Antoni Balintxés, molt bon dia.
Bon dia, encantat d'estar aquí.
Benvingut, és una persona prou coneguda per la seva feina,
pel seu treball, és psicòleg clínic, és sexòleg
i ja em permetrà que m'estalviï el currículum
perquè a mi m'interessa parlar més del llibre,
perquè el seu currículum és prou conegut.
A més, és una persona que algú que pensi no.
El conec pels llibres o pels programes de televisió o de ràdio?
No, no, també ell treballa al seu despatx, fa les seves visites.
Per tant, a vegades només ens quedem amb aquesta vessant mediàtica, no?
Correcte.
Quan darrere hi ha una feina i una experiència molt útil
a l'hora de fer els llibres.
Sí, jo sempre dic que una cosa és a l'escriptor
que ven llibres perquè és mediàtic
i l'altra és el que arriba a convertir-se en mediàtic
perquè ven llibres.
M'agradaria ser més d'aquest segon nivell.
Jo diria que sí, l'experiència és un grau
i ja que anem amb frases fetes.
Aquella frase de castellana de
«nunca segundes partes fueron buenas»
es contradia una miqueta amb el títol, no?
El llibre està dirigit tant a les parelles
que es volen donar una segona oportunitat com amb les parelles
que han d'assimilar un fracàs, un trencament, una crisi
i aleshores el que fan és plantejar-se una autocrítica
per encertar a la propera opció amorosa.
Per tant, és cert que les segones parts amb la mateixa parella
no és que no siguin bones sinó que no són fàcils.
i quan s'ha perdut la il·lusió emocional
encara que la parella vulgui recuperar
difícilment ho aconsegueix.
És més, quan en vénen amb una demanda terapèutica
i veus que no tenen il·lusió sentimental
se'ls ha de fer una reflexió
perquè pot ser que perdin temps, cèntims
i sobretot perden també l'esperança
de si ho fan en un altre moment
on veritablement desitgen
intentar una regeneració
amb una certa il·lusió emocional
aleshores sí que poden tenir èxit.
Per això, moltes vegades la segona part
perquè pugui funcionar
si em permets un símil futbolístic
també ha de tenir un descans.
I això és la separació cautelar.
Si després de la primera part
et dons un temps per la reflexió
que puguis trobar a faltar la parella
i això et generi el desig de regenerar la relació
aleshores la segona part
pot ser igual o millor que la primera
perquè jo sóc dels que crec
que la persona pren del fracàs
i valora les coses quan les pot perdre
i si s'autocritica en aquest procés de crisi
ell millora
i aleshores veritablement pot estar en condicions
de crear un nou model
un nou paradigma de relació
que els funcioni millor
corregint les errades
que els ha portat a tenir la crisi.
Clar, Antoni Bolinches parla
des del camp de la psicologia
des del camp de la pràctica
des de la perspectiva d'un professional
que ha tractat amb moltíssimes persones
que han presentat una causística molt variada
nosaltres parlem de l'amic de la veïna
però hi ha tòpics que són tòpics perquè són certs
per exemple, quantes vegades no hem sentit
si jo mai em separo
no em tornaria a juntar ni a casar
perquè escolta, tota la gent que conec
torna a reproduir el mateix model de família i de parella
vull dir que no és allò que un cop superat
els primers anys d'enamorament
i parlem de l'edat de la maduresa
tornen a reproduir el mateix esquema
el mateix tipus de vida
Malauradament en molts casos és cert
Per tant, aquí la segona oportunitat
en condicions, no de qualsevol manera
I sobretot per això hem escrit el llibre
perquè assimilem de determinada manera les coses
perquè clar, si no aprenem del fracàs
mai tindrem èxit
Fracassar no és una garantia d'aprenentatge
sinó una possibilitat d'aprenentatge
El tema és què fas tu amb aquest fracàs
L'utilitzes per autocriticar-te o per criticar l'altre
L'utilitzes per construir-te o per destruir-te
