l'expressió,
Déu-n'hi-do, jo crec que ens ha arribat
a tots perfectament el missatge
i el contingut d'aquesta obra.
No volem avançar esdeveniments,
però si no hi ha cap canvi de darrera hora,
dijous al matí de Tarragona Ràdio,
més o menys a aquesta hora,
rebrem en directe aquí als Estudis
de l'Avinguda Roma
la intervenció de dos dels actors principals,
d'aquells noms del teatre català,
escolta, tota la vida.
Estem particularment contents
de poder oferir-los aquesta conversa.
En principi està confirmat,
però ens reservarem una miqueta la sorpresa.
Em permeteu que faci trucar els oients
i de pas a veure si volen donar alguna opinió
del que han vist fins ara,
si es canviï alguna cosa del fet.
no calia ni dir el telèfon,
977-2447-667,
perquè ja s'ha produït la primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Rosa Soler.
Què tal, Rosa?
Molt bé.
Hem vist alguna cosa dels festivals?
No.
No he vist res encara?
No, no, perquè hem vingut de vacances
i no he vist res.
Ai, que bé, de vacances, ja han tornat.
Doncs miri, arriba i moldre, eh?
Arribo de vacances i a veure...
Em fa molta il·lusió anar a veure aquesta obra.
Doncs no m'estranya,
perquè realment l'obra s'ho val.
El director també i el repartiment d'actors
no ens enganyem.
A Catalunya tenim un gran nivell d'actors,
però a més quan venen cares que són conegudes,
persones que porten molts anys a l'escena,
doncs fa com més il·lusió encara, no?
Per el que he sentit,
em fa l'efecte que m'agradarà.
Doncs espero que així sigui, Rosa,
i moltíssimes gràcies per trucar-nos.
Vale.
És dijous, no?
Dijous, efectivament.
A partir de demà al matí
ja pot passar a recollir les entrades aquí a la ràdio.
D'acord, moltes gràcies.
A vostè per trucar, bon dia.
Adeu.
Adeu-siau.
Que bé, acabes les vacances,
te'n vas al teatre,
tornes a anar tant de vacances, si pots.
Aquesta seria la seqüència magnífica, no l'Urdes,
però qui pogués.
Bon dia.
S'ha tallat la comunicació.
En fi, encara tenim temps d'anar rebent més trucades.
Al matí de Tarragona Ràdio,
el 977-244767.
Hem regalat les entrades de Caçària i Borà
en iniciar el programa.
I ara volem regalar-les aquestes per a Nausica.
el proper dijous a les 10 de la nit, eh?
No quarts d'11, 10 de la nit.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Fina.
Fina, què més?
Fina López.
Què tal, Fina?
Ja ens coneixem una mica.
Ja ens coneixem, perfecte de trucar a la ràdio.
Exacte.
És una bona coneixença i un bon espai per connectar.
Escolti, Fina, ha vist alguna cosa dels festivals d'estiu?
Bé, dissabte, van ser...
Van a veure la banda.
I molt maco, molt maco.
Sí, no?
Molta gent.
Estava ple, no?
Vaja, estava ple i, en fi, una emoció molt maca, eh?
Tota aquella gent cantant amb aquella afició.
La corala, em refereixo.
Sí, sí, i tant, i tant.
Molt bé, molt bé.
Doncs ens alegrem molt que li hagi agradat aquest espectacle
i esperem que aquest, doncs, també li plagi, eh?
Final.
Molt bé.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu-siau, adéu.
Èxit, el concert de la banda.
I el Mikado, també, Déu-n'hi-do, eh?
Si va agradar el Mikado, també.
Sí, li va agradar molt.
El Mikado, a més, hi havia l'afeixit aquell que havíem comentat.
Eren tantos segurs, tots dos espectadors.
Sí, sí, sí, però hi havia l'orquestra en directe
i la veritat és que aquesta nova generació canta i balla molt bé,
això ho vam comentar.
I la banda, realment, jo crec que...
En forma.
Sí, en forma.
