This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Senyor Palau, bon dia.
Bon dia.
Els actes ja han començat, tot està en marxa,
i ara m'imagino que el comitè i vostè com a màxim responsable
el que ha d'anar afinant és justament aquest calendari
que, insistim, ha començat aquest mes de novembre
i que es perllongarà més de mitjà any, no?
Sí, és així.
Ha començat ara, hem donat el tret de sortida,
però l'acabarem, si Déu vol, el dia 15 de juny de 2007.
A veure, quantes coses tenen preparades?
Perquè són moltíssimes i molt variades.
Sí, moltíssimes, i diríem que un programa de gran alçada
digne d'una ciutat com Tarragona,
que suposem que se'ns sentirà molt orgullosa del que organitzarem.
No podem anunciar-ho tot, tota la concreció,
perquè el que ens falta és tenir els últims suports econòmics.
Quan els tinguem, farem públic el programa.
Malgrat tot, sí que podríem avançar,
que hi haurà actes de tota mena,
sobretot farem que primi tot el que és de caire cultural.
El teatre, per exemple, tindrà una gran rellevància,
seran set obres de teatre les que representaran el nostre teatre,
i hi haurà unes jornades de dansa,
hi haurà unes jornades dedicades a les escoles,
en què voldrem apropar les escoles a la Universitat Laboral,
al complex educatiu de Tarragona actual,
de tal manera que participin els nens i nenes activament.
Ho farem oberts a la ciutat i a les rodalies.
Després hi haurà actes lúdics o esportius de tota mena,
durant, diríem que, cinc mesos seguits.
És a dir, això serà segurament després de Nadal?
Sí.
El primer trimestre o primer quadrimestre del 2007?
Suposo que de tots és conegut l'ensurt que hem patit
amb les inundacions del dia 13 de setembre,
la qual cosa va suposar que se'ns inundessin les galeries,
a les galeries hi ha les estacions de transformació d'alta tensió
i encara no estan reparades,
per molt que s'està fent un gran esforç.
Estem funcionant amb generadors
i això fa que, d'aquesta manera, diguem, semiprovisional,
no puguem fer els espectacles del teatre
perquè no tenim garantia que suportin
els bats de so o de llum que necessitem.
De totes les activitats previstes, n'hi ha una,
que també hem comentat aquests dies
en diferents espais de Tarragona Ràdio,
que és una mena de megatrobada, si em permet l'expressió,
d'exalumnes a finals del mes d'abril, no?
Sí, seran dos dies, els dies 28 i 29 d'abril,
coincidint amb el pont de l'1 de maig.
El dia 30 és dilluns i el dia 1 següent serà el dimarts, dia 1 de maig.
Bé, això és perquè la majoria poden venir
de tots els punts d'Espanya,
d'arreu d'Espanya hem tingut alumnes sempre,
i també és perquè puguin gaudir de la ciutat.
No només seran els antics alumnes,
sinó tot el personal que ha estat al llarg dels anys,
aquests 50 anys, inclús abans,
perquè convoquem els que la van construir,
volem fer una mena d'homenatge
a aquelles persones que van treballar
per fer una obra tan ben feta com és la Universitat Laboral.
Em refereixo als constructors,
dues empreses concretes,
que una existeix com és l'antiga Foxa,
ara fomento de construccions i contrates,
i l'altra era Plana i companyia,
societat limitada,
que no existeix en aquell moment,
però estem en contacte amb els fills
per intentar localitzar totes les persones.
N'hi ha un altre que va ser circumstancial,
que en tot cas no en sabem res ara,
que només va existir per fer la construcció,
i un altre que va participar en la construcció
de les estructures metàl·liques,
que tampoc en sabem res ara.
En total, doncs,
amb quantes persones,
amb quanta gent s'han posat en contacte
perquè puguin participar en aquesta trobada?
Bé, estem generant ara el que són bases de dades,
unes bases de dades que no existien fins ara,
teníem fitxers simplement de cartolina,
i el que fem és informatitzar-ho.
amb un equip està buscant,
després d'informatitzar això,
doncs els alumnes a pàgines blanques
i el personal,
i el que trobem,
que fins ara és el 73% del que hem buscat,
no del total,
que no hi hem arribat pas,
estem per la lletra C fins ara,
però amb un equip de voluntaris
suposem que podem arribar al final.
Bé, llavors,
nosaltres diem que un mínim de 5.000 persones,
però podríem arribar a les 10.000 persones
que s'han arribat anunciant.
