Ricardo, bon dia, de nou.
Bon dia, Iolanda, de nou.
Em saludava a la primera hora del matí.
Puges a aquesta rampa i et trobes de cop i volta
en una sala magnífica que acollirà exposicions temporals
quan nosaltres l'abandonem.
Et trobes uns grans panells.
Una miqueta quin va ser l'esperit de l'exposició?
Perquè, clar, una exposició de ràdio,
més enllà de demostrar aparells de ràdio antics i coses d'aquestes,
si vols fer una exposició de ràdio viva,
has de mostrar l'actualitat, sens dubte, no?
Hem volgut lligar justament els 20 anys de la ràdio
amb el que han estat els 20 anys de la ciutat.
El lema de Tarragona Ràdio és la ràdio de la ciutat
i, d'alguna manera, el que hem volgut reflectir
en tres espais diferents, que ara farem un recorregut cronològic,
del 1986 fins a l'actualitat, fins al 2006,
és això, recollir, primer, amb grans imatges,
les més impactants, els principals esdeveniments
que hi ha hagut a la ciutat de Tarragona
en aquestes dues dècades i, després, amb un arxiu sonor
perquè la gent que vulgui es pugui entretenir
amb aquestes vistes magnífiques que tenim.
En aquesta primera sala, per exemple,
podem veure tota la punta de la platja del Miracle,
tota la zona de la Via Augusta, el mar,
en fi, la vista és fantàstica.
I, en fi, el que hem volgut és, justament,
fer aquest recorregut cronològic,
amb una primera etapa, que és la que ens trobem ara,
que va des del 1986 fins al 1994,
bàsicament perquè és l'època en què Tarragona Ràdio,
que neix amb el nom de Ràdio Fòrum,
té les instal·lacions a la part alta,
primer a la plaça del Fòrum i, després, al carrer La Nau.
I recollim, en aquest primer espai,
alguns dels esaveniments més importants d'aquests primers vuit anys,
fins al 94-95.
I, en aquest sentit, també recull,
el visitant pot intuir com ha evolucionat
d'una ràdio feta a base de molt de voluntarisme,
de molta col·laboració ciutadana,
doncs caminar cap a una ràdio professionalitzada
per donar un servei a la ciutat.
Sí, perquè el primer esdeveniment,
gran esdeveniment que destaquem en una gran fotografia,
és l'atemptat d'en Patrol.
Era el mes de juny del 1987,
l'emissora tenia penes un any.
Clar, en aquella època a Holanda no hi havia telèfons mòbils
i, per exemple, en l'arxiu sonor
podem escoltar com aquella nit
Ràdio Fòrum i les altres emissores de Tarragona
van fer un gran paper, van tenir un gran paper,
milers de persones, recordem, fugien de casa
davant de les flamarades que sortien
del polígon petroquímic de Tarragona
i en aquella època, per exemple, es va activar...
En fi, les cabines de telèfon
van tenir un paper important.
Aleshores, nosaltres podem escoltar...
...la carretera nacional de València
al redor dels barris
i bé, simplement se limita a controlar la carretera
perquè no hi hagi tràfic
i de moment no en donar torna d'evacuació ni res
perquè sempre sé que només és un incident local
i que no es traslladarà de les altres indústries del polígon.
Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco, fins aquí mateix de la ràdio a un cotxe
i hem estat comproment la situació que està a la gent.
N'hi ha molta gent que suposo que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
i no ho sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos, dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra explosió
i explosions més petites a la zona pretocrímica de Tarragona.
De totes formes, la gent convindria que es tranquil·litzés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant
cap a la zona de la plaça Imperial Tarragona
que el govern civil està de ple, de gom a gom.
Aquest era el Jordi Bertran, per ser un dels nostres...
És el que t'anava a dir, eh, Jordi Bertran.
I ara, per exemple, també tenim un altre document sonor
molt diferent d'aquella època,
això, si no m'equivoco, és de l'any 93,
quan la colla jove dels xiquets de Tarragona
feia el primer castell de nou.
Per cert, aquest és Pere Toda,
un fotògraf ben conegut també del diari de Tarragona.
