...viatjar per anar a València per seguir el nàstic aquest diumenge.
Els nostres companys Joa Maria Bertran i Quim Pons
es troben en aquest bar de les centres de la ciutat.
Quim, què tal? Bon dia.
Bon dia, Jordi. Espectacular, eh, simplement.
Aquesta seria la paraula que defineix l'ambient que hi ha ara mateix
aquí al bar Petit Tarracó, on a partir de les 11,
mira, mira, el rellotge, falten exactament 5 minutets...
Compte enrere.
...es comencen a ficar a la menta aquestes entrades
junt amb autobús per viatjar al ciutat de València
aquest diumenge amb el nàstic en aquest partidàs
a partir de les 5 de la tarda que jugarà l'equip de Luis César,
com et comentava, al ciutat de València.
I aproximadament, les he comptat així a ull,
una cinquantena de persones fent cua
per adquirir una de les aproximadament 200, 200 escatges entrades
junt amb autobús que sí que anant a la venda aquí
al bar Petit Tarracó.
Per tots els que vulguin acompanyar l'equip,
recordeu que aquells que no vulgueu anar amb autocar,
que aneu pel vostre compte, que al club
també hi ha encara alguna entrada per viatjar en solitari
al preu de 16 euros, i per tant si voleu anar amb cotxes
i feu viatjar en solitari, perquè aquí hi ha vingut molta gent
que volia anar així, i quan se n'ha adonat diu
home, estic fent cua inútilment i anar cap al club
per fer aquest viatge en solitari.
Escolta, anem a parlar amb un dels vicepresidents,
amb un dels organitzadors de tot aquest cacau,
de tot aquest sarau que s'està organitzant per viatjar a València,
l'Ignasi Budesca, membre de la penya del Nàstic de Serrallo.
Ignasi, t'agrairia que apagessis el mòbil,
perquè si no farem interferències, eh?
Bon dia.
Bon dia. Escolta, quin cacau he muntat aquí, eh?
Bé, bueno, el cacau munta el nàstic, no?
L'equip i l'afició estan responent a les perspectives creiades, no?
Estem sorpresos de la magnitud que ha agafat això?
Home, sorpresos no, perquè ja es va adonar, doncs,
el desplacament a Terrassa fa com van pujar a segon A,
i després amb el petit de Copa del Rei a Camp del Madrid.
Vull dir, sorpresos no, però, doncs, il·lusionats
i expectants en aquest viatge tan important, no?
Ara mateix són les 11 menys 4 minuts,
faltant 4 minutets per ficar a la venda aquest últim paquet
d'entrades i autobús per viatjar a la ciutat de València.
Quines són les xifres? Que estarien movent ara d'entrades venudes,
autocars plens?
Bueno, varia una miqueta, no?
Perquè aquí, com pots veure, no sé la gent que hi ha,
però potser hi ha 150 o 200 persones aquí esperant entrada, no?
I gent que ve buscant entrada particular.
Llavors, els números concrets no te'ls puc donar,
però ja veus que podem anar voltant entre 1.500 persones, més o menys.
I ara d'autocars, per això, plens?
Ahir dèiem que n'hi havia uns 10, ara ja hem rondat els 12, gairebé.
Sí, perquè també n'hi ha un de la penya de la Pobla de Mafomet,
penya al Camp de Tarragona,
i aquí, doncs, hi n'hi havia 10, 11, 12,
i estan voltant entre 13 i 14 autocars.
Ignasi, l'organització de tot això, per això us està portant molta feina,
perquè veig per aquí dintre remenant també el Toni Trill,
el José Luis Molina, el Carlitos, el Carlos Martínez,
el president de la Federació de Penyes del Nàftig també.
Suposo que s'aneu de bòlit aquests dies.
Sí, sobretot Carlitos, perquè Carlitos, a part de fer aquí de capdavanter
amb el tema de les entrades, aquí tothom s'ubica aquí,
i la fenya que té, doncs, professionalment amb el bar, no?
Però bé, és bo per tot, és bo per ell, és bo per l'afició,
i és bo pel Nàftig, no?
Estem en munt de presenciar el moment,
un dels vicepresidents de la Federació, el José Luis Molina,
ja té la capseta aquí fora,
la gent que ja figa una cara fa estona, que s'esperen per això...
