l'aspecte de les grans solemnitats.
El senyor que visve en aquest moment fa la salutació,
la pau sigui amb vosaltres,
que és la manera com ell reprodueix les paraules de Jesús
quan entra al cenacle.
Per les nostres faltes i els nostres pecats.
Jo confesso a Déu Totpoderos i a vosaltres, germans,
que he pecat per culpa meva de pensament, paraula, obra i omissió.
Per això demano a la Verge Maria, Mare de Déu,
als àngels i als sants i a vosaltres, germans,
que pregueu per mi a Déu nostre, Senyor.
Que Déu omnipotent sapiari de nosaltres,
ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Amén.
Ha precedit-ho l'acte penitencial
com un pòrtic de purificació per l'Eucaristia,
en què les culpes i les defallences dels assistents
són posades també sota la clemència de Déu.
Senyor tingueu pietat,
Senyor tingueu pietat,
Senyor tingueu pietat,
Senyor tingueu pietat.
En aquest moment se'n dona el cant del Glòria,
que en la nostra catedral té la particularitat de ser una peça única.
És una creació de mossèn Miquel Barberal,
que és el mestre de Capella,
que no és el mestre de Capella.
Es va universalitzant i anant més enllà de les nostres fronteres.
notin que la particularitat és que l'eslogan,
el leitmotiv, Glòria a Déu,
es va repetint d'una manera incisiva
després de cada una de les estrofes de l'himne.
Un himne trinitari,
que acaba lluant el Pare, lluant el Fill, lluant l'Esperit Sant,
però que el poble intervé cada vegada
amb el cant dels àngels de Blem.
Glòria a Déu a dalt del cel.
Glòria a Déu a dalt del cel.
Glòria a Déu a dalt del cel.
ausolviel.
Glòria a Déu a dalt del cel.
re.
Amables oïdors, un aspecte que m'agrada.
Un aspecte que m'agradaria remarcar és que aquestes celebracions a la Catedral de Tarragona, els cants sempre són molt participats del poble.
El fet que hi hagi un cor i una orquestra no vol dir que el poble resti al marge com passa amb altres celebracions d'altres indrets.
Estem acabant la part introductòria de l'Eucristia, en què podríem dir que hi ha hagut una predisposició a preparar el terreny,
abonar-lo, adobar-lo, fecundar-lo amb aquesta pluja abundosa de la contemplació,
perquè ara hi caigui de ple la paraula de Déu com a llavor.
Tant els que escolteu des de la ràdio com tots els fidels de la Catedral,
obrim ara la nostra intel·ligència, el nostre cor, perquè hi caigui de ple aquesta llavor divina.
Estimant-lo i acceptant la correcció serà la primera lectura.
El text d'Abreu, a la segona, allò a també els qui en nom de Crist suporten persecucions,
lluites i sofriments i són solidaris amb els perseguits.
Santa Tecla, sens dubte i destacar, passant per amor de Crist, sofriments de tota mena.
L'Evangeli de les Verges, vigilants per acompanyar el seguir sinupcial de les pors,
finalment ressalta avui l'amor de Tecla per Crist,
el retorn gloriós del qual hem d'esperar plens d'obres de llum,
mentre anunciem amb la vida la seva mort i confessem la seva resurrecció.
Massent Jaume Roig ha fet la munició de les lectures d'aquest dia de Santa Tecla.
Anem a escoltar la primera.
Lectura del llibre de la Saviesa.
Les ànimes dels justos estan en mans de Déu i cap torment no les podrà tocar.
Els ulls dels insensats semblava que morissin.
La seva partença era tinguda per un mal.
El seu traspàs, aparentment, era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els homes veien només les penes que sofrien i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat.
Després de corregir-los amb moderació, Déu els donà una felicitat immensa,
perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'hort al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los, se'ls seran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll.
Governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els que tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat,
i els que l'han estimat fidelment estaran amb ell,
perquè dona als seus sants el favor de la gràcia,
i vindrà a visitar els seus elegits.
Paraula de Déu.
Escolta, en aquest moment, el cant responsorial.
És una resposta dels que hem escoltat la primera lectura.
