Passa un minut d'un quart d'onze del matí.
En aquest matí de dijous, com dèiem abans, matí de ressaca electoral,
seguim analitzant les eleccions, els resultats d'aquesta jornada electoral d'aí dimecres,
però des d'un altre punt de vista, abans, en el temps habitual de la tertúlia,
teníem cinc representants polítics de les forces que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona
i ara volem comentar la jornada electoral i els resultats amb tres companys periodistes,
directors de mitjans de comunicació de les nostres comarques.
Ens acompanya Mercè Ribé, directora del diari El Punt a Tarragona.
Mercè, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Jordi Salvat, director del Gratuit Mesa Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I també Lluís González, company periodista, director del Gratuit aquí.
Lluís, també bon dia.
Hola, bon dia.
En fi, posats a fer titulars, que és la nostra feina com a periodistes,
dels diferents aspectes de la jornada electoral d'ahir,
la victòria de Convergència i Unió,
la possibilitat de diversos pactes de govern
que s'hauran de formalitzar en els propers dies,
l'entrada de ciutadans, una sisena força política al Parlament,
en fi, de les moltes possibilitats,
la participació més baixa que en comissos anteriors,
quines qüestions destacaríeu per fer una introducció general?
Mercè.
Jo, com a titulars, és a dir, el repartiment d'escons,
un mes amunt, un mes avall,
vull dir, era una mica el que es podia esperar,
com a titular, l'abstenció i, sobretot,
l'entrada al Parlament dels tres diputats de Ciutadans.
Et sembla el més destacable.
El més destacable i el més trist.
De seguida entrarem en detalls. Jordi.
Home, considero que l'abstenció és preocupant,
perquè aquí a Tarragona mateix s'ha baixat set punts,
que és bastant.
Està clar, també, el titular és que massa ha guanyat.
La diferència s'ha ampliat molt respecte a les últimes eleccions.
Parlem de 48-37,
l'entrada de Ciutadans també és una novetat,
feia molt temps que n'hi havia sis forces polítiques al Parlament,
suposo que és a l'època del CDS,
i també, doncs, l'iniciativa, l'iniciativa de la notícia,
perquè és l'única força que ha pujat en escons, en vots, en tot.
I hi ha aquests retrocessos del PP,
d'esquerra, que són bastant mínims,
però, en canvi, el del PSC...
Jo crec que també un titular seria la punxada que ha fet el Montilla.
Lluís, un primer titular, o primers titulars.
Jo, abans que tots, crec que és l'estimació que coincideixen tots ells,
perquè crec que es preocupen, i això hauria de preocupar molt més els polítics,
és a dir, jo crec que és un reflex de la falta de credibilitat
que està tenint entre la ciutadania.
Aquesta és una primera lectura.
Òbviament, també, l'entrada de Ciutadans
és per analitzar, potser, no nosaltres, sinó els psicòlegs,
que ens ho mirin, o els sociòlegs,
que mirin el que està passant.
De fet, hem de dir que tots els tres diputats
els han tret a Barcelona,
és a dir, que allí ha triomfat la Pijolàndia,
i, per tant, un reflex de clar que està succeint a Barcelona,
que no ha passat aquí, però que, bueno,
aquí, Déu-n'hi-do, també el percentatge que han tret,
és del tot respectable.
I, en tercer lloc, crec que també cal destacar
la pujada d'iniciativa,
i també coincideixo amb en Jordi,
que, home, cal felicitar-los,
perquè crec que, dintre de la campanya,
si l'analitzem ara en perspectiva,
crec que han estat els més neutres,
els meus sensats,
i crec que això la ciutadania no ho ha pressegut bastant bé.
També saps que t'anien més fàcil, eh?
Vol dir, també, en certa manera,
Ull d'Esquerra havia de defensar una mica
la seva fugida d'un tripartit,
bueno, la seva fugida,
la seva expulsió d'un tripartit,
i havia de defensar coses que, possiblement,
ni ells s'acabaven de creure,
i els socialistes, doncs, també,
eren els que rebien més cops.
Iniciativa és el que ha pogut mantenir
sempre el mateix discurs,
el que s'ha mantingut una mica més al marge,
i, clar, això, evidentment, els ha favorit.
Entre, s'haurà volgut vendre aquesta imatge
de bomber del tripartit,
i crec que, doncs, un sector de gent, doncs,
no es l'ha cregut.
Per tant, jo li hauré aquest consell
que han de debilitzar aquesta imatge,
doncs, la paga Fox, l'home bo del tripartit,
i aquesta pujada d'altres escons.
Passar 9 a 12 és una pujada, doncs, interessant.
Entrem al dalt d'algunes de les qüestions que heu dit.
Comencem pel tema de l'abstenció,
o de la participació,
que, en fi, ha estat sensiblement inferior,
6 punts menys a Catalunya,
7 a la demarcació de Tarraona,
si no va xerrat.
Quines creieu que són les causes
al cansament de la gent?
El fet que fa pocs mesos
hi havia el referèndum de l'Estatut,
justament el debat farragós i llarg de l'Estatut,
és un tema ja, en fi, general,
que afecta totes les eleccions,
tot i que és evident que a les eleccions
al Parlament sempre n'hi ha més abstenció
que en d'altres cites electorals.
Els partits no debaten els temes
que preocupen a la gent.
Per què creieu que va pujant l'abstenció, eh?
Lluís.
Jo insisteixo, jo crec que és la manca de credibilitat
que tenen els ciutadans,
sobretot això,
i sobretot perquè els polítics no estan fent un joc
potser que el que voldria la ciutadania,
que és molt més llesta del que es pensen.