És el que deies abans,
la ràdio d'aquella època es feia molta col·laboració,
molt d'altruisme,
Ràdio Farum va néixer justament com una emissora
dels ciutadans de Tarragona,
sobretot de la part alta i del centre urbà,
i teníem col·laboradors com el Jordi Bertran
o el Pere Toda, que feia les retransmissions castelleres.
En aquest primer espai,
hi haurà els que visitin l'exposició,
podran veure una gran mostra dels grans castells
que hi ha hagut en aquestes dues dècades,
perquè realment els castells,
l'actualitat castellera ha ocupat un punt molt important
en les retransmissions de Tarragona Ràdio.
També veiem actes com el del canvi d'alcaldia,
el 1989,
o per exemple les inundacions del Francolí
de l'any 1994,
que ara mateix podem escoltar.
Alguna persona, però ha marxat tothom d'aquí Baix al Serrallo.
Llavors ens quedem només uns quants.
Jo, amb la gent que he parlat,
amb la gent gran,
tothom que passa pel carrer diu
que això és com el temps de la guerra,
perquè és clar, com que hi ha troncs pel mig del carrer,
cotxes atrevessats,
bueno, vull dir, això és una cosa d'entesca, de veritat.
Jordi Bertran, Pere Toda, Carme Padrol.
Exacte, la presidenta de l'Associació de Veïns.
Això era el 10 d'octubre del 1994,
és a dir, fa 12 anys d'aquest document sonor
que es pot escoltar a l'exposició.
Com dèiem, doncs, aquest primer espai,
hi ha aquestes fotografies,
hi ha sobretot també molta foto de castells.
Recordem que la dècada dels principis dels 90
és una de les èpoques segurament més esplèndida
pel que fa als castells de Tarragona.
Recordem que Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum,
ha retransmès sempre totes les diades castelleres de Tarragona,
al concurs de la plaça de Toros i algunes diades importants també
com les de Sant Fèlix a Vilafranca
o la de Santa Úrsula a Valls.
Per tant, aquest és el primer espai
que ens situa fins a l'any 1995
on, ara mateix, estem fent el recorregut
i en situ obrim una nova etapa.
Obrim una nova etapa que continua recollint amb grans panells
moments importants, dramàtics, festius, grans fites, grans moments
i també podem començar a observar alguns estris de la ràdio
que ja es feien servir fa 20 anys els famosos Revox
que ara ja ens ha pensat a la història
tot i que alguna vegada algun tècnic ho reivindica
perquè les noves tecnologies fallen.
Tenim dues vitrines, una en aquest espai segon
i una altra en el tercer espai
on podem veure material de tota mena
des de les taules de so de fa 20 anys
que semblen de la prehistòria
no fa tant però sembla que siguin de la prehistòria
podem veure aquí un Revox
que són cintes d'aquestes
que ara han quedat substituïdes
magnetòfons, exacte
les bobines, micròfons
que també semblen del segle XVIII
i pesen
cassets, hem de pensar ara els oients
que ho saben, nosaltres ja no utilitzem
les cintes de casset
tot això ha quedat arraconat
això ho podem veure en una primera vitrina
després hi ha una segona
i en aquest segon espai
que anomenem la Ràdio de la Ciutat
és l'etapa que va del 1995 al 2001
la Ràdio, Tarragona Ràdio
abandona el carrer La Nau
s'instal·la a la Rambla
i creix la programació
es va professionalitzant
com dèiem abans
amb més mitjans tècnics
més personal, més hores d'emissió
i aquí podem trobar també
panells fotogràfics i documents sonors
també molt diferents
Sí, doncs els podríem recuperar
alguns d'ells
recordem que vostès
tot aquest recorregut que estem fent
el poden fer perfectament
i tornar també a participar
i a sentir aquests documents sonors
com per exemple aquest primer
quin és?
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat
Parla per ell mateix
Aquesta és Maria Mercè Martorell des d'Austràlia
i escolteu ara
Donarà suport a aquest desig
amb la seva assistència
Feia massa temps que la nostra ciutat
es delia per disfrutar d'un teatre propi
Avui, 10 de març de 1995
Aquest anel ja és una realitat
Ara sí que podem dir amb la boca ben plena
Ja era hora!
