Seguim el matí de Tarragona Ràdio, en aquest matí de dijous,
com us anunciàvem fa un moment en el sumari del programa,
ens acompanya el president del Parlament de Catalunya,
Ernest Benach, en un moment, justament pocs dies després,
en què el president de la Generalitat, Pasqual Maragall,
ha signat ja la dissolució de la cambra legislativa catalana
per convocar les eleccions al Parlament del proper 1 de novembre.
Un moment, doncs, oportú per fer balanç
d'aquests gairebé tres anys
al capdavant del Parlament de Catalunya.
Senyor Ernest Benach, bon dia.
Bon dia.
Com ha anat aquests tres anys,
aquesta etapa política que vostè començava
el 5 de desembre del 2003,
quan era elegit president de la cambra legislativa?
A mi, sempre que em pregunten això,
em ve al cap aquella pel·lícula del Mel Gibson
que es titula els anys que vam viure perillosament, no?
En fi, no és que haguem viscut perillosament,
però sí que han estat tres anys intensos, intensíssims,
que han passat moltes coses,
que la vida política catalana ha patit un sotrac,
considerable, que hi ha hagut un canvi de govern,
que a més a més hi ha hagut un canvi de govern a l'Estat,
que han fet un estatut,
que, en fi, la vida política s'ha trasbalsat d'una manera notable, no?
I tot això, doncs, ha tingut un escenari preferent,
que és el Parlament de Catalunya.
Per tant, d'entrada, jo crec que l'objectiu aquell
que vaig explicar al començament,
a partir del 5 de desembre del 2003,
que volíem que el Parlament de Catalunya
fos el centre de l'activitat política,
jo crec que l'hem aconseguit abastament, no?
I, per tant, doncs bé, en fi, hem viscut el que hem viscut,
jo crec que ha estat tres anys apassionants
i plens de moltes coses,
i al mateix temps també hem fet molta fenya,
és el punt de vista més estrictament pel que fa referència
al que és la cambra catalana, no?
Tres anys apassionants,
amb un ritme polític, en fi,
de vertigen, segurament, en més d'una ocasió,
amb coses segurament positives i negatives.
El president del Parlament, en fi,
amb quines coses positives i amb quines coses negatives
es quedaria d'aquesta etapa?
Jo em quedaria amb tot,
amb tot, sigui positiu o negatiu,
perquè la història és la que és i la vida passa, no?
Però és evident que hi ha hagut moments complexos i difícils.
Per a mi els moments més difícils
han estat justament les dues sortides
d'Esquerra Republicana al govern, no?
Pel que representava, des del punt de vista personal,
però també des del punt de vista polític,
entre altres coses,
perquè no només per les dificultats que això plantejava,
sobretot també perquè la situació de crisi política
s'agraeixava moltíssim.
Jo crec que aquests han estat els moments més difícils.
De moments positius, doncs, moltíssims, no?
L'aprovació de l'Estatut del 30 de setembre
és una data que, en fi, per a mi,
doncs, queda o quedarà en la història política de Catalunya.
L'altra cosa és perquè, encara que l'Estatut
que s'aprova després no és el del 30 de setembre,
el 30 de setembre es fa un exercici
molt important des del punt de vista
del catalanisme polític
en quant a unitat i en quant a missatge
d'optimisme al país, no?
Jo crec, sincerament, que el país en aquells moments
estava en forma, estava amb ganes
i estava motivant, no?
I crec que això és pel que hauríem de treballar tots plegats, no?
Hi ha altres moments, no?
Per exemple, l'any 2005 jo vaig presidir la CALRE,
que és la Conferència d'Assemblea Legislativa Regionals Europees,
o sigui, els parlaments, com el Parlament de Catalunya
en l'àmbit europeu,
que ha estat una experiència també molt interessant
i que ens ha servit també per,
des del punt de vista de l'estratègia internacional del Parlament,
per situar el Parlament de Catalunya com a referent,
que jo crec que ho és en aquests moments,
sobretot en aquest àmbit regional europeu,
hi ha molts moments, no?, molts moments,
i sobretot també molts contactes amb molta gent
que et fa viure coses que no havies viscut mai
o que et fa veure coses que realment són...