És a dir, jo crec que el que ha succeït
és un reflexe de l'estat d'ànim que té la ciutadania.
El debat de l'Estatut ja va propiciar
aquesta ruptura del govern,
aquesta sortida del govern del tripartit,
després ara es torna a parlar
de que pot haver un tripartit,
bueno, quina cara faran els que van trencar-ho llavors
amb una excusa i amb uns arguments vàlids
i ho haurien de tornar a ser-ho.
És a dir, hi ha moltes coses que la gent intueix
que no són netes
i que per tant no se'ls diu tota la veritat
i a més a més crec que se n'adonen
que potser hi ha altres interessos
que són els d'uns i altres,
tots plegats,
de tastar el poder.
Mercè.
Jo crec, a veure,
vull dir,
allò de l'abstenció,
ja ho he comentat abans,
és molt trist,
és molt trist,
sobretot aquí la demarcació de Tarragona,
que em sembla que tenen la participació
més baixa de la història de la democràcia
en eleccions al Parlament.
Vull dir que això és per fer-ho,
i llavors si tu mires una mica per comarques
i acostuma a passar amb les darreres eleccions
que gairebé sempre la comarca
on hi ha un percentatge més baix de votants
és el baix penedès.
Em sembla que aquesta vegada
no n'ha arribat al 50%.
Per contra és la comarca que dius,
és la comarca on el creixement de població
és més gran,
sobretot per molta gent
que ve del que és l'àrea metropolitana.
Llavors jo suposo que sí,
que hi ha una part,
que és una part del desencís general
de la situació política
i llavors
és que tampoc no...
no sé fins a quin punt
és un argument sòlid o no,
però una mica
hi ha una sèrie de gent
que se sent no com desarralada,
però una sèrie de gent
que pol·lula d'un...
segurament són molts immigrants
que van venir
de fora de l'estat espanyol,
que primer es van a fincar
a l'àrea metropolitana
que ara venen cap aquí
i que no se sent en molt
segur el país.
Però per contra et mires
algunes comarques,
sobretot comarques de l'interior
priorat,
els percentatges de participació
superen el 70%.
Que llavors jo de vegades
també crec que el tant percent
de gent que no vota
és un tant percent de gent
que...
que no s'identifica
amb aquestes eleccions.
No s'identifica
si jo...
Ara s'ho dic la paraula.
No sé si no estan arguments
o una mica d'esgast,
sinó que aquestes eleccions
no van una mica amb mi
o no té aquest sentiment
de país o aquest sentiment de...
Ahir en el programa
de la nit electoral
de Tarragona Ràdio
amb Ignasi Soler i Jordi Jària
justament posàvem,
per dir-ho clarament,
l'exemple que segurament
a una part de la ciutadania
li interessa molt més
en fi,
escollir entre Zapatero i Rajoy
que entre Mas i Montilla,
per dir-ho d'una manera clara.
Jordi.
Hi ha una base de cansament,
de separació entre la classe política
i la ciutadania.
Que a més hi ha polítics
que ho repalleixen molt.
El PP, per exemple,
el Piqué sempre ho diu.
Però no soluciona.
Llavors hi ha el tema aquest,
el tema comentava la Mercè
que hi ha gent que no sent
seves aquestes eleccions.
I aquí entraíem en el tema aquest,
en el tema de per què el PSC
va triar el candidat Montilla.
Perquè es pensaven que en un candidat
que ve de la immigració
dels anys 50-60
aconseguiria mobilitzar
aquest electorat
i no l'ha mobilitzat.
I aquí està un dels fracassos
d'un dels partits
que han anat a aquestes eleccions.
El PSC no ha aconseguit mobilitzar.
No només no ha pujat,
sinó que ha perdut
aquests cinc escons.
Per tant,
el PSC s'hauria de fer mirar una mica.
Llavors, per l'altra banda,
hi ha aquest descèdit
de la classe política
i hi ha gent que se n'hi ha.
Tu parles amb la gent
i la gent treu pit
quan diu
no vaig a votar,
jo passo de la política.
Vull que fins i tot
hi ha un cert prestigi,
xularia i cert prestigi
entre la gent
passar de la política.
Jo no l'entenc de política.
Com una cosa positiva
hi ha una cosa negativa.
i això dels polítics
s'haurien de fer mirar.
En aquest descrèdit
de la classe política
podríem incloure
també el vot a Ciutadans?
Que sembla
que pugui ser
un cert vot
als partits polítics
tradicionals
i tenint en compte
que és una força
que es presenta
bàsicament com
antinacionalista,
anticatalanista?
No ho sé, pregunto.
Què us sembla?
Jo crec que és una mostra
realment d'aquest
d'aquest senzill
que té la ciutadania.
És a dir,
quan un està cansat
d'una manera de castigar,
ahir, si recordeu,
Carot va posar
d'èmfasis al migdia
dient que sobretot
que no castiguin a ningú,
que vegin a votar,
que no castiguin a ningú,
que busquen el bo positiu.
Però ja s'ho intuïa,
és a dir,
ja se sap
que hi ha una part
de la ciutadania
que està desencissada
i que a més opta
per fer càstigs
d'aquesta manera.
No dic que no tingui
els seus partidaris
i que a més considero
que és una força respectiva.
I per tant,
els té
i aquí estan els números
i els seus escons
que no han aconseguit.
Però de tota manera,
jo crec que en condicions normals
és una força
que seria anecdòtica
i jo crec que és un cas anecdòtic
i que crec que no és
una força de futur,
encara que depèn
del que facin els altres
en aquest cas.
