Si podies, i si no, també al matí o a la tarda, cada dia també.
I amb quins mitjans tècnics treballàveu?
Doncs teníem, si no recordo malament, eren dos plats,
després una platina simple, o sigui només d'un caset,
després hi havia com una espècie de caixa on hi havia uns repartidors de micròfons,
el pot, que era on teòricament sortia l'ondina donant voltes per Tarragona,
que es quedaven normalment a la banda de la part alta,
hi ha poques feines, arribàvem al serratllo,
i tres o quatre micros més, no creguis tu que teníem massa coses.
Perquè estàveu a la planta superior, no?
Exacte, del mercat.
Del mercat.
Que era la banda de l'assistència social, on hi havia les senyores que cosien,
altres senyores que feien teatre,
i era molt lògic que algun dia feien un programa de ràdio,
en el qual acabaves de dir, hola, molt bona tarda, escoltem la primera cançó,
i a la segona cançó ja potser no la podies presentar,
perquè t'havien entrat tots els nens que estaven allà al costat,
i ja havies de tancar micròfons, i aquí ja no podies sortir res més,
fins que no acabaves de sortir-los i treure'ls fora,
llavors en aquell moment podies continuar tranquil·lament a fer el programa.
D'això fa només 20 anys?
Un mes, un mes.
Però sembla com si estiguessin parlant d'una altra...
A més m'ha fet gràcia perquè he llegit el conte,
o et recomano especialment,
hi ha trossos, hi ha petits espais que et fa una rialla,
sobretot la gent que ho ha viscut la ràdio i que ho ha vist de prop,
com una cavalcada de Reis,
que vam haver d'anar de cabina en cabina,
fent la retransmissió en directe d'aquella cavalcada,
per dir alguna cosa.
I posant monedes.
Nosaltres mateixos, jo ja estava al control
i m'anaven arribant les trucades,
i tu on estàs?
Doncs jo estic a la Rambla,
i jo estic ja a la Rambla Vella,
i hem arribat a la plaça de la Font,
i anàvem fent el recorregut d'aquella cavalcada
a base de monedes i anar...
Quanta gent haurà passat per la ràdio?
És impossible de calcular?
Ui, sí.
Sí, perquè hi havia moltíssims col·laboradors,
i gent que va haver fixat durant algun temps al matí,
també a la tarda,
però sobretot de cara a la tarda i nit,
hi havia molta gent que va entrar i sortir,
perquè, clar, es feia una hora,
o es feien dues hores,
jo què et deia abans.
I clar, hi ha gent que moltes vegades fins i tot
es portava els seus col·laboradors,
es portaven els seus propis col·laboradors.
Quan qual cosa saps que hi havia dues persones
al capdavant del programa,
però després hi havia cinc més que s'hi afegien.
Quan qual cosa no se sap quanta gent ha arribat a passar per allà.
L'emissora ha tingut diferents seus,
plaça del Fòrum, Carre a la Nau,
després la Rambla,
ara l'Avinguda Roma.
Què és el que més ha canviat, creus tu,
en 20 anys de ràdio?
La part tècnica, la part tecnològica?
Sí, sí, la part tecnològica seguríssim.
A més, és el mateix,
tenir la unitat mòbil que va d'un costat a l'altre
i pots retransmetre el que vulguis en qualsevol lloc,
que anar a passar de monedes.
I després una altra cosa,
clar, també ara està més assentat, o almenys.
Saps qui hi ha al capdavant de cada programa,
saps qui hi ha de tècnic,
saps a qui dirigir-te,
cosa que abans,
el programa de 5 a 6, què es fa?
Ai, doncs no me'n recordo.
I de 6 a 7, ho sé, vine,
i a veure què te trobes.
I a vegades hi havia una cosa que era molt divertida,
perquè fins que no es va regularitzar d'alguna manera,
a la millor de 4 a 5 hi havia un programa de música clàssica,
de 5 a 6 un programa de música discoteca,
i de 6 a 7 hi havia un programa de música heavy,
a la qual cosa la varietat estava servida,
això és dir,
però clar, estava una mica discutida pels termes.
