La una del migdia, en 10 minuts i mig,
aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
tot parlant de teatre amb una previsió més que destacada
per demà i per divendres.
Al Teatre Metropol arribarà una de les obres importants,
èxit de la temporada, La cabra, Oquia Sílvia, d'Eduard Albi,
sota la direcció de Josep Maria Pou,
interpretada pel mateix Josep Maria Pou, Marta Angelat,
Blai Llopis i Pau Roca.
Tenim la Marta Angelat a l'altre costat del fil telefònic.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Em penso que t'hem agafat com uns enquestadors d'aquests de carrer, no?
Sí, caminant pel carrer.
Quasi, quasi.
Senyora, respongui unes preguntes, una mica aquest és el pla,
però intentarem que la conversa sigui ràpida, però allò concreta.
Jo deia que ha estat un dels èxits de la temporada
i no és una publicitat que fas per introduir l'entrevista,
perquè realment era constant el ple del teatre cada dia, no?
Sí, sí, no hem tingut ni un dia...
o sigui, des del primer dia ha estat ple sempre.
És increïble.
De tot, sí.
Sí, no?
Jo et sento bé.
Tu, nosaltres que arribem bé, també?
Sí, sí, perfecte.
No, no, doncs moltíssima gent i el més sorprenent és això,
que és que ha sigut des del primer dia,
semblava que ho sabessin ja, no?
Era com, no sé, el boca a boca ha funcionat molt bé
i, bueno, la gent, doncs, té ganes de veure coses
que els taxegin una miqueta, no?
Clar, i amb la informació que ens han facilitat sobre l'obra
surten d'aquelles frases lapidàries que fan els autors
i una de les frases de l'Eduard Albi diu
Cadascun dels meus textos és un acte d'agressió contra l'estatus
com molts dramaturs esculpen al seu públic
en comptes de donar-los-li un cop de puny a la cara
que és allò que hauríem de fer.
És el que tu estaves dient.
Ens agrada que ens sacsegin?
Sí, perfecte.
Que ens posin un mirall davant i ens veiem tant com som?
A veure, aquesta obra és una obra molt complexa, té de tot.
La gent s'ho passa molt bé, riu molt,
però també et trasbalsa una miqueta, no?
Pels comentaris, doncs, de les persones que l'han vist al sortir.
És una obra que genera debat,
tothom té com necessitat de parlar-ne a l'acabar
i, home, sí, et situa davant de moltes coses
que potser per tu sol no les vols pensar,
no t'hi vols enfrontar, no?
En principi es planteja com una tragèdia,
tot i que, com tu bé deies,
trobem de tot a l'obra, no?
Sí, l'obra comença com una comèdia
i acaba com una tragèdia.
I en aquest camí, doncs, hi ha una mica de tot.
La gent riu molt, eh?,
perquè hi ha moments de l'obra que són realment...
m'agafa molta gràcia, no?
El que passa és que després de la gràcia
doncs ve el cop de puny que deies tu
i la gent, doncs, et quedes una mica
amb el somriure congelat, no?
Una mica, Marta, al fil argumental,
estem davant d'una família perfecta,
en una societat tot molt col·locadet,
tot molt endreçadet en el seu lloc, no?
Sí, un matrimoni de classe alta,
liberal, intel·ligent,
amb la vida, doncs,
em sembla solucionada
i que tot ho tenen molt clar
i que estan per sobre de moltes coses, no?
Fins que l'home, doncs, s'enamora d'una cabra.
I a partir d'aquest fet, doncs,
tot es regira i tot es posa del revés.
Clar, per la pregunta, sense conèixer l'obra,
que ens fem és...
Vols dir que el problema és la cabra?
No, la cabra és una excusa,
és un símbol, és una manera de parlar, doncs,
de la societat i del món en què vivim, no?
El problema ha utilitzat, doncs,
un home que s'enamora d'una cabra
per posar una cosa que està al límit, no?
Que està a l'extrem del que un pot pensar.
Però no és exactament l'anècdota,
no es queda amb això,
l'obra és molt més que això.
Què ens parla, d'intolerància, d'hipocresia?
Sí, ens parla d'intolerància, d'hipocresia,
de la malaltia de la societat,
no solament d'intolerància,
sinó que la gent està en uns límits, doncs,
que jo crec que no salva a ningú
en aquesta obra, a l'Albi, no?
A cap dels personatges, vull dir,
jo penso i veig molt
la societat malalta en la que vivim, no?
Quins són els trets que destacaries en aquest sentit?
A bord de l'obra.
Perdona?
Els trets que destacaries d'aquesta,
perquè en definitiva el que està fent
és una mica de denúncia, no?, de tot plegat.
Sí, jo penso que denúncia, doncs, això de la gent,
de l'establishment,
de les persones que estan per sobre de moltes coses,
que tenen la vida solucionada,
som liberals, som artistes, som estupendos,
som intel·ligents, ho entenem tot,
i, de sobte, doncs, un fet, com pot ser aquest,
que l'Albi tria per aquesta obra,
fa que les persones deixin d'entendre-ho totes,
tornin animals,
no responguin a les coses de manera visceral
i tota la seva manera calmada
i intel·ligent d'entendre la vida
són benorris, no?
Vull dir...
Heu acabat a Barcelona, Marta,
i ara inicieu una gira
que ho escoltarà, però...
Sí, l'iniciem a Tarragona,
és el primer lloc on anem,
i, doncs, bé, fins al juny tenim...
Anem a...
De moment tenim unes 40 places firmades,
o sigui, anem a bastants llocs.
També s'ha fet la versió en castellà?
Sí.
Tenia entès que sí, no?
Sí, s'ha fet la versió...
Bueno, no sé si ja s'ha fet
o l'està fent el Vicent Maria,
però d'aquest tema
jo te'n puc parlar poc,
perquè això nosaltres no sabem res
en quant al tema castellà,
o sigui, els actors que ho hem fet a Barcelona
farem la gira
i més endavant no sabem què passarà.
Qui podria parlar-te d'això més
és el Josep Maria.
De moment nosaltres ens conformem
i ben feliços que som de tenir-vos aquí
demà i divendres.
Per cert, Marta, si no estic equivocada,
tu també estàs a Festen,
a celebració, ho has participat.
Jo estava a Festen,
vaig estrenar a Festen a Barcelona...
T'ho dic perquè també vindrà
el Metropol Festen.
Sí, però jo no hi puc ser
perquè era impossible...
El do de la ibuicuitat
encara no el tens, no?
No, no, exacte.
Aquesta feina passa això, no?
T'estàs de repent
bastant temps sense fer res
i de sobte et venen dues coses alhora.
I desgraciadament
no he pogut fer la gira de Festen.
Vaig fer quatre o cinc bolos al principi
abans d'entrar de ple a la Cabra,
però ho vaig haver de deixar.
Doncs aquí també vindrà a Festen,
estem d'enhorabona aquesta temporada.
Sí, perquè és un espectacle
que també està molt bé,
molt diferent de la Cabra,
però que també val molt la pena veure.
Doncs el que dèiem,
que tenim moltíssimes ganes
de gaudir d'aquest espectacle.
El públic tarragoní també,
t'ho puc assegurar,
tindreu també el teatre ple de gom a gom.
Estupendo.
Ja t'ho avanço ara.
I t'agraeixo molt
que hagis atès la nostra trucada.
Al contrari, encantada.
La teva passejada.
Marta, moltes gràcies.
Vinga, ens veiem demà.
Perfecte. Adéu-siau.
Vinga, ens veiem demà.
Adéu.
Adéu.