Parlàvem en el temps de salut, de recerca, d'investigació.
No és només aquest àmbit el que va estar la Setmana de la Ciència
aquí a la ciutat de Tarragona, sinó altres àmbits i grups
de recerca de la URB que mostren les seves millors gales
en aquesta onzena edició.
Estan instal·lats al Palau de Fires i Congressos
i fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, Jovanda, bon dia.
Què ens pots explicar des d'aquest escenari?
Us explicaré moltes coses.
Passarem per diferents facultats, per diferents àrees de la universitat,
per diferents coneixements, per diferents estants
on hi ha invents diversos que anirem explicant alguns d'ells
i coses certament sorprenents.
Hem vist unes quantes que ens ha cridat moltíssim l'atenció.
Ara, de fet, acabem d'entrar i ja per començar,
és a dir, el primer que farem és situar-nos en el mapa,
per això és important.
I només entrar ja pots fer-ho perquè aquí a l'àrea de geografia,
concretament a la unitat de geografia, diguem-ho com cal,
doncs només entrar ja fan una pràctica amb un GPS
que ara ens explicarà l'Anna Julián.
Ella està fent el doctorat de geografia.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquest GPS que tens a la mà,
què feu exactament quan arriben aquí els estudiants
d'altres estudis no universitaris
que volen saber què volem fer el dia de demà
i què els ensenyeu aquí a l'entrada?
Bé, bàsicament els traiem fora del palau,
engeguem els GPS, expliquem com són, com funcionen,
per a què serveixen,
i fem una petita pràctica, donem una volta a la plaça,
els estudiants van marcant els punts,
van posant els símbols,
i una vegada hem tornat al palau,
descarreguem els símbols sobre el mapa, a l'ordinador,
i veiem com casen exactament
on han marcat tots els punts al mapa de l'ordinador.
Expliquem el principi del GPS,
perquè sembla evident, no?,
però com funciona,
és a dir, com és que aquests punts,
des de l'exterior, des d'un lloc en teoria inalambric,
en fi, com pot ser que després passi fins allà,
i com funciona tot plegat?
Bé, el GPS funciona des d'un sistema de posicionament global,
com diu el seu nom,
llavors quan surt fora capta les senyals dels diferents satèl·lits,
de fet tenim com una espècie de mapa,
un esquema del cel,
on tenim tots els satèl·lits que hi ha al redó nostre,
i et capta la freqüència, la força dels satèl·lits,
i el que té més força agafa la senyal d'allí
i llavors és d'on capta la posició exacta,
i és tot a través dels satèl·lits.
És a dir, són unes curtenades, no?
Sí, vull dir, pot funcionar en diferents tipus de coordenades,
en aquest cas nosaltres anem en UTM,
però també ho podem posar en latitud i longitud,
que són les coordenades que la gent coneix més, però bé.
Quants satèl·lits hi ha més a menjar aquí fora?
S'ha de dir, el cel d'aquí fora, més o menys quant s'hi ha?
Quants s'encapta l'aparell, digues?
Doncs aproximadament entre uns 15 o 20,
i n'hi ha més força o menys,
perquè tenim en compte que agafa satèl·lits que estan,
el que seria la línia de l'horitzó,
una línia que estaria sobre uns 45 graus,
i és que estan directament dalt,
llavors aproximadament entre 15 i 20,
no tots en la mateixa força,
però bé, el que agafa més força,
més cobertura, per dir-ho d'alguna manera,
és el que agafa la senyal.
Anna, gràcies per explicar-nos-ho.
Molt bé, gràcies.
Vaig a veure si en trobo per aquí dintre, jo, amb els GPSs.
A veure si en trobes a mi per aquí.
Molt bé, vinga, adeu.
L'Anna, que ens explicava com funciona aquest GPS,
després aquí a l'àrea de geografia
també pots fer un taller sobre el canvi climàtic.
Tu hi entres i fan diferents preguntes.
