I acabem el matí de Tarragona Ràdio, podríem dir gairebé
com l'hem començat a les 7 en punt, parlant de futbol
i parlant en del Nàstic. Comença el futbolí, Quim Pons, bon dia.
Bon dia. Anem l'evitant.
Continuem, continuem. Una cosa extraordinària
després d'aquesta novena jornada sense perdre, no?
Ja, va. Brutal, i el Nàstic continua situat ara...
No continua, sinó que ara ja s'ha ficat de ple
en llocs de sense primera divisió, que es diu aviat això.
Dius, on estàs? No, no, per pujar primera.
Estem segons a segona divisió A, a dos puntets només
del Recreativo de Huelva, i el més important, que hagi
deixat a tres els que ens venen per darrere.
Tal Lorca com Levante s'han quedat a tres, també el Jerez,
tot i que aquests tenen un partit pendent contra l'Hércules,
però també ja estan a tres. La victòria d'ahir era importantíssima
a més, Jolanda, perquè era contra un d'aquests equips
que es pot dir, aviam, gafe, malestru, com li vulguis dir,
perquè cinc vegades que havien jugat Nàstic i Poliegido
mai havia guanyat el Nàstic. Per tant, era important
que els grana hi trobessin la victòria davant un rival
com el Poliegido, i la van trobar per dos gols a zero.
El primer gol el va fer Diego Torres i el cantàvem així.
I ara els crits de Porellos a Porellos, atenció al llançament del Nàstic.
Som-hi, a veure si amb aquest cor no pot arribar el gol.
El llançament de Diego Reyes.
Ho farà ara mateix la pilota tancada al punt de penal.
Surt aquí, atenció, Diego. Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Era el gol que obria el partit, podríem dir,
que obria els dos gols del Nàstic.
El segon el va fer Antoni Pinilla a la segona part.
Aquest era el de Diego Torres, un Diego Torres.
No, eh? Continua, eh?
Sí, encara està cantant.
Jordi Blanc, encara jo el veig a la Peixera,
encara està cantant, està trient talls de la roda de premsa aquest matí,
però va cantant el gol encara de Diego Torres.
A aquest matí dius, bon dia, gol, gol, gol, gol.
I dius, on el bon dia, gol, gol, gol.
Escolta, li dius, Jordi, vols un cap? Gol, gol, gol, gol.
T'agafa el truc i ho provi, eh?
Si el truc està agafant el telèfon dient gol, gol, gol, gol.
Encara cantant el gol de Diego Torres,
com et deia, han portat tres en els tres últims partits.
Dos contra l'Orca i aquest contra el Poli Agido.
Només es va quedar sense sucar en el partit contra el Levante,
tot i que va provocar el penal que va poder marcar Ismael Iruzun.
Un dos a zero, Iolanda, que no sé per quina regla de tres,
li va tornar a donar el pernil de plàstic a Jordi Blanc.
Aquí hi ha alguna cosa.
I comencem a estar tocats.
Seriosament, jo ni a mi estic, però tocadíssim, eh?
Porto zero de 28, que l'estadística fa fredar.
Dit així, aviam, dità ràpid fa fredar,
però si t'ho mires és molt complicat encertar un resultat.
I home, Jordi Blanc té una punteria que els altres no tenim.
L'experiència, l'edat, avui és que no, ja...
I costa, costa.
El que passa és que ahir es va...
Una mica, una mica, una mica.
Ahir es va autodefinir i escolteu com s'autodefineix Jordi Blanc
després d'encertar la porra.
Ja m'havia oblidat de votar el joc.
No saps què passa?
Que amb l'emoció del pernil...
Que com que guanyes el pernil, que ja no sé com ens emporta, Tere, de veritat.
Jo crec que quatre, és el pitxichi dels pernils de Tarragona Esportiva.
Soc el Diego Torres de Tarragona Ràdio, ho estic veient.
Jo en qüestió de pernils, soc el Diego Torres de Tarragona Ràdio.
Però escolta, anem a buscar això, el jugador més...
