Seguim endavant des de la quarta hora del programa.
A propòsit d'una iniciativa que ha sorgit d'un grup de persones,
de familiars, de víctimes de la dictadura franquista aquí a Tarragona,
una iniciativa perquè es faci un monument en record a aquestes víctimes
al cementiri de la ciutat de Tarragona.
Una de les impulsores d'aquesta idea és la senyora Montserrat Giné,
a la que saludem ara mateix en directe al matí de Tarragona Ràdio
i a través del telèfon.
Senyora Montserrat Giné, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliqui'ns com ha sorgit aquesta idea
i si s'han constituït d'alguna manera tot un grup de persones.
Bé, això ja fa un temps que es va iniciar, fa un parell d'anys.
Va ser una iniciativa de la nostra família
buscant les restes del nostre avi.
Vam escriure a l'Ajuntament, perdó, a la Fundació Sant Pau Santa Tecla
i ells ens van contestar que no sabien on estaven aquestes restes, no?
Sabien que havia estat enterrat allí però no sabien on passaven les restes.
Ell va estar afusellat el 19 d'octubre del 39.
Aleshores, com que ens van respondre això,
nosaltres vam pensar que el nostre cas podria ser el de molta altra gent, no?
Perquè, segons unes dades del Josep Maria Soleil Sabater, l'historiador,
hi tenen que haver unes 770 persones enterrades en el cementiri de Tarragona.
Aleshores, vam pensar que podríem parlar amb la Fundació i fer una iniciativa
per intentar fer un monument recordatori a la memòria de reconeixement
a totes les víctimes de la repressió franquista a Tarragona enterrades en el cementiri, no?
Aleshores, bueno, vam escriure aquesta carta.
Vaig anar cercant una sèrie de familiars, m'ha costat bastant,
però, bueno, tots han estat contentíssims d'aquesta iniciativa i apujant-la totalment, no?
Ara estem a l'espera, doncs, una miqueta, doncs, que la Fundació ens va dir que no
i ens hem posat en contacte, doncs, amb l'Ajuntament
i estem, doncs, en tràmits, en converses amb l'Ajuntament de Tarragona.
Quantes famílies ha pogut contactar vostè en aquests mesos?
Doncs, una quarantena, perquè és difícil, és difícil, perquè, clar, la comarca és gran,
bueno, també n'he localitzat a Barcelona, n'he localitzat, inclús està a França, a Ciudad Real, no?
Vull dir que la recerca ha estat una mica dificultosa, però molt gratificant,
molt gratificant perquè cada família és una història.
Clar, en tots casos, cada família explica la història, però són casos de víctimes de la repressió franquista,
és a dir, un cop les tropes franquistes entren a Tarragona.
Sí, sí, sí, sí, un cop acabada la guerra civil, sí, sí, sí, sí, és completament, vull dir, una època de repressió,
des de l'any 39, a les Acavalles, al març comencen els primers fusellaments,
la guerra va acabar l'1-20, fins a l'any 48, es van estar fusellant, doncs, a Tarragona.
Vostè ja en deia, senyora Ginec, que han tingut contactes amb la Fundació de Sant Pau i Santa Tegla,
recordem que aquesta fundació és la que gestiona el cementiri de Tarragona,
i deia que els han dit que no, que no a la iniciativa, al projecte.
Sí, ells ens van dir, doncs, que no, a través de les signatures i tot,
doncs, que no estaven en les seves intencions fer cap tipus de reconeixement, no?
I va ser aleshores, doncs, quan nosaltres, doncs, vam iniciar les converses, doncs, amb l'Ajuntament,
que és amb el que ara, doncs, tenim les relacions, no?,
amb el senyor Albert Bellver, que és el regidor de Cultura i vocal de la Fundació, també,
i després amb el senyor Lluís Valar, que és el representant d'iniciativa.
I com van aquestes converses?
Bé, allargant-se una mica.
s'estan agafant una mica, perquè realment, doncs, es van començar el mes de febrer,
i, bueno, ens han dit que sí, que sí, sí, que estem d'acord, que estem d'acord,
però, de moment, no hi ha res a fer, no hi ha res a fer.
Vostès el que volen és que es construeixi un monolit, un monument, en record a aquestes víctimes?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Hauria de ser al cementiri?
Sí, perquè és on estan enterrades, i que tampoc la Fundació sap localitzar les foses,
vull dir, perquè nosaltres vam demanar la localització d'aquestes foses,
i el cementiri, la Fundació, no sap on estan localitzades,
no sap ni quan es van obrir, ni quan es van tancar,
ni si s'han fet obres que s'han fet de les restes cadavèriques,
tot això la Fundació no ho sap.
Nosaltres ho hem demanat i no ho sap, no?
Aleshores, doncs, nosaltres demanàvem un monument amb reconeixement a totes aquestes víctimes, no?
El principal problema, senyora Gine, seria un problema de finançament, un problema econòmic?
No, no sembla pas, no se'ns ha dit a cap moment que sigui un problema econòmic, no?
És a dir, podria ser, doncs, un problema ideològic, un problema polític?
Bueno, si no és econòmic, no ens queden altres opcions, no?
Que pensar-ne, no ho sé, però, evidentment, econòmic no ens han dit en cap moment que fos un problema econòmic.
Què pensen fer en les properes setmanes, en els propers mesos? Continuen insistint?
Home, evidentment, hem arribat fins aquí, pensi que nosaltres pensem que no pot quedar a l'oblit.
És una part de la nostra història que no podem negar ni oblidar, no?
Les famílies, individualment, nosaltres no ho hem oblidat, tenim el record ben viu, no?
Perquè ens ha marcat tot el nostre procés de la vida, aquests aconteixements.
Però, des d'algú, que no pensem aturar-nos aquí, pensem que és una part de la nostra història que hem de treure, que no hem d'oblidar.
I, precisament, aquest any és l'any de la recuperació de la memòria històrica.
El Parlament Europeu se'n parla, també, del reconeixement de les vítimes del franquisme a Espanya, no?
Doncs esperem que nosaltres aquí no siguem menys i recuperem aquesta història.
Estarem, doncs, pendents a partir d'ara d'aquesta iniciativa, d'aquest grup de familiars.
La senyora Montserrat Giner fa una mica de portaveu d'aquest grup que demana això,
que al cementiri de Tarragona hi hagi un monument que recordi les víctimes de la repressió del franquisme a la nostra ciutat.
Senyora Montserrat Giner, moltes gràcies per atendre en directe la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies i molta sort.
A vosaltres. Adéu-siau. Bon dia.