No hi havia gaire coherència musical,
com a mínim.
Diguem que no,
clarament parlant.
Què valoraries més d'aquests 20 anys de ràdio?
Què creus que és el més important?
A nivell personal, eh?
A nivell personal?
Què destacaries des dels inicis a ara?
A veure, jo personalment me'n quedo amb l'amistat,
amb tota la gent que ha anat passant,
i que encara que passin,
jo crec que en més de 20 anys,
encara continuarem ser amics,
que han compartit l'experiència d'estar a la ràdio,
que potser no et veus fins d'aquí a 5 o 4 o 6 anys,
però que encara estàs,
i que continues recordant aquells moments que has viscut a l'emissora.
Quantes hores de ràdio hauràs fet?
No t'ho podria dir.
No t'ho podria dir.
No ho sé, no ho sé.
En fi, la Sílvia García, com dèiem,
és una de les companyes que està a la ràdio,
que estava als seus inicis,
una de les moltíssimes persones que ha col·laborat
i ha treballat en aquests 20 anys de ràdio,
de ràdio feta aquí a Tarragona.
Som a Mortorell, s'acaba l'aniversari,
la valoració per acabar,
podríem dir que és l'hora dels adeus,
no marxem, evidentment,
però sí que s'acaba l'any de l'aniversari,
queda molt futur per davant.
Ricard, com sempre estàs molt adequat.
Bé, jo crec que la valoració de l'aniversari
ha sigut molt bona, no?,
perquè a més a més, abans ho deia,
ha sigut molt variat,
em perdonareu que és que estic una mica encostipada,
ha sigut molt variat,
des del que va ser el sopar de reconeixement
hasta el que va ser allò que diem,
aprofitar amb els canvis de sintonies,
els canvis de temes dels diferents programes,
la sintonia dels 20 anys de Tarragona Ràdio,
que ara ja la trobarem quasi en falta,
l'any que ve haurem de fer 21 anys,
perquè ja ens hem acostumat amb ella, no?
Després, el que dèiem,
l'exposició inaugurant aquesta casa,
per altra part,
el comunica aquest any
amb una gran participació,
també el llibre en sintonia,
precisament amb aquelles 8 històries de la ràdio,
i ara amb el cas de la petita història de Tarragona Ràdio.
Jo crec que ha sigut molt variat,
ha sigut realment un any de celebració absolutament complet,
que hem anat cobrint totes les bandes d'edat,
totes les bandes d'interessos,
i tot el que seria realment el recordar,
aquest protagonisme que Tarragona Ràdio ha tingut a la ciutat de Tarragona
durant aquests 20 anys,
perquè, en definitiva, sense posar ni crear cap tipus de competència
en qualsevol altra emissora,
però ha sigut una miqueta el pols de la ciutat,
precisament el pols de la ciutat
a través d'una emissora municipal,
que jo crec que, a més a més,
si d'alguna cosa pot fer gala al llarg de totes les èpoques,
ha sigut precisament de la seva,
jo diria que, no sé, transparència,
també de la seva igualtat a l'hora de tractar les notícies,
i els diferents representants polítics de les diferents tendències,
hagi estat qui hagi estat de president
o hagi estat qui hagi estat el Consell.
Per tant, en definitiva,
jo faria una valoració molt, molt positiva,
però, clar, penseu que jo soc molt poc objectiva,
perquè soc la presidenta.
O sigui que, ja ho sabeu,
la Madre Superiora sempre al Convent va bé.
Per tant, i allò de la despedida, ja en parlarem.
Molt bé.
Com que aquest és un programa de ràdio
i aquesta és la presentació d'un llibre sobre la ràdio,
volem afegir-hi a aquest programa especial
un document sonor, un resum de tres minuts,
que justament poden testimoniar moltíssimes de les coses
que han passat en aquesta ciutat en aquestes dues dècades,
de les que es parla en el llibre
i que han estat presents en l'aniversari
i en l'exposició de Casa Canals,
que ha estat aquí durant cinc mesos.
