Quatre minuts serà un quart de dues.
Com els comentàvem, la intenció al matí de Tarragona Ràdio
en la recta final és fer-nos ressò d'una cita destacada
aquest proper cap de setmana,
concretament dissabte 2 de desembre a dos quarts de vuit del vespre
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Tenim l'oportunitat de gaudir del concert
del col·lectiu de compositors de Tarragona.
És una cita que aquelles persones amants de la música segur coneixen
perquè no és el primer ni de bon tros.
I és un concert que, entre altres coses, té la particularitat
que els compositors de Tarragona estrenen obres.
Són obres inèdites, totes elles d'estrena absoluta,
les que es podran escoltar.
I, a més, enguany afegeixen un altre element,
la projecció simultània d'obres de videocreació.
Ens acompanyen per parlar-ne el Salvador Serramià,
el Josep Enric Pérez i el Joan Carles Blanc,
del col·lectiu de compositors de Tarragona.
Molt bon dia a tots tres.
Benvinguts. Gràcies per ser aquí perquè fa una estoneta
que heu presentat aquest concert a Caixa Tarragona,
perquè serà aquest l'espai,
i amb la Fundació de Caixa Tarragona,
que es du a terme aquesta actuació.
Comentàvem ara que esteu molt satisfets
en aquesta tendència de queixar-nos que tenim tots sempre.
Afortunadament podeu dir que estem contents
perquè, en mica en mica, ha anat creixent el públic
i si seguim la dinàmica de la darrera edició,
esperem tenir un auditori força ple.
No ens podem queixar en absolut perquè l'any passat va ser
una grata sorpresa, l'auditori estava ple.
Estrenar una obra pròpia i davant d'un públic per primera vegada
té el seu punt, no?
M'imagino que no és el mateix que fer un concert
que també pot ser magnífic, més convencional,
amb repertori ja conegut del públic, no?
Sense voler comparar és quasi el naixement d'un fill.
Sense comparar.
Home, doncs a vegades costa tant com un part.
Jo m'imagino que és molt més llarg.
Sí, però amb menys dolor, eh?
En el cas del Salvador, per exemple,
estrena l'obra En la nit de la meva ànima.
Dic un títol com podem dir tota la resta
i el resta de compositors que estrenareu a obra.
El repertori, el fet que sigueu tots autors diferents,
és molt diferent també un cop posat en escena?
Tot és música contemporània,
però tot deu tenir la seva personalitat, no?
En aquesta ocasió es tracta de fer una obra
per una coral de veus femenines.
I una cosa que dóna color és que cada compositor
té el seu propi estil.
I també hem de tenir en compte
que són compositors de Tarragona, no?,
de la província.
I això, doncs, també és una cosa que s'ha de dir
i que també hem de potenciar.
És interessant estrenar l'obra, que es conegui.
És més interessant després que aquella obra transcendeixi,
que formi part dels repertoris en un futur.
Això deu ser una de les fites dels compositors, lògicament.
No només fer l'estrena aquí a Tarragona
i mira un concert magnífic molt bé,
sinó que de mica en mica es vagin incorporant
les vostres obres als repertoris.
Per desgràcia, no és sempre així.
La majoria, la majoria de vegades.
És a dir, fas l'estrena d'una obra
i perquè es torni a interpretar aquesta obra,
té unes possibilitats molt limitades a partir d'aquí.
Per què?
Doncs, senzillament perquè la promoció
que és música contemporània està molt limitada
i a les altres, a partir d'aquí,
és molt difícil poder canalitzar.
Per exemple, aquest concert d'aquí
que es pogués fer en d'altres llocs
fora interessantíssim.
Però la cultura avui és molt difícil de vendre.
De totes maneres, el que és una composició,
una peça de música contemporània,
jo ho pregunto perquè soc absolutament ignorant
en aquesta qüestió.
Quin és el circuit que hauria de seguir
per poder-se incorporar en els repertoris,
en els concerts posteriorment?
Hi ha uns circuits, hi ha uns mecanismes
com altres tipus de música que puguin funcionar?
O encara no hi ha una infraestructura ferma
que pugui donar sortida a tots els compositors
a la seva obra, millor dit?
Bé, mira, contestant-te, grosso modo,
tot el que és nou, per un costat, atreu.
Però, per l'altre, la gent li té una miqueta
de desconfiança.
A partir d'aquí, al moment, per exemple,
a ciutats com Barcelona Orquesta
programen el cicle de concerts,
incloure obres contemporanes
és un risc de programació.