Doncs el Diego Torres de Tarragona Ràdio, Jordi Blanc, en qüestió de pernils, s'autodefineix.
I encara són els que són de plàstic, imagina'ns si fossin dels altres.
És que ens porta una golajada important, eh?
Porta crec que cinc, Tere crec que em porta un i mig, podríem dir-ho.
Lluís Fabràs crec que està amb la meva estadística de 0 de 28.
Som els que no...
Estem els dos força finets i ni Lluís Comas ni ningú estan en aquesta mateixa estadística.
Som per ells, som per ells.
Jordi Blanc, tocant aquí.
Mira, acaba de passar gol, gol, gol, gol, cap a lavabo.
Està cantant el gol encara el Jordi Blanc i celebrant aquesta alegria dels pernils.
Ostres, com costa això de fer...
Cantant gols i estan tan amunt com està el Nàstic ara.
Anem a posar una mica de seny, anem a escoltar què deia l'afició.
Era un partit molt important.
El Nàstic celebrava més el seu 120è aniversari al camp.
Es va fer un mosaic al camp.
Hi havia 10.800 persones que van anar al nou estadi.
I el nostre company Pau Alcaraz, que també, de fet, no l'ha rascat tampoc en la porra.
Ara aquí pensava, és que estic pensant encara en la porra.
Va recollir les impressions de tots vosaltres,
de tots aquells que us vau aprovar ahir a la tarda fins al nou estadi.
i erau 10.800.
de tots aquells que us vau aprovar ahir a la tarda fins al nou estadi.
I el nostre company Pau Alcaraz, que és el nostre company Pau Alcaraz, que és el nostre company.
Pau Alcaraz, que és el nostre company.
El millor partit que el últim que vi jo d'he elegit aquí, que no en tenien quatre.
Esperamos ganar i que juguemos bé.
Avui espero un Nàstic atacant totalment,
per consolidar les aspiracions que pugui tenir.
Home, un llast de competidor i amb molta il·lusió i ganes de guanyar.
Jo espero que el Ejido hagi un partit bueno
i a veure si podem atacar alguna cosa positiva, que és un empate.
Si és la bèstia, de moment, però algun dia s'ha de trencar el mal rotllo d'aquest equip.
Avui és una final i després el diumenge acabem una altra.
O sigui, ara hem de pensar que el partit té partit.
Home, i tant, guanyant avui, quedant segons, que ja és un bon puesto.
I, bueno, si poden quedar primers, millor que millor.
Segons, pugem igual. La qüestió, anar a primera.
I, vamos, hem entrat en una dinàmica que ja tenim aspiracions a tot, eh?
O sigui, que abans era un somni, ara són aspiracions reals.
Home, espero que sí.
Espero que avui tenim l'oportunitat de guanyar i demostrar que estem aquí, que podem estar dalt.
És important i, a part, que ja obrir una mica forat cap a l'ascens i deixar el llor que hi ha el llevant enrere.
Somiar, diuen que és gratuït, no?
Aleshores, doncs, bueno, si s'està dalt, s'està dalt.
I si al final de temporada sona la flauta, doncs molt bé.
I, si no, continuar com sempre.
Doncs donaria entrar d'homes com a pinilla.
Poden guanyar algun més per acabar de matar el partit.
I, bueno, jugada ha habido un momento un poquito flojito, pero vaya, bastante bien se está en el terreno del juego.
La primera parte, al principio, ha sido muy encerrada.
No jugaba en el balón y más lenta.
A partir del penalti ha ido mejor.
S'ha guanyat amb molta facilitat.
O sigui, que sí que ens podem començar a creure que podem estar l'any vinent jugant a primera divisió amb els equips grans.
Per què no?
Si anem fent així, ja som a primera.
Per mi és quantitat de pujar a primera.
Però jo crec que se podria quedar de los tres primeros para poder ascender a primera divisió.
Porque por lo menos tenemos un sueño, y es estar en primera.
Ojalá arriban en primera.
Es la meva ilusió.
