Tres minuts seran dos quarts d'una del migdia.
Fem un petit punt i seguit en aquest recull de propostes de cap de setmana.
Ara en David Serra ens ha explicat el més interessant de les filmoteques,
de les sales de cinema de la demarcació,
però ara, com dèiem, insistim, fem un punt i seguit.
Canvien completament de qüestió, canvien de registre.
Ens desplacem a l'exterior amb la nostra unitat mòbil
perquè, tal com hem explicat, avui, aquesta nit,
es complirà un any de l'explosió del número 72.
Aquest edifici, la Rambla Nova, una deflagració
que va acabar amb la vida de cinc persones.
Allí, just davant de les restes de l'edifici,
s'hi troben jo, Maria Bertran i Anna Plazà.
Anna, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
On, aquí, no sé si hi ha algun recordatori
en aquests moments de la tragèdia que va tenir jo ara fa un any.
No hi ha cap recordatori, no hi ha flors,
com si que hi va haver molts mesos després d'aquesta explosió
que es va produir un 10 de novembre de l'any passat
aquí al número 72 de la Rambla Nova.
Diria que demà sí que es farà un funeral,
serà a les 6 de la tarda, a l'ermita de Llorito.
Abans no ens oblidíssim, remarquem aquest funeral.
Per a aquestes víctimes mortals, recordem-ho,
van perdre la vida en aquest sinistre
la doctora Olga Aceves, els seus tres fills,
i també un veí, José Viendicho,
al pis del qual s'hauria produït la deflagració.
La situació ara aquí a la Rambla Nova
és de normalitat, ja ens hem acostumat a veure
aquest número 72 de ruït, tal com va quedar un cop
es va retirar tota la runa, a l'espera que es reconstrueixi.
De moment sembla que no hi ha cap projecte ben bé definit
de què és el que es farà.
I ens acompanya el Daniel Frenzino,
que ell és el responsable de l'oficina de General Òptiques
que hi havia en aquest edifici
que va resultar afectat per aquesta explosió.
Ell ens acompanya per explicar-nos un any després
com recorden aquell episodi.
Daniel, bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que devia ser traumàtic,
en sec a la nit,
enterar-te que hi havia hagut una explosió
i que la botiga que teníeu ja no la teníeu.
Sí, sí, sí, realment és un fet inusual
i el record és bastant trist, és bastant dolent, sí, sí.
Ara esteu just a l'altra banda de la Rambla,
és a dir, vau llogar un altre local,
el que abans era la botiga de fotografia de Chinxilla.
Suposo que quan sortiu a la porta
encara teniu la imatge present d'on estàveu abans.
Sí, com podeu veure,
els lletreros de General Òptica
continuen a la part de façana que queda en peu.
Llavors, clar, el record és diari, sí, sí.
Suposo que la vostra intenció és tornar a aquest local,
però encara no sabeu res de què passarà amb aquest edifici.
No, realment em sembla que ningú sap res en aquest moment encara.
Nosaltres, si poguéssim tornar al nostre local,
que era el nostre local, doncs sí, evidentment hi tornaríem.
Perquè l'explosió es va obligar també a tenir bastant de temps el negoci aturat
i suposo que també devíeu tenir bastants problemes
per recuperar el material que havia quedat dintre l'establiment.
Sí, sí, sí.
Vam estar dos mesos i mig sense botiga a Tarragona.
Gràcies a la mobilitat dels senyors de CEPTA,
de la Confederació Empresarial de Tarragona,
vam tindre un despatx per poder contactar amb els clients
i poder fer una sèrie de coses.
I sí, bé, doncs vam poder...
Ens va costar treure una sèrie de coses,
més que res, informació i documentació de clients.
La vostra intenció seria tornar a aquest local sempre que poguéssiu?
Perquè dèieu que és més gran que el que teniu actualment,
que se us queda una mica petit.
La meva opinió personal,
com a director de la botiga de general òptica,
segurament potser una part a nivell sentimental
seria tornar al local que teníem, sí.
I la clientela us pregunta?
Sí, ara ha baixat, va haver un temps
que realment era cada dia, cada dia, cada dia, contínuament.
Ara realment ha baixat una mica,
ara ha baixat una mica, per sort, eh, també.
Us angoixava molt que us preguntessin.
Sí, sí, sí, l'haver d'explicar tantes vegades el mateix,
realment acaba angoixant.
Doncs, Daniela, Francino, moltes gràcies.
Esperem que havia pogut restablir la normalitat
tornant, si es torna a reconstruir aquest edifici,
tornant al local que teníeu abans
i, si no, que us vagi molt bé a la botiga que teniu ara.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Aquest és el testimoni de Daniel Francino,
que és el responsable de General Òptiques,
aquesta òptica que hi havia en aquest edifici,
el número 72 de la Rambla Nova.
Hem pogut també recollir un altre testimoni,
és el del senyor Ramon Ferrer,
ell és un dels responsables de la cafeteria Regina,
que hi ha just al costat d'aquest edifici sinistrat
i que la mateixa nit de l'explosió,
en el mateix moment en què es va produir,
encara estava oberta.
Afortunadament, no hi havia ningú a la terrassa,
perquè molta de la runa que es va desprendre de la casa
va anar a parar precisament allí
i és precisament per això també
que van tardar bastant en poder reobrir l'establiment,
perquè van haver d'arreglar totes aquestes instal·lacions.