I jo crec que és
el que no han fet els altres
ho han sabut fer aquests.
És a dir,
han anat a pescar
allà a un punt
on poden anar a pescar
que és on n'hi ha,
doncs,
aprofitant que la ciutadania
no els agrada
les actituds
dels determinats líders polítics,
que això és una cosa
que tothom constata.
L'últim debat,
per exemple,
doncs,
jo crec que si hi havien de donar
amb algun guanyador
seria zero presentador
en tot cas,
o la presentadora,
perquè els temes van estar
nuls
i bastant,
bueno,
va ser bastant de,
doncs,
vaig anar a mi
de manda
al fred de tots,
sincerament.
I crec que com a,
i em poso no com a periodista
sinó com a ciutadà,
jo crec que em poso
la pell del ciutadà
i crec que la imatge
que van traslladar a ells
doncs provoca aquestes coses
i aquestes anècdotes
com és l'aparició
d'una força política
que repeteixo,
per mi és només
el triomf de la Pijolània
de Barcelona.
Passeig,
analitzem els resultats,
el repartiment d'escons
del 2006 i el 2003,
es veuen claríssimament
els expressaments de vots.
Convergència n'ha guanyat dos,
d'on el s'ha tret?
D'esquerra n'ha perdut dos.
Els Ciutadans
s'han entrat en tres,
el PP n'ha perdut un,
el PSC n'ha perdut dos
per aquesta banda
i per l'altre espectre
del seu electorat
n'han passat tres a iniciativa.
El mapa de la política catalana
no ha canviat massa.
Hi ha menys...
Aquí el que analitzis això
és que tu dius
els tres diputats de Ciutadans
te poden venir,
vull dir,
és que no et poden venir a l'altre lloc
del PSC i un del PP.
Però llavors tu analitzis,
jo no crec que sigui un vot tan innocent,
vull dir,
és un partit que es declarava
antinacionalista
i que promovia el fet de...
El lingüisme, sí.
El bilingüisme.
Llavors dius,
no s'acaba d'entendre
en un moment
en què els socialistes
presenten a Montilla
com a cap de llista.
És a dir,
jo, un socialista
amb un maragall
com a cap de llista
pot donar una imatge
més nacionalista de partit,
però precisament
els socialistes
era la vegada
que tenien una imatge
menys nacionalista,
que tenien una imatge
i llavors dius,
jo entenc que puguin prendre
un tant percent
d'aquests vots del PP,
però que una persona
que no vota socialistes
perquè no...
Vull dir,
era la primera vegada
que dius,
ostres,
no votar socialistes
per anar a votar
a Ciutadans de Catalunya,
no...
Jo no entenc
aquest trasbàs de vot.
Que ha de venir d'aquí
perquè no pot venir
de cap altre lloc,
però...
Però les quatre forces
repetien candidat,
per tant,
sortien candidats
molt consolidats
i alguns com el Saura
que dius,
el Saura,
doncs el Saura
aconseguir tres escons més.
En canvi,
socialistes
eren els únics
que estrenaven candidat
i s'ha demostrat
que jo crec
que s'han equivocat.
L'efecte Montilla
no ha existit.
A l'inrevés,
fins i tot.
És que a l'inrevés
analitzaves allò
amb els resultats
a Cornellà,
Santa Coloma,
poblacions aquestes
de l'àrea metropolitana
on teòricament
el Montilla
havia de resucar a vot
i no,
fins i tot perdien.
No és que es mantinguessin,
és que perdien.
Però tu creus
que aquest votant
ha anat a votar Ciutadans?
No,
perquè és una porció
molt petita,
és un 70.000 vots,
70.000 vots.
Jo crec que molts
han quedat a casa.
No han anat a votar.
Aquí hi ha l'extensió.
Per una banda,
doncs hi ha aquest 3%
de Ciutadans,
però hi ha un 6% menys
a nivell de Catalunya
d'extensió.
De gent que ha anat a votar.
De gent que ha anat a votar.
I el vot a Ciutadans
seria,
com comentava abans el Lluís,
en part un vot
anti també
partits tradicionals?
Una mica amb això
que dèiem
del descrèdit
de la classe política,
molts les queden a casa
i altres que van a votar
diuen que en comptes
de votar un partit
de tota la vida
voten un partit nou
com aquest.
Jo no ho sé,
no ho vull dir,
tampoc no sé si...
Però si tu mires
per percentatges,
és a dir,
per exemple,
si tu agafes
el camp de Tarragona,
dius,
a veure,
si fos aquest vot
del descontent,
jo crec que tindrien
un percentatge més global.
I en canvi,
si tu et mires
el camp de Tarragona,
dius,
hi ha comarques,
la majoria de comarques,
per dir d'alguna manera,
que tenen un insignificant
0,3, 0,4%,
la majoria de pobles
n'ha aconseguit
un, dos vots.
I llavors hi ha una sèrie
de municipis concrets
com són Salou,
com són Cambrils,
com són Tarragona,
com és Torredemar,
majoritàriament municipis
de la costa
on aquests han aconseguit
tenir fins a un 4%,
fins a un 4%
de representació.
Llavors,
a partir d'aquí,
crec que aquí s'ha de fer
un altre tipus de lectura
i és un altre tipus de lecturat.