Fantàstic.
Avui ha sigut un partit de poder a poder on el Nasdaq ha demostrat que és un equip amb aspiracions per poder pujar a primera divisió.
Dos a zero i a seguir somiant amb el somni de la primera divisió.
Doncs això és el nou estadi ahir, el que va recollir el nostre company Pau Alcaraz, fixa't i Holanda, que ja tothom diu a primera, a primera, és la paraula que a més es va escoltar jo crec ahir a la tarda al nou estadi.
Ho tenen claríssim.
Ho té claríssim i el càntic ja ho heu sentit també. A primera, a primera o bé.
Més coses.
Més coses, aviam. Recordem que continuem amb les nostres diferents propostes que les fem al Sembra Nàstic, recordeu a partir de les 8 del vespre.
Una és la de penjar la senyera al balcó. Ja n'hem vist forces per la ciutat, però home, se n'haurien de veure més, eh?
Tant del Nàstic com de Tarragona penjades al balcó.
Ja la deixen per Sant Jordi també.
No, deixem-la ja fins que s'acabi la campanya.
Fins per Sant Joan. Podríem deixar ja la senyera penjada per acompanyar l'equip en aquesta recta final, direcció cap a la primera divisió.
Aquesta és la primera proposta. S'ha de penjar la senyera al balcó, la del Nàstic o la de Tarragona.
La segona és aquella que diu que què ha de fer el president quan pugem a primera.
Una altra que tenim engegada.
Missatges al sempre-nàstic-arroba-tarragona-radio.com
Que arriben molts, eh?
Que arriben a un munt.
En tenim un munt. N'hi ha una per això que és la que més ens agrada, que és la de banyar-nos tots a la platja amb el president.
Al president ja li hem dit i li agrada força aquesta idea, però bé, si n'arriba alguna de millor, li proposarem i aviam quina vol fer el president.
Recordem que l'ha de fer el preci i la que faci tindrà un premi important.
Que arribin propostes.
Sempre a nàstic-arroba-tarragona-radio.com
I la tercera semblava la més fric i la més complicada, però ho hem aconseguit també.
La setmana passada el nostre company Jordi Hària ficava la cançó de l'Emparito Roca quan començava el programa, en aquella secció que fa del lliure indirecte,
i proposava que algú enviés lletres a ficar en aquesta cançó.
Hem rebut tres lletres per ficar, però n'hi ha un, que és l'Andreu Gual, que s'ho ha currat i molt, i no només ha enviat la lletra,
sinó que ha enviat la versió ja cantada de l'Emparito Roca.
El son és molt bo perquè és via internet, ha arribat via mail.
Però s'entén.
S'entén, podríem dir que s'entén.
No farem una transcripció, i aquest vespre, en tot cas...
Sempre nàstic, el Jordi Hària ens farà la transcripció, perquè tenim la lletra, ens ha enviat la lletra també l'Andreu Gual,
però escoltem l'Emparito Roca cantada per l'Andreu Gual i algú més, perquè sent alguna altra veu.
Aquí, des d'aquí jo vull dir, que un joc volem dir l'afició, vol dir que tots volem dir.
que l'any que tenim aquí, el millor de l'afició, amb un món d'il·lusió, i que per si jo ja ho puc dir, que és el meu nàstic, el millor de tot el món.
El making of no va inclòs, perquè el making of pot estar...
És impressionant.
O sigui, Andreu, ho tens tot pagat, el que vulguis, passa per aquí i fem un directe.
Aquest aficionat no té preu, aquest home, és fantàstic.
És brutal, però brutal, brutal.
No sé què no oponiria la Marta Mateu.
Home, tècnicament, no sé jo, la nostra soprano que hagués dit, però vaja, la voluntat sencera.
Hi ha una mica d'acinació, però bé, però la resta és brutal.
Escoltem una mica més, a veure, a veure.
Aquí, som aquí, una colla d'amics, bons amics, sempre t'emprim, al mig d'un neguí, i animem-hi així, i així.
Jo identificaria com a mínim dues veus més.