Coses que va recollir els micròfons de la ràdio,
de Ràdio Fórum Primer i després de Tarragona Ràdio,
com aquell atemptat d'ETA en patrol,
el polígon petroquímic de l'any 87,
o el canvi d'alcaldia a l'agost del 1989,
o quan retransmetíem el primer castell de nou
d'una colla tarragonina, de la colla jove, l'any 93,
o quan la ciutat patia les inundacions de la part baixa
pel desbordament del riu Francolí l'any 94,
o quan la declaració de patrimoni mundial l'any 2000 a Austràlia,
o quan fa pocs mesos el Nàstic,
el principal club de la ciutat de futbol,
el Nàstic de Tarragona pujava a primera divisió.
Són segurament tres minuts que escoltem ara
en aquest programa especial.
...per la carretera nacional de València,
al redor dels barris,
i bé, simplement s'elimita a controlar la carretera
perquè no hi hagi tràfic,
i de moment no hem donat ordre d'evacuació ni res,
perquè sempre sé que només és un incident local
i que no es trasmetarà a les altres indústries del polígon.
Ens hem traslladat des del mateix pantanal de la César,
si no m'equivoco, fins aquí mateix de la ràdio en cotxe,
i hem estat comprobats la situació que està a la gent.
N'hi ha molta gent que suposo que ens està seguint a través de la ràdio
i no sap ben bé el que ha passat.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
jo ho sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra exposió
i exposions més petits en la zona pretocrímica de Tarragona.
De totes formes, la gent convindria que es tranquil·lés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant
cap a la zona de la plaça Imperial Tàrrec
o el govern civil està de ple de gom a gom.
Prometo, per la meva consciència i honor,
complir fidelment les obligacions del càrrec d'alcalde
amb lealtat al rei
i guardar i fer guardar la Constitució
com a norma fonamental de l'Estat
i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Una volta prestat a la promesa del càrrec,
l'il·lustríssim senyor Joan Miquel Nadal Imalé,
que era proclamat oficialment
senyor alcalde de la ciutat de Tarragona
i a partir d'aquest moment presta a desenvolupar
la seva totalitat de les funcions
i se li entrega el bastó de mando corresponent.
Aquest castell es pot fer, va molt bé,
la Canària és dalt, aguanteu fort, aguanteu fort,
el castell a punt de fer, la Canària és dalt,
la Canària és dalt, i el castell 4 de 9 carregats,
4 de 9 carregats, 4 de 9 carregats,
el recolle joves dels piquets de Tarragona,
el poden descarregar, el poden descarregar,
venguin oix, el podeu descarregar,
aquest poeta de 9 no s'ha pogut descarregar,
però s'ha fet, escoltin, escoltin el 4 de 9.
La veritat és que no sé què he dit,
perquè aquí baix al Serrallo pràcticament no hi ha ningú,
i ha marxat tothom, pot haver quedat alguna persona,
però ha marxat tothom d'aquí baix al Serrallo.
Llavors ens quedem només uns quants.
Jo, amb la gent que he parlat, amb la gent gran,
tothom que passa pel carrer diu això és com el temps de la guerra,
perquè, esclar, com que hi ha troncs pel mig del carrer,
cotxes atrevessats,
bueno, vull dir, això és una cosa d'entesca, de veritat.
Estar aquí baix i veure el fang i l'herba i els troncs
pels carrers, els contenedors de la brossa i tot això,
bueno, vull dir, és una cosa de veritat d'entesca.
Tarragona ja és patrimoni de la humanitat.
Avui, dijous, a les 12.38 minuts,
hora local d'aquí de Kers,
a les 12.38 minuts al migdia d'hora d'aquí d'Austràlia,
Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat
i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial.
Atenció, Bellbogades, que la posarà ara mateix.
