Senyor Joan Uller, director general de l'Auditori, bon dia.
Hola, bon dia.
L'OBC tanca demà dimecres aquest cicle que es realitza
d'aquesta temporada 2005-2006 de concerts a la ciutat de Tarragona
amb un programa triple, amb un programa d'excepció,
en què la Sinfonia L'Heroica de Beethoven és el gran protagonista, és així?
Sí, L'Heroica és una de les protagonistes, una gran protagonista
des del punt de vista del que ha significat aquesta Sinfonia
a la història de la música.
La cap de cartell, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, encara que jo també penso que el concert per a violonxel de Borsac
interpretat per en Lluís Claret, penso que pot ser igualment atractiu,
igualment important, com pugui seguir-ho la Sinfonia L'Heroica.
És un concert molt vibrant, molt semblant a la Sinfonia del Nou Món
i sobretot la gent que li agradi el violonxel
és un dels concerts de violonxel més emblemàtics.
Per tant, jo crec que amb dues peces fan de cap de cartell.
Si li sembla, parlem primer per aquest concert per a violonxel d'Alvorac
interpretat per Lluís Claret, és sense cap mena de dubte un privilegi
poder comptar amb la participació de Lluís Claret,
un dels mestres del violonxel en aquests moments.
Sí, jo crec que és el solista en aquests moments internacional,
català, d'instrument més prestigiós, clarament,
el que més concerts fa a fora.
És un artista que des d'aquí admirem profundament
per la varietat de registres que és capaç d'expressar,
des de fer les suïts de Bach fins a fer música contemporània.
En aquest sentit vam voler que la primera temporada estable
que feia l'OBC a Tarragona
tingués la presència d'aquest gran solista,
aquest concert amb aquesta presència.
I ell va triar el concert de violonxel de Borsa,
un concert de violonxel explosiu, vibrant,
en moments molt romàntics i moments molt intensos,
on l'orquestra té un gran paper,
perquè ell el va triar és un concert,
jo diria, emblemàtic en la història del repertori.
Probablement sigui, jo crec que és el concert més accessible.
És a dir, perquè ells que no hagin sentit mai un concert de cel·lo,
el primer concert que els recomanaria sentir seria aquest,
el concert de violonxel i orquestra de Borsa.
Una bona manera per introduir-se.
Sí, sens dubte.
Comentàvem abans aquesta Sinfonia número 3 de Beethoven,
la heroica, una de les sinfonies enèrgiques,
per dir-ho d'alguna manera, del compositor,
i vaja també tot un luxe poder escoltar-la aquest dimecres.
Sí, és una obra clau de la història del repertori musical.
Penso que el rom...
Hi ha moltes teories d'on comença el romanticisme,
però jo crec que el romanticisme comença
amb el segon moviment d'aquesta Sinfonia.
Ras i curt, ho podem fixar.
Perdona?
Ras i curt, ho podem...
Jo, la meva opinió és que sí,
hi ha un moment que Beethoven,
que fins que havia sigut deixeble de Haydn
i que les dues primeres Sinfonies
eren relativament properes a la filosofia de Haydn,
decideix trencar amb el model anterior,
decideix entrar-hi una emotivitat diferent,
un enfocament diferent a com tractar els temes
i llavors crea aquesta Sinfonia,
que ja només de durada és molt més llarg
que les Sinfonies Clàssiques,
que duraven vint i tants minuts,
aquesta dura vores cinquanta minuts,
i crea unes tensions que ja són molt més pròpies,
una exaltació de sentiments,
que és molt més pròpia ja del romanticisme
que del classicisme.
En aquest sentit, per mi,
aquesta Sinfonia té aquest punt clau.
I a part, és una obra que té totes les lectures del món.
És a dir, el que fa molts anys que li agrada la música clàssica
i escolta música clàssica,
li segueix encantant,
i el que s'aproxima per primera vegada a la música clàssica
també la disfruta,
o sigui, té una amplitud de registre tremenda.
Impressiona,
l'hagis escoltat la primera o la desena vegada
i continua impressionant aquesta Sinfonia,
això és innegable.
El nom d'Heroica jo crec que li fa justícia,
no?
S'havia de dir, en principi,
Beethoven era admirador de Napoleó,
perquè es pensava que Napoleó
portaria arreu del món
els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat
de la Revolució Francesa,
i per tant, a la primera manuscrit
li va dedicar a Napoleó,
quan després va veure que Napoleó
s'autoproclamava emperador
i es dedicava a invadir altres països,
llavors, totalment decepcionat,
va canviar el nom
i li va posar el nom que ha quedat d'Heroica.
Això l'hi anava comentar abans
com parlava a vosaltres
d'una exaltació de sentiments
que transmet aquesta Sinfonia.
És una Sinfonia que,
el tema principal és la Revolució Francesa.
Sí, és una Sinfonia
que s'incardina en aquest moment
de canvi i d'esperança
en què un món millor és possible,
no?, una mica,
molta de la música de Beethoven
té aquest tema,
té aquest tema de la possibilitat
de fer reneixer una nova societat
o amb uns altres valors.
Llavors, en aquest sentit,
la Revolució Francesa
és això el que significava
i aquesta Sinfonia s'escriu
quan encara estem,
Europa està rebent,
doncs l'àmbit,
les esperances
i també les pors
que comporta l'exportació
de la Revolució Francesa.
No ens n'oblidem,
si li sembla, senyor Oller,
de la tercera peça
que es podrà escoltar
demà al Palau de Congressos,
l'Albira Portuguesa
del compositor català Ferran Sort.
Tampoc no val la pena
deixar-la de banda.
