Blu sky smiling at me, nothing but blue skies do I see.
Blue birds singing a song, nothing but blue birds all day long.
Aquí seguim amb tots vostès, tal com els dèiem,
la intenció és dedicar els darrers minuts d'avui del matí de Tarragona Ràdio
al Festival de Dixiland, dic dels d'avui perquè a partir de demà
dedicarem diàriament una part important del nostre programa
a parlar-ne a taules rodones, connexions en directe amb el carrer,
converses amb els artistes, ja siguin plàstics,
que també tenen la seva presència al Festival de Dixiland,
o artistes, músics i cantants que també hi prenen part.
El que canta ara, òbviament, ni en una sessió d'espiritisme,
podríem parlar-ne, però hi ha orquestres, intérprets
i fins i tot croners contemporanis que van agafar el relleu
i que ens recorden aquesta magnífica veu de Fran Sinatra.
Saludem-li que sigui formalment, Jordi Bertran, un altre cop.
Hola, Jordi.
Hola.
Ara, en qualitat de programador del Festival de Dixiland,
esperàvem a aquesta hora del migdia també el tinent d'alcalde de Cultura,
Albert Ballbé.
No li és possible estar entre nosaltres, això sí, ens ho ha comunicat
oportunament una cita de darrera hora professional,
no ha fet possible que ens acompanyi, però sí que amb el Jordi Bertran
tenim l'oportunitat de parlar d'alguns aspectes més tècnics del festival
i, en tot cas, si mirem l'activitat per avui prevista,
hem de parlar de la capital del Baix Camp,
perquè en guany hi ha un conveni amb l'Ajuntament de Reus
que permet als reusencs que gaudeixin també d'un tastet del Festival de Dixiland
i nosaltres també tindrem la correspondència amb el trapeci
que se celebra el mes de maig, no?
Exacte.
Bé, amb la línia de col·laboració que l'Albert Ballbé,
com a atinent d'alcalde de Cultura i el Xavier Filella de Reus,
com a atinent d'alcalde de Reus,
el que s'ha buscat és unes cooperacions
que es tinguin diferents moments de l'any, no?
A banda d'alguna publicitat conjunta que es farà,
aquesta primera col·laboració entre dos festivals
que són bastant representatius de les dues ciutats,
sobretot perquè són festivals característics i singulars
dins del mapa de festivals,
no trobem molts festivals de circ a l'Estat,
ni molts festivals de Dixiland tampoc a l'Estat,
amb la qual cosa això ens dona un punt de connexió, no?
I aquí hi haurà, doncs, això, un petit tastet,
perquè bàsicament el que nosaltres farem
és traslladar un de les elements emblemàtics
del Festival de Tarragona,
que és l'anària de cavalls de Cerveça Sambar,
que ja fa uns quants anys que ens acompanya
amb aquest magnífic tiro de cavalls de Rassa Shire,
que normalment fa molt d'impacte.
Són impressionants, eh, aquests cavalls.
I a més tenen un bon rotllo amb la canalla impressionant
i això ens aniran avui a la tarda a quasi set
a visitar les places del Mercadal
i la plaça Prim de Reus, a més del Tom de Ravals.
Amb una banda, esclar.
Amb la cooperativa Ràquia,
que és una cooperativa musical,
podríem dir, formada per artistes de la ciutat
i per artistes búlgars.
I això també és una mica la síntesi del festival,
aquesta cooperació entre músics locals
i músics internacionals.
La Nàrria anirà tal qual
o es traslladarà amb algun vehicle motor?
No, la Nàrria...
Si han d'anar a pinxinuixar, no?
No, la Nàrria ve des de Saragossa
perquè les quadres d'aquesta Nàrria
estan a Saragossa
i ve de Saragossa a Reus
i avui al vespre es traslladarà de Reus a Tarragona.
I després tindrem la torna al mes de maig,
com deies tu, al Festival Trapezi,
perquè una de les figures emblemàtiques del trapezi
és l'elefantet del trapezi,
que és de cartó pedra.
No s'espantin.
No tornem a les èpoques
en què venien els elefants aquells del Circo Americano
a portar el Dalí,
que mai van arribar.
Va ser el Dalí el que...
Mai van arribar els elefants del Circo Americano
a portar el Dalí.
Al final també va venir amb un elefant d'aquells.