És una resposta de l'ànima col·lectiva.
Diu, el Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Això és el que cantarà el poble, combinat i alternat,
amb el Salm 33, que cantarà l'Escola Cantorum,
i algun solista.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta,
seria el que clama el clam del poble i el clam de tecla.
Benairé el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lluança.
Així es canta el solista.
La meva ànima es gloria en el Senyor,
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
El poble contesta, el Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Res no m'espanta.
Tots amb mi, glorifiqueu el Senyor.
Exalcem plegats al Seu nom.
He demanat al Senyor que em guis.
I ell m'ha escoltat, res no m'espanta.
De nou el clam del poble.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Res no m'espanta, segueix cantant el poble,
responent el salm que canta el solista.
Acampa l'Àngel del Senyor,
en torn dels seus fidels per protegir-los.
Testeu i veureu que n'és de bo el Senyor.
feliç l'home que s'hi refugia.
El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
I anem a escoltar la segona lectura.
Treta del Nou Testament.
Lectura de la carta de Sant Pau als cristians hebreus.
Germans, recordeu els vostres primers temps,
quan acabat de rebre la llum de la fe,
vau sostenir tantes lluites i sofriments.
Uns vau ser insultats i maltractats públicament.
D'altres us vau fer solidaris dels que sofrien tot això.
Vau compartir les penes dels presos
i, quan s'apoderaven dels vostres béns,
ho veieu amb goig, sabent que teniu altres béns millors,
que duren per sempre.
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia.
Us espera una gran recompensa.
Només sofrint amb constància,
podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès.
Paraula de Déu.
Hem escoltat, doncs, la segona carta,
treta de l'apòstol Pau.
I ara sentirem, també, un esclat de joia,
al cant apocalíptic.
Aleluia, aleluia, aleluia.
Respon al poble.
Aleluia, aleluia, aleluia.
Aleluia, aleluia, aleluia, aleluia, aleluia, aleluia.
Aquest can acompanya una petita processó
en què es trasllada l'Evangeliari,
el text de l'Evangeli,
des de l'altar fins al lloc
per proclamar d'una manera solemníssima
el missatge de Jesús.
L'Evangeliari és un llibre decoradíssim
en forma, també, d'orfebreria,
acompanyat de ciris encesos
i l'insencer que el precedeix.
Set encendons cap al Lambó,
que és una trona elevada
que presideix i campa per damunt de tota la catedral.
L'Evangeliari és portat per una diaca
que serà el que farà la proclamació de la paraula de Déu,
la paraula del Senyor.
Fins ara hem sentit la paraula de l'Antic Testament i dels Nou Testaments.
Ara sentirem la mateixa paraula de Jesucrist.
Lectura de l'Evangeli
Segons Sant Mateu
Glòria a vosaltres
Glòria a vosaltres
Glòria a vosaltres
El Diàquim sense la paraula de Déu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles
Aquesta paràbola
Passarà amb el Regne del Cel com amb Déu noies
que sortiren amb torxes a rebre les pors.
N'hi havia cinc de prudents
i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no se'n portaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents
s'han proveït una ampolla.
Com que el nuvi trigava, els vingués son
i totes s'adormiren.
Ja era mitjanit quan se sentí cridar
les poses aquí, sortiu a rebre.
Aquelles noies es despertaren
i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres
doneu-nos oli del vostre,
que les nostres torxes no s'encenen.
Però les prudents els respongueren
potser no n'hi hauria prou per a totes,
val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren, arribava el nuvi
i les que estaven a punt
entraren amb ell a la festa
i la porta quedat tancada.
Finalment arribaren també les altres
i deien des de fora
Senyor, Senyor, obriu-nos
però ell respongué
us dic amb tota veritat
que no us conec
Betlleu, doncs
perquè no sabeu ni el dia ni l'hora
Paraula del Senyor
Paraula del Senyor
Després de la proclamació de la paraula del Senyor
aquesta petita processó
torna a anar darrere amb el braç
amb el evangelaiari
que faran el senyal de la creu
i serà portat fins a la seu
enllà el senyor arcabisbe
el qual el besarà.