Si tu et construeixes, t'autocritiques per millorar-te
aleshores la segona oportunitat o la següent oportunitat
podrà ser més profitosa
però si tu el que fas és externalitzar la culpa
i sempre vas dient que el que falla és la teva dona
o que totes les dones són un desastre
o a l'inrevés, que tots els homes són iguals
Evidentment, tots els homes
Aquesta és la patologia principal de les parelles
La generalització, tots els homes i totes les dones
tenim coses en comú
però sortosament són prou diferents
com per poder estar millor amb unes persones
que amb unes altres
i la clau és saber escollir
Per tant, a la segona oportunitat
no hem d'intentar canviar l'altra
No, ni a la primera tampoc
però vull dir com que la primera ja no hi som a temps
com a mínim la segona
És cert que quan hi ha una separació
es trenca una parella
i després d'un temps aquelles persones
doncs volen refer la seva vida
és l'home el que reinicia
el més aviat possible una relació abans que la dona
a vegades la dona ja et descarta
i diu no, no vull tornar a tenir cap relació
però a l'home li costa més
estar sol
i busca la parella
Aviam, és cert que és més fàcil
que l'home s'impliqui més ràpidament
en una segona relació
Atra cosa és les causes que genera això
Jo crec que són tres
Un, el que dius tu
que és menys autònom des d'un punt de vista
de la qüestió domèstica
però també és cert
que pel model de relacions de gènere
a l'home li és més fàcil
trobar dones disposades
a mantenir relacions estables
perquè a més la dona és més exigent
si l'home és menys exigent
i li és més fàcil
perquè hi ha més dones disposades
quan troben un home adequat
per aquesta raó es comprèn
que li resulti molt més fàcil a l'home
entre altres coses també
perquè per qüestions logístiques
la dona té un nivell d'autoresponsabilitat
que sempre és la que es queda amb els fills
jo et puc dir
homes immedurs
que tan aviat els deixa una dona
troben una altra dona
que els torna a agullir
i que els torna a deixar
i que tenen un fill
en cada una de les dones
que li demanen
per què?
perquè com no són autoresponsables
doncs els és igual
tenir dos, tres o quatre fills
perquè per ells
el nivell d'autoresponsabilitat
que assumiran de la condició paternal
no els genera un compromís
de cobrir les necessitats efectives
d'aquests fills que tenen
cosa que mai fa una mare
difícilment una mare
deixa de ser mare
per implicar-se en una relació
que cal distanciar dels seus fills
en canvi malauradament
molts homes
es despreocupen dels fills
tan aviat troben una nova parella
anar cercant parella
i una altra
i una altra
és un problema també d'inseguretat
o una mica pensar
sóc incapaç
de mantenir una relació estable
vull dir tot
i que sempre dono la culpa
en l'altra part
en el fons dir
és que no podré tenir una relació
com la del veí
perquè clar
portes en fora
sempre es veu tot meravellós
i jo he detectat
com tres casuístiques
tres motivacions bàsiques
que fan que una persona
trenqui una relació
una lògicament
quan aquella relació
és insuficient per ell
i aquí la reflexió hauria de ser
és insuficient per mi
perquè aquesta persona
no és adequada per mi
o perquè jo espero més
de la parella
del que una parella
em pot donar
perquè hi ha coses
que no et pot donar
el Pepito
però tampoc
te les pot donar
el Juanito
però te les podria donar
el Luisito
el problema és que no
que hi ha coses
que hem d'aportar
nosaltres a la parella
i si tu
esperes que les persones
et donin coses
escars de portar tu
sempre estaràs insatisfet
i aleshores són aquestes persones
que en lloc de millorar-se
i ser més autònomes
i esperar menys de la parella
sempre queden decebuts de la parella
perquè en el fons
volen que la parella
cobreixi coses