T'adones que realment hi ha un país
que moltes vegades penso que no ens el mereixem tots plegats, no?
En els últims mesos, Ernest Benac està ocupant
la presidència del Parlament de Catalunya,
que recordem és el segon rang,
el segon càrrec institucional en importància del país,
l'està ocupant amb el seu partit fora del govern.
S'ha sentit una mica estrany
o en una situació una mica incòmoda en aquests últims mesos, o no?
No, i tant, clar que sí.
Dir una altra cosa seria mentir, no?,
però és evident que sí que no és una situació...
El que passa també ha de quedar molt clar
que el poder legislatiu és un i el poder executiu és un altre,
i en tot cas la meva funció, la meva obligació,
és la de fer bé la meva feina
independentment de qui hi hagi el govern.
És a dir, jo no tinc...
Ni quan estava el govern ni quan estava l'oposició al meu partit,
o el altre partit que s'ha vingut a dir,
jo no tenia per què canviar la meva actitud ni la meva actuació en absolut.
És a dir, la meva funció és complir el reglament del Parlament,
que per cert també l'hem canviat en aquesta legislatura,
i que d'alguna manera mantenia aquesta economitat, no?
I això ho he fet abans i després, amb tota la consciència.
Ara és evident que des del punt de vista personal és molt més incòmode, clar que sí.
Com han anat les relacions amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall?
I a més li pregunto aquesta setmana, que justament l'hem tornat a veure en un acte institucional,
com és el de l'11 de setembre,
que en aquesta etapa política aquest govern i aquest Parlament que vostè presideix l'han canviat,
han canviat el format de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
Com han estat les relacions amb el president Maragall?
Jo no ho sé, tinc la sort, i ho dic amb tot l'orgull,
d'haver mantingut durant aquests tres anys molt bona relació,
no només amb el president de la Generalitat, amb el president de la Generalitat també,
i segurament que ens hem vist regularment per despatxar temes diversos,
i perquè, en fi, a part dels temes que afecten la relació govern-parlament,
doncs evidentment des del punt de vista de la situació política,
o al mateix temps, això que comentàvem des del punt de vista de la situació internacional,
moltes vegades hem de cobrir-nos mútuament,
i la visió que es donen és del país ha de ser una visió que va més enllà dels partits,
des del punt de vista institucional hem de ser capaços de crear sinergies en determinats aspectes,
i això jo penso que ha funcionat bé.
Però, a més a més, el president de la Generalitat, i ho dic amb orgull,
de veritat, jo he tingut molt bona relació amb tots els líders de tots els partits,
de tots, de tots,
i em fa l'efecte que això és el que ha de ser,
d'alguna manera, un dels valors que tenim en aquest país
és justament aquesta capacitat de cohesió, de convivència,
que també s'ha de traslladar en l'àmbit polític,
que més enllà de les diferències polítiques que hi ha, que segur que són,
i més enllà que en aquesta legislatura també s'han trencat determinats ponts entre els partits polítics,
doncs una capacitat de relació personal ha d'existir.
I jo, des d'aquest punt de vista, insisteixo que estic molt content
perquè hem tingut molt bona relació i sempre ponts oberts amb tots els líders polítics d'aquest país.
Li comentava ara, fa un moment, l'acte de l'11 de setembre,
que, en fi, vam viure aquesta mateixa setmana, el passat dilluns.
És del seu gust la forma en què queda institucionalitzada la celebració de la festa nacional del país?
Sí, sí, sí, tot i que sempre hi ha anècdotes i detalls que poden agradar més o menys
aquella actuació, aquella interpretació concreta, o aquell gest...