Per exemple, la pregunta,
en el planeta Terra és un conjunt de sistemes naturals
que hi ha diferents opcions.
La A diu, cada un d'ells va per lliure,
la B diu, són estàtics,
la C, estan tots ells interrelacionats,
i la B, a la Terra no queda res que sigui natural.
No sé quina opció triariu,
però si en tries una et diu si l'has encertada o no.
En fi, doncs pots anar resolent diferents qüestions.
Ens quedem aquí una estona a l'àrea de geografia
perquè volem explicar com funciona un estereoscopi
a través del qual
parlarem ara amb la responsable,
la professora responsable, Jolanda Pérez.
Bon dia.
Hola, buenos dias.
Explica'ns una mica com funciona aquest estereoscopi
que nosaltres podem veure la punta,
crec que és de la mora.
Sí, la punta de la mora
se puede ver en tres dimensiones.
El aparato este tiene un juego de espejos
y para poder verlo en tres dimensiones
necesitamos un par estereográfico,
que son dos fotografías aéreas consecutivas
que tienen un solapamiento.
Quiere decir que en cada foto
hay una porción que es idéntica,
pero está tomada en una distancia diferente,
desde un avión.
Entonces, lo que hacemos es poner las fotografías
debajo de este juego de espejos
y entonces el juego este de espejos
nos permite enviar de forma independiente
cada fotografía al ojo de la izquierda una
y al ojo de la derecha otra.
Y entonces, eso al final lo que hace
es fundirse en el interior
y nos permite ver el relieve en tres dimensiones.
Es un ejercicio que se hace habitualmente
en cartografía, en la enseñanza de geografía
y tiene diversos usos.
El que estamos enseñando aquí,
mostrando, es cómo evolucionan
los usos del suelo, la ocupación del territorio.
Tenemos la primera pareja de fotografías
que es del año 56
y luego tenemos otra pareja de fotografías
que es más reciente.
Si alguien conoce lo que es la zona de la mora,
podrá ver como en el año 56
lo único que había eran tierras de cultivo
y espacios dedicados, bueno,
de forestales, con pinos.
Y en cambio, en el año de referencia,
el más actual,
se veía perfectamente como hay
la ocupación del territorio por urbanizaciones,
que es un continuo en toda la costa
que va desde Tarragona a Barcelona.
Aquí teniu un plano del territorio
així en vertical
que qui vol pot venir aquí
i posar els punts
que creu en perill d'extinció pràcticament, no?
És a dir, els punts negres,
els punts favorables,
explica'm-se una miqueta també.
Sí, es un mapa,
un ejercicio de percepción,
es un mapa de percepción
y entonces lo que pedimos
es la opinión que tiene,
la percepción que tiene
las personas que vienen aquí del territorio.
Funciona con ideas fuerzas,
es muy sencillo.
Tenemos puntos rojos
que indican aquella zona del litoral,
porque nos hemos centrado en el litoral,
aquella zona del litoral
que esa persona considera
que es un punto negro,
o sea, un punto que hay
un problema medioambiental en este caso
y luego los puntos verdes
son aquellas zonas
que tienen un valor medioambiental alto,
según la percepción, claro, de cada uno
y que cree que debería de ser protegido.
Bueno, esto se complementa,
esos puntos rojos, verdes,
se complementan con notas
que cada uno pone
de opinión sobre la costa.
Joana, gracias.
Muchas gracias a ti.
Hasta luego.
Estic veient que, por ejemplo,
aquí en este plano
que os comentaba la Joana,
els punts vermells
sobretot es troben
en aquests moments
per sobre,
pel costat del Cap de Salou.
És on hi ha més punts
d'aquests vermells.
Seguim avançant
per l'interior d'aquest estant.
Hi ha molta gent, Josep,
en general.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, però...
Grups estudiants, sobretot, m'imagino.
Sobretot estudiants, eh?
Mira, exactament t'ho puc dir,
perquè tinc aquí la nota.