Vindran els elefants del Ríos al Tassar
de la Cavalgata de Reus de Cartó Pedra, també.
Aquest és més modern,
més contemporani, aquest elefantet del trapezi.
Sí, però té molt d'encant
i vindran el seu...
normal seria que vinguéssim
amb els seus animadors o cuidadors,
que també en té.
Molt bé, doncs esperarem
que vingui aquesta representació del trapezi.
Mentrestant gaudirem del nostre festival de Dixi.
Diem nostre,
perquè és una mica de tots aquest festival,
perquè és un festival que sense el públic,
a les sales, als locals, al teatre o als carrers
no tindria sentit.
Sí, és un festival que,
a diferència d'altres moments de l'any
en què s'ha d'anar a buscar grans espais,
perquè estem amb el bon temps,
estem xafant els carrers,
aquí també xafarem els carrers,
però hi ha una mica aquesta sensació
de frec a frec, jo diria,
en diferents espais,
des dels locals de les fundacions,
la Caixa o la Caixa de Tarragona,
fins als cafès,
als restaurants, als hotels,
als bars,
tot això permet un contacte molt directe
amb les bandes, amb els músics,
que és una mica el...
En el fons és la definició original
del jazz i del dixiland,
és a dir, el jazz i el dixiland
no neixen amb macro-arenes
o macro-teatres,
sinó que neixen amb petits espais
que avui en dia podríem definir
que són espais fins a un màxim
de 500 persones per espai.
En general, aquesta ciutat
és molt entusiasta amb aquest festival.
A banda de les actuacions concretes,
parlaves de locals i d'espais,
però aquesta presència constant al carrer,
sobretot en la recta final
i que ara al cap de setmana
és extraordinària.
Divendres a la tarda
que a la plaça Corsini
hi ha una gran concentració
de persones que compren,
canalla, que juguen.
Et trobes, et sorprenen,
et persegueixen pràcticament els músics
i és una persecució magnífica
i exquisita, no?
Que et persegueixin amb els instruments
i que hi hagi aquesta banda sonora
constantment a la ciutat.
Sí, el que s'ha buscat, crec,
des de sempre,
i jo crec que això ho hem anat
encaixant any rere any,
és que tu puguis gaudir del festival
sense tenir...
Cap esforç.
Això d'entrada, no?
Bé, esforç.
Jo crec que...
És a dir, que no t'hagis ni que desplaçar.
Bé, jo crec que és important,
és a dir, que també puguis,
amb el teu trajecte diari,
amb el teu espai de treball diari,
puguis gaudir d'aquest trencament, no?
És a dir, que, a més a més,
normalment el Dixielan
sempre va acompanyat de l'arribada
més o menys notable del bon temps, no?
I això també ajuda, no?
Per tant, jo crec que és bo
que el Dixielan es pugui veure
al matí, a la tarda, a la nit,
a la matinada...
És a dir, jo crec que és la gran diferència
d'altres moments de l'any,
en què, doncs, sembla que els espectacles
es reservin només en una franja,
podríem dir, entre cometes, nocturna, no?
Que, evidentment, s'ha de cuidar,
s'ha de potenciar,
però aquí també tenim altres moments
de tastar això, no?
I, sobretot, el que això implica,
és a dir, la participació
de totes les franges generacionals.
És aquí, en aquest festival,
doncs, al migdia pots arribar a casa
i algú pot explicar, doncs,
que ha vist, doncs,
els seus nens, doncs,
han vist un concert, doncs,
al matí, perquè la veia Dixielan
no només actua a la nit pels pares,
sinó que també actuarà, doncs,
per als nens, no?
I aquestes coses, doncs, bueno,
jo crec que tenen la seva gràcia, no?
Hi ha cites ineludibles
que formen part ja estructural del festival.
Ara parlaves dels nens,
el jazz a les escoles,
aquestes sessions,
aquesta introducció al món del jazz
amb una banda que també és una mica nostra,
com és la vella Dixielan,
però si parlem de novetats,
i abans esmentàvem aquesta col·laboració
amb la ciutat de Reus,
també hi ha una relació,
una col·laboració
amb la ciutat portuguesa de Cantanede, no?
Sí, bé, això hauria pogut explicar millor
l'Albert Baibé perquè va ser ell el que els va rebre
fa 3 o 4 anys
quan els de Cantanede van vindre aquí a Tarragona
a, bueno, una cosa que ens agradaria a tots, suposo,
anar a veure com se munta un festival en un altre lloc, no?