És que el Joan Baptista Massagué la dirigeix en mà ferma,
però a la vegada, bé, que sona molt bé aquesta banda.
La banda de Tarragona sona molt bé,
jo s'ha de dir al i clar.
I, a més, a més, hi havia la Marta Mateo i el Toni Marçol,
els dos solistes, amb aquest repertori, la segona part de Sarsuela,
i les dues corals.
Doncs bé, a fer un acompanyament més que correcte.
Donem-nos una altra trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Paquita Lleixa.
Què tal, Paquita?
Mira bé, escoltant-te.
Hem vist alguna cosa del Festival d'Estiu?
Doncs el guany no he pogut anar encara.
Encara no?
No.
Doncs, miri, sempre hi ha una primera
i esperem que no sigui l'última,
tot i que li agafa una miqueta a les acaballes, eh?
Però, en fi, Paquita, que li agradi moltíssim l'espectacle.
Moltes gràcies.
A vostè per trucar, bon dia.
Adéu-siau.
Tinc dues entrades més.
Qui em truqui, ara mateix li regalo, sí?
Doncs sí, em penso que sí que tenim algú
que també vol anar a veure Nàusica de Joan Maragall
aquest dijous a les 10 de la nit
al Teatre Auditori del Camp de Mar de Tarragona.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Mari Carme Domingo.
Mari Carme Domingo.
Què tal, Mari Carme?
Bé, bé.
Has vist alguna cosa?
Sí.
Què has vist del fet?
Doncs bastantes.
He vist l'espectacle aquest del Sol Picó.
Et va agradar?
La primera de Chita?
Sí.
I et va agradar o què?
Doncs sí.
Sí, sí.
I després també he vist els clàssics de l'altre dia,
això que esteu parlant, de Sarsuela, el Riqui.
Ah, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, anat veient coses.
En conjunt, què et sembla?
Això ja ho farem amb el Jordi quan s'acabi el festival,
però que es comenci a preparar ja, que es posin les piles.
En conjunt, pel que has vist fins ara,
el carrer i el Teatre Auditori,
què et sembla la programació d'enguany B?
Bé, igual que la de l'any passat, sí que m'agrada, sí.
Afegiries alguna cosa més?
A mi, de les musicals també m'agrada molt,
vull dir que el teatre també,
però jo, clar, jo tiro més a la música.
Tu ets més farandolera, més musical.
I ella em sembla que canta, eh?
Si ets la Mari Carme...
Ah, clar, sí.
Doncs per això, per això ella ja es combra cap a casa.
I canta molt bé, per cert.
Doncs escolta, Mari Carme, un dia podem fer aquí un algo?
Tu, eh? Jo no, que jo no, canto.
Molt bé, Maria del Carme, doncs aquí tens les entrades.
Gràcies per trucar.
Adéu-siau, bon dia.
Adeu.
Molt bé, doncs bé, ja sabem que tenim uns oients encantats de la vida
d'anar al teatre auditori i som fi dels seguidors
dels espectacles del Camp de Mar.
Fins ara, el que t'ha arribat, bé, no, Jordi?
Ja acabarem la temporada i farem allò d'obrir telèfons, no?
Allò que t'ha agradat tant.
Sí, però això sempre està molt malament que ho digui.
No, el que sí que és curiós és que normalment si espontàniament
la gent et diu, escolta'm, doncs això m'agrada, això no sé què.
I si no agrada també.
També si hi ha alguna cosa que no va bé, també la gent t'ho diu
i això es dona molt de guria.
Home, a veure, quan al final de tot i acabem aquests espais amb el Jordi
els demanem l'opinió, evidentment, amb capacitat crítica i no crítica.
Del que es tracta és que també es poden veure, suggerir més i dir,
escolteu, doncs potser no us heu plantejat un cicle així
o també portar aquest tipus d'espectacle, no?
Sí, no, no pensaríem. Això és més clar que l'aigua.
La Lourdes posarien més recitals de textos, o no?
No, jo estava pensant en això que comentàvem abans a propòsit de Nausica, no?
A recuperar aquests clàssics.
