This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Passen tres minuts de dos quarts d'onze.
Seguim parlant de Sant Magí.
En aquest cas, com us avançàvem fa un moment,
parlant de la processó que hi haurà demà a la tarda i al vespre
pels carrers de la part alta de la ciutat d'un any més.
I ja fa uns quants diferents grups de la ciutat,
de fora de la ciutat de Tarragona,
participant en aquesta processó,
convidats per l'organització.
En guany ens acompanyaran el ball de Vells de Valls,
la dansa de mossèn Joan de Vic,
els Falcons de Puigdàlbar
i també el grup Sestol del rei en Jaume d'Alcúdia des de Mallorca.
Justament ara mateix tenim línia directa
amb un dels components d'aquest grup de Sassillas,
el senyor Pere Malondra.
Senyor Malondra, bon dia.
Molt bon dia, com estàs?
En què consisteix?
Com ens podria explicar als tarragonins que ara ens estiguin escoltant
en què consisteix aquest grup anomenat Sestol del rei en Jaume d'Alcúdia?
Això són diferents personatges.
Uns són personatges històrics,
com per exemple el rei en Jaume,
de fet se diu Sestol del rei en Jaume.
Saltes en Ramon Llull, per exemple,
després hi ha el rei Moro,
que representa el rival, diguéssim, del rei en Jaume.
I la resta, que són set més, en total són nou,
la resta són personatges de rondalles mallorquines,
que són contes populars d'aquí de Mallorca,
o de dits, diguéssim, mallorquins,
com per exemple la Maria Enganxa,
que per fer pones en els gelots li deien que dins es pous
i set cisternes hi vivien a Maria Enganxa,
perquè no se penjassin, diguéssim, dins es pou
i no correixin el perill de caure de dins.
I, bueno, un dels personatges, per exemple,
és aquesta, la Maria Enganxa.
Després també hi ha la iaia Tonina,
que, bueno, la iaia és un personatge
que són moltes de ses rondalles,
i, bueno, Tonina és un nom molt popular de Mallorca
i se va decidir posar-li aquest nom de iaia Tonina.
Després també hi ha l'amo de Sona Moixa,
també un personatge d'una rondalla,
i la resta, com deia, són personatges de dits populars mallorquins.
Quanta gent, doncs, surt, participa en aquestes sortides?
Nou, nou personatges.
Nou?
Nou personatges, sí.
I què fan, exactament?
És a dir, van ballant, van fent aquesta rondalla pels carrers?
Sí.
Bé, hi ha el rei Moro i el rei Jammu i el rei Moro,
que van fent una dansa que representa una lluita
amb unes cintes en ses mans,
aferrades a un bastó,
i que representa, diguéssim, s'arma, s'espasa,
i van fent aquesta dansa de lluita, diguéssim, no?
I la resta de personatges tenen tots uns fets,
diguéssim, per exemple, en Toful Mentider i en Gori Dolanties,
que encalcen en nins, en nins i grans, en graneres,
molestant i pegant-te'n ses graneres,
sa iaia Tonina dona caramellos,
en Ramon Lluit dona galletetes,
ben que hi ha personatges bons i personatges de lents,
per dir-ho de qualque manera, no?
I cadascú interpreta una mica els seus personatges d'aquesta manera.
en Ramon Lluit enganxa, encalcen en nins amb un ganxo
i amb un poval de treure aigua de ses cisternes.
L'amo sona moixa com que és un...
diguéssim, l'amo d'un molí,
el que fa és embrutar sa gent amb farina.
I ja el darrer personatge, diguéssim,
perquè ja els hem comentat quasi tots,
és una pixada bruta,
que el que fa és embrutar el mateix,
nins i grans, amb mascara, no?, a sa cara.
I quin és l'origen del grup? Quan va néixer?
Quan el grup va néixer als anys 90, aquí, aquí al Cudi,
quan el reïdor de l'agultura era Antoni Bibiloni,
que per cert no hi podrà ser,
perquè el de viatge a un altre lloc no hi podrà ser.