Vull dir,
no és tant un descontentament general
que jo crec que el percentatge
seria una mica més homogèni
a tota la demarcació,
sinó que és anar a buscar
una sèrie de punts
que coincideix també
en el cas, per exemple,
del Vendrell,
que em sembla que en aquest cas
no ha tingut el percentatge
tan alt com Tarragona
o com Saló,
com em sembla que és el que
el tenia més alt,
que sembla que hi ha
una sèrie de partits
que són partits
que fins ara fora
del que era l'arc parlamentari
que comencen a tenir
una certa força.
Vull dir,
el cas del Vendrell
que a l'Ajuntament
hi ha Ciutadans per Catalunya
i abans em sembla
que he dit Ciutadans per Catalunya
i havia de dir...
Plataforma per Catalunya.
Això.
Què més, Jordi?
d'això de Ciutadans,
per tant, que aquest tema...
No, Ciutadans, a veure,
han aconseguit, doncs,
aglutinar un espai polític
que sembla que existeix,
que fins ara, doncs,
es repartien entre el PP
i socialistes
i que creuen això,
creuen que, doncs,
que tant Piqué com Monties
són massa socialistes català,
que sembla una cosa
que ho diu Sara de cop
i diu, som una mica...
Però veuen que sí,
que formen part d'aquest joc,
d'aquest, entre comences,
o bàsic català
i diuen, doncs,
votem una cosa diferent.
Però recordem que són 70.000 vots,
són un 3%,
no són una gran...
Perdona que l'hiropegi,
però potser la Mercè
ha destapat una mica les clau,
és a dir,
mira els llocs on han crescut,
els llocs on...
Quan el referèndum,
quin és el perfil de la població.
Quin és el perfil de la població.
Llavors, veurem que són
a mals percentatges
de gent vinguda de fora,
de no catalans,
no vol dir res,
no estic reivindicant pejoratiu.
Simplement és que
potser ells han estat capaços
d'arribar amb el seu missatge
sense el suport institucional,
a determinar allà on podien anar-hi.
I, evidentment,
allà on han pogut anar,
han anat a buscar
aquell seu feu,
que segurament hi és.
I això
s'ha de mirar
des d'un punt de vista
d'un partit polític creixent,
que a més a més,
crec,
si ells saben fer les coses bé,
té electorat.
Té camí a córrer.
I té camí a córrer.
Perquè,
malgrat que...
Malgrat tot,
i el que puguin dir els de més,
jo insisteixo
que és el reflex
del malament
que han fet els altres.
Si els altres
haguessis fet
els seus deures correctament,
crec que això
no hauria suport
i hauria quedat
com una anèdota
com una proporça
que s'hagués acostat
emergent,
però que no hagués tingut
la sortida com ha tingut.
Home,
aquestes poblacions,
Salou,
Cambrils,
Torredambarra,
doncs són...
És aquesta població
que als anys 50 i 60
va emigrar
a la corona metropolitana
de Barcelona
i ara han vingut cap aquí.
Vull dir,
és aquest...
I clar,
és el que ho comentava
de Mercè abans,
gent que és una mica
de serralada
perquè fa uns anys
vivia a Sabadell,
a Sant Boi,
els d'aquests,
i ara ha vingut
cap a aquestes poblacions,
cap a Torredambarra,
Calafell...
És representat
pels partits tradicionals d'aquí,
llavors busquen una mica
el...
Jo no n'he dit lluny,
jo crec que és més jove,
jo crec que el perfil
del seu votant...
Els fills potser d'aquesta gent.
Són aquesta gent
que potser han vingut ara
com a nous empresaris
de la zona
perquè han vist oportunitats
de negoci per aquí,
a la costa,
i per tant,
mireu-la de qui són
els seus cartellistes
i en Elisa Déu
veure què és aquest perfil.
Sí, un perfil de gent
de 40,
més de 50
ja són els socialistes
de tota la vida
o si són d'esquerres
o votaran el PP
i llavors si tenen
aquesta segona generació
d'immigrants.
Abans comentàvem
amb la tertúlia
amb representants polítics
de l'Ajuntament de Tarraona
que també sorprenia
el resultat de Tarraona
a la ciutat,
gairebé arriben al 5%.
I en fi,
estem a 6 mesos
de les eleccions municipals,
veurem si aquest partit
es presenta
a aquestes eleccions
perquè també podria
trastocar
el mapa polític
municipal.
Un altre detall
dels ciutadans,
no presentaven
un gran líder,
un gran carisma,
és un noi
de 27 anys
que ningú el coneixia.
Per tant,
el vot
no és un vot
d'una persona,
un gran líder,
entre cometes,
massànic,
no,
és un vot ideològic
a una idea
de Catalunya,
una idea
de el que ha de ser
un partit polític.
En fi,
a banda del tema
de Ciutadans,
deixant clar
que iniciativa per Catalunya
segurament és una de les forces
que es pot sentir
més satisfeta
pels resultats d'ahir.
Tenim una convergència
i unió
que supera
en 11 escons
el Partit dels Socialistes,
el primer guanya,
doncs,
el segon
en 11 escons
de diferència
i possibilitats
de govern
diverses
i variades.
Feu porra,
fem porra,
els polítics
no gaire,
no s'han mullat gaire,
els periodistes
des de la barrera
podem fer porres
de quina seria
la probabilitat
a dia d'avui
que veieu
més factible
de govern futur
per Catalunya?
Lluís.
Jo he apostat,
jo aposto clarament
per un bipartit.
bipartit?
Sí.
Quim?
I m'explicaré.
Jo crec que
si anem escoltant
els discursos d'ahir,
sobretot a les dues forces majoritàries
i s'ha de llegir
sempre entre paraules,
naturalment,
i això és molt complicat
i no estic afirmant res,
però que sí,
és veritat que ahir deien
i tots apostaven
des de fa temps
perquè Catalunya
ha de tindre
un govern fort i estable.