Recuperar aquests clàssics jo crec que és fonamental, no?
I això que dèiem d'aquestes sales públiques,
que facin una tasca de recuperar clàssics.
És fonamental per a la nostra literatura i la nostra cultura, no?
De fet, els utilitzeu molt a l'escola, els mites clàssics.
Si no molt a vegades, no?
Sí, són elements de treball, sí, sí, sí.
Perquè a partir d'aquest coneixement, doncs també coneixes.
És clar, és el que sentíem ara, no?, amb l'entrevista, amb el Bonin.
Hi ha una mirada cap a l'home i cap al món que té una volada molt més alta que molts altres textos
i és a partir d'aquí que nosaltres també podem treballar, si més no, amb una intenció d'arribar amb aquesta volada o no,
i es veurà, però en tot cas partim d'uns models molt bons, no?
Per això són clàssics, no? I sempre està bé d'anar-los revisitant i en aquest cas és una oportunitat excepcional de revisitar-los, no?
Amb un espectacle, a més a més, que és molt de festival, que això a vegades ho comentem, no?
Perquè de fet és una producció que segurament serà molt ara de l'estiu i no tindrà continuïtat per no poder mantenir un repartiment...
Vaja, el Germán deia que estava molt content, però és que és excepcional de tenir 14-15 actors d'aquest nivell.
La Fermí Reixac, Enric Major, Carme Sant Salva, Pujol, Santi Ricard, Pep Jurem, Blai Llopis, Montserrat, Salvador, Tarragonina, ella, a més a més, David Vagés, Javi Ruano, Nausica Bonin i Maria Rivera.
A més a més, això perquè hi ha públic que també ho segueix, també val la pena comentar-ho, molt televisiu, vull dir, actors molt coneguts, no?
Hi ha la Sílvia Abel mateix, el Cor de la Ciutat, la Nausica Bonin, que per cert això ho està comentant ara, és filla del Germán Bonin i per tant...
També té la seva vis social, el tema de l'obra, és la filla del director.
No, però vull dir que més enllà que siguin més o menys coneguts, que això és un factor que ajuda la gent a apropar-se'n, depèn de quins espectacles...
És un atractiu més.
De fet, és un espectacle, com deia ella, de volada pel tema, per tot, i a més a més, jo crec que això es traspoava de l'entrevista, jo crec que se l'ha agafat de moltes ganes el projecte,
que hi ha molta sensibilitat al darrere, i allò que us deia, no?, que tinc informació de primera mà, el programador de Sant Feliu que ho va estrenar diumenge,
que realment la gent va sortir molt entusiasmada, i aquest gust de sentir la paraula bendita, no?, que això és un gust,
en compte que síl·labs en vers, però arriba un moment que si ho fan molt bé, t'arribes a oblidar que és vers, no?
No tenim tantes oportunitats, eh?
No tenim tantes oportunitats, però a més a més és que, com deia ell, és una obra de teatre, per tant hi ha conflicte...
Jo també destacaria que l'equip artístic que ha reunit també és boníssim, és a dir, la scenografia és de l'Iago Pericot,
una scenografia molt senzilla, vestits d'època una mica temporals, però són vestits d'època,
però una scenografia molt senzilla, de fet el Jordi Coque comenta en el seu text de presentació,
que ell veu més l'espectacle tipus Peter Brook, i jo crec que el German Bonin ha recollit aquesta simplicitat
per precisament, i ell ho destacava dels actors, posar en vàlua la paraula, pujar el text.
Pujar el text. Vestuari de l'Alina Pabloski, que ara en parlàvem, i un músic en directe
que ens va transportant en aquest ambient mediterrani.
En fi, deia la Lourdes, això a l'Eva Loma, i és que per vides normals i corrents ja tenim les nostres,
quan anem al teatre ja ens agrada que ens transportin una miqueta més enllà, sí o no?
Sí, sí.
A vegades dic, teatre o pel·lícules, més normal, escolti, per normalitat ja tinc la meva i la de la meva veïna.