I, bueno, l'artista que va fer és caparrotza,
és en Josep Fluixà, un artista molt conegut aquí,
que fa, bueno, tota sa feina que fa,
i tota sa feina que fa, normalment, d'estar lligat a sa cultura popular mallorquina.
I, bueno, hi han participat a diverses fires,
per exemple, a la Fira de Raça Tradicional de Manresa,
i aquí a Palma de Mallorca, a Balears,
ha participat al Dia de les Lies Balears i a la Dia de Mallorca.
L'arrel de la tradició d'aquest grup, on neix? On es troba?
Bueno, la veritat és que va néixer en sa inquietud
de treure, diguéssim, ses nostres costums i sa nostra història,
sa nostra història tradicional d'aquí de Mallorca,
quan ja va néixer l'any 90,
i el que se pretenia és això, recordar rondalles i dits populars,
a fi de recordar sa nostra cultura tradicional.
Alcúdia, quan actueu, normalment?
Alcúdia...
Quina és la data, la festa?
Sí, sí, el dia de sa festa és el dia de sa fira,
de sa fira d'Alcúdia, que és el primer cap de setmana d'octubre.
I feu justament una representació, suposo que el més gran possible,
del que podrem veure demà aquí a Tarragona.
Exacte, de fet, veureu exactament el que se fa aquí a Alcúdia.
Evidentment, aquí a Alcúdia és una festa ja tradicional, ja arrelada,
i la gent ja sap quins són els fets que fa cada personatge
i l'encalcen, se traquen a cada personatge,
per exemple, si volen que l'embrutin de farina,
se traquen a l'amo de Sona Moixa,
i ja saben exactament quins són els personatges
i, clar, la festa diguéssim més fluida.
Segurament, quan sortim a fora,
quan traiem a l'estola fora d'aquí d'Alcúdia,
la gent de vegades queda una mica sorpresa
perquè no sap exactament quins són els...
què és el que fan aquests personatges
i sorprèn, no?
Però veig que dir exactament el que faran a Tarragona
és el que se fa aquí a Alcúdia,
tinguent en compte que aquí a Alcúdia ja sap que s'atraquen
i saben, per exemple, que una pixada bruta embruta
i s'atraquen a ella perquè l'embrutin,
i això a vegades pugui sobtar un poc,
però la veritat és que vos ho passareu molt bé,
és una cosa molt divertida.
Doncs aquest grup s'estol del rei en Jaume d'Alcúdia,
des de l'Illa de Mallorca,
estaran demà aquí a Tarragona.
Pere Malondra, un dels membres d'aquest grup,
moltes gràcies per atendre en directe
la trucada de Tarragona Ràdio.
Bon viatge fins a Tarragona demà dissabte
i que vagi molt bé aquesta actuació a la processó.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies. Adéu-sia, bon dia.
Era el contacte amb Mallorca,
amb la ciutat d'Alcúdia, a les Illes Balears.
Vindrà aquest grup aquí a la processó de Sant Magí, a Tarragona,
i un altre serà als Falcons de Puigdàlvar.
Estem parlant d'un petit poble,
d'un petit municipi de la comarca
de l'Alt Panadés.
Saludem el senyor Miquel Vallès,
president d'aquests Falcons de Puigdàlvar.
Senyor Vallès, bon dia.
Hola, bon dia.
Com ens explicaria què és el grup dels Falcons de Puigdàlvar?
Bé, doncs som un grup que, com a activitat,
fem unes figudes humanes,
diferents del que són els castells,
amb equilibri, amb molt més dinamisme i rapidesa,
però tampoc amb tanta alçada.
I, bueno, una colla d'amics del poble
que fa 10 anys que ho estem fent.
És a dir, ho van recuperar fa 10 anys.
Sí, vam començar fa 10 anys.
Aquest any en guany estem celebrant el desè aniversari.
Cal recordar, o cal destacar,
que el poble és molt petit.