Era la inauguració del Teatre Metropol
la reobertura al Metropol el 95
Parlem amb Josep Maria Maixer
Josep Maria, bona tarda a Tarragona
Bona nit a l'Everest
Avui, la veritat és que estem força més animats que ahir
Un cop ja ha superat una mica
l'acceptació que havíem de plegar els tastes
i tornar cap a casa
i ara estem ja sopant tots aquí reunits
L'ascens de l'Everest
és que de pocs metres
significatiu l'any 97
amb els primers telèfons mòbils
que ens situaven
en la comunicació era possible
amb el camp base de l'Everest
i també durant aquestes dècades
hi ha hagut notícies tràgiques
Mi madre posa muerta esta mañana en accident
Y bueno, pues es la impotencia que sientes
de no poder hacer nada
porque yo el problema que tengo
es esta carretera
la tengo metida en el sesos
que no, no, no, no
Les grans notícies
el dramatisme
que a vegades doncs ens sobta
totes elles han pogut estar
ser recollides
per aquesta programació
24 hores al dia
24 hores
que han anat creixent
en continguts
en qualitat segurament tècnica
ara escoltàvem aquest accident tràgic
de la Mora
que segurament molts oients recordaran
d'això ha passat ja
més de 8 anys
això era l'any 1998
en fi
a mesura que ha anat avançant el temps
hem millorat en mitjans tècnics
també en personals
i la ràdio ha pogut
en fi
configurar una programació
més atractiva
amb una oferta millor
pels ciutadans
com pots veure
en aquest segon espai
també hi ha fotografies
del metropol
en aquella nit d'inauguració
la tragèdia de l'autobús
a la Mora
les festes de Santa Tecla
l'expedició a l'Everest
en fi
coses que han passat a Tarragona
bones i dolentes
abans parlàvem amb en Bernat López
que fer periodisme
en aquest cas
fer ràdio
té una mica
d'anar fent història
la història
que es va succeint
i que recollim
i que després
afortunadament
amb les noves tecnologies
ens permet
tenir amagats amats
són imatges
de les que podem
gaudir avui en dia
que ens donen una perspectiva
de la història local
segurament la perspectiva
millor és la dels esdeveniments
que fa més temps
que han passat
aquests primers
que escoltaven
de l'atemptat
amb petrol
de l'any 87
o d'aquells castells
de nou
de la jove
de principis dels 90
ara
mentre hem anat
fent el recorregut
hem pujat unes escales
estem a l'espai de dalt
de Casa Canals
i aquí ja
és la part moderna
la ràdio actual
la ràdio del segle XXI
la que està instal·lada
a l'Avinguda de Roma
i la que ha viscut
grans esdeveniments
en aquest cas
especialment bons
potser
sobretot pels aficionats
del futbol
perquè hem tingut
ascensos del Nàstic
que l'aposarà el mateix
el tècnic del Nàstic
està plorant
Luis César
atenció a Bellboades
que l'aposarà
ja som de primera
això és la història
del Nàstic
el 3 de juny del 2006
el llançament
els crits
de primera a primera
Arques Piqueres
que dóna el servei
de porteria
a la banqueta dreta
final
final
final
final
ja som a primera
ja som a primera
59 anys després
celebrem un ascens
ja està
els paraders
els paraders
a la presentació
de l'exposició
d'alguna manera
diem que la ràdio
aquests 20 anys
comença d'alguna manera
simbòlicament
amb l'atemptat d'en Patrol
amb aquella tragèdia
acaba amb l'actualitat
amb aquest ascens del Nàstic
que també és una notícia històrica
l'ascens del Nàstic
a primera divisió
però recordem que fa 5 anys
l'Alnàstic pujava a segona
i també ho van recollir
i també ho van renair
compte que ja som fora
del descompte
la centrada
la toca Sergio Nara
final
final
final
final
final
Tarragona
torna
a la segona
divisió
sobre els centros
de Mariano Gués
i Robert Elvira
notícies positives
però també tragèdies
de fa poc
de dues persones mortes
i de quatre persones ferides
l'exclusió
ha estat una deflagració
sembla que ha de gas
però aquesta dada
aquest extrem
encara no es pot confirmar
s'ha produït aquesta deflagració
pels voltants
de les 11 de la nit
i just després
ràpidament
han vingut aquí
diferents dotacions
dels bombers
de la Guàrdia Urbana
de la Polícia Nacional
una altra tragèdia
recent
encara no fa ni un any
de l'explosió
i l'enfonsament
d'aquest edifici
ara al novembre
justament s'acomplirà
ara farà un any
per tant
l'exposició
el que pretén
és recollir això
els moments
fantàstics
els moments d'alegria
d'il·lusió col·lectiva
en fi
el nàstic
el patrimoni
de la humanitat
aquell ascens a la vera
s'apunt d'assolir-se
són moments
col·lectius
de
en fi
de vitalitat
d'alegria
d'explosió
emocional
però també
en fi
hem pogut sentir
moments de tragèdia
no?