Tothom té molt present
el moment en què
agafant la custòdia amb l'eucaristia
el prevero o el bisbe beneix al poble
en aquest moment el bisbe ho fa
no amb l'eucaristia sinó amb el llibre
amb l'evangeliari
de manera que hi ha un paral·lel
molt, molt
de gran implicació
entre l'eucaristia
i la paraula viva de Jesús
continguda en un llibre
però després realitzada
en el nostre llibre de la vida.
I ara
tindrem
el ministeri
la paraula
de l'apòstol
del successor
de l'apòstol
del successor
d'aquell bisbe màrtir
sant
fructuós
el doctor
Jaume Pujol
Balcells
d'aquell bisbe màrtir
primat
escoltem la seva homilia
benvolguts preveres
con celebrants
digníssimes
autoritats
representants
de la ciutat d'Alger
d'Avignon
d'Orleans
de Stafford
i Plakenburg
molt estimats
germans
i germanes
en Cris
ressuscitat
a Tarragona
tenim l'honor
de custodiar
la venerada relíquia
de Santa Tecla
deixeble
segons
una antiga tradició
de Sant Pau
l'apòstol
que va estendre
l'Evangeli
per tot
l'imperi romà
la llegenda
explica
que mentre Pau
predicava
la paraula de Déu
a la ciutat
d'Iconi
a l'Àsia Menor
Tecla
escoltava
encuriosida
des de la finestra
les paraules
de l'apòstol
van entrar
a fons
en el seu cor
i li van remoure
i va prendre
la ferma decisió
de seguir
Jesucrist
aquesta determinació
li va comportar
una forta
oposició
de part
dels seus
conciutadans
els quals
li van aplicar
diversos
turments
que estan
representats
en els relleus
d'aquest altar
tot i que les notícies
sobre Santa Tecla
siguin poc
precises
per a nosaltres
l'Església
de Tarragona
i per tant
tota la nostra
ciutat
de Tarragona
és un honor
tenir un testimoni
que es remunta
a l'època apostòlica
aquells primers cristians
que van conèixer
i tractar
els que hi havien estat
deixebles directes
del Senyor
els mateixos
que havien rebut
la fe
directament
dels llavis
del fill de Déu
fet home
Jesucrist
l'Evangeli
que acabem de
proclamar
ens convida
ens convida
a la vigilància
la paràbola
de les Déu
verges
com sovint
se l'anomena
fa referència
a la manera
de celebrar
els casaments
en l'època
i en el país
de Jesús
un grup de noies
companyes
de la núvia
esperaven
a la porta
de la casa
l'arribada
del núvi
per entrar
amb ell
a la festa
l'espòs
és aquí
sortiu a rebre'l
ens diu
la paràbola
aquest crit
va desvellar
les Déu noies
que havien de formar
el seguici
del núvi
cinc d'elles
s'havien preparat
per a la funció
que els havien
encomanat
però
les altres
cinc no
ens diu
l'Evangeli
que eren
desassenyades
la tradició
cristiana
interpreta
que l'espòs
és
Jesucrist mateix
que ve
a buscar-nos
per donar-nos
ara
la vida
de la gràcia
i quan acabi
el nostre
camí terrenal
introduir-nos
en la felicitat
eterna
aquell avís
doncs
que es va sentir
a mitjanit
en la paràbola
l'hem de considerar
com dirigit
personalment
a cada un
de nosaltres
tots estem
representats
en el grup
de noies
tots sentim
el mateix crit
sortiu
a rebre
Cris
al Senyor
i aquesta
veu
requereix
de cadascun
de nosaltres
una resposta
decidida
per camins
diferents
de molt
diverses
maneres
Déu
nostre
Senyor
s'acoste
a cada
home
i a cada
dona
especialment
el Senyor
ve a nosaltres
els cristians
que de manera
habitual
escoltem
la seva
paraula
i rebem
la seva
gràcia
en la celebració
dels sacraments
i especialment
en l'Eucaristia
dominical
amb aquesta
paràbola
Jesús
ens ensenya
que no n'hi ha
prou
amb saber-se
dins l'Església
sinó que
hem d'estar
vigilants
per mantenir