Per tant, suposo que això té un afegitor,
un problema afegit,
en fi, per buscar la gent i que vulgui participar.
La veritat és que sí, perquè com a poble petit té un avantatge,
que quan es comença una activitat s'engresca molta gent,
i al començament, als primers dos o tres anys eren 60 i pico de persones,
però el desvantatge és que, a mirar que la gent se'n va cansant,
el que no és realment el que li agrada,
sinó que s'ha apuntat perquè, a mirar, era una cosa nova,
i se'n va cansant i es van plegant gent,
doncs, evidentment, no costa molt que hi ha gent nova,
perquè no n'hi ha.
I ara, doncs, esclar, després de 10 anys,
doncs, ara estem a 40-42 persones
i anem una mica justets.
De totes les edats?
Sí.
Actualment, des dels 6 anys fins als 56,
em sembla que té més anys,
però estem tots englobats entre aquestes edats.
Com és el vestit d'una banda
i les figures d'una altra que fan els falcons de Puigdàlvar?
Bé, vestit, anem com totes les colles falconenes,
les 7 colles existents que hi ha actualment aquí a Catalunya,
anem tots blancs, pantalons i camisa blanca,
i llavors el que es diferència és el color de la faixa i l'escut.
Nosaltres la faixa és un blau marí
i l'escut també té un fons blau marí,
un falcó i la senyera travessera.
I pel que fa a les figures?
Les figures que fem,
les més normals i conegudes,
és l'escala,
és la pira,
són els ventalls, els pilans,
la doble escala,
i llavors també hi ha alguna alta que no sempre es fa,
depèn de la gent que ets,
la pots realitzar o no,
i són els que m'ajudaran quasi sempre fent, vaja.
Imagino que malgrat les dificultats que comentaven,
deu ser un orgull per un poble tan petit
tenir una colla de falcons com la vostra.
Doncs sí,
perquè durant 10 anys hem fet moltes actuacions,
hem anat a l'arrel de Catalunya,
l'any passat per ser d'actuar la festa major
de la Mercè a Barcelona,
a la plaça Sant Jaume,
aquest enguany sí,
venim aquí a Tarragona,
hem sortit a fora Andalusia,
estudies País Basc,
hem anat a Canàries,
i bé,
però sí,
és un orgull per un poble tan petit,
potser som el que li donem més nom al poble,
no?
El poble està al costat de Vilafranca,
per cert,
molt a prop de la capital.
Sí,
a 7 quilòmetres.
Un poble petit,
però que té aquesta colla de falcons,
demà a la tarda què podrem veure aquí a Tarragona,
Miquel?
Bé,
doncs el bandall aquest de 7 o 8 figures diferents,
que anem fent,
i que anirem repetint durant la cercavila,
no arriesgant tant,
fins a l'actuació de lluïment,
que és per la gent que siguem,
perquè tenim la dificultat,
que hi ha alguna gent,
a més a més,
de vacances,
però,
doncs,
llavors l'actuació de lluïment
és quan fas el màxim de risc que puguis
per la gent que tens,
no?
Molt bé,
doncs aquestes figures les podrem gaudir demà a la tarda
en aquesta processó de Sant Magí,
en aquesta actuació a càrrec dels Falcons de Puig d'Albert.
Miquel Vallès,
president del grup,
moltes gràcies,
bon viatge també a Tarragona,
i bon estar de la nostra ciutat demà.
Moltes gràcies a vosaltres,
i fins demà.
Gràcies,
adócia,
bon dia.
Adéu,
bon dia.
Era el contacte amb el president dels Falcons,
de Puig d'Albert,
un altre dels grups que,
com dèiem,
convidats de fora de la ciutat de Tarragona,
que demà participaran a la processó de Sant Magí,
una processó que sortirà,
com és habitual,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
En fi,
un altre dels elements centrals
de la diada de Sant Magí de demà dissabte.
Ara anem a la publicitat,
i de seguida us parlem d'un altre processó,
també, per cert,
molt original,
una processó submarina.