Sí, perquè entren tard.
N'hi ha una que entra més tard.
O pot ser la cosa d'internet, que també ja saps tu que...
Jo, de veritat, ho estàvem escoltant a l'altre dia a matí, i jo m'he emocionat, perquè és que, clar, vam demanar això, dient, ué, ningú s'atrevirà, ni es prendrà la molèstia.
No, no, fantàstic, fantàstic.
I cantada, i gravada...
Ara, i s'enganxa, eh?
Escoltem una mica més.
Ja em va parir, ja pel llast de dir, amb un simple cri, no et deixo jo al mig del camí.
N'ha estic, n'ha estic...
Bueno, aquí hi ha gent que s'ha quedat i estan cantant tots.
Déu-n'hi-do.
Impressionant, eh?
Déu-n'hi-do.
Jo ara em sé, li recomano a l'Andreu que si vol, un dia intentem-ho gravar bé.
Home, que vindria aquí a la ràdio.
Ets al·lucionant.
Avui al Jordi Jari, ja no sé què dirà d'això, farem llegir la lletra.
Qui mana, mana, però jo crec que l'Andreu hauria de venir a la ràdio, que l'hauríem de posar una mica de karaoke, una mica de banda sonora, i que la gravés bé en condicions.
Si ens està escoltant, Andreu, des d'aquí, si vols venir aquesta nit a la ràdio, a partir de les 8 al Semprenàstic, cap aquí, eh?
Que fem això, presentació de tot luxe d'aquesta nova versió de l'Emparito Roca.
Jo la tornaria a escoltar, però tenim més coses per explicar, no?
Tenim més coses, tenim més coses que es van poder escoltar ahir durant la retransmissió al partit.
Aviam, el Recre i el Jerez estaven fa un temps molt destacats a aquesta segona hora, han baixat una mica i n'estic gairebé als atrapat,
però hi havia un titular que era el Gazpatxo Power, que es deia dels equips andalusos, que estaven a dalt perquè l'Almeria també estava ficat.
Ahir, la nostra companya, Tero Ortega, va recordar aquest Gazpatxo Power i Jordi Blanc va reanomenar el Nàstic d'una altra manera.
I ara mirant la classificació, recordava que a principis de temporada, quan parlàveu, quan us referíeu al Recre i el Jerez com al poder del Gazpatxo, no dèieu?
Doncs és que ara estem entre mig, entre Gazpatxo i Gazpatxo.
Prefereixo no saber què ho sé, perquè la pilota que ha anat a corna, el corna a l'esquerra, de la porteria del gimnàstia de Tarragona,
doncs entre mig del Gazpatxo, el Pantomac i Pernil, no? Jo poso el Pernil, va.
Doncs Jordi Blanc, clar, sí, el Pernil de Plàstic, com que té tants, va tan sobrat, no?
Si ells són el Gazpatxo Power, nosaltres som el Pantomac amb Pernil d'aquesta segona divisió, va.
En aquest moment, que no es quita lo bailado, no?
Sí, precis, sí, continuarem ballant-hi molt, esperem aquesta temporada per aconseguir aquest èxit.
el de pujar a primera. Anem a escoltar ara l'últim tall que tenim preparat ja,
que és de re, de fa mitja horeta, a la sala de premsa del club, ha parlat David Cuellar,
un dels jodos més en forma d'aquest actual nàstic, ahir va portar la bòlita al seu marcador, Loper Ramos,
i li ha preguntat, Jordi Blanc li preguntava, aquest matí, si estava tocat per una vareta dels déus,
per la bona temporada que està fent. Atenció a la resposta de David Cuellar.
¿Tienes un poco la impresió de estar bendecido por los dioses?
Bueno, a ver, a ver si... Puede ser.
Hemos sentado muchas veces en la retransmisión, ¿no?
Todo lo que toca David Cuellar acaba en peligro, si no acaba en gol.
Bueno, son rachas que pasan, ¿no?