No, seria bo parlar-ne
perquè és una obra molt amable,
és un estil molt Rossini,
és una obra que és forçosament,
tot i ser escrita
ja fa més de 200 anys,
és la primera vegada
que s'interpreta,
s'ha recuperat,
es considerava una obra
que estava perduda,
ha hagut un treball musicològic
per recuperar-la,
aquí es presenta
i és una obra
que diguem que és un...
jo és proper a Rossini,
si algú s'assembla,
per dir,
si s'assembla a algú Rossini,
però amb un tret propi
de personalitat
i d'alguna vegada
serveix per reivindicar
la figura de Ferran Sort,
compositor català,
contemporani de Beethoven,
doncs que també
va fer bona música,
és conegut sobretot
per la seva feina
com a obres de guitarra,
però també va fer obres
per l'escena
i en aquest cas
sentirem l'obertura
d'aquesta obra
de l'Albira Portuguesa.
En els tres concerts
que ha fet
que farà ja
l'OBC a Tarragona
en aquest cicle,
hem pogut veure
l'OBC dirigida
per tres directors diferents,
el tercer,
el de demà dimecres,
serà un jove director
Vasili Petrenko.
Sí,
és una de les grans promeses
de la direcció actual,
no té 30 anys,
no ha fet encara els 30 anys,
acaba de ser nomenat
titular
a l'orquestra de Liverpool,
que és una de les millors
orquestres angleses.
Se li anava a comentar
perquè 30 anys,
però repassant el seu currículum
fa fredar.
Impressionant,
és una oportunitat
d'aquelles
que potser dintre
de 10 o 15 anys
quan es miri en perspectiva
diu
carai,
quin nivell de directors
es van portar,
no?
Perquè jo penso
que serà un dels noms
clarament de futur,
o sigui,
la carrera que està fent
aquest noi
és senzillament fulgurant,
està tot arreu on va,
està de principal convidat
allà a diferents orquestres,
a l'orquestra d'Holanda,
a diferents orquestres,
i tira cap amunt,
tira cap amunt clarament.
Jo crec que aquesta posició
a Liverpool com a màxim responsable
li farà acabar de fer el salt
i bé,
jo el que vull és que segueixi venint,
jo penso que és una oportunitat
excel·lent per a la seva feina.
Van poder sentir aquest concert
mateix a Barcelona
aquest cap de setmana
i la versió que fa
de l'Heroica
és d'enregistrament,
és una versió per recordar
i en aquest sentit
jo penso que a Tarragona
pot ser un concert fantàstic.
Un concert,
el d'aquest dimecres,
que tanca aquest cicle
de la temporada 2005-2006,
aquest primer cicle estable
de l'OBC.
Quina valoració es fa
des de l'OBC,
des de l'Auditori,
d'aquesta primera experiència
estable de l'Orquestra Sinfònica
a Tarragona?
Doncs fem una valoració
molt positiva,
sobretot atenent
la bona resposta de públic
que hem tingut
en els dos primers concerts
i entenem que també
en aquest tercer concert.
Veiem que el públic
ha respost positivament,
ha assistit
amb un gran nombre
en aquests concerts
i això ens fa il·lusió
per seguir el nostre objectiu
d'anar consolidant
un col·lectiu estable,
és a dir,
que la gent de Tarragona
tingui una oferta
de música sinfònica estable
i que s'hi aficioni
i vingui
i en aquest sentit
ja anticipo
que l'any que ve
tornarem a fer un cicle
amb el mateix nivell d'interès
que era el que hem tingut aquest any.
Es pot confirmar,
per tant,
que hi ha la intenció
de repetir aquesta experiència
amb el mateix nombre de concerts,
un cicle d'aquestes característiques,
més o menys?
Exactament,
amb el mateix nombre de concerts,
un per trimestre,
buscant repertoris
amb una visió plural
del repertori,
com ha sigut aquest any,
però buscant obres populars,
obres que permetin
l'accés a tothom
a la música.
La sala August
del Palau Firal
i de Congressos
ha respost
a les seves expectatives,
és una sala,
és un equipament
que pot acollir
uns concerts
d'aquestes característiques?
Sí, sí,
es pot acollir
i es pot anar allà
i es pot disfrutar
i a més a més
com que té un aforament gran
doncs ens permet
ser ambiciosos
en quant al futur,
en quantes persones,
quantes més persones
puguin venir.
Passa de més de mil localitats
i crec que això
és molt bo
perquè ens pot permetre
que molta gent
s'hi vagi aficionant
i que no quedi
com una cosa
petita i tancada.
Suposo,
però que aquesta confirmació
d'aquest cicle
de cara a la propera temporada,
ja 2006-2007,
encara queden
força setmanes
i més endavant
suposo que després
de l'estiu
ja s'acabaria de perfilar
i en coneixerien
més detalls.
Sí,
és possible que
el presentem inclús.
O ja en podem avançar
alguna cosa.
Puc avançar,
sí,
podem avançar una cosa,
encara no l'hem fet
pública,
però aprofitant
que estem xerrant
del tema així,
ens diria
que el primer concert
del cicle
de l'any que ve
es que haurà
prop de Nadal
i serà
l'oratori de Nadal
de Bach.
I millorable.
Que jo crec
que podrà
atraure moltíssima gent.
Aquest serà
el primer dels concerts
d'aquest cicle.
Doncs amb aquesta notícia,
amb aquesta bona notícia,
francament,
ens hem d'acomiadar,
senyor Genoller,
director general
de l'Auditori.
Moltes gràcies
per atendre la trucada
a Tarragona Ràdio,
moltes gràcies
per explicar-nos
aquest concert
de demà a la nit
i celebrem de veritat
que puguem tornar
a gaudir de la presència
de l'OBC
la temporada vinent.
Gràcies a vosaltres.