Avui hi ha uns 160 estudiants,
és a dir, estan per aquí,
ens són de diferents procedències.
N'hem vist a Deltebre,
n'hem vist de Camp Clar,
d'aquí de Tarragona,
fins a diferents escoles
que s'estan preparant
per poder fer el proper any
els estudis universitaris
i aquí, doncs, cap tenint idees, no?
Per veure què és el que s'interessa fer
i què és el que volem fer el dia de demà.
Estic en un estanc,
que ara després vindrem,
perquè ara veig que la responsable,
no hi és,
que hi ha coses tan curioses
com cosmètics dels romans,
cosmètics també,
doncs, apareix que feien servir,
per exemple,
per rentar-se les dents.
Que són com unes pòlvores, no?
Sí, sí.
I d'hivern en general,
també de perruqueria,
en fi,
diferents espais d'això
del camp d'aprenentatge,
de Tarragona,
després vindrem a parlar
amb la seva responsable.
I ara seguim,
aquí hi ha un dels llocs estrella
d'aquesta fira de RMSD,
que és l'àrea de prehistòria
de l'autocologia humanà
del Quaternari.
Ara estan aquí,
ara, per exemple,
hi ha força alumnes
que els estan explicant coses
i escoltarem en directe
què és el que expliquen
amb aquests alumnes aquí.
Escolteu.
La forma,
la forma que té,
que és ergonòmica
i que, per tant,
el que fa és actuar
amb el treball,
correcte,
ho veu?
Simplement,
deixant treballar el gesto,
la peça baixa
i la pròpia forma de la fusta
invita a fer un treball
molt més efectiu.
O bé,
coses més decoratives ja,
com aquesta peça,
que podeu veure perfectament
d'on ve.
és una escàpula de vaca
en la qual s'ha renorat
en cercle
i fem un penjoll.
Són reproduccions...
Artesania del Quaternari, eh?
Imagina't,
els anys que fa.
Tenen aquí
un ampli mostrari
de diferència
d'una banda
de reproduccions,
d'eines,
també d'utensils
que utilitzaven
en el Quaternari.
Veiem, de fet,
molts elements
per aquí escampats
i ensenyant,
per exemple,
com tallaven les pedres
de sílex,
com eren,
hi ha diferents formes,
en fi,
són, com dèiem,
reproduccions,
en qualsevol cas,
i en base a aquestes reproduccions
poden fer els estudis.
Aquesta és l'àrea del Quaternari,
dèiem que un dels estants estrella,
però n'hi ha d'altres.
Ara m'estic dirigint
més o menys
cap al centre
d'aquesta
fira
de recerca
i hi ha un lloc
on es fa
el joc
de borsa,
se li fan un joc
de...
se li poden
explicar
com funciona
la borsa
des de dins.
Intentarem parlar amb el Jordi,
crec que saber si està per aquí.
El Jordi està per aquí,
crec que sí,
que és aquest noi d'aquí davant,
i preguntarem
a veure com funciona
això de la borsa.
Ens ho explicarà ràpidament.
Jordi, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Ràpidament,
com funciona aquest joc
de la borsa?
Estem intentant simular
la forma de fer les coses
que tenen els bròquers
a la borsa a Nova York,
llavors repartim
la gent que ha vingut
en grups
i ells operen
com si fossin bròquers
que estiguessin treballant
a Nova York
i jo faig la part contrària
i els vengu
i compro
el que ells volen.
I fa servir
més a més
l'argot de la borsa,
no?
Sí, sí,
estem utilitzant
el sistema
que utilitzen
la borsa a Nova York,
els mateixos crits,
els mateixos signes.
Per exemple,
els signes,
ara no es veurem,
perquè és ràdio,
això no?
Per algun crit així especial?
Normalment el que es fa
és dir el nom del bròquer,
l'acció que es vol comprar
i el preu.
Llavors se sol dir,
per exemple,
bròquer de Santander a D8.