Avui en dia
crec que
només hi ha aquesta opció
per fer un govern fort i estable
i això
ahir es va sentir
durant diverses vegades,
ho va dir Montilla,
ho va dir el Mas,
ho va dir algun que altre,
malgrat que deixen anar
el tema de bipartit
perquè clar,
no es pot vendre la moto
així com així.
Jo crec que al final
es farà veritat
allò del pacte de Madrid
i jo crec que serà així,
però
i crec que seria
la millor opció per Catalunya
i ara m'ho poso com a ciutadà,
no com a pedistre,
crec que seria el millor,
tindre un govern llarg,
estable,
pactant com vulguin,
però que no tinguem
els altibais
ni els sobresals
que hem tingut fins ara.
La sociopergència,
Convergència i Unió PSC.
Mercè?
Jo, entre el que jo penso,
jo estic en part d'acord
amb el Lluís,
el que passa és que jo crec
que els socialistes
no ho van deixar tampoc tan clar,
és a dir,
vull dir,
els socialistes,
l'Iceta i el Montilla,
jo crec que van deixar
bastant clar
que ells apostaven
per una redició del tripartit.
A partir d'aquí,
evidentment,
legítim ho és,
perquè tenen més escons
al Parlament,
és qüestionable
si amb la diferència
d'escons que hi ha
actualment en Convergència
s'ha d'arreditar
un tripartit
o no s'ha d'arreditar.
També jo crec que s'ha de tindre
en compte
que és molt diferent
que aquests resultats
fossin uns resultats
acabada d'una legislatura
normal i corrent,
que tu pots dir
la ciutadania
rebel·lida al tripartit,
és a dir,
tu has acabat un mandat
que no pas un mandat
que ha estat estroncat.
És a dir,
es rebel·lida un tripartit
però es rebel·lida un tripartit
que recordem-ho tots
es va trencar un tripartit
on es va fer fora
un soci que es diu Convergència
i sí,
es rebel·lida un tripartit
però un tripartit
que no ha sabut acabar
un mandat.
Llavors,
a partir d'aquí,
claulli,
evidentment,
la legislabilitat la tenen,
no sé fins a quin punt
no interessarà
segurament des de la Montcloa.
És que aquesta és una altra lectura.
Jo crec que això s'ha de mirar
no solament en termes de Catalunya
sinó a nivell de l'Estat.
És a dir,
que els pactes van més enllà.
I jo crec que és un pacte de futur.
Un pacte de futur
no vol dir solament per Catalunya
sinó a nivell de l'Estat.
És a dir,
potser el PSOE,
és un anàlisi que faig,
si mirem tot el que ha passat
en l'últim any,
any i pico,
doncs donem compte
que potser el PSOE
necessita uns suports determinats
i aquests suports
els pot tindre a Catalunya
en Convergència,
al País Basc
amb el PNB
i amb altres llocs.
Vull dir,
si analitzeu aquestes qüestions
de cara a unes eleccions
del 2008
que són al Congrés,
jo crec que aquí pot estar la clau.
És una de les lectures que jo faig.
I llavors l'altre que també és
el Carot Rovira.
Ell des d'un primer moment
vull dir
nosaltres estarem en un govern
que es decideixi a Catalunya,
que la Mancloa
no hi tingui res a veure.
Dius, a veure,
tots tenim molt clar
que el PSC
és partit dels socialistes
per Catalunya,
però vull dir,
és d'il·lusos
pensar que Madrid
no té res a veure amb això.
amb l'experiència
que s'ha donat
amb un estatut
per desenvolupar,
vull dir,
també és una mica il·lusos
segons quins plantejaments
de Carot
a no ser que tingui molt clar
que vol donar un suport
a Convergència i Unió
com a força guanyadora
de les eleccions.
Que clar,
aquesta seria una altra.
Jordi.
Tècnicament hi ha tres
tres uns possibles.
Clar,
Esquerra diu que té la clau.
Té la clau,
sí,
no hi ha suvergència.
Llavors la clau
se la queda.
Diuen que hi ha dues claus.
Una la té Esquerra Republicana,
diuen que l'altra la té
la Moncloa.
La Moncloa,
és que seguís el tema aquí.
Aquí recordem,
recordem que...
Seguint el que deia el Lluís,
no?
Que, en fi,
la influència que pugui tenir o no
la política espanyola
en la política catalana
o els interessos
dels socialistes espanyols.
Recordem que Zapatero i Massa
van reunir
i d'algú
devien parlar
més de l'Estatut.
Per tant,
ara,
si ens situem
en aquest hipotètic
escenari
de suvergència,
d'aquest pacte
de Convergència-PSC,
sempre surt guanyant
el peix gran.
que, en aquest cas,
doncs,
evidentment,
el president seria el Mas.
El Mas sortiria reforçat.
I l'altra pregunta és
qui seria el Consell,
en cap.
El Consell primer.
Jo poso un dubte
que sigui el Montilla.
Posaria més,
per exemple,
per un Toni Castells
o fins i tot
de Montserratura.
Però, bueno,
Toni Castells,
número dos de la llista,
perquè, a veure,
no ens enganyem.
El Montilla,
en aquestes eleccions,
surt molt derrotat.
Però tu,
doncs,
també creuries com el Lluís
que la primera opció
podria ser el pacte
entre Convergència-PSC i Socialistes.
per quatre escons.
De 74 passa a 70.
Per tant,
queda bastant debilitat.