Una mica aquí em rebaixes corta inglès, no?
Doncs molt semblant, hauries de veure les cares de la gent que fa,
més o menys, tu, Ignasi, portes més estona aquí,
quanta estona fa aquella gent aquí fent cua?
Bé, jo he vingut aquí abans de les 10,
sobre les 10 eren, hi havia almenys de 30-40 persones esperant,
al voltant de 50, no?
I la gent, doncs, ja et veus, està il·lusionada,
i, bueno, veurem si es fa realitat, doncs, un somni que tenim tots.
Gràcies, Ignasi.
A vosaltres.
Doncs, Jordi, està a punt a punt, eh?
Veig el José Luis Molina, que surt ja amb la capseta,
que ha ficat tíquets busnàstic,
que està sortint ja amb la capseta.
José Luis, aquesta capseta és de les més preuades que hi ha ara mateix, eh?
Mira la gent que t'espera amb la cara de llops que es tanja.
Pues sí, lo que me sabría mal
es que hubiera gente que se quedara sin entrada,
pero hay que agradecer al club el esfuerzo que ha hecho, no?
Ara aquí mateix quantes en portem, més o menys?
Així, un número, no cal dir exacte.
No ho sé, jo crec que entre 200 i 250.
I en total, ara li preguntava a l'Ignasi,
quants viatgem a València?
Amb entrades que ens han donat ells,
jo crec que són 1.200 ara, o 1.300.
1.300 a Fisor d'Atlàstic, que tindran entrada ja des d'aquí.
Sí, però hi serem més.
O sigui, podem arribar als 2.000, eh?
Pues a lo millor sí.
A lo millor sí, a lo millor sí, a lo millor sí, a lo millor sí, a los 2.000.
Impressionant.
Impressionant, jo no tinc paraules.
Gràcies, José Luis.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Jordi, ens anem cap a la cua, aviam quan ens queda,
anem calculant el temps perquè hem d'anar a les notícies, eh?
Sí, sí, queden 55 segons.
Mira, espera, espera, que agafo...
Bé, ho deixem aquí o espera,
que agafaré la primera senyora que va comprar l'entrada, eh?
No, el primer senyor, eh, que ha comprar l'entrada.
Hauries de veure, eh?
Amb una tauleta a les afores del petit Tarraco,
es muntarà aquí la mini-oficina per començar a entrar a les entrades.
Bon dia.
Bon dia.
Ràpidament, el seu nom.
Francisco Domingo Sardegu.
Des de quina hora està aquí?
Desde las 8 de la mañana.
Des de les 8 del matí, eh, Jordi?
Apunta això, que des de les 8 del matí...
És la dada.
És el primer que compra entrada,
i ara et dic, eh, el bus número 11,
el primer que comprarà entrada, quantes en compren?
Siete.
Set entrades, eh?
Toma ja, gairebé res en aquest bus número 11.
Jordi, ho deixem aquí, perquè hem d'anar cap a l'informatiu.
Quim, si et sembla, fem una propera connexió més endavant, d'acord?
Perfecte, fins ara.
Fins ara.
Queden 10 segons per les 11, impressionant la Nascimaní.
Això, veure-ho per creure-ho.
Les 11, tot seguit arriba allò l'Anda García amb l'aventura de la vida.
Aquí seguim en directe i amb molt de gust amb tots vostès
des d'una nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
És la cinquena, concretament, que com cada divendres
dedicarem pràcticament de forma íntegrà
a un nou capítol de l'aventura de la vida
que avui protagonitzaran alumnes de cinqueta primària
del Col·legi de les Teresines.
Han treballat, han elaborat un programa magnífic
que escoltarem d'aquí uns moments, ja fa una estona,
que són els estudis de l'Avinguda Roma.
També tenim intenció de parlar d'una iniciativa
que justament s'ha presentat aquest matí
al Centre Cívic de Torrefort.
Es tracta dels tallers oberts per als barris de Ponent
que es faran mitjançant l'assignatura de conveni
entre la Fundació Casal Lamic
i les associacions de veïns de Parrioclar i la Granja.
Aquests tallers sorgeixen de la voluntat
de la Fundació Casal Lamic
per realitzar de manera regular
activitats obertes a infants i adolescents
de diferents indrets dels barris de Tarragona.
