Doncs, hola, molt bon dia, Iolanda.
Efectivament, ens trobem aquí al carrer de les Coques,
just al costat del Consell Comarcal del Tarragonès,
a la Casa dels Consilius, a l'antic col·legi de Sant Josep Pobrer.
Utilitzen la terminologia que vostès vulguin.
I ens trobem a l'interior d'aquest museu bíblic,
un museu bíblic que va ser inaugurat oficialment dilluns,
però que demà divendres passarà, en certa manera,
la seva prova de foc.
I si no, li ho podem preguntar al senyor Andreu Muñoz,
que és el seu director. Senyor Muñoz, hola, molt bon dia.
Bon dia. Efectivament, demà començaran les jornades de portes obertes
a partir de les 9 del matí.
Hem preparat, si us sembla, Iolanda, un petit recorregut molt ràpid,
una petita visita guiada.
Ens trobem a l'inici d'aquest museu, a la sala d'entrada,
i aquí és un bon moment, Andreu, per explicar exactament
d'on prové aquest museu bíblic.
Molt bé, el museu bíblic té el seu origen l'any 1930,
quan Josep Vallès, canonge electoral de la catedral,
el crea amb l'objectiu de divulgar la Bíblia.
Aquest museu arriba fins als anys 60 íntegrament,
se desfà a partir dels anys 60,
i l'any 95, per iniciativa del Secretariat de Pastoral Bíblica
i de l'Arquivisbat de Tarragona,
es recupera els locals de l'Arquivisbat de Tarragona.
Justament ara el que estem fent és iniciar una nova cingladura
en aquesta casa dels concilis,
havent-ho recuperat i havent ampliat la seva superfície.
Han estat tres anys de treballs d'adequació i d'ampliació del museu.
D'adequació i, a més a més, sobretot de disseny,
perquè el museu sigui realment una eina pedagògica,
el servei de poder posar a l'abast de les persones
el que és el contingut i el coneixement de les Sagrades Escriptures,
afavorir, sobretot, el coneixement d'aquestes Sagrades Escriptures
pel creient, pel que no ho és,
que es pugui apropar a aquest món cultural,
i per fomentar el diàleg interreligiós.
El museu està, i ja comencem de fet de ple de visites,
si et sembla, Andreu,
el museu està estructurat en sis grans sales,
cadascuna amb un eix temàtic determinat,
cadascuna fins a cert punt
amb una voluntat de recorregut cronològic.
Ens trobem, de fet, en la primera sala,
aquesta, Andreu, pretén oferir una visió geogràfica de la Terra
on es desenvolupa l'inici de la història.
Efectivament, després d'un audiovisual
i d'haver explicat una mica quina és l'evolució de la Bíblia,
com s'ha gestat l'esdeveniment, la tradició oral, l'escrit,
és convenient d'ubicar les persones
dintre del que és la geografia de Terra Santa.
Pensem que moltes vegades les persones porten,
diem-ho entre cometes, una geografia de pessebre,
Terra Santa és una terra petita,
però és una terra amb una gran biodiversitat
que moltes vegades els escrits bíblics
han fet servir aquesta biodiversitat
per expressar la paraula de Déu.
Tenim una maqueta molt interessant a l'inici,
és una maqueta de finals del segle XIX,
inicis del segle XX,
en el que amb una gran fiabilitat topogràfica
ens ensenya tota aquesta biodiversitat de la qual parlàvem.
imatges a través d'un vídeo,
la recreació d'un jardí amb les plantes bíbliques.
Sí, un record realment bucòlic,
ens hi podem apropar una mica més perquè això és fantàstic,
amb aquest ànim de minuciositat
i de poder experimentar el màxim possible,
no sé si fins i tot em sembla que es pot escoltar una mica
la remor de l'aigua que ve simbolitzar una mica l'aigua del riu Jordà.
Del riu Jordà, no?
L'aigua és una font de purificació,
és un símbol sempre emprat, no?
dintre de la Bíblia i, de fet, per totes les cultures.
Mentre caminem cap a la següent sala,
és un moment...