I el que està al cap del davant d'això
no vol córrer massa riscos.
Aleshores sap que amb aquesta obra,
amb aquesta altra i amb aquesta altra,
del senyor Beethoven, del senyor tal, del senyor qual,
saben que s'omplirà l'auditori, s'omplirà el palau,
s'omplirà tot i triomfarà.
A partir d'aquí, hi ha poca gent
que estigui apostant realment
pel que és la música contemporània.
I apostant vol dir arrisgar-se.
No sempre la música contemporània
presenta una complexitat que espanta el públic.
A vegades no és d'aquesta complexitat
que se'ns vol mostrar una imatge.
Vull dir que la música contemporània
és la música contemporània
que ha de composir tot i la seva manera de fer.
Hi ha de tot, lògicament.
Hi ha de tot i hi ha hagut de tot.
Jo crec que estem vivint una miqueta
l'herència d'uns anys enrere
que pot ser que tot llenguatge,
tot ovale, no?
Potser se va arribar a un punt,
sobretot als anys 60-70,
que hi havia moltes oves que eren allò de...
En fi, de...
I això va fer allunyar bastant
el públic dels auditoris.
Estem vivint ara actualment uns anys
en el qual, si sentim les oves
que s'estan estrenant
i les noves oves de compositors
ja també més joves,
tot això,
vosaltres podem donar compte
que són músiques
doncs ja molt més assequibles
pel públic,
sense deixar,
cuideu,
de tindre aquesta característica
que podem qualificar
com a música contemporània.
És un segell
que té una...
que té dues cares, no?
Segons com és un bon segell,
segons com espanta
i retre una miqueta els programadors.
Doncs sí,
tinguem en compte,
vivim en un país
i en una societat lliure,
aleshores,
la música també és lliure.
A partir d'aquí,
el llenguatge que s'utilitza,
cada autor
fa servir el seu propi llenguatge
i dins d'aquests llenguatges
cada autor,
doncs també les notes,
així com abans era una jerarquia
de sons ordenats
d'acord amb que formessin
unes melodies,
unes línies
que a la millor
l'auditori mateix
podia anar cantorejant
quan sortia del concert,
la majoria de peces contemporanis,
doncs això és impossible
de poder-ho fer,
i més si afegim,
per exemple,
que moltes peces,
com es passa en aquest concert d'aquí,
que hi ha una obra
que inclou una banda
d'electroacústica,
de música electrònica.
Perquè aquí són,
a més a més,
són timbres,
són sons
totalment diferents,
que si anem a buscar
són sons que ens envolten
pràcticament cada dia,
perquè són sons
que els estem sentint contínuament.
Però no deixa de ser
una cosa nova
amb el que és incloure
això com a música,
en el sentit musical.
Parlarem del concert
en uns moments abans
quan parlaves de programar.
Per què no s'arrisca
anar a programar
un programa mixte,
podríem dir,
unes obres d'aquestes
conegudes,
consolidades,
i sempre a reservar
una part del concert
alguna vegada s'ha fet
i ha resultat bé,
no?
Alguna obra contemporània.
Sí, però...
No queda tan equilibrat
el programa,
però serveix
per donar a conèixer les obres.
Perquè,
perquè,
davant,
hi ha hagut algú
que s'ha arrisgat
a fer-ho,
però normalment,
normalment a través
d'aquests problemes
que, per exemple,
a presentar
segons quin tipus d'obres
ja et diuen
que això potser no
perquè no seria el moment
o tal i qual.
En fi,
és una cosa
que mentre
els programadors
estiguin una miqueta,
diguéssim,
fora del que és
i no vulguin donar
un cop de mà
als autors,
als composadors actuals,
que temin una mica
i que jo també,
a vegades,
també el públic reacciona,
lògicament,
el públic no és tonto,
sap distingir
d'una obra contemporània
si és bona
o si no és bona,
també.
El que he dit allò
de todo ballet
tampoc és així.
Aleshores,
si una obra és contemporània
i allò funciona,
el públic ho agraeix
i ho sap distingir perfectament.
Pel matí de Tarragona Ràdio
passen escriptors,
fonamentalment,
compositors,
perquè no sou tants
com a escriptors literaris
ni de bon tros
i clar,
quan t'ho expliquen
veus molt clara
més o menys
com és el treball,
el procés de creació
d'una obra literària,
el procés de creació
d'una obra musical,
probablement perquè és un llenguatge
que no és tan conegut
com l'escriptura,
a mi se'm presenta
com d'una complexitat
i una complicació
extraordinària.