I mentre se fa això
s'estan fent els signes
per acabar de completar l'ordre
perquè has de dir
si vols comprar o vendre
i el número d'accions
que has de comprar.
I si entenen
amb tanta enrenou
perquè quan veus les imatges
te n'hi do, eh?
Sí, al principi
és una mica complicat
però després
en seguida s'agafa la pràctica
perquè és molt intuitiu.
Déu n'hi do, no?
Teu re, gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Jo ho trobo complicadíssim, això, eh?
Això de la borsa
ho trobo complicadíssim.
Jo també ho trobo molt complicat.
Ara, mira,
et sembla que anem a l'habitat
una miqueta?
Sí, home,
doncs sí,
perquè passes de la part
més materialista
a la més espiritual.
No ben bé.
Més aviat científica, no?
Científica, eh?
Ara estem parlant de química
a veure si podem parlar
a la zona de química
amb la responsable
és que l'estic movent per aquí
amb la Montse Galceran.
La Montse Galceran
és de la facultat de química
concretament de l'àrea de física aplicada.
Montse, què tal? Bon dia.
Bon dia.
A veure, aquí fora posa
l'habitació superconductora.
Tu em pots fer l'habitat, a mi?
Home, avui no.
Avui no tot.
Però si tenim els mèdits adequats,
un bon superconductor
i un bon imant,
jo crec que és possible.
Doncs explica'm a teoria almenys.
No em faràs l'habitat,
però explica'm com ho faries
per fer-me l'habitat.
Nosaltres aquí el que fem
és explicar-los
o demostrar-los
que un imant
pot l'habitat damunt
d'un superconductor.
Com ho fem?
Doncs necessitem treballar
a temperatures molt baixes.
Utilitzarem el nitrogen
per refredar el superconductor.
De tal manera que nosaltres,
mentre s'està refredant el nitrogen,
el superconductor,
aguantem l'imant
al damunt
amb una separació
de mig centímetre aproximadament
o un centímetre.
i quan veiem
que el superconductor
i l'imant
hi ha una força
de tracció entre ells,
els deixem anar
i veiem
i observem
que s'estan l'habitat
un damunt de l'altre.
Què ha succeït?
Doncs bé,
el superconductor
ha atrapat
les línies
de camp magnètic
que crea l'imant.
Crec quant és?
Sí.
És la base
del tren
aquell magnètic, no?
Sí.
Bé,
el tren magnètic
és dos imants
de tal manera que
com s'aguanten
per un camp elèctric
que es crea al costat.
De tal manera que
si jo trec el camp elèctric
l'imant descarreglaria
perquè es repelen
però amb l'unió
de la força externa elèctrica
es mantenen unides.
I avança?
I avança.
I a molta velocitat?
581 quilòmetres hora.
Tot i que
és un tren
que està
en fase de proves
i no es pot viatjar.
Crec que porta 50 anys, no?
En fase de proves,
més o menys?
Sí, porta temps.
El que passa és que
per exposar
la gent pública
amb unes velocitats
tan elevades
han d'estar
al 100% fiables
que no pugui realment
descarrelar.
De fet, no fa gaire
va a descarrelar un
crec que a Alemanya, no?
Sí, sí.
Monse, gràcies.
A vosaltres.
Monse Galteran.
Aquí davant
hi ha un robotet
d'aquests que...
És el que juga pilota?
No, no, no.
No trobem el que juga pilota.
Però crec que ho podem parlar
amb el seu responsable.
Hola, bon dia.
Hola.
Com et dius?
Rodrigo Moreno.
Rodrigo, explica'm
què és això que hi ha aquí a terra.
Aquest és el robot
que juga pilota?
No, no?
No, no, no.
Esos van a estar por la tarde
pero este lo que hace
es evitar obstáculos.
És a dir,
que si el poses a marxa
i jo em poso davant
m'evitarà, no?
Exactament.
Entonces sí que
podemos mirarlo.