Escoltem el seu testimoni.
Ramon Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
Com recordeu els fets ara fa justament un any,
perquè en aquell moment en què es va produir l'explosió,
la cafeteria Regina tenia obert encara.
Sí, el que passa és que jo estava a casa,
em van trucar i, bueno, va ser un caos.
Va ser un caos.
Vam veure com, bueno, jo no,
sinó els treballadors,
inclús tenim una cinta de seguretat
que es veu que com la runa cau a sobre de tota la nostra terrassa
i inclús es veu en, penso, aquell senyor alemán o estranger
que va estar molt de temps a l'hospital,
que li va caure la runa a sobre,
com passava per davant de la terrassa
al moment que caia tota la runa.
I en el moment en què se n'entereu de l'explosió,
quina va ser la vostra reacció?
Vau venir aquí corrents?
Sí, clar, nosaltres vinguem fora
i llavors en seguida vam vindre corrents
i, bueno, ens vam trobar tot el caos aquest.
L'explosió va obligar que tinguéssiu tancat
durant un mes a l'establiment,
degut al perill que hi havia d'esfondrament
de l'edifici aquí al costat.
Durant un mes vam tindre que estar tancats
per seguretat, perquè nosaltres, gràcies a Déu,
només ens va afectar el que és la terrassa.
En aquell moment no hi havia ningú, per sort.
En aquell moment, per sort, no hi havia ningú.
I ara, un any després,
ja heu pogut restablir totalment la normalitat,
vau poder arreglar tots els desperfectes
que s'havien generat.
Sí, sí, sí, vam posar la terrassa nova
i tot el que més interiorment,
vull dir, pols,
la pols que va produir
quan es van derrocar la casa,
però vull dir,
de remés.
I la gent no es pregunta,
els clients,
quan venen i veuen la casa al costat,
encara ho comenten un any després?
Sí, sí, ho comenten,
inclús, a veure,
inclús molta gent,
se'n recorda,
el regint diu,
ah, sí,
diu que està al costat de la casa
que es va derrumbar, no?
Que, bueno,
que això, pues,
a mi tampoc no m'agrada
que m'ho recordin d'aquesta manera,
perquè, clar, vull dir,
va haver-hi una família
que es va morir,
i, però, bueno,
vull dir que la gent,
per això et dic que sí,
que se'n recorda, sí.
Moltes gràcies, Ramon Ferrer.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Era el testimoni de Ramon Ferrer,
el responsable d'aquesta cafeteria,
Regina, que hi ha al costat del número 72
de la Rambla Nova,
on es va produir aquesta deflagració,
ara fa un any,
i un any després,
el cas encara continua obert
sense resoldre's.
S'havia especulat amb la possibilitat
que aquesta deflagració
hagués sigut intencionada,
que no fos un fet fortuit,
un accident,
sinó que hagués sigut intencionada.
El cas, com dèiem,
continua obert,
hi hauria un informe policial
i també d'una agència asseguradora
que indicarien que realment
aquesta acumulació de gas
no podia ser fortuïta,
sinó que s'hauria d'haver produït
alguna manipulació de les canonades.
El cas encara, però,
està en mans de la jutge,
que l'està instruint,
i precisament ara fa un parell de setmanes
ha demanat a la policia i als bombers
que aportin dades més tècniques,
més concretes,
perquè les proves que s'han aportat fins ara
no són determinants
del que podria haver passat.
De fet, l'advocat de la família,
de José Viendicho,
sempre ha defensat
que no es tractaria d'un fet intencionat,
perquè s'havia apuntat
que es pogués tractar d'un suïcidi
de José Viendicho.
Ells sempre han defensat que no,
que això hauria estat un fet fortuït
i per això han demanat
que s'incrementin les proves tècniques
per intentar demostrar aquesta tesi.
De fet, avui precisament
hem pogut parlar
amb l'advocat de la família
de José Viendicho.
No ha volgut fer declaracions públicament,
però sí que ens ha apuntat això,
que estan demanant una informació més tècnica
per intentar esclarir aquest cas.
S'ha de dir que aquest cas,
en cas que es demostrés
que hi hagués hagut una intencionalitat,
tampoc podria procedir per la via penal,
perquè l'inculpat,
José Viendicho,
hauria mort,
per tant no podia procedir
per la via penal,
però sí que tindria incidències
per la via civil,
perquè sí que a l'hora de cobrar
indemnitzacions o efectes
de les assegurances,
evidentment,
que sí que tindria un valor
saber què és exactament el que va passar.
Un any després,
aquesta és la situació
que es viu aquí
a l'entorn del número 72
de la Rambla Nova.
Moltes gràcies,
Jo, Maria Bertran,
Anna Plaza,
per aquesta comunicació,
per aquests testimonis.
Això és el que queda
un any després
d'aquesta sinistre,
d'aquesta explosió,
un cas obert,
un edifici
del qual el futur
és incert
i, sobretot,
malauradament,
el més important,
la pèrdua
de cinc vides humanes
a causa d'aquesta deflagració.
Set minuts
passant ja
de dos quarts
d'una del migdia.
Tornem a complir
en compromisos publicitaris
i tot seguit
canviem completament
de qüestió.
Parlem de diables.