Jo volia dir
que una de les peces
no és exactament música
com la que diem
contemporània,
que és concretament
aquesta meva,
que és la menys contemporània.
Estel?
Sí, Estel.
És la menys contemporània
perquè segueix uns cànons
més aviat clàssics.
Això no vol dir
que hi hagi
alguns acords concrets
que hi tirin ja
amb estudis
més d'avui dia.
O sigui,
jo sóc el dissident
d'aquesta mena
de la música contemporània.
Però ben acollit, no?
Dissident però ben acollit.
Això és un adjectiu
que ha posat ell.
Sí, l'he posat jo.
L'he posat jo.
L'he posat jo
no en el plan despectiu
ni molt menys,
sinó que estic acceptat
amb la música contemporània.
Potser és perquè
els meus coneixements
no arriben a l'actualitat,
però això no vol dir
que no hi hagi
alguns acords,
alguna melodia
que es pugui acoplar
al nom de música
contemporània.
Contemporània és
perquè estic viu.
Clar.
És que és això
el que a vegades
no distingim ben bé
quan parlem
de composició contemporània
és perquè s'està creant
simultàniament
els que serem
el públic
o té unes característiques
tècniques
i musicals concretes.
Aquí per això
jo quan vam triar
les peces
com que ja va ser
amb vistes
a un cor femení,
aquesta peça
com totes
estan creades ja
pel cor femení.
I aquesta està dintre
d'uns cànons
que jo
no és que vulgui comparar
però des de la línia
del mestre
Millet i Pagès
o sigui
amb alguna cosa
doncs
evidentment
amb títol
de contemporani.
Ho apuntava el Salvador
clar
que totes les peces
estaran interpretades
per una agrupació
de cambra
de veus femenines.
Sí, sí.
Això caldria explicar-ho.
Per tant
si us sembla
entrem a parlar ja
del repertori
del concert en si
que ens podeu explicar
donar-nos alguna pista
que ara el dissabte.
Com deia abans
cada autor
té el seu propi estil.
Jo també tinc
un estil
de composar
tipus tonal
com
Josep Enric Peris
però
cada un
té un estil diferent
més contemporani
l'altre més tonal
en fi
i això
enriqueix
el repertori
crec.
Ara li dóna una
varietat
realment
perquè sereu
fins a
si no m'equivoco
vuit compositors
vuit
que presentareu
que presentareu
l'obra.
Vuit obres respectives.
En el teu cas
Joan Carles
ja que ets aquí
l'obra
que presentes
Pater Noster
que podries dir
allà.
Bé
m'ho vaig pensar
molt
jo estic molt vinculat
també al món coral
i al moment
d'escriure per cor
aviam
les peces
que tinc fetes
per cor
tenen un llenguatge
molt diferent
al que he tingut
per instruments.
al moment
que se'm va
presentar
aquesta oportunitat
de poder escriure
per un cor
i a més a més
per un cor
d'aquestes característiques
que és un dels millors
que hi ha
no solament a Catalunya
sinó a l'Estat
vaig voler fer
en fi
no vaig voler trencar
amb el que venia fent
i vaig agafar
una obra religiosa
un text religiós
un Pater Noster
i vaig agafar
una harmonia
dins de les dissonàncies
i d'utilitzar
una harmonia
diguéssim
dins de ser clàssica
però fora dels
cànons clàssics
i a partir d'aquí
hi ha un xoc
sempre
de dissonàncies
entre les veus
i a vegades
molt bé
no saps prou bé
per on va
però ajuda
la melodia
és intel·ligible
i té un seguiment
que és fàcil
no hi té res a veure
si algú sent
alguna peça meva
per instrument
i una altra peça
per cor
o aquesta per exemple
diria que són
de dos o dos
totalment diferents.