Ah, sí, sí.
Provem, provem.
Ui, tan que t'agrada a tu, eh?
Mira, és un robot
de l'EC-E.
De quin aspecte té?
Té sis rodes
i ara ve cap a mi.
Jo estic parat davant d'ella.
i ara que no em vegi
quan se m'acosti
m'està esquivant, eh?
El que passa
que m'està trepitjant
les sabates
ha passat per d'abunt.
Passa de tu, eh?
No t'esquiva, no t'esquiva.
No et respecta, Josep,
que el robot.
Té uns lactors fotoelèctrics
davant mateix
i llavors,
quan ve un obstacle
ara li està posant
el peu davant
i llavors gira, eh?
És a dir,
gira sobre si mateix
i continua la trajectòria.
Escolta,
tu no tenies de patir?
Hi havia una joguina
que era l'oso motorizado?
Espera,
em pregunta,
que hacen como los murciélagos,
emiten un sonido
y con el eco
saben a qué distancia
está ahí
pues tratar de evitarlos.
Gràcies.
Bueno.
Digues, Joana,
de què en veus?
Dues coses.
Una,
el Lluís vol fer
una recomanació
als investigadors
que aquest sistema
s'apliqués
a les aspiradores
per netejar les cases
perquè anessin soles.
El Lluís és el tècnic
de la casa,
que està aquí
a l'altra costa
de la peixera, no?
El Quim,
que també està molt atent
a la innovació,
la tecnologia
i la recerca,
diu que ja està inventat.
Per tant,
Lluís ho sento
però la patent
no te la quedes
i jo modestament
la nota
allò d'Abuelita Cebolleta
la posava
amb el oso motorizado
que era una mena
de dos
com de plàstic
o de cartró
que també el perseguies
i quan trobava un obstacle
doncs girava.
Una cosa menys sofisticada
que aquesta
que van demostrar aquí.
Ara estic
a una estanca
que es diu
Ciència Divertida.
Escolteu,
escolteu
què estan explicant per aquí.
De fet,
l'aspecte d'ells
ja és una mica peculiar,
estan fent experiments.
Escolteu.
Estamos procediendo
a quemar el alcohol.
A ver si no me quemo
las manos.
El mechero,
reina de los mares.
¡Ah!
¡Qué se me ha hecho!
¡Apague, apague!
Ha cremado la barraca.
Ha habido un pequeño problema.
Estas cosas pasan
en los laboratorios.
Chavales,
esto no lo tenéis que hacer
en casa.
Un momento.
Siga, siga, profesor.
Vamos a intentarlo de nuevo.
Vamos a impregnar.
Le quiero decir una cosa.
Este pelo
no es casual.
Este pelo no es casual.
Se lo quemó en el laboratorio.
El alcohol, por favor.
Impregnamos.
Impregnamos
con alcohol el algodón.
El algodón no engaña.
¡Qué lista!
Vamos a pasar.
Prendemos.
Sí.
El huevo parece que está...
Sí.
No.
¡Oh, sí!
Han fet que un ou entre...
Han fet entrar un ou
pel coll de una ampolla.
¡Ah!
Pero, pero, escolta...
Señor alcalde,
el huevo en la botella,
ahora tenemos que sacar
el huevo de la botella
porque la cuestión...
La cuestión es que
usted tiene cara de inteligente.
¿De ciencias o de letras?
De letras.
Que han enredat amunt.
Bueno, yo...
Aquí, si no vas a...
Si no vas a batent,
t'enreden, eh?
Mira, mira,
crec que puc parlar
amb Rosa Tamarit.
La Rosa Tamarit
és professora
de la història
de l'art.
Ella, concretament,
és professora de música
i ens explicarà
una teoria
molt interessant
sobre la sonata
bit...
La sonata,
apunteu, eh?
Bitemàtica.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem-ho això
perquè abans
m'assembla molt interessant
aquesta experiència pràctica
amb un sintetitzador,
amb un piano, en fi.