aquesta última
de l'explosió
de la Rambla
que també
és el que dèiem abans
Holanda
que demostra
el canvi tecnològic
la possibilitat
del telèfon mòbil
ens va fer
possible
d'uns intervenir
en directe
també vam fer
una programació
especial
vam poder recollir
molts testimonis
en aquelles hores
en aquells minuts
posteriors
a l'accident
en fi
ara estem ja
en la part final
de l'exposició
amb més fotografies
fotografies
de la unitat mòbil
dels estudis
de la ràdio
del nàstic
evidentment
de l'explosió
de la Rambla
també d'aquelles manifestacions
del 12 de març
del 2004
poques hores després
que es produeix
aquell atemptat
de Madrid
que en fi
va commoure tothom
també tenim una imatge
del present
i del futur
de la ciutat
que és la Torre dels Benys
aquest monument
que hi ha al final
de la Rambla
també inaugurat
aquest 2006
que d'alguna manera
representa i simbolitza
en fi
el present
i el futur
de la ciutat de Tarragona
que també han recollit
els micròfons
de la ràdio
i encara
per a aquelles persones
que ens visitin
i es vulguin entretenir
tenim una mena
un arxiu sonor
es poden instal·lar
aquí davant
d'una taula
hi ha un parell
de pantalles
d'ordinador
i aquí podran trobar
pràcticament
un centenar
d'altres documents sonors
i en fi
a través de l'ordinador
podran
doncs veure
en fi
com pots veure aquí
castell, ciutat
cultura i patrimoni
esports
fets diversos
podríem
en fi
optar per exemple
per ciutat
i podem veure
les
diferents
notícies
que n'han hagut
apareixer
per exemple
aquí vèiem una
a veure si sona
del 16 de desembre
del 1994
quan s'inaugura
el primer aparcament
soterrani
de la Rambla
l'antic Vallellano
el que deien
l'antic Vallellano
és l'obra més important
que s'ha realitzat
a Tarragona
pràcticament
durant tota la seva història
i que per primera vegada
a la nostra ciutat
s'ha realitzat
una obra
que val
2.023 milions
de pessetes
són tots els moments
de la ciutat
la ciutat evoluciona
la ciutat fa
la seva història
i la ràdio
en paral·lel
em va recollint
el testimoni
ho va guardant
no per fer exposicions
però vaja
Déu-n'hi-do
la utilitat
que ha estat
tot aquest arxiu sonor
que no ha estat
senzill recuperar
ha estat complicat
han estat moltes hores
de feina
la veritat és que
és un arxiu
que ja queda
per la ciutat
aquesta és una exposició
que pretén
justament
això
el que dèiem
al principi
lligar la ràdio
amb el que ha estat
la ciutat de Tarragona
en aquests 20 anys
hi ha molts testimonis sonors
com aquest que hem agafat
a l'atzar
quan l'alcalde Nadal
inaugurava aquest pàrquing
de Vallellano
el que ara coneixem
el Conde de Vallellano
i en fi
i com aquests testimonis
n'hi ha moltíssimes altres coses
de castells
de futbol
de bàsquet
de coses de la ciutat
de cultura
en fi
la gent que vulgui venir
es podrà entretenir
una bona estona
estarà fins al 5 de novembre
hem allargat
una setmana més
l'exposició
en principi
s'acabava
el proper diumenge
el dia 29
però l'allarguem
fins al 5 de novembre
així que poden venir
la veure aquí
a casa
a casa
a casa
a casa
a casa
a casa
a casa
a casa
el dia roommate
de Folgol
a casa
aquesta