que haurien de desenvolupar
des del seu propi potencial
els altres no
són parelles
que es trenquen
perquè són projectes
d'ivetgens
perquè no són
no són prou compatibles
pel que sigui
hi ha un tercer
una tercera casuística
que jo crec que
són els primers
que haurien de fer
una reflexió personal
que són
i cada vegada
és més freqüent
aquest perfil
de persones
que deixen
abans de ser deixades
no poden suportar
que les deixin
i quan comencen
a sospitar
tenint raó o no
que les poden deixar
s'anticipen
perquè consideren
que així patiran menys
però en molts casos
el que fan és
crear una profecia
autocomplidora negativa
perquè estan deixant
algú que no es vol deixar
però que ells
com tenen tanta por
a ser deixats
s'anticipen
per la qual cosa
impossibiliten
tenir relacions constructives
evidentment
aquest malauradament
és un model creixent
i té molt a veure
amb el que dius tu
la meva pròpia inseguretat
em fa creure
que no soc prou estimable
per tant crec
que encara que m'estimin
algun dia
em deixaran d'estimar
i perquè no em passi això
em curo tant en salut
que em poso malalt
de la meva pròpia inseguretat
clar
és
aquestes segones oportunitats
també es deuen donar
en casos
on hi ha hagut
prèviament
una infidelitat
si parlem
de la mateixa parella
sí
aviam
la infidelitat
després d'una infidelitat
o es trenca o veu
una segona oportunitat
cert
i sobretot
en parelles joves
o parelles de primera generació
jo parlo de tres subgrups
de problemes de parella
uns
els problemes amorosos
l'altre problemes relacionals
l'altre els problemes familiars
a la primera categoria
pertanyen
la infidelitat
i l'enamorament alternatiu
encara aquí
hi ha diferències de gènere
com la cançó del matxin
des mujeres a la vez
i no estar loco
això és possible o què?
home
et diria una cosa
no és que
no només
no estàs boig
sinó que la majoria d'homes
tenen aquesta gran fantasia
de tenir la mani la dona
per què?
curiosament et diré
que molts homes reconeixen
que quan tenen amant
funcionen millor sexualment
amb la seva pròpia dona
perquè no la fan culpable
de
la seva censura
de la seva repressió
al desaprofitar
opcions d'enamorament
alternatius
a les dones
no es dona aquesta circumstància?
les dones
en aquests moments
estan igualant molt
els patrons
de comportament sexual
que fins ara
eren característics
del sexe masculí
però
tot i amb això
hi ha una certa diferència
de gènere
i la dona
sol ser més conseqüent
amb el seu sentiment amorós
de manera tal
que la dona
quan té un enamorament alternatiu
amb més freqüència
que l'home
deixa la parella
per no sentir-se incongruent
i poder
gaudir
sense sentiment de culpa
de la nova relació
en canvi a l'home
li resulta molt més còmode
i molt més fàcil
compatibilitzar
i no hi ha sentiments de culpa
no tant
no té tant sentiment de culpa
en aquest sentit
la dona és més coherent
i tant és així
que
més de
tres quartes parts
dels homes infidels
no es qüestionen
trencar la relació
en canvi
en el cas de la dona
és el contrari
tres quartes parts
de les dones infidels
o tenen sentiment de culpa
o es qüestionen
trencar la relació
un percentatge significatiu
d'elles
el que fan és
si tenen
l'enamorament alternatiu
trenquen amb la parella
abans de consumar
la infidelitat
ja ja
Déu-n'hi-do
no sé
des dels paràmetres
de la nostra cultura
sembla que hagi de ser
un comportament
més honest
però com tot és tan relatiu
i tot és tan circumstancial
parlava de parelles
més aviat
joves de primera parella
si parlem de les segones parelles
clar
la parella en aquest cas
no és cosa de dos
és cosa de multituds
a vegades
els ex-sogres
els avis de les criatures
l'ex o la ex
perquè ens hem de veure
un cop a la setmana
perquè hem d'aclarir allò
per tant la parella
la segona parella