En fi, recordo que va ser polèmic el fet que la Maite Martín cantés una peça flamenca,
un guany estat polèmic per uns altres, el fet que el Paco Ibáñez cantés una cançó mosquera,
en fi, no, no, jo crec que tot això es va polint i es va perfeccionant,
i ja et dic, eh, pot agradar més un aspecte concret o un altre,
o potser la interpretació del seu dos hauria de ser més...
En fi, tot això ja són motius del debat, en fi, de la tertúlia gairebé, no?
Posterior a aquest acte.
Ara bé, el que està clar és que s'ha aconseguit,
i això ho hem aconseguit el Parlament i el Govern,
de canviar una mica la celebració de la Diada Institucional,
és a dir, mantenint l'ofrena a Rafael Casanova com a acte important de la Diada,
i això, jo personalment, al començament,
vaig insistir molt que no es podia canviar una cosa per l'altra,
recordin el debat que hi havia,
i amb això vaig ser molt clar i molt contundent,
és a dir, nosaltres no deixem de fer mai aquesta ofrena,
perquè l'acte central és 11 de setembre,
Rafael Casanova és indissociable, no?
Vull dir, que no es pot separar.
Ara també és bo que tinguem un acte amb dignitat nacional,
i aquest penso que és un acte amb dignitat nacional,
la presència dels Mossos d'Esquadra,
la presència de la bandera d'un municipi que més enguany ha estat el de Mirabet.
Jo crec que tot això, en definitiva, ajuda
i fa que tinguem una celebració més completa.
I, a més a més, jo n'estic convençut que això ha d'evolucionar,
és a dir, hi ha gent que diu,
això ho mantindrem, passi el que passi,
ho mantindrem després de les eleccions, molt bé.
O sigui, això vol dir que, en fi,
la gran majoria dels partits situats en l'aspecte del catalanisme
estan d'acord en què aquesta celebració s'ha de fer.
Doncs bé, a mi em sembla perfecte,
i no deixa de ser un èxit de tots plegats,
que això tingui continuïtat en el futur.
Que després s'han de fer modificacions, petites, variacions,
per millorar-ho, doncs a mi em semblarà perfecte, lògicament.
Al principi de la legislatura li vam preguntar pels seus objectius.
Un era apropar el Parlament a la gent, als ciutadans.
Creu que ho ha aconseguit en aquests gairebé tres anys?
Això s'aconsegueix amb el temps.
És a dir, no és només el fet d'aconseguir-ho ara amb tres anys.
És temps, eh?
I vol una acció continuada.
És allò de la pluja fina que va caient
i és molt més beneficiosa que no pas un...
En fi, mai millor dit aquests dies, no?
Que no pas allò que cau molt d'aigua de cop que pot arribar a fer mal.
I n'estic molt content de la feina que hem fet en aquest sentit, no?
Mira, l'exposició que vam fer amb un tio dels 25 anys,
en aquests moments la vam inaugurar abans d'ahir a Mataró,
i portàvem més de 40.000 persones que l'havien visitat.
Al Parlament hi ha rebut, en aquests tres anys, gairebé 4.000 audiències.
Han passat més de 16.000 persones amb actes, no parlamentaris,
estem parlant d'altres actes que s'han fet en el Parlament,
des de presentacions...
La presentació del Matagalls Montserrat, presentacions de llibres,
actes molt més importants, com per exemple, des del punt de vista polític,
com per exemple la celebració de l'entrada d'Espanya i Portugal a la Unió Europea,
amb el president del Parlament Europeu, el president del Parlament de Catalunya,
el president del Parlament Espanyol i el president del Parlament de Portugal.
És a dir, d'alguna manera el Parlament s'ha obert i una manera no ho té.
Des d'aquest punt de vista n'estic molt content, i això són xifres, a més a més.
Però a part d'això, hi ha dos factors més.