Ens acompanyarà la coordinadora
del Centre Obert Casal Lamic Lherba Segura
a partir de les 12 del migdia.
Avui també comptem amb una absència en David Serra.
Ai, els refredats no perdonen
i el David Serra ha caigut malalt.
Des d'aquí li enviem una abraçada ben forta
i esperem que es recuperi
i que la propera setmana ens posi al dia
de totes les estrenes de les sales tarragonines.
Tot així, esperem la visita també avui
del Pep Calvet, de Neil Travel.
Amb ell els farem algunes que altres propostes
relacionades amb la natura i l'aventura.
I Josep Sunyer continua elaborant
aquesta macroagenda que ens presentarà
després de l'auna del migdia
amb tota l'oferta cultural i de lleure
que trobem no només a la ciutat de Tarragona
sinó en localitats properes
per a tot aquest cap de setmana.
Però tenim una altra cita, si se'n recorden.
Continuem el programa d'alguna manera
des del mateix lloc i amb la mateixa qüestió
que l'havíem deixat en l'hora anterior.
Tornem a les instal·lacions
del bar Petit Tarracó
on aquest matí ja es venien
les últimes entrades
per acompanyar el Nàstic a València
el proper diumenge.
Després d'aquest parèntesi
tornem a aquest indret de la ciutat
amb Joan Maria Bertran i Quim Pons.
Bon dia, Quim.
Bon dia, Iolanda.
Com està la cosa en aquests moments?
Segueix igual, impressionant.
Un ritme d'entrades brutal.
La gent a més compra paquets,
podríem dir, perquè la gent compra
quatre, cinc, sis entrades,
gairebé cadascú.
I jo no sé, és que estan al final de la cua...
No fan com els concerts aquests de rock macro
que has de comprar dues i ja està.
No, no, no, aquí venen les que demanen.
Amb els carnet de soci, recordem, 20 euros,
25 amb el de no soci,
gairebé tothom ve amb el carnet de soci.
I són entrades que fiquen gol al vorella alto.
Això és el premi que està buscant
tota aquesta gent aquí.
I jo intentaré parlar,
ara estava just aquí a la taula,
però en aquesta breu connexió
vaig a parlar, si et sembla,
amb l'últim de la cua, eh?
A veure.
O sigui, me'n vaig cap al final...
En té molts pel davant, més o menys, eh?
Molts.
Però molts, eh?
O sigui, encara estic caminant
i acaba de començar la cua.
Però, clar, saps què penso, Quim?
Que a més aquest és un punt una mica conflictiu
des del punt de vista de trànsit, de mobilitat.
Deu haver un cert caos, no?
Hi ha un pollastre interessant,
no sé què em diuen ara,
que es cola la gent, m'està dient.
Aviam, espera.
No hi ha de net, això.
Vaig a parlar amb l'últim de la cua,
no sé qui és.
Qui és l'últim de la cua?
L'últim?
Vostè és l'últim?
Vinga, va.
Escolta, des d'aquí no la porteu aquí.
Des de les 3 de la matinada.
Home, no et passis, tampoc, eh?
Que no m'ho crec, eh?
Que no m'ho crec, eh?
Jo he passat per aquí i no hi havia.
Un quart de quatre, sí.
Portem aquí, jo què sé...
Jo exactament porto un quart d'hora.
Creus que tindràs entrades, mirant endavant?
Si no, se les foto amb un altre.
Si no, li fots amb un altre.
Ja està claríssim.
Directament.
Un alevante, com sigui.
Sí.
Home, no, suposo que sí.
Si hi ha 200 o 300 entrades,
doncs igual sí que tenim entrades.
És que t'aviso que per davant
n'estan comprant 8, 9 cadascú, eh?
Gairebé, sí, sí.
La cosa està...
Tenia que amb un límit, no?
O no?
La gent està comprant.
Vull dir que jo ho veig...
Bé, no, potser sí que teniu entrades encara
perquè tampoc...
200 persones tampoc hi ha.
Tu vés donant idees, Quim.
No, és que clar.
Si una persona agafa dos o tres,
una altra agafa quatre,
l'altra agafa cinc...
I si les agafa totes un...