sempre encesa
en la nostra vida
la torxa
de la fe
l'oli
que alimenta
és la caritat
que ha d'estar
present
en totes
les nostres
accions
els cristians
hem de tenir
l'actitud
activa
d'escoltar
la paraula
de Déu
i fer-la
vida
no perdeu
la valentia
ens exhorte
el text
de la carta
als cristians
hebreus
que acabem
de llegir
i continue
només
sofrint
amb constància
podreu
complir
la voluntat
de Déu
i obtenir
el que
Ell
ha promès
el seguiment
de Jesucrist
sempre comporta
un esforç
perquè exigeix
de nosaltres
el rebuig
de l'egoisme
per estar pendents
de les necessitats
dels altres
a més
el seguiment
de Crist
precisa
constància
perseverança
pot ser
relativament
fàcil
viure
durant un temps
d'acord
amb l'Evangeli
però el Senyor
ens demana
que siguem fidels
fins al final
en l'època
que vivim
no resulta
fàcil
viure
cristianament
de manera
semblant
a les noies
de la paràbola
que es van
en dos
omiscar
l'ambient
que ens envolta
pot fer
que en la pràctica
la nostra
fe
perdi força
d'una banda
hi ha
el relativisme
tantes vegades
denunciat
pel Sant Pare
que fa
impossible
la cerca
sincera
i coherent
de la veritat
i de l'altra
l'individualisme
que condueix
a una
avidesa
desproporcionada
de comoditats
materials
com si la nostra
existència
s'acabés
amb la vida
terrenal
davant
aquestes dificultats
hem de
conservar-nos
fidels
i mantenir
encesa
la torxa
de la fe
no podem
deixar-nos
enganyar
per les veus
que diuen
que la
doctrina
cristiana
que ensenya
l'Església
ha perdut
actualitat
el missatge
de Jesucrist
sempre és actual
i al mateix temps
sempre ha xocat
frontalment
contra
la saviesa
d'aquest món
el missatge
cristià
no depèn
dels corrents
de moda
ni de criteris
econòmics
o polítics
sinó que
mire la naturalesa
humana
i la realitat
del món
creat per Déu
i el nostre
destí etern
algunes vegades
es fa difícil
entendre
la voluntat
de Déu
hi ha situacions
que ens contrarien
i ens fan
dubtar
és el moment
de reconsiderar
que Déu
és el nostre
creador
i pare
i raonar
així
Déu m'estima
o sap tot
i és tot poderós
per tant
si ell permet
aquesta circumstància
dolorosa
per a mi
o per als
qui estimo
és perquè
sortirà d'aquí
un bé més gran
Sant Pau
a la carta
als romans
ho explica
sucintament
sabem que Déu
ho disposa
tot en bé
dels qui l'estimen
el text
del llibre
de la saviesa
que acabem
d'escoltar
acaba dient
els qui tenien
posada en ell
la confiança
comprendran
la veritat
posem doncs
la nostra confiança
en el Senyor
no esperem
a comprendre
el per què
de totes les coses
per abandonar-nos
a les seves mans
tot el contrari
si ens dirigim
a ell
amb confiança
de fills
i permetem
que Déu
obri
en la nostra vida
aleshores
arribarem
a comprendre
la veritat
i descobrirem
l'excel·lència
dels seus designis
quan deixem
que Déu
actui
obertament
en nosaltres
malgrat les dificultats
que podem trobar
assolim
la pau
i la felicitat
que desitgem
Déu els donarà
una felicitat
immensa
diu el llibre
de la saviesa
referint-se als justos
els que confien en Déu
només ell
és capaç
de donar-la
Santa Tecla
verge
i màrtir
ha de servir-nos
com a exemple
als fidels
de l'Església
de Tarragona
i a tots
els tarragonins
el seu record
ha arribat
a nosaltres
com a exemple
de persona
que escolta
la paraula
de Déu
i permet
que la paraula
transformi
la seva vida
esdevenint així
una autèntica
cristiana
una veritable
seguidora
de Cris
i volrei
saludar
en primer lloc
els representants
de la ciutat