La Mercè no s'ha mullat gaire,
de totes maneres.
No ens has dit
quina seria
l'opció teva primera.
Creus, eh?
Dubtes?
A veure,
jo,
entre el que
m'agradaria,
suposo que el que convindria
una mica,
no sé si cal rentar
la imatge
que han donat
durant els darrers quatre anys,
però segurament
que una socioevergència
seria
seria el que permetria
estabilitzar
i cohesionar
una mica
la imatge
cap a l'exterior,
la imatge sobretot
en algunes regions
de l'estat espanyol.
Clar,
a partir d'aquí,
dius,
dius,
no sé tampoc
com podria funcionar
això,
diuen,
és a dir,
per dos dintres,
diu que Montilla,
per exemple,
s'entén molt més
amb Esquerra Montilla
com a persona
que no pas
Maragall,
que possiblement
va ser la persona
que va fer
que el tripartit
es trenqués.
Llavors,
dius,
jo no et ve
que Massi Montilla
i no,
desconeixent-ho,
hi ha només una imatge
com els dos col·leguilles
de,
vol dir,
si se'ls veu
dos personatges
molt...
Llavors,
clar,
a partir d'aquí,
no sé fins a quin punt
una socioevergència
que també seria
una passada
que dintre...
Jo crec que és la socio del PSC a la subvergència
perquè si pacta amb convergència
queda com el soci petit
i a més tens ciutadans
per altra banda
i encara et pot dir,
hòstia,
si aquest pacte amb els nacionalistes
encara pot augmentar l'actorat.
Jo crec que és això,
que si Zapatero fa aquesta aposta
doncs és perquè sacrifica Catalunya
per la Moncloa,
per mantenir-se,
doncs,
a la Moncloa.
Ja,
però també és que Zapatero
hagi de fer aquesta aposta.
Se suposa que som els catalans
els que hem anat a votar.
Sí,
però era...
Home,
això no se suposa,
això és així, eh?
Què mana més,
Nicaragua o Ferraz?
Lluís,
alguna cosa més
per d'aquell tema dels pactes?
Jo insisteixo
que crec que és l'opció
i ara hem mirat fredament,
crec que és l'opció
que més es convé els catalans,
més deviat per trencar
allò que ha passat
durant els tests d'últim menys
que entre tots plegats
han provocat una fera
que ens està,
doncs,
cada oportunitat que té
doncs,
criticant els catalans
i parlant malament de Catalunya,
o dient malament els catalans,
amb una guerra enfrontada
que és provocada des d'aquí.
Jo crec que s'ha de ser més coherent
i aquest país necessita estabilitat.
I l'única manera,
la fórmula que ve que ara,
hores d'ara,
malgrat el canvi
que pot fer Esquerra,
que crec que efectivament
és clau amb tot això,
però ha de canviar tant
el seu terreny,
que crec que,
si no són en paraules
i en fets,
difícilment té credibilitat
en aquests moments
amb les altres forces polítiques
que han compartit govern.
Perquè ahir Saura ho deia,
han de fer un govern estable
però amb compromisos sèrius
i no passats d'aquests compromisos.
Si no és així,
difícilment pot haver-hi un acord.
I per tant,
jo crec que la fórmula més estable
i per això crec
que encara els polítics
tenen cervell
per analitzar,
doncs crec que la fórmula més estable
per donar estabilitat al país
amb un govern estable
és així,
amb pactes que poden ser
com a les municipals,
dos anys un i dos anys un altres,
perquè no podria ser.
En fi,
això ho veig bastant més qüestionable.
La imatge del president...
Possiblement.
Però bé,
fins i tot la figura del conseller CAP
o del conseller primer
se li ha reforçat bastant.
I això vam veure
una prova amb en Bargalló.
Bargalló apareixia més
que no pas en Maragall.
És a dir,
que per tant,
aquest protagonisme el té,
aquest càrrec.
En fi,
veurem com evoluciona
el tema dels pactes.
En clau més local,
en clau més territorial
a la demarcació de Tarragona
el mapa no es mou.
Tots els partits
obtenen la mateixa representació
d'escons
que ara fa tres anys.
No sé si teniu
alguna lectura
d'alguns casos en concret.
En fi,
ahir els caps de llista,
Nadal, per exemple,
treia pit dient
que havia guanyat clarament
el seu rival,
un conseller
de la Generalitat
com és
Xavier Sabaté.
En clau més local,
fins i tot,
a Tarragona
guanya Convergència i Unió
i supera els socialistes.
Com ho veieu?
Mercè?
Dades així que em van sorprendre.
Una de les dades
que em va sorprendre més
és la baixada brutal
que fan els socialistes
a Reus.
I suposo
que d'explicació
no n'hi deu haver altra
que no tenien el cap de llista.
Però bueno,
els socialistes
més o menys
van baixant a molts llocs,
però dius,
el que és en el cas
d'arreu ciutat,
em sembla que baixen
6 o 7 punts
percentualment.
Una altra dada
també a analitzar
és
el camp de Tarragona
si per les últimes
eleccions autonòmiques
teníem un trasbassament
sobre la taula
i una mica
el que era
el global de la demarcació,
perquè en cas d'eleccions
estem parlant de demarcació,
s'hi jugava una mica
Convergència i el PSC
i efectivament
van perdre certs vots.
Analitzes
3 anys després
quan se suposa
que ja ha passat
una mica
la febrera aquesta
i ni Convergència
ni el PP
aconsegueixen
recuperar
aquell electorat
que van perdre
fa 3 anys.
En el cas concret
d'aquí a Tarragona
jo tampoc no sé
fins a qui...