Toma, totes no li deixaran, jo crec, eh?
Doncs, clar.
Confieu en tenint entrada, no?
Sí.
Que han deixat...
Pots preguntar, Quim,
si han deixat la feina per uns minuts
i han aprofitat el moment de l'esmorzar?
Esteu fent campana de la feina o...
Esteu esmorzant o...?
Aquesta setmana tinc vacances.
Oh, si, Holanda, jo me'n vaig, eh?
Vull dir, que em diguin això...
Jo me'n vaig.
Jo me'n vaig perquè, clar,
a sobre ens fan enveja.
O sigui, se'n va cap a València a veure el nàstic
i a sobre...
Hi ha de vacances tota la setmana.
Déu ni bo.
Que vols el que hi ha, no?
No, no, no, perfecte.
Genial.
Agafa les vacances, no?
Sí, però encara en falta, eh, crec.
Però bé.
Escolta, ens anem endavant, eh?
Ens hi vaig a dir que no em comprin tantes entrades, vale?
No sé quantes...
Sí, potser sí que se'ns aguardin per a los que estem al darrere, vale?
Merci.
Quantes deuen quedar, Quim?
És impossible saber-ho o què?
És molt complicat, perquè les estan venents, ja t'ho dic, amb packs.
El primer que ha arribat n'ha comprat vuit,
després n'ha comprat set, després quatre...
I, vaja, és molt complicat saber exactament les que queden.
El que puc dir que el ritme d'entrades és rapidíssim.
O sigui, que la gent ve aquí, fa pim, pam, pum,
i, apa, ha comprat l'entrada,
que hi ha tres persones aquí venent-les de cop, podríem dir.
Un dóna els tiquets del bus i l'altre a les entrades.
I, més o menys, a veure, el plec.
José Luis, com va això?
Quantes en queden encara?
Això està venut ja, queden 20 o 25.
20 o 25 entrades.
Es queden sense, eh, des del final.
Ja t'he dit jo que es queden sense, eh?
Aquest sí.
Que el senyor que està de vacances em penso que no.
Sí, el senyor de vacances es queda sense entrades.
Queden 20 o 25 entrades i aquí hi ha una jantada que continua fent por.
Hem de recordar que tots aquells que es quedessin sense entrada a Tarragona,
si volen anar a València, a València hi haurà entrades.
El Llevant té una capacitat àmplia al ciutat de València,
de més de 20.000 espectadors, i es calcula que n'hi hagi uns 15.000.
Per tant, se suposa que tots aquells que facin el desplaçament
pel seu compte amb cotxe podran comprar entrada.
Això sí, no aniran amb el gruix de l'afició del Nàstic,
que estarà situada en aquest gol al Boreia Al
del ciutat de València diumenge en aquest partit, Jolanda.
Al final, quantes persones viatjaran a aquesta expedició organitzada, més o menys?
Es calcula que unes 1.500 sortiran d'aquí a entrada,
més tota la gent que pel seu compte, com et comentava exacte,
agafi cotxe i digui, anem a València a passar el matí,
anem a fer l'arrosset i ens comprem entrada pel nostre compte.
Doncs centenars i centenars de persones en plural
que realment s'aglutinen aquest cap de setmana
per desplaçar-se a València i seguir el que, sens dubte,
és un esdeveniment, com passa en aquestes ocasions
que sobrepassa l'àmbit esportiu per esdevenir
un aconteixement social de primer ordre.
Ara em sap greu, de veritat, perquè aquell noi que està de vacances.
És que tinc un sentiment de culpa gran, de veritat.
Doncs escolta, el prens tu o te'l poses a la falda en el viatge?
Sí, ens el posarem a la falda.
Mira, mira, espera, espera que...
Mira, ara passa per aquí i se'n va cap al bar, directament.
Un peli indignat, potser?
Sí, sí, sí.
Hi ha arribat això de què queda...
No fem un gra massa, tampoc, eh?
No, no, vinga, pobres.
Molt bé, Quim, doncs escolta, ens has retratat perfectament
aquest ambient que hi ha.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres, Ilanda.
Fins després.
Nosaltres seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio.
Passen 10 minuts de les 11, una petita pausa
i iniciem un nou capítol de l'Aventura de la vida.