d'Alguer
ells parlen
també
la nostra llengua
ma la vostra
presència
ci fa
vivere
les arrels
cristians
comuns
a la nostra
fraternità
verdament
de Siamolieti
de la vostra
presència
i de la vostra
amicizia

i de la vostra
i de la vostra
en primer lloc
demanar-vos
una pregària
molt especial
pel Sant Pare
Benet XVI
perquè d'una vegada
s'entengui
el seu mitjatge
d'amor
i de diàleg
amb totes les religions
i d'ara
de manera especial
amb la religió
musulmana
i no ens malinterpretin
i no es malinterpretin
les seves
paraules
i en segon lloc
també us voldria
dir
que avui
comencem
una campanya
per recollir fons
per arreglar
la capella
del Santíssim
de la Catedral
que teniu aquí
a la dreta
avui està oberta
i que com sabeu
constitueix
un dels millors
exemples
de l'arquitectura
religiosa
renaixentista
a Catalunya
i ens ha arribat
en un estat
d'integritat
excepcional
jo voldria
i tots penso
que ho volem
que es pugui
recuperar
aquest magnífic
lloc
que seria
un lloc
de culte
i d'adoració
al Santíssim
Sacrament
i també
de reconciliació
dins la Catedral
Metropolitana
de Tarragona
i posat
al servei
de tota
l'Arxidiócesis
aquesta
és per mi
una de les
prioritats
com a arquebisbe
de Tarragona
i acabo
Santa Maria
Mare de Déu
és la verge
de les verges
ella
de manera
eminent
tal com ens diu
l'Evangeli
de Lluc
escoltava
i meditava
en el seu cor
la paraula
de Déu
li demanem
en aquesta
solemnitat
de Santa Tecla
que ens ajudi
a escoltar
amb atenció
la paraula
de Déu
i posar-la
en pràctica
de manera
que il·luminem
el món
amb la torxa
de la nostra fe
alimentada
amb l'oli
de la caritat
que així sigui
el senyor
arcabisbe
ha acabat ara
la seva
homilia
que l'ha pronunciada
des de la càtedra
que és el lloc
que ocupa ell
sempre a l'hora
d'ensenyar
i de presidir
d'aquí
el nom catedral
és un cultivador
de la paraula
de Déu
procura
que aquesta paraula
que s'ha anunciat
cali bé
i s'interpreti degudament
el poble
en aquest moment
canta
el crec
en un Déu
que també
és una peça
musical
obra
de
mossèn Miquel Barberà
com ho hem dit
abans
del Glòria
és un diàleg
que entre la coral
i el poble
es combina doncs
el recitatiu
i la polifonia
el poble
recita
i la coral
interpreta
polifònicament
el text
dels articles
de la fe
i per obra
de l'esperit
sant
s'encarnar
de la Verge
Maria
i el seu
a la fe
quan s'evoca
l'encarnació
del verb
que la gent
sol recitar
amb una
petita
inclinació
de cap
i ressuscitat
el seu
com deien ja
les escriptures
i se'n puja
al cel
on seu
a la dreta
del pare
i se'n puja
al cel
on seu
a la dreta
del pare
i se'n puja
i se'n puja
a la dreta
i se'n puja
i se'n puja
que és senyor i en font la vida, que procedeix del pare i del fill.
La profeció de fe fa el ple quan el poble diu que creu en la vida futura i que creu en la resolució.
Santa Catòlica i Apostòlica, professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
Crec en la vida perdurable. Amén.
Presentem a Déu les necessitats de l'Església i de la ciutat,
implorant la seva benedicció per intercessió de la nostra patrona Santa Tecla.
Respondreu, si us plau, escolteu-nos, senyor.
Pel Papa Benet, per l'Arcabisbe Jaume, per tota l'Església,
demanem la força dels màrtirs, confessors de l'Evangeli, amb la paraula i la vida.
Preguem el senyor.
Per les parròquies i moviments d'apostolat, demanem que amb el llevat de l'Eucaristia
renovin les famílies i la societat.
Preguem el senyor.
Escolteu-nos, senyor.