Molta gent es pregunta, vaja, això és un museu bíblic,
però potser no té exactament la concepció
de què és un museu bíblic,
potser té la concepció que és un museu religiós.
Com ho explicaríem, Andreu?
Bé, de fet, un museu religiós ho és
perquè les Sagrades Escriptures
són el tema fonamental d'aquest museu,
d'explicar les Sagrades Escriptures
en un sentit espiritual,
però també a través de la seva contextualització
cultural, històrica, arqueològica.
És a dir, és un museu que el que pretén,
en darrer terme, és formar les persones, no?
El creient, el que no ho és.
Per tant, el museu bíblic té com a eix vertebrador
la Bíblia i tota la cultura
que s'hagi estat al voltant d'ell.
In principio, crea huita deus
caelum et terram.
Gènesis 1.
Queda clar què vol dir.
L'inici de la Bíblia, no?
I, per tant, la reflexió del creient
que tota la creació, l'evolució de l'home
té una mà i aquesta mà és la mà de Déu, no?
Jo crec que aquest és el principi
de tota la nostra fe,
que s'ha canalitzat a través de la història de la salvació
i que el seu zènit és Jesucrist com a imatge històrica
que, bé,
li fa la redempció del propi home.
Ens trobem ja en aquesta nova sala del modeu,
una sala que possiblement el més xocant
és aquesta reproducció, bé,
un cocodril dissecat
que possiblement cridarà l'atenció dels molts dels visitants,
però en el qual també hi ha molts punts d'interès, Andreu.
Efectivament, el cocodril és, bé,
el tenen assignat tots els nens de la ciutat,
perquè és el que més gràcia fa.
Bé, realment aquí en aquesta primera sala
mostrem una mica la història bíblica
des dels orígens de Terra Santa
fins al moment de l'Èxode,
fins al moment de l'estada del poble d'Israel a Egipte.
Destaquem un aturà molt interessant,
una bíblia datada en els cinc primers llibres de la bíblia,
un pentateu,
datat entre el segle XVII i XVIII
i després tota la cultura material
de Mesopotàmia i d'Egipte.
La gent podrà contemplar
la escriptura cuneiforme,
la pròpia pedra rosseta,
que la tenim aquí al costat.
I que ens agradaria ara detenir-nos-hi uns instants.
Perquè és una peça molt important en el sentit,
és una donació que el Museu de Bolton,
a Anglaterra, va fer el Museu Bíblic.
És una peça que formava part
d'un antic temple sacerdotal
a prop d'Alexandria
i que s'ha escrit en tres idiomes,
el jeroglífic, el demòtic
i el grec clàssic.
És el mateix text.
A partir d'aquí, Champollion va poder
interpretar l'escriptura jeroglífica
per la història bíblica.
És importantíssim,
en el sentit que era la història egípcia
la que s'alimentava de la història bíblica.
A partir d'aquest gran descobriment,
realment va ser la història bíblica
la que es va alimentar de la història d'Egipte.
Una reproducció escala natural.
No sé si atrevir-me a dir
que es tracta d'una de les jolles d'aquest museu,
però sí que és una de les coses
que com anem pel visitant més el pot agradar.
És una peça molt interessant.
És una possibilitat de tenir una pedra,
doncs, o roseta aquí a Tarragona
i poder veure-la així.
Hem de passar a una altra sala,
ho fem a través d'un petit passadís
en què representa l'aigua,
és com si creuéssim el mar roig,
no?, se'ns obren les aigües.
Efectivament, estem en l'èxode,
per tant estem passant aquest túnel,
no?, tan màgic,
amb aquestes irisacions d'aigua
i ara, doncs, hem arribat a la terra de Canaan.
No és així?
Què hi podem veure, Andreu?
És una nova sala, en veritat,
en la que se recrea des de la conquesta de Canaan.
Canaan, Palestina, Israel,
anem a dir-ho així?
És el mateix, és la mateixa terra.
Josué conquereix la terra pel poble d'Israel
i a partir d'aquí comença la seva història.