Això suposarà un esdeveniment dels grans
que hauran passat a Tarragona.
Abans de continuar,
parlem d'altres coses que faran durant els propers mesos.
Com neix aquest comitè organitzador dels actes,
des de quan hi estan treballant en tot això?
El comitè neix potser de la inquietud
d'un grup de persones
que sempre vèiem que aquesta data havia de ser important,
perquè 50 anys només es compleixen una vegada,
i és important,
unes noces d'or.
I d'aquesta inquietud
es trasllada a altres companys,
que també se'n fan ressò,
i després es planteja a la gerència del complex,
que també se'n fa ressò i ho fa seu,
i al final neix aquest comitè.
I estem treballant, potser,
en el que serien els primers apunts
des de fa uns dos anys,
però d'una manera decidida i ferma
des del gener passat.
Vostès estan buscant suport econòmic
per tirar endavant totes aquestes activitats.
Compte, a més, al darrere,
podríem dir amb el coixí
de molts exalumnes,
de moltíssims,
però a més a més d'uns quants
d'aquells coneguts
que els estan donant justament
el seu recolzament.
Bé, aquest suport
potser no serà econòmic,
però serà moral
i serà real,
perquè els tindrem al costat.
Parlem, potser,
d'aquells antics alumnes
que han estat després
molt coneguts,
potser el paradigma
potser el Joan Manuel Serrat,
que en va estar alumne tres anys,
o el Josep Maria Pou,
tots dos s'han posat
al nostre costat.
El Josep Maria Pou
ha estat encantador amb nosaltres,
li han donat recentment,
ja ho sabeu,
el Premi Nacional de Teatre,
i tots dos ens han anunciat
que vindran,
però no aquest any,
perquè els compromisos
no els hi permeten,
però sí que ho faran l'any vinent,
o sigui,
el curs escolar 2007-2008.
També comptem,
doncs,
amb el suport d'altres mediàtics,
com poden ser més
a l'àmbit de Catalunya,
el Lluís Soler,
o bé l'actor
Joan Massot-Kleiner,
o bé el periodista
Javier Graset,
o d'altres que no tenen,
potser,
la difusió
al món artístic,
però que són coneguts
professionalment,
com és el Jaume Ferrus,
el primer director
de la televisió de Catalunya,
primer director general
de la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió,
i un currículum
molt més ampli,
també,
o bé,
darrerament,
potser el més pròxim
a nosaltres
és l'actual rector
de la Universitat
Rovira i Virgili,
que també és antic alumne.
De fet,
fent aquesta minillista
de personatges coneguts,
això,
si ho transpolem
a l'àmbit general
de les persones,
els alumnes
que han passat
pel complex educatiu,
veiem que,
en fi,
han passat milers i milers
d'alumnes
de tot arreu a més,
i de procedències
molt diverses.
Molt bé,
fem un càlcul aproximat,
potser és difícil
establir exactament
el número
que hem tingut,
perquè hi ha una certa
pèrdua de dades
del moment
que es fa el traspàs
des de Madrid
cap a Catalunya,
i potser hi ha dos cursos
que més hem d'intuir,
però arribaríem
a la conclusió
que han estat
al voltant
d'uns 55.000
els alumnes
que hi han passat,
i això sí que
ho podem dir
amb claredat,
més de 2.000
persones
les que hi han treballat.
S'arriba
el 50 aniversari
de l'antiga
universitat laboral,
vostè creu,
i a més perquè és
el president
del comitè organitzador
dels actes,
però també perquè hi treballa,
com deien,
com a director
de la residència
Jaume Balmes,
s'arriba
aquest 50 aniversari
amb una universitat laboral
amb un complex educatiu
que es diu ara
amb un vincle
fora amb la ciutat,
o una mica desconegut
per bona part
dels tarragonins.
Com ho veu?
Potser
un dels plantejaments
que vam fer nosaltres
quan es va crear
aquest comitè organitzador
era que els vincles,
si s'havien afluixat,
si s'havien perdut una mica,
es reforcessin,
i aquesta és la intenció
que tenim,
que siguem coneguts,
que tornem a ser coneguts
i que torni a estar
com havia estat
als seus temps
l'orgull de la ciutat.