Per Tarragona i per tots els que hi viuen, demanem una convivència en pau i acolliment per a tots els que hi cercen treball.
Preguem el senyor.
Pels que hi atenen els malalts, els immigrats i la gent gran,
per la presó i els col·legis, instituts i universitat,
que posin la persona al centre de la seva activitat.
preguem el senyor.
Pels que hi han mort en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes del regne del cel.
Preguem el senyor.
Pels que hi celebrem la diada de Santa Tecla,
demanem que la festa de l'Eucaristia ens anticipi ja,
la festa del cel.
Preguem el senyor.
Escolteu, pare, el poble que commemora el martiri de Santa Tecla
i per la seva intercessió veniu a la ciutat talment
que els seus fills obtinguin de vos abundants bendicions.
Per Jesucrist, senyor nostre.
Han escoltat i segur que s'han adherit a la pregària universal
que, segons Jesús, la pregària no és tant un recordatori a Déu
del que ha de fer, perquè ell diu que Déu sap el que ens convé,
el pare sap el que us fa falta,
sinó que és un recordatori per nosaltres,
per tal que excitem la nostra confiança en el pare,
com ha dit el senyor que visga,
és pare bo que sap que tot ho pot reconvertir,
i perquè incitem la nostra corresponsabilitat amb Déu
perquè tot això que li hem demanat,
per part nostra, no es frustri.
pregària, doncs, de confiança i de responsabilitat
que recau al final sobre nosaltres mateixos,
tenint en compte que Déu hi aporta, segur, la seva part.
Estem escoltant les notes d'una composició d'una persona ja traspassada,
que ho deix, de la glòria de la casa del pare,
que és el mestre Joan Juncà.
Bona part de les harmonitzacions,
però no dir gairebé totes de les peces que s'interpreten
en aquest pontifical de la Diada de Santa Tecla
estan arrenjades per orquestra pel mestre Juncà.
I aquesta és una obra, diríem, al 100% per ell.
Podem dir que la catedral s'ha anat omplint,
malgrat aquest plugim que hi ha hagut uns moments
que ha sigut a pluja forta.
Sabem que el seguici no ha pogut arribar,
ja no ha sortit de la plaça de la Font,
i ara, una vegada s'hagi de fer la sortida d'ofici,
tampoc estarà present a l'entrada de la catedral
per acompanyar les autoritats.
El que es farà, possiblement,
segons ens deia el regidor senyor Carles Sala,
una actuació a la plaça de la Font.
Mentrestant, va seguint amb tota normalitat
i amb tota devoció aquesta missa
que els ofereix Tarragona Ràdio en directe
des de la catedral basílica metropolitana
i primada de Tarragona.
El nostre lloc de retransmissió
estem just davant de la Capella del Santíssim
que el senyor Arcavisbe ja ha anunciat
la posada en marxa d'una campanya
per intentar arrenjar-la.
És una capella ronlegentista,
amb pintures molt interessants,
d'Isaac Vermes Vermell i també d'altres autors,
com pugui ser Domènec Milodri
o bé Luca Canviasso.
I el seu estat és molt eficient.
Recordem que allí també està enterrat
i té el seu sepulcre el gran
parcabisbe humanista Antoni Agustí,
del qual ens podria parlar molt
el nostre company amic,
en Lluís Maria Montconill.
Aquest bisbe aragonès,
però també de Tarragona,
perquè aquí va acabar els seus dies,
és un arcabisbe que va poder viure
el renaixement de ple ple,
perquè el va tastar directament
de les fonts de Roma.
I quan va venir aquí,
juntament amb Pons d'Icart,
encara no sempre amb els mateixos criteris,
va recollir la part més clàssica
i més romana de Tarragona.
De manera que del seu palau,
o de la seva casa,
del castell del Patriarca aleshores,
en va fer un jardí d'art.
Moltes de les peces millors
del nostre museu arqueològic
són salvades per ell.
Ell també va assistir,
per exemple,
ara em refereixo a la peça cèlebre
d'Eutiques,
que seria el corredor del circ,
i és una petita meravella
que és en el nostre museu
i que ha anat de peregrinació
també a altres exposicions
esportives i arqueològiques.
