Jordi Carbonell, membre casteller dels castellers de Vilafranca
i president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Quins acords va emprendre la coordinadora en l'assemblea celebrada aquest passat dissabte, res?
Com totes les assemblees ordinàries que celebrem la coordinadora,
es passa tot l'informe anual,
però aquest any suposo que sobressurten bàsicament dos grans acords,
grans en el sentit de diferents i suposo de mediàtics,
per d'alguna manera, sobretot el primer que parlarem.
El primer, es tracta que s'ha aprovat l'estudi d'utilització d'un cas
com a protecció dels aixecadors de l'enxanetes del món casteller
i l'altre estaria vinculat a la tramitació,
però d'alguna manera l'acceptació a tramit de veure com les colles universitàries
també formen part o formen a passar a ser membres de la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya.
A grans trets les grans notícies, diguéssim, que teníem per aquí.
Sí, et sembla, Jordi, et centrem-nos en el casc,
per aquest component innegable de mediàtic,
ho has qualificat en qualsevol cas de tema que interessa molta gent,
no només la gent que està especialment relacionada amb el món casteller.
S'ha aprovat intentar fer un estudi.
En què consistirà aquest estudi, Jordi?
A veure, d'entrada el que va quedar ben clar amb tota l'explicació
que va fer el doctor Jaume Rosset,
que és qui porta el tema científic per entendre'ns de l'estudi del casc,
és que no ens ha vist una certa necessitat.
D'alguna manera el punt més vulnerable en els accidents castellers
són el crani dels aixecos de l'encenetes, no?
I a partir d'aquí, doncs, m'hem de fer alguna cosa.
Això apareix a partir d'un estudi, també realitzat a nivell científic,
que no hi ha les conclusions finals exactes que estaran a partir de més o menys el juliol d'aquest any,
però que ja hi ha totes les dades i una primera aproximació ens indica això.
És a dir, estem parlant sempre de no parlem de dades estimatives o ens sembla que,
sinó que estem parlant de dades estadístiques i estem parlant...
Allò que hi ha un treball al darrere.
Exacte, i no un treball qualsevol, sinó un treball universitari,
a nivell universitari per entendre'ns, perquè es vegi una mica la magnitud de tot això.
Una vegada vist això, doncs, s'ha anat a una empresa,
l'única empresa que treballa en casc a Europa, que està, en aquest cas, a Llec la Múrcia,
i que, doncs, una mica ens ha facilitat el fer aquest casc,
un casc que s'adapti a el que és la pràctica castellera i la pràctica de l'aixecador i l'enxaneta.
O sigui, ara mateix tenim un prototip de casc, per entendre's.
Ara tenim un prototip de casc que serveix per fer castell,
serveix per protegir l'aixecador i l'enxaneta.
Com és aquest cas, físicament? Algú l'ha relacionat una mica,
perquè ens féssim una idea, el casc que es fa servir a la gent que fa hípica,
però sense la visera.
Sí, donaria la idea que és això, no?
Un casc tot de vellut, negre, perquè el prototip és negre, com molts senyits.
El casc, el que té, i per record d'això, és que no té una carcassa externa.
Diguem-ne que tot el que veiem és el plàstic, el pluripòlio,
que té, ens sembla, casc, que s'injecta.
És tot això que envolta el cap.
És un casc que, per descomptat, no és rígid.
No, bueno, és rígid.
Si tu toques, té una certa rigidesa.
A veure, és que això és molt relatiu, no?
Suposo que és entendre-hi, i els que no hi entenem,
em sembla que sí que pot ser rígid, però no és rígid.
A veure, per entendre's aquest casc,
quan cau i pica damunt,
anem a suposar una caiguda d'un castell,
i hi ha un lancheret o aixecador, cau damunt de la pinya,
la persona que està fent pinya,
doncs la sensació de cop la té,
quan li toca el casc en contra del crani del criu,
és més baixa.
Això és el cap i el fisc més important.
El més important és protegir la canalla.
Perquè si hi ha hagut accidents de crani,
diguéssim, per mai on hi ha hagut,
sí que n'hi ha hagut,
però no pel crani, accidents de pinya, val?
És a dir, per entendre's, no?
I llavors, aquest prototip ja el tenim,
aquest prototip, com tot estudi, s'ha d'aprovar.
I s'ha d'aprovar fent castells, no falla.
I llavors, per fer aquesta experimentació,
doncs, Jorano s'ha demanat
que hi hagi unes colles
que durant tota la temporada
portin casc.
és a dir, que xocadó i enxaneta
de qualsevol prova,
de qualsevol castell que facin,
han de portar el casc.