Es va desplaçar un equip professional de Cantanede
per veure el festival de Dixielan de Tarragona, no?
Ells aquell any estaven treballant per presentar la idea
i, de fet, aquesta idea va fructificar
i una mica el festival de Cantanede
està inspirat amb el de Tarragona,
però realment no va ser l'Ajuntament
qui va tancar, no van ser els dos ajuntaments
qui van tancar l'acord, sinó que crec que és el més interessant,
l'acord el van tancar una banda de Tarragona
i una banda de Cantanede.
Això és el més important, és a dir, perquè, en definitiva,
les institucions, doncs, evidentment,
fan el paper que els toca,
però jo crec que també és important
que aquest festival no perdi aquesta filosofia
de contacte humà, no?
La Pixi-Dixi-Van,
jo diria la primera
que es forma al voltant del Dixielan
en aquestes comarques,
contacte amb la Dixi-Gang,
que és la banda,
una de les bandes per excel·lència
del Dixi a Portugal.
I, bé, això permet que el Dixi-Gang
vingui aquí,
estigui els tres dies amb nosaltres,
i la banda, doncs,
Tarragona es desplaci a la primavera,
crec que és al Cantanede,
actuant al festival.
Encara s'estreta més la col·laboració,
si era possible,
amb la revista Jazz,
que en aquesta edició,
a més a més,
edita un disc amb música
amb temes de formacions
que actuen al festival.
Sí, això és un...
Bé, jo crec que és un regal,
gairebé,
que ens ha fet la revista Jazz.
La revista Jazz
és l'única revista especialitzada
de jazz que hi ha a Catalunya
que surtia en català, castellà
i en anglès en el mateix format.
Hi ha alguna altra revista Jazz,
però aquesta parteix
d'aquesta visió, doncs,
trilingüe,
del jazz que es fa aquí.
amb connexions amb internacionals
i aquest cada tres mesos
on surt la revista
doncs s'inclou un CD, no?
L'any passat,
en aquestes alçades,
el CD que va incloure
va ser el Festival de Jazz de Terrassa.
Enguany hem tingut sort,
la sort de ser nosaltres els seleccionats,
cosa que suposo que prova
l'interès dels noms
que hi ha en la programació artística
del festival
i jo crec que això
és un bon regal
pel festival i per la ciutat, no?
A més,
és molt simbòlic
perquè la revista
es ven a 6 euros
CD inclòs, no?
I a més a més,
enguany,
nosaltres el que sí que hem volgut
és acollir una mica
la iniciativa aquesta
de promoure
aquest petit record, no?
del festival,
que no hi ha totes les bandes
però hi ha 25,
aquí em sembla que hi ha
una catorzena de bandes,
però en el mateix
instant
on podrem trobar aquesta revista,
que és davant del Teatre Metropol,
es podrà també trobar
diferents CDs
de les bandes participants
en el festival
i també d'altres bandes
relacionades amb el món
del Dixielan
i em sembla també
del jazz en general.
I en exposicions
en parlarem
amb els artistes
en els propers dies
tenim ja
doncs
diguem-ne
concertades
diferents entrevistes,
tindrem taules rodones
amb algunes de les persones
que
d'alguns locals
de la ciutat de Tarragona
que no només pel festival
sinó que habitualment
programen jazz
en directe
amb alguns músics,
avui doncs
amb el Jordi Bertran
era fer una presa
de contacte
amb el que és
una mica l'esquema
del festival.
Noms
de moltíssimes bandes
que venen de fora
un vaixell
que és un gran misteri
encara.
Bé,
hem vist alguna fotografia
però vaja
amb allò de fer-se
cada any
hi ha d'haver
una petita
o algunes petites sorpreses
i una de les sorpreses
igual que un any
van ser els camions
de la Mercedes
antics dels anys 20
em sembla que eren
o els anys 30
doncs en guany
és aquest vaixell
carrossat
amb rodes
amb rodes
que passejarà també
igual que ho fa
la Nàrria de Cavalls
pel centre de la ciutat
i esperem
que també
es pugui
ser un dels atractius
adicionals
del festival.