El senyor Algarcabisbe
va assistir també
al concili tridentí
i d'allí va portar ell
la síntesi de la nova
o de la doctrina
teològica eucarística
reelaborada
en contrast
amb la reforma protestant.
I d'aquí va sortir
la nostra capella.
És una plasmació plàstica
de pintura
i d'art
d'art
de tota la teologia
tridentina.
La commemoració dels sants màrtirs
i concediu-nos de mantenir-nos ferms
en la confessió del vostre nom
per Cris, Senyor nostre.
que el senyor sigui amb vosaltres
que no pot vosaltres ferir
amunt els cors
us donarem al Senyor
donem gràcies al Senyor
Déu nostre
a fer-ho
i a la justícia.
És realment just i necessari
o Pare Sant
que sempre us donem gràcies
i que sempre us glorifiquem
perquè per confessar el vostre nom
la sang de la màrtir Santa Tecla
de sada imitació del vostre fill Jesucrist
proclama les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri
la força es manifesti en la feblesa
i que el dèbil sigui fora
donar testimoni
per Cris, Senyor nostre.
Per això amb tots els àngels i els sants
cantem la vostra glòria
tot dient.
El sant, el sant, el sant
està interpretat
sostenint el cant de l'assemblea
pel cor i l'orquesta dels amics de la catedral
que dirigeix mossèn Miquel Barberà.
Aquesta melodia
del Sant, Sant, Sant
és obra d'Albert Aulé
i l'orquestació del mestre Joan Juncà.
La segona part de l'himne
és el cant
que entonaren
a l'entrada de Jesús a Jerusalem
el diumenge de Rams.
Sigui venit aquell
que ve en nom del Senyor.
I repetim
el final amb el cant apocalíptic.
Osanna, a dalt del cel.
Vos sou realment sant
Déu i Pare nostre
i amb raús canta lluances
tot l'univers creat
perquè pel vostre fill Jesucrist
nostre Senyor
i amb el poder de l'Esperit Sant
doneu vida a totes les coses
i les santifiqueu.
I no deixeu mai
de reunir-vos un poble
que de llevant fins a Ponent
presenti al vostre nom
una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare
que santifiqueu pel vostre esperit
aquestes ofrenes
que hem presentat
per a ser consagrades
perquè es converteixin
en el cos i en la sang
del vostre fill
Jesucrist nostre Senyor
que ens confia
en la celebració
d'aquest sacrament.
Ell mateix
al vespre
en el que el van trair
prengué el pa
i donant-vos gràcies
i beneïm-vos
al partir
i al donar
als seus deixebles
tot dient
preneu
i mengeu-ne tots
que això
és el meu cos
entregat
per a vosaltres.
Igualment havent sopat
prengué el calze
i donant-vos gràcies
i beneïm-vos
al passar
als seus deixebles
tot dient
preneu
i bebeu-ne tots
que aquest és el calze
de la meva sang
la sang de l'aliança
nova i eterna
besada per vosaltres
i per tots els homes
amb remissió dels pecats.
Feu això
que és el meu memorial.
proclameu el misteri
de la fe.
Per això, pare,
celebrant el memorial
de la passió salvadora
del vostre fill
de la seva admirable
resurrecció
i de la seva ascensió
al cel
mentre esperem
el seu retorn
us oferim
en aquesta acció
de gràcies
al sacrifici
sant i vivent.
Mireu l'ofrena
de la vostra església
reconeixeu-hi la víctima
que ens ha reconciliat
amb vos.
concediu-nos
que els que rebem
el cos
i la sang
del vostre fill
plenys
del seu
Espírit Sant
siguem en Cris
un sol cos
i un sol esperit.
Que ell faci
de nosaltres
una oferenda eterna
eficult i la valència
amb els vostres
escollits
en primer lloc
amb la Verge Maria
Mare de Déu
amb els apòstols
i els màrtirs
amb Santa Tegla
i amb tots els sants
que sempre ens ajuden
amb la seva
intercessió.
Us preguem
Senyor
que aquest sacrifici
de reconciliació
dugui a tot el món
la pau
i la salvació.