I unes colles que no el portin.
Unes colles que simplement...
Evidentment, aquests que portin casc
han d'anotar
tots els castells que es fan.
I les colles que no portin casc,
doncs, igual, evidentment, per comparar.
Això serà durant aquesta pròxima temporada.
Durant tota aquesta temporada de 2006,
hi haurà un seguit de colles,
per entendre's,
els seus acotxadors i enxaneta,
perquè seran els dos més menuts.
Qui porten aquest casc
s'analitzaran els resultats
i també s'analitzaran els resultats
d'unes colles
que no portaran casc,
però també es comptabilitzaran.
Sempre i quan, evidentment,
durant aquesta temporada
hi hagi preusades.
Pot passar que...
A veure, ja hi firmaríem ara,
tots plegants,
que no hi haguessin dades.
Perquè si hi haguessin dades,
si no hi haguessin dades,
vol dir que ningú s'ha fet mal
i ningú ha crigut
i no s'ha fet saber el casc.
M'explico?
Pot passar.
I estaria molt bé que passés.
Doncs, a veure,
això ho dic,
no d'allècdota,
inclús de cosa que ens agradaria
que passés en tots,
tots els que formem part
de Montcasteller,
sinó que s'hauria de allargar
un altre any
per tal que les dades
que obtinguessin
fossin, doncs,
les adequades
per poder...
Tenen de verificar
l'autorització del casc o no.
L'any passat, Jordi,
els castellers de Sants
van decidir
que la seva canalla
portés casc,
un casc diferent,
semblant al que s'utilitza
per protegir-se
en el taekwondo,
i quan va sortir la notícia
es va difondre
com l'espuma
en els mitjans de comunicació
i, fins i tot,
es va crear certa polèmica.
Com valores, Jordi,
i ara, en aquest càrrec
de president de la Coordinadora,
tot l'enrenou
que es va generar
l'any passat
al voltant del casc
o no casc
al Montcasteller?
A veure,
d'entrada,
jo sóc dels que penso
que al Montcasteller
hi haurà temes
que els hem de portar
tots alhora, no?
I, d'alguna manera,
els castellers de Sants
van tirar per lliure,
això d'entrada.
Evidentment,
jo com a membre
dels castells de Vilafranca,
doncs,
l'utilització
o la conveniència
en el cas,
doncs,
d'entrada,
i tinc...
A veure,
l'utilització final
del cas,
doncs,
d'entrada,
me la vaig amb un cert
accepticisme.
D'entrada,
evidentment,
el que no vegin
cap tipus d'accepticisme
és fer qualsevol tipus
d'estudi.
Al contrari,
hem de poder preveure
qualsevol cosa
que ens pugui anar bé
i, si aquest estudi
ens diu
que el cas
que ha de ser bo,
doncs,
endavant.
jo penso
que
l'enganyó
que va agrair
una miqueta
és degut
al desconeixement
del món casteller.
La gent des de fora
creu que la gent
que fa castells
són salvatges
o fins i tot
l'any passat
en algun moment
va donar aquesta impressió?
Una miqueta
el que volem...
Vaja,
nosaltres pensem
que no és així
i tu bé,
bé ho saps,
no?
La gent que fa castells
és una gent
que,
doncs,
és a dir,
que fa una activitat
que té un risc
com pot tenir
la gent que esquina,
com pot tenir
la gent que fa mountain bike,
que pot tenir
com la gent que fa
futbol,
lo balumano,
futbol rugby,
etcètera,
etcètera,
el que passa
que socialment
doncs sembla
que sigui
una cosa diferent.
Vosaltres,
però, Jordi,
teniu estudis,
disculpa,
que demostren
que el risc
no és tan elevat
com molta gent es creu.
Com a mínim
això és el que diuen
uns estudis.
Exacte,
a veure,
en part de la prèvia
per poder fer el cas,
doncs,
va,
té un estudi
i aquest estudi
es diu això,
que a veure,
això és com tot,
anem a avió,
l'avió és del transport
més segur que hi ha,
però el que passa
que quan,
hi ha molt pocs accidents,
no?
Doncs els castells
una mica és el mateix.
Però quan hi ha un accident
amb avió...
A vegades,
doncs,
és més perill,
és més d'allò.
A els castells
no arribem a això,
m'explico.
A veure,
i la gent va amb avió,
i no deixa anar amb avió,
perquè un de cada
no sé quants
s'estavella.
evidentment,
evidentment,
els castells
tenen risc,
i això és innegable,
i negar això
seria negar l'evidència
i l'obvietat,
i l'objectivitat.