De fet,
és un vaixell
que està a disposició
no només
de
podríem dir
de la banda titular
que és la banda francesa
de la companyia
Dixi Blobant
sinó
també
de
suposo
per molta gent
que es farà fotos
i d'altres bandes
que puguin pujar-hi.
moltíssims locals
de la ciutat
en els quals
es podrà sentir jazz
al carrer
i en guany
s'han programat
dues actuacions
indoor
que diria aquell
és a dir
al Teatre Metropol
d'una banda
aquell concert
que ja és tradicional
que ens remet
a les grans orquestres
les Big Bands
que és un dels eixos
fonamentals
del festival d'en guany
amb la Vox Millennium
Millennium Vox Orquestra
la Big Band Millennium
és una Big Band italiana
de Florència
que vindrà
amb dos cantants
un masculí i una femenina
i que bàsicament
se centrarà
en el repertori
de Sinatra
això ha sigut una mica
s'han donat
diverses circumstàncies
en guany
es complirien
90 anys
d'enlaixement
de Sinatra
i es van preparar
en diferents llocs d'Europa
una sèrie d'esdeveniments
a nosaltres
ens van arribar
a diferents propostes
de Suècia
d'Itàlia
al final vam optar
per la italiana
bàsicament
perquè va ser
una proposta
qualitat
relativament molt alt
d'un nivell molt alt
però a més a més
que es va vincular
doncs
amb una acció
de suport
doncs
a malalties
doncs
poc investigades
i poc treballades
i bueno
va ser
el primer bòlu
va ser molt
diguéssim
en caràcter benèfic
a més a més
hi van participar
també altres cantants
convidats
aquí en vindran dos
llavors bueno
ens va agradar
aquesta idea
aquest esperit
i per tant
gràcies a que aquesta
banda té connexions
doncs també
coneixia el festival
i bueno
em semblava que era
podria ser interessant
és on
també
s'ha de dir
que mai
el festival
havia tingut
res dedicat
al Sinatra
quan curiosament
és una de les veus
més importants
Duke Ellington
Glenn Miller
però Sinatra no
i en canvi
Sinatra va ser
un dels cantants
per exemple
tu has dit
la Duke Ellington
la Duke Ellington Orquestra
o la Count Baixi Orquestra
per exemple
a més d'altres
com la Tom Dorsey
per exemple
que és una altra banda
menys coneguda
però
aquests dies
llegien algun mitjà
de comunicació
precisament
que algú feia la crítica
o se li preguntava
al director
de la banda
escolti
però això
el Sinatra
és un cantant de jazz
i és un dels millors
cantants
no únicament de jazz
sinó de música
però a més a més
si volen comprovar-ho
vagin i escoltin
els CDs
que va gravar
amb la Convèix
amb la Duke Ellington
i veuran
què és la veu
del Sinatra
ja pràcticament
al final
perquè estem
exaurint el temps
hi ha una actuació estelar
que és la de Santiago Ocerón
que Déu-n'hi-do
l'expectació
que ha aixecat
jo el dia
que vaig sentir
com l'anunciaves tu
al matí
a Tarragona Ràdio
vaig dir
bueno
a la Yolanda
li ha agradat
perquè realment
bé
té una certa gràcia
crec que
és una figura important
dins de la història
del pop més recent
i que
farà
i que ha fet repertoris
s'ha mogut
en molts àmbits
de la música
i també la música
de jazz
és una música majúscula
exacte
començant amb tres peces
d'introducció genèrica
sense veu
i llavors entra
amb el repertori
clàssic
de Ràdio Futura
jo crec que
el canto del gallo
en versió big band
ens pot agradar tot
pot ser una cosa
extraordinària
en fi
que tenim pel davant
uns dies
que no pararem
està claríssim
acabem el matí
de Tarragona Ràdio
d'avui
amb la vella
Dixiland
no podia ser
d'una altra manera
una de les bandes
que des del primer dia
també s'ha mantingut
per diferents motius
molt vinculada
al festival
de Dixiland
de Tarragona
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
avui per dedicar-nos
bona part
del teu temps
i ens retrobem
la propera setmana
al festival
i no es perdin
la foto de la Yolanda
dalt del barco
sobretot
amb la gorra de marinero
gràcies Jordi
adeu-siau
moltíssimes gràcies
a vostès
per acompanyar-nos
d'aquí dos minuts
arriben les notícies
ens retrobem
demà dimecres
al punt
de les set del matí
adeu-siau