És a dir, fem un recorregut
per l'època dels jutges, la monarquia,
la separació dels dos regnes,
el moment més feble, diem-ho així,
del poble d'Israel,
fins a l'exili a Síria, Babilònia i Egipte,
per anar des del període post-exílic,
des del moment en què tornen de Babilònia,
fins a arribar a l'època dels Macabeus,
a les portes de Roma, no?,
perquè ens entenguem,
al mig de la sala,
al tabernacle,
aquell temple portàtil
que el poble d'Israel va portar a través del desert
i que és una recreació minuciosa,
és una maqueta molt, molt ben realitzada
que ens ubica en aquest espai cultural dels israelites.
I a dins, a l'interior,
d'aquest abernacle, podríem veure l'arca.
L'arca de l'aliança, veritat,
mítica ja per les pel·lícules,
és una arca de l'aliança
que després la va custodiar
al temple de Salomó, a Jerusalem,
l'any 587 abans de Cris,
amb les tropes de Nabucodonosor,
quan van destruir Jerusalem,
aquest arca es va perdre,
fins que Indiana Jones ja la va recuperar.
de la mà de Steven Spielberg i Harry Sanford.
Canviem de sala,
entrem de ple en aquesta època
de dominació romana
i primer que tot hem de mirar,
tenim una obertura al terra,
podem veure una bodega
que tenim aquí baix
on hi podem veure una reproducció
dels escriptoris dels escenis.
Molt bé, el Museu Bíblic
ha donat sorpreses interessants,
un mur romà,
aquesta gran cisterna
de 8 metres de fundària,
que nosaltres hem volgut musealitzar
amb l'escriptori dels escenis.
Els escenis és una comunitat monàstica,
no cristiana, òbviament,
perquè és els temps de Cris,
que vivien al costat de la Mar Morta,
a les coves del Conram,
i se dedicaven, entre altres coses,
a fer feines d'escriptori.
Ells van ser els responsables
de gran part de la creació
de molts documents bíblics
que avui dia s'han trobat.
Crec que és un ambient museístic
molt interessant
i molt motivador pel visitant.
Andreu, aquesta sala té petites jolles,
no sé si les podrem abarcar totes.
Tenim aquesta reproducció,
aquesta maqueta del temple de Jerusalem,
tenim aquesta reproducció
del sud de l'Iratudí,
tenim una d'aquestes sorpreses
que ha donat la casa dels concilis
aquest mur romà.
Comentem-les molt ràpidament totes,
si et sembla.
Molt bé, sí,
és una sala molt fecunda,
és la de l'època romana.
El primer que estem veient
és aquest temple fet en alabastre
dels anys 30.
El temple de Jerusalem
era el temple que havia vist
la predicació de Jesús
en els seus pòrtics.
Era una mena,
diguem-ho així,
perquè ho entenguin totes les persones,
un Vaticà
en l'època de Jesucrist.
Un gran temple molt espectacular,
fet per Salomó,
després ampliat per herodes
en l'època romana.
És una de les creacions
que en el seu moment
van ser un dels temples
de les reproduccions
més importants de tot el món.
Aquí a mà dreta,
gràcies al Centre de Sindonologia Espanyol,
hi tenim el que seria
una reproducció
del llençol de Turí,
més el sudari d'Oviado.
És una peça també
que realment té una gran entitat
i que ens estableix
una gran reflexió
del que pot representar
aquesta hipotètica relíquia
de Jesucrist.
I abans d'abandonar
aquesta sala de romans,
no volem deixar de tornar-nos
en aquest mur romà,
una d'aquestes sorpreses
que ha donat la Casa dels Concilis,
perquè clar, estem on ens trobem,
al mig mig de la part alta,
i això era una de les parets
de la terrassa superior
de l'antica romà de la ciutat.
Efectivament,
aquesta és la gran sorpresa,
ha estat el mur,
el que tècnicament coneixem
com el Temenos.
Anem a dir-ho d'una forma clara,
el mur que envoltava
tot el que era
el temple de culte imperial.