Hay veces que he estado muy mal, hay veces que he estado regular
y ahora toca estar bien y aprovecharlo.
¿Y los defensores qué dicen? Porque los desquizas a todos.
Bueno, por uno.
La verdad que ayer en el minuto 90 me decía, oye, para de correr ya,
porque esto no puede ser, pero no, es lo que tengo que hacer.
Doncs el defensa del poliagido Loper Ramos li va dir a Cuellar para de correr,
porque no puedo más, imagina't com està David Cuellar d'explosiu.
Home, hem de dir que ahir durant el partit, al minuto 90, com deia ell,
li enviaven una pilota llarga i corria.
Per cert, Iolanda, deixa'm dir, preci, sí, és realment impressionant
això de l'emparito roca, ho reconeixem, és brutal.
Ha arribat un missatge del president del Nàstic, que ens l'ha asseniat el Jordi Blanc,
que estava realment emocionat del que havia escoltat amb l'emparito roca, Iolanda.
A veure, de fet, la banda sonora pel sempre nàstic aquesta nit està claríssima,
és aquesta emparito roca, en versió nàstic que hem escoltat,
que ens han enviat aquí a Tarragona Ràdio,
però el contingut del programa d'aquest vespre, potent, com sempre, i molt ampli, no?
Tenim de convidat avui l'Abel Boades, a part de totes les seccions que fem habitualment,
avui veu un dels, podríem dir, organitzadors d'aquest gimnàstic de Tarragona,
un dels pilars del Nàstic, com és l'Abel, que serà el convidat al programa.
Però vosaltres podeu votar qualsevol jugador, no només l'Abel,
recordeu, tenim un concurs obert,
aquest divendres sortegem una pilota marca Nàstic,
d'aquestes que fan petxoc, i a més una pilota de primera, que carai,
i tots els que vulgueu votar el millor jugador,
recordeu, classificació d'aument encapçalada pel que escoltàvem ara,
per David Cuellar, que continua sent el líder d'aquesta classificació,
ho teniu molt fàcil.
Agafeu el mòbil via SMS i un missatge al 5588,
la paraula jugador i el nom del jugador que més us hagi agradat.
Vols votar el millor jugador del Nàstic?
Envia un SMS al 5588 amb la paraula jugador,
un espai, i escriu el nom del jugador
que més et va agradar del darrer partit de Lliga.
I com sempre, a més a més, us volem fer una pregunta.
Però jo, a una pregunta, si puc fer una pregunta.
I la pregunta d'avui és,
creieu que el Nàstic s'hauria de posar ràpidament
a renovar aquells jugadors que acaben contracte?
Hi ha diferents jugadors de la plantilla que acaben contracte,
doncs si creieu que el Nàstic s'hauria de posar ràpidament
a renovar aquells jugadors, pensant ja en la propera campanya.
Molt fàcil per contestar també,
podeu trucar al 97724 a 4767 a partir de les 8 del vespre,
en directe al programa, o si no, correu electrònic.
sempre-nàstic arroba tarragonaradio.com
sempre-nàstic arroba tarragonaradio.com
en joc dues entrades,
que això és un premi ja molt preuat a aquestes alçades de temporada,
per veure el primer partit a casa, que serà contra l'Elx.
La setmana que véns anem al Ferrol,
el proper a casa és contra l'Elx i l'Andar.
A les 8 del vespre, el sempre-nàstic,
l'informatiu Tarragona Actualitat,
tota la informació poliesportiva a banda del Nàstic,
que per cert recordem que ha estat magnífica,
victòries a torni a dret de tots els equips locals,
l'ADT, el CBT, el Sant Pere i Sant Pau,
i l'Albert Cabastany, que a més a més quedava primer a l'Indor a Argentina.
Estem, que ens en sortim, directament ja.
Estem sortits a tot arreu,
on estic impressionant, però la resta també.
Quines coses! Tens un comiat preparat, no?
Tenim un comiat que va fer la Núria Cartany ahir,
és el que vam poder viure en la tarda del gimnàstic de Tarragona
en forma de comiat.