Un és el canal Parlament, que això ha anat evolucionant cada vegada més,
jo crec que és un referent en determinats moments,
i que a més a més estem treballant, això és la llàstima que ha faltat aquest any de legislatura,
perquè això ho hauríem deixat lligat del tot, però bé,
penso que està molt enfocat perquè tingui el format digital,
i per tant estigui dintre de l'oferta digital que tenia aquest país,
i també la web, la web del Parlament.
Sempre explico, la gent no està interessada en la política,
però la setmana que es va aprovar l'Estatut del Parlament de Catalunya,
del 30 de setembre, la nostra web va tenir 6 milions de visites.
6 milions de visites, poca broma.
Per tant, des d'aquest punt de vista de proximitat,
jo crec que hem fet una feina important,
tot i que és un objectiu que s'ha de plantejar a mig termini com a mínim,
i per tant s'ha d'anar fent, s'ha d'anar fent, s'ha d'anar fent,
i amb això el temps ens donarà raó.
Ara, des del punt de vista de la feina feta, estic molt content.
Aquest haurà estat, d'altra banda, el Parlament de l'Estatut,
el que ha aprovat l'Estatut del 2006,
i per tant vostè passarà la història,
en fi, sempre ve l'expressió,
com el president de la Càmera Legislativa Catalana
que va aprovar aquest Estatut,
que segurament no és el que a vostè li agrada personalment
com a responsable polític, però en fi...
El que va aprovar el Parlament sí que m'agradava.
En qualsevol cas, ara que deixarà el càrrec de president del Parlament,
que s'acaba la legislatura,
en fi, què sent respecte al tema de l'Estatut?
Bé, sento que és una oportunitat
que potser no hem sabut aprofitar prou,
és a dir, jo no estic convençut,
i això no es pot negar tampoc,
que aquest Estatut que tenim ara és millor que el que hi havia,
per descomptat, aquest Estatut és millor que el del 79,
entre altres coses perquè el del 79 era una eina absolutament gastada,
ja no servia per a res pràcticament,
i estava esgotat des de tots els punts de vista.
Havia quedat superat desfassat en el temps
i superat per molts aspectes, no?
Per tant, era evident que calia una eina nova.
Aquesta eina jo crec que hauria pogut ser molt més potent,
i la que surt del Parlament el 30 de setembre és una eina potent.
La que torna de Madrid no és una eina tan potent.
Ara, què és millor? Evidentment que sí, no?
I per tant, doncs, escolti, mire, la situació és la que és,
la política funciona va com va, hi ha hagut un referèndum,
la gent hi ha expressat el seu suport,
i per tant el que hem de fer ara és ja intentar, doncs,
que aquest Estatut, en fi, que sigui el millor possible
i convertir-lo en una eina útil.
Dit això, també vull cridar l'atenció
en què no només l'Estatut és la qüestió de futur,
és a dir, desplegar l'Estatut és molt important,
però desplegar tots aquells aspectes que no toquen l'Estatut
i que són fonamentals pel futur del país, també.
I amb això parlo concretament d'infraestructures
i parlo d'immigració.
Aquests dos elements que l'Estatut no es resol bé,
perquè vostè recordarà perfectament
que tot el debat després del pacte amb Estapatero
és a veure què passava amb l'aeroport del Prat,
i és un debat que no s'acaba perquè no s'incorpora en l'Estatut,
per exemple, no?
I aquest estiu hem viscut a l'aeroport del Prat, no?
O el tema d'immigració, que a l'Estatut tampoc...
que hi ha una petita millora en relació a l'Estatut del 79,
però que no hi ha el que es volia en l'Estatut del 30 de setembre,
que aprovava el Parlament,
que era molt més compromès,
molt més compromès del punt de vista de gestió,
capacitat de gestió de la Generalitat i d'Ajuntaments,
en un tema que aquest estiu ha estat una altra vegada polèmic
i que, en definitiva, és un dels temes que tenim damunt de la taula,
la patata calenta més important que tenim damunt de la taula ara mateix, no?