la segona oportunitat
no és cosa de dos
és molt més complicada
per això
que va dir a més
parelles
no convivencials
o sigui
parelles que
s'adonen
que en funció
de les responsabilitats
que volen assumir
en relació
a les vinculacions anteriors
aleshores el que fan
és trobar-se el cap de setmana
anar de vacances junts
en definitiva
crear una parella
amb un nou model
d'implicació amorosa
de responsabilitat
envers el principi
de fidelitat
però sense una convivència
quotidiana
i amb aquest model
cada vegada
viuen més parelles
diu Antoni Bolinches
que la felicitat a la parella
té tres grans secrets
aprendre a escollir
aprendre a construir
i aprendre a corregir
sobre el paio
escollir
escolta
construir
i tant
tots tenim projectes
de vida
i magnífics
i si ens equivoquem
som capaços
de demanar disculpes
tot això
costa moltíssim
a la pràctica
el que dius tu
una cosa és
el que creiem
que tenim capacitat
per fer
i l'altra és
que alhora
la veritat
fem
tots tenim
una expectativa
esviatjada
de nosaltres mateixos
per bé
i per malament
en molts casos
nosaltres creiem
que actuem
de determinades maneres
que
en el fons
l'única cosa
que estem fent
és una projecció
de com ens agradaria actuar
però arribat al moment
el nostre comportament
no es correspon
amb la nostra pròpia expectativa
per què?
perquè no som prou madurs
perquè estem neurotisants
perquè no ens coneixem prou
perquè una cosa és
com deia la meva àvia
una cosa és predicar
i l'altra és d'artrigo
una cosa és
com a mi m'agradaria ser
i l'altra és com
en realitat soc
de fet la meva proposta
de l'amor al segon intent
és que precisament
cadascú
es faci
com ell creu
que pot arribar a ser
perquè això l'ajudarà
no únicament a millorar-se
sinó a relacionar-se
més constructivament
i aleshores
les relacions
li funcionaran millor
perquè
la parella
jo sempre dic
que és cosa de tres
a l'home
a la dona
i la maduresa
si jo
trio
des de la maduresa
evidentment
encertaré més
però sobretot
gestionaré millor
els meus conflictes
i a partir d'aquí
si tinc capacitat
d'autocrítica
el que faré
és en lloc
de criticar-te
a tu
criticar-me jo
i aleshores
segurament
funcionarem millor
els dos
parlava vostè
de tres coses
jo amb tota la modestia
del món
afegiria una quarta
al temps
perquè no li dediquem temps
no?
la relació
de parella
gran problema
aquell temps
de la reflexió
no es tracta
de posar-se davant
i posar-nos
profuns
i transcendents
sinó aquell temps
aquella manera
d'intentar conèixer
l'altre
a l'hora
que ens coneixem
a nosaltres mateixos
aquest temps
renunciem
l'ocupem en altres coses
no el tenim
no el tenim
i prioritzem altres coses
i ens adonem
que probablement
caldria emprar més temps
estic d'acord amb tu
és més
l'Agnès
que és la meva editora
que està aquí amb nosaltres
i que a més
el títol del llibre
és seu
perquè jo al llibre
li havia posat
mal d'amor
ell és més positiva
el vam positivar
el vam positivar
Agnès
per la propera edició
afegirem
el problema del temps
perquè tens raó
és un gran problema
és un gran problema
de cuidar la relació
existeixen parelles
que funcionen
que estan a punt
de trencar-se
que remunten
és a dir
i que es van consolidant
al llarg del temps
i duradores
la parella
és per qui la treballa
de fet
al final
hi ha un decàleg
i l'únic
l'última consigna
al decàleg
és que la parella
que dura
és la parella
que madura
però clar
per madurar
ha de durar
per tant
hem de gestionar
el temps
fins i tot
el temps de conflicte
i és cert
que moltes parelles
no funcionen
per manca
de temps comú
encara que la parella
que millor funciona
és la que sap
compatibilitzar
el temps comú
amb el temps propi
i que fins i tot
inverteix
part del temps propi
a enriquir-se
com a persona
i fer aquestes
aportacions positives
a la convivència