És curiós
això també
que val a dir
que s'interpretaran
s'estrenaran
obres de Josep Maria
Rotaleu
d'Antoni Sebastià
de Miquel Àngel Verbis
de Rosalia
i Francesc Quintana
que avui no hi són
però també estaran presents
com deia
més al cor
Voxalba
l'agrupació de cambra
de veus femenines
i amb el clarinet
hi actuarà
Miquel Àngel Marín
i en guany
incorporeu
la projecció
de videocreacions
de l'Estè Chargai
l'Adolfo Alcanyet
i el Carles Agmor
tres artistes
audiovisuals
prou coneguts
també de casa nostra
i més enllà
també
exacte
i tant
ells faran
una constitucionalització
prèvia
i diguéssim
si hi ha
els altres intèrprets
ells faran
d'intèrprets visuals
i a partir d'aquí
ells estaran
improvisant
continuament
i d'una forma
aleatòria
d'acord amb el contingut
de les obres
que ells ja tenen
al seu poder
han sentit
gravacions
perquè durant
els assajos
han anat
fent gravacions
i ells ja
tenen una idea
del que es farà
allà
no obstant
ells allà
el que faran
relacionaran
la dilàcticament
i aleatòriament
de manera que
sense interferir
la peça
la seva intervenció
que serà
merament visual
i faci
un contrapunt
amb el que és
la part acústica
pròpiament
per tant
és un atractiu més
i és un conjunt
de sensacions
que s'assumen
unes a les altres
segurament
doncs sí
efectivament
és una
i a més
una tasca
diguéssim
dins del que és
el col·lectiu
a part de donar
conèixer obres noves
promoure la música
contemporània
no solament és això
sinó que a més a més
és la vessant pedagògica
que com a associació
que estem realitzant
que és d'incloure
d'altres camps
dins del que és
la música
per un costat
i
doncs bé
com ha dit
abans
Salvador
al principi
abans de programar
tots aquests concerts
estem parlant
del principi
del col·lectiu
lògicament
te trobes
amb una sèrie de gent
i tothom
resulta que escriu
d'una manera
molt diferent
aleshores això
planteges
fer un concert
i
el primer que penses
és
si realment
aquesta diferència
d'estils
pot lligar
o no pot lligar
o si és prudent
o no és prudent
allò que parlàvem abans
el mateix problema
que tenia
o que he dit
que tenen
per exemple
els programadors
que no es volen arrisgar
nosaltres també vam pensar
o fem d'una manera
o fem d'una altra
però això també era
una manera de dir
uns escriuen així
un concert
i els altres escriuen així
un altre concert
i al final
vam decidir
de fer-ho tots junts
i el fil conductor
és el fet
que siguin peces corals
totes diferents
però totes tenen
aquest fil conductor
no em refereixo
a aquest concert
sinó a tots
a tots els que hem vingut fent
des de la creació
del col·lectiu
fins avui
què passa
el moment
que presentem
aquests concerts
resulta que hi ha
una diversitat
de llenguatges
el que en principi
podria semblar
aparentment
que fos contradictori
és a dir
que un llenguatge
està renyit
amb l'altre
el que dona
és diversitat
al concert
i a partir d'aquí
poder sentir
una obra
que té un llenguatge
o que ha estat
donant troba
que té un llenguatge
que no hi té res a veure
ajuda moltíssim
el públic
el que després té bé
i et diu
mira aquesta obra
l'altra
en fi
va comparant
és a dir
el públic té l'oportunitat
de comparar
una obra d'un llenguatge
amb una obra
d'un altre llenguatge
parlar amb el mateix autor
i a partir d'aquí
fes un criteri
que de l'altra manera
en un concert
exclusivament
d'un o d'un altre llenguatge
no es podria fer
això va començar
amb un dubte
i en aquest moment
estem apostant
per fer aquest tipus
de concert
a més a més
si mirem
la versatilitat
de les obres
i posem una part
audiovisual
perdó
no audio no
visual
que vagi fent referència
i vagi fent
imatges aleatòries
sobre els temes
que s'estan interpretant
doncs
en fi
com més sucre
més dolç
diuen
oi tant
en fi
no s'han de perdre
pensin que és aquest dissabte
s'ho apunten bé
ja farem memòria
al llarg de la setmana
però és aquest dissabte
dos quarts de vuit del vespre
a l'auditori de Caixa Tarragona
un espai magnífic
una hora molt adient
per dissabte
i l'entrada
és lliure
perquè és una activitat
que arriba
amb el suport
de la Fundació
Caixa Tarragona
no tenim més temps
però segur que
trobarem una propera ocasió
per continuar parlant
de la feina que feu
al col·lectiu
de compositors
de Tarragona
ens han acompanyat
Salvador Serramià
Josep Enrique Peris
i Joan Carles Blanc
moltíssimes gràcies
per venir
moltíssima sort
el dissabte
gràcies a vosaltres
i a Caixa Tarragona
adeu-siau
bon dia
bon dia
i posats a donar les gràcies
els agraïm a vostès
com sempre
que ens hagin triat
des de la seta
en punt del matí
ara posem a nosaltres
el punt i final
arriben els serveis informatius
i demà dimecres
tornarem
fins a les hores
acabin de passar
un bon dimarts
adeu-siau
adeu-siau