Vull dir,
si la diferència,
com en el cas de Reus
que tenen una diferència
que dius, ostres,
doncs Reus
realment els socialistes
han baixat-hi molt.
Aquí a Tarragona
sí,
per primera vegada
Nadal
passa per davant
de Sabater
jo més enllà
d'un carisma
que puguin tindre
més un candidat
o un altre
tampoc te la sabria
fer a una lectura.
Jordi.
A veure,
estava clar que
l'Iniciativa i el PP
difícilment se m'obrien
de les posicions
a 1 i 2.
Llavors hi havia
tots els partits
els 3 grans
diríem
aspiraven a 1 o 2 més.
Una mica més.
Nadal deia 8-9
Sabater i el 6è
i Esquerra deia el 4.
Però clar,
el problema és que
per guanyar aquest
l'altre devia perdre.
Has de restar un altre.
I evidentment
els actuats
s'han mantingut
molt estables
i no hi ha pogut
haver aquest trasbàs.
Vull dir,
es manté estable,
evidentment
el Nadal
és la tercera vegada
que es presenta,
és alcalde de Tarragona,
té un carisma
i el PSC,
a veure,
Xivert Sabater
sí,
és un delegat del govern,
ha sigut conseller de governació
però potser li falta
aquest punt
de carisma,
de força
per aconseguir
i contrarestar.
Consell de governació
em penso que ha anat
a tots els pobles
de la demarcació
de Tarragona.
Jo no sé si n'hi ha faltat
cap per anar-hi,
perquè dius...
Crec que no sé
si t'hi ni dormia,
perquè sempre estava bé
allà.
La veritat és que
el seu treball
ha estat...
Però també,
jo crec que,
i apuntant amb el que dius,
jo crec que
amb clau local
crec que s'ha de destacar
el que apuntava la Mercè,
la davallada
dels socialistes de Reus,
que és molt forta
i aquí crec que és un punt
que els socialistes
s'han de plantejar...
Recordem, Lluís,
perdona,
als oients
que l'anterior cap de llista
dels socialistes
en les anteriors eleccions
era l'alcalde de Reus,
Lluís Miquel Pérez,
no sé si això pot ser una raó,
però en fi...
Bé, jo crec que
és treure el de la llista,
no aparèixer de la llista.
És a dir,
que jo crec que
es podia haver fet
el número 1
en Xavier Sabater
i el número 2
potser en Lluís Pérez
i també el de Tortosa,
amb el que els socialistes
han pujat una mica a Tortosa.
A Tortosa és l'únic lloc
on han guanyat,
eh,
en l'inmergència?
Per tant,
jo crec que
això té una lectura
en clau socialista
que suposo que ells
avui o ahir vespre
ja devien fer els anàlisis
de la batalla interna
que tenen dintre del partit
perquè no va sentar bé
l'alcalde de Reus
en consta,
no li va sentar gens bé
que li traguessin
del projecte
de continuar
sent un diputat al Parlament
i crec que
jo que tinc
les oficines de Reus
puc dir que
la campanya Reus
dels socialistes
no s'ha vist
i crec que això
té a veure molt
amb aquest conflicte.
Hi ha aquests resultats
en clau local,
molt local,
Reus-Tarragona,
creieu que pot tenir
una traslació
o poden obrir un camí
en aquesta recta final
que ens queda
fins a les eleccions
municipals?
És a dir,
es pot suposar
que pot haver
una davallada
del suport socialista
a Reus,
per exemple,
en les eleccions
del mes de maig
i a Tarragona
aquesta igualtat
entre Convergència,
Unió i PSC
només hi ha hagut
una diferència
de 200 vots.
Creieu que té alguna
trasllació a això
a les municipals
o no tenen res a veure?
Jo crec que no,
jo crec que...
a més a més
ja està demostrat
al llarg de totes les eleccions.
La gent sap el que vota,
no?,
quan va votar.
Sí,
i també sap discernir
entre les parlamentàries
del Congrés
i les municipals.
El vot és diferent,
si ho analitzeu.
Potser vallen
les primeres forces
amb un un miquet avall,
però bàsicament
és el mateix.
Mireu,
a Can Brils
hi ha un exemple.
Està governant
un partit
que és l'equip
de govern local,
que és els socialistes
i a més
hi ha un govern
que té partit
per governar majoria
perquè té la majoria
suficient.
Allò va guanyar
Convergència de llarg.
Això passa a moltíssims
pobles,
molts pobles
que Convergència
no té representació
o té una...
Però pobles
estan parlant
de 30.000 habitants
que tenen Brils.
Però en el cas de Reus,
les autonòmiques
del 2003
també va guanyar
Convergència.
De molt poc,
però va guanyar
i a les municipals
va guanyar
el Pérez
amb el PSC
i Convergència
va quedar bastant lluny.
És una diferència
bastant important.
Jo crec que no haurà
reflexió,
no ho tindrà a veure.
De tota manera,
veurem que fan
el socialista
perquè jo crec
que en clau interna
ho han de solucionar.
Tenen uns problemes
i us ho han de veure
com ho arrenen
perquè jo estic
ha sigut convençut
i perquè ho he vist
el candidat de Reus
no està content
amb aquesta divisió.
Què passarà aquí?
A les municipals
és un altre tema,
és una altra divisió.
Però de tota manera
s'ho han de mirar.
I a Tarragona Ciutat
que els dos caps de llista
eren de Tarragona Ciutat
com el Javi Sabater
i el Joan Miguel Naval?
És una mica
el que comentava
el Jordi.