Quan es va inaugurar
la universitat laboral
de Tarragona
en aquells temps,
doncs eren portada
a la vanguardia,
l'he portat avui
perquè es pugui veure
aquí a l'estudi,
o bé al diari de Tarragona
no diguem,
o va estar
el motiu
de la gran notícia
del dia
per tot arreu.
I la visitava tothom,
hi havia un gran vincle,
molt efectiu,
no només
pel fet
de sentir-se orgullosos
de tenir aquella institució,
sinó perquè
en moltes ocasions
es celebraven actes
oberts
a tota la ciutat.
Ara
intentarem recuperar
aquell esperit.
amb aquest esperit
es munten
totes aquestes activitats,
dèiem que
han passat molts alumnes,
vostè m'imagino
que també ha estat alumne?
Sí.
Durant quants cursos?
Des del 1961
fins al 1967.
Alumne i professor també?
alumne,
després
professor no,
educador.
Bé,
nosaltres som del cos
de professors
d'ensenyament secundari,
però la meva especialitat
és educador.
entre els molts alumnes
n'hi ha un
el que volem saludar
ara
a través del telèfon
que és
el primer alumne
inscrit
a l'antiga
Universitat Laboral.
Estem parlant,
intentem saludar-lo
a través del telèfon
el senyor Andreu Eloi.
Senyor Eloi,
bon dia.
Hola,
molt bon dia.
Què recorda
d'aquell 1956?
Bé,
és un temps
molt llunyà,
fa 50 anys
i,
bé,
tinc un record
bastant general
de tot com va anar
el fet
d'ingressar
en aquesta Universitat Laboral.
Jo tenia 10 anys
i recordo,
en fi,
el meu pare
em va proposar
la possibilitat
de poder ingressar
en aquesta Universitat
a través
d'una beca
laboral
i mitjançant
l'empresa
amb la qual treballava
el meu pare.
Jo,
en fi,
quan m'ho va proposar,
doncs,
il·lusionat
a més no poguer,
no?
Perquè,
bé,
venia d'una escola
de poble,
una escola nacional
i,
bé,
quan es parlava
d'una universitat
ja eren
paraules majors
i en un principi,
doncs,
vull dir que em vaig
presentant aquí
amb aquest complex
tan gran
que vaig quedar
impressionat.
Gairebé,
vull dir,
era com una ciutat
i de records
doncs,
doncs,
bé,
molts
i de molt macos,
evidentment.
Quant de temps
va estar?
Cinc anys.
Vaig ingressar
el 1956,
just quan es va
inaugurar,
el 8 de novembre
del 56
i vaig estar
fins al 1961.
Tenia entre 10
i 15 anys,
no?
Exactament,
sí.
És un moment
en què, clar,
tothom,
tots els nens,
en època
i adolescents
s'estan formant.
Més enllà
del que va aprendre,
la formació
com a persona
també la destacaria
perquè jo crec
que és un dels elements
dels que poden parlar
molts i molts dels alumnes
que han passat
per l'antiga
universitat laboral,
el fet que sigui
una experiència
no només educativa,
no només pedagògica.
Sí,
evidentment,
com a persona
em va ajudar moltíssim.
Jo era molt jovenet,
10 anys,
aleshores,
el fet de compartir
el dia,
el dia a dia,
a les 24 hores del dia
amb altres companys
de la meva edat,
alguns d'una mica més edat
que jo,
doncs, bueno,
això em va ajudar
moltíssim.
Em va formar
com a persona,
doncs,
doncs,
bueno,
em va ajudar
moltíssim.
Després ja ha tornat
el complexe
de tant en tant?
Sí,
diguem,
per qüestions laborals,
si em desplaçaven
aquí a Tarragona Ciutat,
sempre que em trobava
sempre que em trobaven
aquí a Tarragona,
doncs,
feia l'escapada
a veure
la universitat
i em feia
molta il·lusió,
evidentment.
No havia arribat
a tenir contactes
amb...
Una vegada
estava dintre del centre
amb la direcció,
no sé,
per interessar-me,
en fi,
en quines persones
hi havia,
no el que es feia
en aquell moment
allà,
però físicament
sí que hi havia vingut
més d'una vegada.
Més enllà del...
Amb la perspectiva
que dóna el temps,
el pas del temps,
considera,
senyor Eloi,
que, en fi,
en aquell moment
va ser com un nen privilegiat
que va tenir el privilegi
d'estudiar
a l'antiga universitat laboral?
Sí,
per descomptat,
evidentment.