El que passa,
no,
no,
que s'han de dir
que els castells
no tenen risc,
seria negar qualsevol
criteri objectiu,
això és que és així.
Ara,
els castells
deixen de tenir risc
quan les colles
fan les coses
que han de fer.
Si hi ha un bon assaig
darrere,
si hi ha una bona preparació,
el risc disminueix
moltíssim.
A partir d'aquí,
jo em sembla que
la gent,
el que han de fer
tots plegats,
el món casteller,
la gent que escriu
de castells,
que parla de castells
com tu,
doncs és
explicar tot això,
explicar que
les colles
són unes organitzacions
amb una estructura interna
molt forta,
amb molts càrrecs,
amb unes juntes
molt...
que bastant preparades,
unes organitzacions
sense dèficit,
pensem que
totes aquestes...
molts equips de futbol
tenen un fortíssim
de dèficit,
els colles castelleres
no tenen dèficit,
ni un...
no deuen calés.
Això és...
la gent no ho sap.
Tenim 55 colles castelleres
que no tenen dèficit
amb els calés
que mouen els seus calés
o amb molts marxes,
però...
I la gent no ho sap,
hi ha una...
arreglades hores perdudes
impressionants,
perdudes guanyades
per l'entitat,
per anar a fer castells.
Nosaltres hem de fer castells
cada cap de setmana,
molts caps de setmana
a l'estiu,
i no cobrem un duro.
Tu ara imagina't
el Ronaldinho
que juga cada setmana
sense cobrar.
Ho faria?
Nosaltres ho fem.
A veure...
Ens estem desviant
una mica d'equació,
tot i que l'exemple
del paral·lelisme
entre futbol i castells
moltes vegades s'utilitza.
No, no,
ho dic en el sentit,
en el sentit
que la gent ha d'entendre
que no som coses estranyes
els castellers.
Ho dic en el sentit
que, cony,
que hi ha una feina
al darrere
que això s'ha de valorar.
Una feina
que és inegable.
Et, et, et, et, et.
ho dic en aquest sentit, no?
Parlem, si et sembla, Jordi,
un parell de qüestions
ja per anar acabant.
Com penses
que opinaran guany
la gent,
el públic,
els aficionats,
que no necessàriament
han de ser
grans aficionats castellers,
sinó que ciutadans
miren els castells
de quan en quan,
que en guany
fins ara vellen
castells sense casc
i ara
algunes colles
el portaran
i pot ser
que en una mateixa actuació
algunes colles
portin casc
i d'altres no.
Això potser el públic
el desorienta una mica
o no?
No, jo penso
que el que hem de fer
és explicar-ho bé.
S'està fent un estudi
per veure
si és viable
portar casc o no
i ja està.
I si això s'ha de donar a conèixer.
Si la gent sap això,
és a dir,
coneix
per què es fa això,
la gent no ha de pensar
coses estranyes.
Penso jo
que aquí hi ha una
important tasca
de divulgació
per a tot on
per anar explicant
què és el que estem fent.
I a partir d'aquí,
a partir del coneixement
de les coses,
la gent no estrapola
ni pensa coses rares.
Hi ha també
qui deia
l'any passat
quan va sorgir
tota aquesta polèmica
que deia
vaja no,
és que si ara
la canalla,
la cotxador i l'enxaneta
porta casc,
doncs ara algú
s'atrevirà
a fer cascets més grossos
i a fer provatures
no tan assajades
i etcètera.
l'objectiu en cap cas
és aquest.
No, no,
al contrari,
a veure,
anem a millorar
la seguretat
del que ja és segur.
No anem a posar
una mesura
per fer-ho
més,
arriscar més.
Anem a...
El cas que és
de més a més,
anem a seguir
la mateixa filosofia
que els castells
segueixen
els darrers anys,
és a dir,
tirem a plaça
aquells castells
que tenim assajats,
no aquells
que no tenim assajats
o aquells
que poden ser
una bestia
és a tirar-los.
El darrers
ens ha de deixar
veure el bosc
igualment.
Això és molt important
que tothom
ha de ser molt clar
que el cas
no ha de servir
com a incentiu
per arriscar més,
al contrari,
ha de servir
per protegir més.
Jordi Carbonell,
casteller dels castellers
de Vilafranca
i president
de la coordinadora
de colles castelleres,
l'entitat
que agrupa
les 55 colles castelleres
existents
en aquest moment
al Principat
i a tots els països catalans.
I a tots els països catalans.
Això mateix,
que també hi ha colles
a Mallorca,
a les Illes.
Moltíssimes gràcies
per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres
per trucar-nos.