Quan vaig al teatre vull sentir parlar d'una manera i vull que em transportin precisament a aquests mons, no?
Que per vides normals ja les tenim.
Sí, que es pot disfrutar molt, no?
És que a vegades tenc la sensació de...
Jo ho dic per trencar aquell mite i aquella cosa d'ui, ui, ui, teatre en vers, ui, ui...
No, no, ui, ui, ui, res, és fantàstic.
I no cal ser, doncs, un lletre ferit ni ser un gran acadèmic de la llengua.
Deixar-se anar absolutament pel text, per la bellesa de les paraules i naturalment pel contingut de les mateixes.
I en tens prou, eh? Surs ple, eh? T'engreixes una miqueta i fantàstic.
I a més a més aquí hi ha conflicte, hi ha tema, hi ha tema.
Molt bé, doncs completem la setmana amb Mauricio del Río Quintet, el divendres amb Cesària Ébora,
que ja en parlarem també, si convé, perquè hem esgotat el temps, reservem aquests últims minuts
perquè la Lourdes ens faci quatre instruccions de com hem d'anar a gaudir d'aquestes lectures calentes d'estiu.
Puntuals, perquè vosaltres també podeu començar puntuals, no? A la plaça dels Sedassos.
Sí, sí, sí. És a dos quarts d'onze de la nit, a la plaça dels Sedassos, i has convidat tothom.
Obers a qualsevol cosa que pugui passar.
Exacte, hi ha sorpreses, hi ha sorpreses, hi ha jocs, també.
I això, doncs, és una lectura que dura una hora, per tant, ningú es cansarà, no es farà feixuga,
hi haurà aquesta mica de música i de significació que també ho farà, doncs, això, més fresc, no?
I després, doncs, l'espai de la tertúlia de la trobada, amb la copa de cava i l'aperitiu que s'ofereix,
per fer aquesta trobada i per també acabar de gaudir d'unes sorpreses que estan allí preparades
i que ens faran participar a tots plegats, no?
Molt bé, doncs, anirem disposats a tot.
Demà a la nit, la part alta de la ciutat de Tarragona, realment hi haurà moviment,
hi haurà molta vida i molt d'estiu, que això és molt important.
Lourdes, malgrat, moltíssimes gràcies.
Quan et convingui, ja saps on som, de totes maneres, voldrem parlar d'aquest taller de lletres de cançons
que ens ha cridat moltíssim l'atenció.
Jordi, gira més, si no hi ha novetat, ens retrobem el proper dimarts.
La setmana vinent, sí.
Serà gairebé... Sí, però serà ja la recta final.
Traca final, traca final.
Sí, tenim el Quesse, Quesse i Quesse, i comptes, eh?
Quesse amb dues actuacions, una d'elles és la de Michel Camilo i Tomatito,
penso que podran parlar amb ells, eh?
Gran concert i sobretot que guanya molt en directe.
És a dir, gran disc, aquest Spain Again,
que ells ja havien col·laborat fa quatre anys
i aquest és una altra vegada aquest nou disc,
però que en directe és un concert que guanya molt.
I la Cesària Évora, doncs bé, única actuació a Catalunya,
vull dir, si hi ha quatre o cinc actuacions
per presentar el concert, aquest seu desè treball,
que és Rogamar, quatre o cinc actuacions a Espanya
i a Catalunya l'única possibilitat de veure-ho ara a l'estiu
és a Tarragona amb aquests concerts
que ve una mica ja comentem en la línia d'aquests darrers anys
de Madre Deus, Dulce Pontes, Noa,
per tant, per passar una bona estona.
Però abans no us diga que, jo insisteixo,
em sembla que és un gran espectacle
que no se l'hauria de perdre a ningú
que li agradi el teatre.
No és excessivament llarga,
passa molt bé
i res, per estar una estoneta a la fresca,
a l'auditori, al Camp de Mart.
Veient i escoltant bon teatre.
Jordi, gràcies, fins la propera setmana.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Dos minuts a la una, a la una les notícies,
després continua el matí de Tarragona Ràdio,
serà des de l'embalat.