Per tant, desplegar l'Estatut,
aclarir molt bé què passa amb el finançament,
és a dir, finalment veurem quants diners representa aquest nou Estatut,
des del punt de vista del finançament
i, paral·lelament, tot allò que s'ha de desplegar, no?
Per tot això, hi ha una cosa que és fonamental,
que és tornar a l'esperit del 30 de setembre.
És a dir, si algú es pensa, govern o oposició,
que podrà pactar totes aquestes qüestions amb el govern de l'Estat,
s'equivoca.
Això només podrem pactar-ho si anem tots junts.
Hem de ser molt clar què volem amb el tema d'infraestructures, com a país.
Hem de ser molt clar què volem amb el tema d'immigració, com a país.
Avui parlaven, ahir, abans d'ahir,
es parla de si s'ha de fer un pacte al PSOE,
oferta un pacte nacional d'immigració al PPM,
pacte nacional d'Espanya.
En fi, el debat era aquest.
El debat no és aquest, en el nostre cas.
El debat és, hem de fer un pacte previ nosaltres a Catalunya
i després negociar amb l'Estat?
Perquè, esclar, no és el mateix la immigració a Catalunya
que al País Basc.
No té res a veure.
Res a veure.
I, per tant, Catalunya, com a ENS,
i quan parlo de Catalunya com a ENS vull dir
Generalitat, però també Ajuntaments,
ha de ser capaç de donar una resposta
i de saber què vol.
I això negociar-ho amb l'Estat.
I després fer el pacte que calgui.
Vull dir que, d'alguna manera,
ens queda tanta feina per fer
que això també té cara al futur.
Jo penso que aquest debat que s'està fent ara,
si el proper govern haurà de fer molta gestió,
escolti, tots els governs han de fer gestió, només faltaria.
Però el govern de Catalunya també haurà de fer política.
Perquè, si no, tots aquests elements,
que són, insisteixo, fonamentals per situar Catalunya en el món,
perquè, en definitiva, d'això es tracta, no?,
en aquest món globalitzat que vivim,
o hi ets o no hi ets.
I, per tant, si volem ser-hi,
hem de saber respondre i resoldre totes aquestes qüestions.
A més a més, tenim tot un seguit d'avantatges
que ens permetrien ser un país potent en aquest àmbit.
Doncs, escolti, això ho hem de solucionar, si no malament.
Aquests reptes de futur que vostè comenta, senyor Benach,
segurament s'hauran de liderar des del nou govern de Catalunya,
però s'hauran de cuinar al Parlament.
A vostè, en la propera etapa,
li agradaria continuar, si pogués, evidentment,
ser el president, repetir,
com a president del Parlament de Catalunya,
després de l'experiència d'aquests tres anys?
Després de l'experiència d'aquests tres anys,
és evident que m'agradaria, entre els dos motius,
perquè hi ha coses que hem començat i que voldríem acabar,
tot i que jo estic molt content de la feina feta,
perquè els objectius que vam plantejar al principi de legislatura
pràcticament ho hem fet tot,
i el que no ho podem fer, perquè ha faltat un any,
doncs està enfocat i està ja deixat amb estat
perquè qui vingui ho pugui resoldre.
Tot i que també crec que no és el moment de debat
perquè hi ha d'estar president del Parlament,
en aquests moments el que es debat és quins partits es presenten,
quin resultat traurà i, per tant, quin govern hi haurà,
és evident també que és el meu punt de vista,
jo estic a disposició del meu partit en primera instància
per fer el que sigui,
i és evident que a mi personalment m'agradaria poder acabar la feina
que hem començat.
També crec que no més de dues legislatures,
segurament un càrrec d'aquestes característiques,
però sí que podria estar bé acabar-ho.