Està plorant el tècnic del Nàstic.
Està plorant, Lluís César.
Atenció, Bellbogades, que la posarà.
Ja som de primera.
Això és la història del Nàstic.
El 3 de juny del 2006,
el llançament, els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras, que dóna el servei de portaria.
La banqueta dreta.
Final, final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera.
Ja som a primera.
59 anys després, celebrem un ascens.
Ja està.
Els Panadés, els Juanete, els Camilo Roig,
ja tenen anells.
El Nàstic és de primera.
Tarragona és de primera aquí.
Som de primera, per si algú no ho sabia.
en fi, és una mostra de les coses
que han passat en aquests 20 anys
a la ciutat d'una petita mostra.
Fina.
Jo volia dir dues coses molt cortetes.
La primera, que el llibre,
i no ho he dit abans, però penso que és molt important,
he ressaltat d'alguna manera
tots els programes mítics que han hagut molts
en aquests 20 anys.
Penso que val la pena recordar-los,
com música a la bass, va callar la llauna,
va callar amb remull, la frontera,
música a la carta, ping-pong-rock,
fent bàsquet, les bruixes de Salem,
el gripà amb el blau, dones d'auí,
palant canyes, un tres i fora,
Tarragona esportiva i toc de castell.
Una mostra, però segur que n'hi ha hagut molts més.
I afegir, parlant de dones d'auí,
que us he dit que anem fent moltes coses,
convidar-vos a tots,
i quan baixeu us ho donaran,
el dimecres vinent,
el dia 20 de desembre,
a dos quarts de nou,
igual com avui,
i aquí, al mateix lloc,
tindrem una conferència de Nadal
que porta per títol
El pessebre, història i simbolisme
a través de les obres artístiques,
a càrrec de la Marta Serrano Coll,
que és professora d'art de la universitat,
que esteu tots convidats,
perquè penso que les dones d'auí,
d'aquesta manera,
també posem el nostre granet de sorra
a aquesta celebració,
que no tot són decoracions i arbres i Papà Noel,
sinó que hi ha alguna cosa més
que és el que és important,
que no se'ns oblidi.
I acabo amb un tros del llibre,
un trosset,
perquè, malgrat tot,
el que jo he volgut deixar constància
amb aquest text,
és que Tarragona Ràdio,
principalment,
és una ràdio de servei públic.
Penso que això és importantíssim.
Llavors, llegeixo jo,
un trosset molt petit,
que deu 20 anys,
ni són molts ni són pocs,
però han estat els suficients
per dur a terme una aventura
d'allò més engrescadora
i per fer realitat
tot l'entusiasme
i totes les il·lusions
dels seus inicis.
Tarragona Ràdio
s'ha convertit en la ràdio de la ciutat,
en la ràdio de referència,
i així ho entenen els tarragonins
que confien cada vegada més.
Doncs, felicitats, Tarragona Ràdio,
i que compleix moltíssim més.
Doncs amb aquestes paraules
ens quedem.
Fina Costa,
autora dels textos
de la petita història
de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies
i felicitats també.
Sílvia García,
ens retrobem demà
a la feina,
com sempre.
Moltes gràcies.
Maria Mercè Martorell,
presidenta de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació,
ens retrobem també demà.
També ens retrobem demà.
No és l'hora dels adeus.
Encara.
Encara.
Així acabem aquest programa especial
de presentació
de la petita història
de Tarragona Ràdio.
Hem complert 20 anys
per molts anys.
Gràcies per acompanyar-nos
aquí a Casa Canals.
Gràcies per seguir-nos
cada dia o de tant en tant
a través de les zones
de la ràdio,
ara també a través d'internet.
Sapigueu que quan aneu
a qualsevol lloc del món
us podeu connectar
a través d'internet,
tarragonaradio.com
i escoltareu
la ràdio de la ciutat
en directe,
allà on sigueu.
Moltes gràcies
i per molts anys.
Adéu-siau, bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.