Vull dir,
tal com he comentat
al principi,
el col·legi
on t'estudiava,
doncs,
bé,
feia
l'ensenyament primari,
primari que,
diguem que
que sèiem
en aquella època.
Jo vinc
d'una casa
humil,
no teníem
masses possibilitats
econòmiques
i vull dir,
el fet
de tenir
la possibilitat
de dir
en un futur
poder anar
a una universitat,
això estava
molt llunyà.
Aleshores,
ja dic,
a través de l'empresa
que vaig aconseguir
aquesta beca
universitària,
em vaig considerar
que vaig tenir
moltíssima sort,
evidentment.
Hi havia molts nens,
recorda això?
En fi,
amb vostè ja va entrar
el primer curs
molts nens
a l'antiga
universitat laboral?
Sí, sí,
quan...
Primerament,
primerament,
quan es van,
suposo,
distribuir
aquestes beques,
aquestes beques
universitàries,
o sigui,
aquestes beques
laborals
a través
de les empreses,
suposo que
de sol·licituds
n'hi hauria
d'haver
moltíssimes.
Dic això perquè,
bueno,
una vegada
se'm va
proposar
la possibilitat
de tenir
aquesta beca
a Barcelona,
que jo sort
aquí jo de Barcelona,
vaig haver de
superar unes proves
i posteriorment
ja vaig rebre
la comunicació
que havia estat
acceptat
com a alumne
d'aquesta universitat.
Ho dic perquè
hi haurien d'haver
molta gent
interessada
en l'obtenció
d'una beca
d'aquest tipus
i, bueno,
uns quants,
uns quants,
no tothom
que ho duria
voler,
van ser
que vam tenir
la gran sort
de poder
entrar aquí.
Aleshores,
quan vaig entrar jo,
una primera tongada,
no sé,
vull dir,
érem el primer curs
potser,
no sé si arribava
molt miler d'alumnes,
però clar,
veníem d'arreu
de tot el país,
evidentment.
Què estudiava?
Què va estudiar?
Doncs,
quan vam entrar
ens vam fer
unes proves,
suposo,
de selecció
per veure
a veure qui estava
preparat per fer
el batxiller laboral
o bé per fer
la formació
professional.
La formació
professional suposo
que era l'equivalent
a FP1 o FP2
d'avui en dia.
Aleshores,
jo vaig passar
els estudis,
diguem,
de formació
professional.
No vaig fer
el batxiller laboral,
per dir-ho.
En fi,
va estar,
com dèiem,
pràcticament
cinc anys,
cinc cursos
a la universitat laboral.
Cinc cursos,
exactament cinc anys.
No sé si després,
ara que s'estan muntant
totes aquestes activitats
al 50 aniversari,
vostè ja ha tingut
alguna relació
o pensa participar
en algun dels actes?
Jo,
quan vaig arribar
per primera vegada
la trucada
d'en Ramon Palau,
fa uns mesos
d'això,
i, bueno,
jo vaig tenir
una gran il·lusió
que,
després de tant de temps,
alguna persona
relacionada
amb vincles
amb la universitat laboral
em truqués.
Em va explicar
que ell era
el president
del comitè organitzador
de la celebració
d'aquest 50è aniversari,
i, a més a més,
em va afegir
la gran notícia
per mida
que jo era
l'expedient número 1
dels alumnes
que vam ingressar
a aquesta universitat.
Aleshores,
vull dir,
em va fer molta il·lusió
en primer lloc,
ja dic,
per tenir
una primera notícia,
i en segon lloc,
encara,
corroborant el fet
que era
l'alumne
número 1,
amb l'expedient
número 1.
Evidentment,
em vaig posar
de seguida
a la seva disposició
per tot
el que fes falta,
i, bueno,
i així ja ha estat,
hem tingut,
des de les hores,
hem tingut
ja
diverses
trobades,
i en un futur,
jo em poso,
em continuo posant
a la seva disposició
per tot el que anem,
i em necessitin
perquè ho faig
amb molt de goig
i amb molta alegria.
Una curiositat,
senyor Lai,
vostè,
després de la seva estada
a la universitat,
va mantenir
algun contacte
amb algun dels seus
companys d'alumnes?
Doncs no,
lamentablement
haig de dir que no.
Vull dir,
jo ja aleshores
em vaig iniciar
ja amb el món laboral
i vaig perdre
tota mena de contacte,
tota mena de contacte
amb antics alumnes.
Cosa, cosa
que lamento moltíssim.