Per tant, nosaltres estem al davant
en la part externa d'aquest mur,
és un mur que ha donat, a més a més,
una exedra,
una petita capella,
on generalment se dipositaven
les estàtues de culte imperial,
les estàtues monumentals
de culte imperial.
Molt ràpidament anirem
mençant cap a l'última,
cap a la sisena ja d'aquestes sades
que conté aquest museu bíblic,
aquí, com dèiem,
a la Casa dels Concilis,
al carrer de les Coques,
al costat del Consell Comarcal.
Molt ràpidament, Andreu,
el que xoca d'aquí,
el que d'entrada podem veure
és aquesta basílica,
una reproducció d'una basílica
amb les seves pintures,
que és certament espectacular.
No estava a dir-ho,
però per mi és la favorita,
és a dir, estem al davant
d'una...
Pensa't el dret a dir-ho.
Estem al davant d'una reproducció
d'una basílica paleocristiana
on hem intentat crear el discurs
de la Bíblia,
l'expansió de la Bíblia.
Podríem dir,
des de l'Apocalipsi,
que s'escriu a finals del segle I,
fins als primers escrits bíblics
com comencen a aparèixer.
No en va, per exemple,
tenim el Còdex Vaticano,
és un facsímil,
és una peça molt, molt important.
És la Bíblia,
més antiga, completa,
de tot el món,
que es custodia als museus vaticans
i que nosaltres tenim
una de les 450 còpies facsímils realitzats.
A partir d'aquí...
Fem un petit recorregut cronològic,
doncs des del temps de prohibició dels romans,
la permalització,
la legalització
i després l'expansió
fins a l'època medieval.
L'expansió fins a l'època medieval.
hem acabat, després hi ha una invitació molt important.
Aneu a la catedral,
continueu el passatge,
la història de salvació continua.
És l'època medieval i moderna,
però aquí ens hi plantem,
als inicis de l'època medieval.
Hi ha els diferents ambients reconstruïts,
entre d'altres tenim un baptisteri,
també de l'època paleocristiana,
l'aigua del Jordà,
que dèiem que té un gran valor,
aquí té un poder regenerador i sacramental.
i finalment el que tenim també
és un cubícol funerari
en el que s'ha reconstruït
un enterrament paleocristiano,
amb pintures paleocristianes.
De fet, la Bíblia
ha estat la gran,
diguem-ne, responsable
de poder inspirar pintures paleocristianes.
Els orígens de l'art cristià
el tenim en aquestes reconstruccions
de pintures al museu.
Andreu, i ja per acabar,
segurament una de les altres coses
més importants
que preocupen més els nostres oients,
quan es pot veure aquest museu?
Es va inaugurar oficialment dilluns,
com dèiem,
demà divendres s'han
té la seva primera prova de foc
en què comencen un seguit de visites
per als diferents visitants que ho vulguin.
Efectivament, no?
És a dir, que l'objectiu ara,
de moment, serà
que divendres i dissabte
hi hagi unes jornades de portes obertes
a través de les quals
la gent pugui entrar
i gaudir de les instal·lacions.
Aquestes jornades de portes obertes
seran a partir de les 9 del matí
i després tots els divendres
fins a arribar a mitjans de juny
podran tenir la possibilitat
des de les 5 de la tarda
fins a dos quarts de nou
de gaudir d'aquestes instal·lacions.
El museu tancarà el juliol,
creiem que es conveni en un moment
de reflexió,
de poder reorientar discursos
i encabat el setembre
ja s'anunciarà
unes visites més regulars
com a mínim tres dies a la setmana.
Doncs ja ho saben, una de les hipotètiques propostes
que poden tenir tots els nostres ullens
tots els ciutadans de Tarragona
o la gent de fora
fins i tot que vingui a visitar-nos aquests dies
durant aquests primers dies de la Setmana Santa.
Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic,
felicitats per la part que el toca
i moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs des d'aquí, des d'aquest Museu Bíblic,
des del carrer de les Coques,
Això és tot, Iolanda.
Tornem la connexió des d'aquí, des de la plaça del Rei.