Explicant aquesta teoria,
en què consisteix?
Bé, hem aprofitat
el marc de la setmana
de la ciència
per parlar
de la relació
entre ciència
i música
o art i ciència.
I un exemple
molt clar
d'aquesta relació
és explicar
l'estructura
de la sonata
bitemàtica,
que és una estructura
formal
que es va,
d'alguna manera,
desenvolupar
durant el classicisme,
durant la segona
meitat
del segle XVIII
i que consisteix
en afegir
a la forma
que ja estava
consolidada
amb un sol tema,
amb una sola melodia
com a base generadora
de tota l'estructura,
afegir-hi
una altra melodia
que sona
en el to
de la dominant
inicialment
i a partir
d'aquestes dues melodies
i de la combinació
dels elements
que generen,
fer tot un desenvolupament
i tornar, finalment,
a una...
a tornar
a exposar,
a reexposar
aquests dos temes
de manera
que llavors
la forma,
el primer temps
de moltes sonates,
de moltes sinfonies
queda estructurat
sobre aquest esquema,
sobre aquesta forma,
encara que nosaltres
a l'escoltar-ho
no notem res.
Però hi ha unes pautes
i molt determinades
pensades
expressament
perquè quedi així.
Rosa, gràcies.
De res, adéu.
No sé si ho heu entès, eh?
No, però és d'aquells
certaments
que molt divertit,
molt distret
però has d'anar
aprenent a punts, eh?
És interessant,
el que passa
que s'ha explicat
en temps això.
Torno al camp d'aprenentatge.
Núria Montardit, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliqui'm tot allò
que m'explicava abans
del romà.
Eines, estris,
en fi,
què tenim per aquí?
A veure, mira,
et puc explicar,
per exemple,
que en època romana
totes les persones
portaven tota una sèrie
d'estris a la butxaca
un sec de neteja
que servia per netejar-se
les orelles,
per netejar-se les dents,
les ungles, etcètera.
Així mateix,
també,
et podem ensenyar
a com es feien
els cosmètics
en època romana,
les cremes
per tenir la pell
més suau,
d'altra banda,
doncs,
com es pintaven les dones,
com es pentinaven,
etcètera.
Els homes també, no?
Els homes també,
evidentment.
Tu com vas així
amb aquesta barba
no era gens de moda
en època romana, eh?
Ah, no?
No, en absolut.
Significava
que eres un deixat
i, a més a més,
oh, que estaves de dol.
Més aviat
eren els filòsofs
els únics
que se'ls hi tolerava la barba.
Tu aquí.
Sí,
els homes romà
sempre havien de passar
per la tortura matinal
de la feitat diària.
Què més teniu per aquí?
Aquests canivels,
per exemple,
són originals, no?
De l'època romana.
Són rèpliques
d'època romana
que hem fet fer
i que, d'aquesta manera,
els alumnes
entenen
com era la vida quotidiana
i contextualitzen
tots els objectes
i tot plegat.
El més curiós
és ràpidament
que heu trobat per aquí
o que ensenyeu
que és el més curiós.
Mira, una cosa
que agrada molt
és el paper de vàter
d'època romana.
Era el paper de vàter
en una esponja
enganxada en un pal
i que té la peculiaritat
que no era personal
sinó que era comunitari.
És a dir,
que sonaven passant
dels uns als altres.
Només el que feien
era remullar una miqueta
amb una miqueta d'aigua
i a partir d'aquí,
doncs mira.
Déu-n'hi-do.
I hem de llenbreu
també per la barba, no?
Ai, senyor.
Exacte, exacte.
Això sí que és germà, no?
D'altra banda també tenim...
Josep, ho deixem aquí, eh?
Deixem aquí, Núia, gràcies.
Ho deixem aquí,
que és la una,
no sabent si filòsof
ho deixat,
ens decantem
per la cosa de la filosofia.
Gràcies, Josep.
Fins després.
Fins ara.