És a dir,
al senyor Sabater
jo crec que li falta
una mica de carisme.
És a dir,
jo no crec que no sigui
per no conegut
perquè més promocionat
que ell
per dir-ho d'alguna manera
no pot haver estat
cap candidat,
va ser delegat del govern
i ha estat conseller
de Governació
i ha visitat
tots i cadascun
dels pobles
de la demarcació
de Tarragona,
vull dir que l'ha de conèixer
absolutament tothom,
però li falta una mica
aquell ganxo
que és el que
de vegades
el senyor Nadal
que té això
que t'agradarà molt
o ho detestaràs molt
però el senyor Nadal
té una espècie
de desperpajo
i que suposo
que li deu cridar
més a la gent.
Jordi?
Jo crec que
passarà una mica
a les eleccions municipals
de Tarragona
com el repartiment
d'escons
a nivell de camp
de circumstància
de Tarragona
en aquestes eleccions
que es mouran
molt pocs escons.
Ara, què passa?
Com el tripartit
està de Tarragona
entre cometes
està a un escó
a un regidor
d'aconseguir
absoluta
per tant
pot ser molt important
i passa això
a Tarragona
que hi ha aquestes
diferències tan mínimes
que jo crec que
Esquerra pot ser
el tercer?
Sí.
Pot ser que
quiguin empatats
per aquesta convergència?
També.
Pot ser que el PP
guanyi el cinquè
perquè torni a presentar-se
la Canonga.
Clar,
són tan mínimes
les diferències
que a través d'un regidor
d'una banda a l'altra
pot canviar totalment
el panorama.
En el cas
de Tarragona
i les municipals
ho he de veure
sincerament
jo no tinc el panorama
tan clar.
és a dir,
jo crec que
en definitiva
no es mourà gaire cosa
però Tarragona
per mi és una incògnita.
És molt incògnita.
Sobretot perquè
desapareix
un líder
com és
en Nadal
i que l'alcalde
de Tarragona
hores d'ara
continua sent un líder
té carisme
i per tant
no sé si
el que el substitueix
té el mateix carisme
que jo crec que no.
De tota manera
no vol dir que això
ni que sigui pitjor
ni que sigui millor
segurament és un millor polític
però que segurament
no tindrà el mateix carisme
ni arrossegarà tanta gent
com el lideratge
que ha portat
en Jemíquel
el Nadal.
Per això et dic
que a mi se'n veuran
moltes incògnites
de Tarragona
i que crec que
hauran de suar
la samarreta
els convergents
per substituir
un home
del carisme
del Nadal.
Que això ho poden
aprofitar
les altres forces polítiques
suposo que ja ho són conscients
i que ho detallaran.
Crec que és que
no ho han sabut aprofitar
ja fins ara
perquè
el Vall d'Esteres mateix
és un candidat
que cau simpàtic
no és una persona
que digués
cau simpàtic
i jo crec que no
han sigut aprofitar
aquests quatre anys
fent oposició
vull dir
ells sabien
que el Nadal
no es tornava a presentar
a les pròximes
va trigar el seu temps
a decidir-se
però bueno
estava bastant encantat
que el Nadal
no es tornava a presentar
jo no sé fins a quin punt
han fet
no es tracta segurament
tampoc de fer
oposició destructiva
però
que dius
nois
sembla que
reaccioneu una mica
que
o guanyeu
la ciutat de Tarragona
ara
o jo no sé
si la guanyareu
si tindreu
gaire possibilitats
més com la que teniu
ara per tornar-la a guanyar
Si no teniu
la sensació aquesta
potser és el setembre
el Vall d'Esteres
el cap de llista socialista
està una mica
entre comences desaparegut
potser és el tema
de que hi ha les eleccions autonòmiques
i que potser a partir d'ara
del 2 de novembre
començaran a
potenciar molt més
però estava una mica
com si els socialistes
hagués començat
aquest nou curs polític
una mica
una mica fluixos
no ho sé
és la sensació
que comentàvem
amb altres companys
de professió
que s'han de posar les piles
perquè queden
set mesos
per les eleccions
i només una última cosa
per acabar
perquè se'ns acaba el temps
en funció de la formació
del govern de Catalunya
creieu que això
tindrà alguna implicació
a la política local
de Tarragona
de Reus
és a dir
segons qui formi finalment
el govern
pot tenir alguna
traslació
a la campanya
quin pacte tenim ara
aquí a Tarragona
Convergència PP
què van a pactar més davant
davant d'un notari
que no pactarien mai amb el PP
perdona
digues
no ell diu
quina correlació de forces
tenim a l'Ajuntament de Tarragona
i em diu
Convergència PP
dic que van a pactar
més davant d'un notari
que no pactarien mai amb el PP
ja està
en fi
ho deixem aquí
avui és 2 de novembre
l'endemà de les eleccions
tenen els partits polítics
uns 20 dies
fins a la Constitució del Parlament
per negociar
per parlar
per dialogar
per veure
quina és la configuració
del proper govern
així que hi haurà temps
de parlar
en les pròximes setmanes
de continuar analitzant
la situació política
catalana
i també en clau local
amb els companys periodistes
com hem fet avui
amb la Mercè Ribé
la directora del diari
El Punt a Tarragona
amb el Jordi Salvat
director del gratuït
Més Tarragona
i amb el Lluís González
director del gratuït
aquí
a tots tres
moltes gràcies
per venir poques hores després
de tancar les edicions respectives
després d'una jornada intensa
com la d'ell
gràcies
bona feina
i fins la propera
bon dia
bon dia
moltes gràcies