Això se'm pres lamenta,
després.
Sí,
lamento moltíssim
perquè,
bueno,
ara,
en aquestes ocasions
que hem estat parlant
amb el Ramon,
ell m'ha parlat
que inclús
amb els seus companys
una vegada
l'any fan sopar
i, bueno,
jo li vaig manifestar
el fet
que em vejava
aquesta situació
perquè m'hagués agradat
moltíssim.
Una última
qüestió, senyor Oloi.
Com ha canviat
l'entorn,
paisatgísticament parlant,
d'aquella
universitat laboral
del 56
al complex educatiu
actual?
I tant,
que ha canviat
moltíssim,
els edificis
continuen
estant
al seu lloc,
tot continua
estant
perfecte,
molt maco,
però, clar,
vull dir,
tot el que hi ha
a l'entorn,
això ha canviat
moltíssim.
Nosaltres teníem accés
a la platja
aquella lliure
que teníem
allà
justament
a 200
o 300
metres,
que la disfrutàvem
moltíssim
i, bueno,
lamentablement,
haig de dir
que avui en dia
això no és
possible,
vegem.
Acabem,
senyor
Eloi,
si vols saludar
el Ramon Palau,
l'està escoltant.
Ah, molt bé.
Es poden saludar?
Sí, Ramon.
Hola, Andreu,
què tal?
Hola, bon dia.
Escolta'm,
bueno,
vull dir,
m'ha agradat molt
que m'hagis donat
l'oportunitat
de poder
parlar aquí
amb aquests senyors
i, bueno,
jo aprofito
aquesta ocasió
per donar
les gràcies
i al mateix temps
a tots els mitjans
de comunicació
d'aquí
de la ciutat
de Tarragona
que tenen
aquesta atenció
amb la meva persona,
no?
I al mateix temps,
doncs, bueno,
que aquests mitjans
de comunicació
continuïn
estant interessats
en el desenvolupament
d'aquest
cinquantè
d'aquest
cinquantè
aniversari
perquè,
bueno,
vull dir,
això suposo
que ajuda moltíssim,
t'ajuda moltíssim
i, bueno,
i animar-los
a continuar
amb aquesta tasca.
Andreu,
en tots els casos,
moltes gràcies
perquè has estat
a la nostra disposició
i perquè
el teu símbol,
el fet que siguis
l'alumne primer
que va passar allí,
ens representa a tots
d'alguna manera.
T'ho he dit moltes vegades
i estic molt agraït
que potser aquest cert abús
que estem tenint de tu
el sàpiguis
comprendre d'aquesta manera
i siguis tan raonable
a nosaltres
i tan amable.
El senyor Eloi
l'han convertit una mica
en una imatge mediàtica, eh?
Bé, jo en aquest sentit
vull dir,
no m'agrada
que sigui així,
que se'm consideri
d'aquesta manera.
Jo,
el que sí que m'agrada
és que em truqueu
i sempre estaré
a la vostra disposició
per tot el que necessiteu.
Molt bé,
doncs segur que tindrem
oportunitat
en els propers mesos
de tornar a parlar
amb vostès.
Senyor Andreu Eloi,
moltes gràcies
per atendre aquest matí
en directe
a la trucada
de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Molta sort.
Moltes gràcies.
Gràcies a l'Andreu Eloi,
també gràcies
al Ramon Palau
amb el president
del comitè organitzador
d'aquest 50 aniversari
de la Universitat Laboral.
La veritat és que
per davant tenim
uns quants mesos
de molts actes,
segur que el tornarem
a saludar
en aquests estudis,
segur que podrem
fer moltes altres
entrevistes
i parlar
d'aquest aniversari.
Avui mateix,
per exemple,
tenim un altre acte
organitzat
pel Col·legi d'Arquitectes
aquí a Tarragona.
Es parlarà
a través d'una xerrada
de debat
del pla director
de la Universitat Laboral
de Gijón.
Hi haurà
els arquitectes
Gerardo Estevez
i Alberto García.
I, en fi,
com aquesta activitat
n'hi haurà moltes altres
en les properes setmanes
i en els propers mesos
que els anirem explicant
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio.
Així que, Ramon Palau,
com dèiem,
ens emplacem
per una propera oportunitat
en què segur
que podrem tornar
a parlar
d'altres coses
més concretes
d'aquest abans
de programació
que hem fet.
Molt bé.
Gràcies,
amb molt de gust.