Ara bé, si no es pot fer això
o no convé que jo faci això
i s'ha de fer una altra cosa,
evidentment en aquest sentit en política mai pots dir
vull fer això perquè és la millor manera de no fer-ho
i, per tant, el temps dirà,
jo en aquests moments tampoc m'ho plantejo amb una qüestió
allò de necessitat vital,
sinó senzillament esperar i veure què passa
i en unes eleccions acabem de fer
el millor resultat possible i després ja veurem.
Ara tenim ja les eleccions
convocades oficialment per l'1 de novembre.
El president del Parlament com a tal,
què farà en els propers dies?
Quina és la feina que li queda per fer en les properes setmanes?
Queden feines puntuals com a president del Parlament
i hauré de fer l'exercici difícil de compaginar
la meva actitud com a president del Parlament institucional,
per tant, amb la meva condició també de candidat,
però bé, això és el que hi ha, no?
I, per tant, altres presidents del Parlament
s'hi han trobat en altres moments
i, en tot cas, com que la meva actuació
durant aquests tres anys ha estat,
sobretot, de lleialtat institucional
i de servir al Parlament de Catalunya,
jo crec que no hi haurà cap problema tampoc.
També és cert que les activitats,
clar, n'hi havia algunes de compromeses de fa temps
i no es poden deixar,
però també baixaran bastant, no?
I, per tant, des d'aquest punt de vista
no hi haurà cap problema ara.
El que és evident és que jo tinc una campanya electoral pel davant
i, per tant, hauré de centrar els esforços en aquesta qüestió.
Li costarà gaire, creu?
Vostè, després d'assumir un paper
més aviat d'institucional durant aquests últims anys,
tornar una mica a l'arena política,
a la batalla del dia a dia?
No deixes mai la batalla del dia a dia en l'arena política.
Nosaltres no som...
Abans d'ahir estava reunit amb un parlamentari escocès
i m'explicava això,
que el Parlament...
En fi, jo conec molt a més del president del Parlament escocès,
que és de l'Escotis National Party,
i el president del Parlament escocès,
quan és escollit, deixa la militància política, fins i tot.
És una espècie de síndic de greuges, no?
Es converteix en jutge.
I, per tant, deixa la militància política
i fins i tot el seu partit perd un vot.
Clar, aquest no és el cas del Parlament de Catalunya.
Jo he votat tot en totes les votacions
i he votat en partit dels criteris del meu propi partit, no?
És diferent, no?
A vegades m'he idealitzat una mica
i jo he tingut alguna discussió molt interessant
amb algun periodista,
un veterà periodista del nostre país,
justament molt influït per les tendències anglosaxones, no?
En relació al paper del president del Parlament.
Jo crec que nosaltres som més mediterranis
i des d'aquest punt de vista la tradició és diferent.
i tot i que jo, insisteixo,
he intentat al màxim portar el càrrec
amb la lleialtat institucional que pertoca
i em sembla que ho he fet bé,
en aquest sentit també és cert que hi ha una ideologia,
hi ha una coherència personal,
hi ha una militància política,
que això no s'abandona en tot moment, no?
Els meus discursos han estat discursos institucionals
però que expressaven també el que jo pensava, no?
Per tant, això, ara traslladat en campanya electoral,
no ha de ser especialment complicat, no?
En fi, del debat polític que generi tota la campanya electoral,
evidentment tindrem l'oportunitat de parlar
i de conversar en les properes setmanes amb Ernest Benach
perquè serà, recordem, el cap de llista,
el número 1 de la candidatura d'Esquerra Republicana
a la demarcació de Tarragona en aquestes eleccions
al Parlament de l'1 de novembre.
Avui, però, l'hem convidat justament
per fer balanç aquesta etapa de gairebé 3 anys
com a president de la cambra legislativa catalana.
Senyor Ernest Benach, moltes gràcies
i fins ben aviat.
Adéu-siau, bon dia.
Bon dia.