Enfortiu
una feina
caritat
de la vostra església
que encara
perenina a la terra
lluitament
amb el vostre servent
el Papa Benet
amb el nostre bisbe Jaume
i amb els altres bisbes
els preveres
els tiaques
i tot el poble
que us heu redimit.
Acolliu les súpliques
a aquesta família
que heu admès
a la vostra presència.
Per la vostra
pietat
Padre Clementíssim
reuniu
els nostres fills
dispersos pel món.
Els nostres
germans difunts
i a tots els que han sortit
d'aquest món
en la vostra amistat
enmateu-los
al vostre regne.
Allà
esperem
retrobar-nos-nos en ells
i saciar-nos per sempre
de la vostra glòria
per Cris Senyor nostre
pel qual vos concediu al món
tots els vells.
per ell, en ell, en ell, en ell,
vos deu pare unipotent
en la unitat de l'Espèrit Sant.
rebeu tot honor i tota glòria
pels segles
per segles del segle.
a l'Espèrit Sant.
Fidels a un manament del Salvador
i seguint el seu diví mestratge
gosem...
del Jordi Nolan
de l'Espèrit fått
avons la música
per la llibre
del Jordi resurrection
gràcies a vosaltres
volumptat
així a la terra
Com es fan els creus, el nostre Pà de cada dia.
Doneu-nos, Senyor, el dia d'avui.
I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem a l'atemptació, així com nosaltres declaro serà.
Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals, feu que hi hagi pau als nostres dies.
I per la vostra misericòrdia, guardeu-nos de pecat i de qualsevol perturbació.
Mentre esperem l'accompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesús Cris, el nostre Salvador.
Per què són tots des de sempre, el Reine, el poder i la glòria?
Senyor nostre, Jesús Cris, que diguereu als apòstols, us deixo la pau, us dono la meva pau.
No mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vos vau demanar.
Vos que viviu, reineu pels segles dels segles.
Amén.
La pau del Senyor sigui sempre en tots vosaltres.
Amén.
Germans, doneu-vos la pau.
Ara es procedeix el ritus de la pau, un gran desig.
La pau que jo haig de compartir també amb el meu company, malgrat que la meva mà sosté el micro,
és la pau que ens hem d'oferir entre tots, perquè, escomptem, Jesús ens diu,
no us atenseu a la meva taula, sinó heu fet la pau entre vosaltres.
L'Eucaristia crea un cos, i perquè el cos funcioni bé i no sigui dolorós, ha d'encaixar.
ossos, membres, hem d'encaixar.
I tot allò que, en certa manera, obstricolitza l'harmonia,
Jesús demana que mirem de reconduir-ho.
Abans, amb el para nostre, el temps de l'Assemblea es basava sobre una melodia
d'en Miquel Barberà i d'en Mèstia Joncà.
I ara, el cant de la pau és una música d'Utiló Plana.
El cant de la pau, perdó, el de l'anyll de Déu.
Els convidats a la seva taula.
Els que ocupeu la nau central, per favor, a l'hora de pujar a rebre la comunió,
feu-ho pel passadís del mig.
El senyor Marroix dona instruccions per rebre la comunió.
I això ens fa pensar que aquest misteri eucarístic,
que és l'eix central d'aquesta celebració,
és realment...
Bé, suposo que la raó no pot arribar a bastar això,
sense l'espurna de la fe.
La paraula final de l'Arcabisbe,
quan ha acabat la consegració dels ofrenes,
en què ha transformat la materialitat del pa i del vi
en cos i sang i presència de Jesucrist,
ha dit memòria, memorial.
Vol dir que avui estem recordant,
però no nostàlgicament.
No un record impotent.
és un record de recuperació i de reproducció
de tot allò que ens empenya a dir gràcies, gràcies,
de tot allò que Déu ha fet en la creació
i de tot allò que Déu ha realitzat en Jesucrist.
Eucaristia vol dir acció de gràcies.
Aquest és el pa que anem a prendre.
Pa d'acció de gràcies, pa d'implicació.
És el pa que menjava tecla.
Tecla anava a missa també.
per això va ser capaç de ser fidel al seu testimoni.
Penseu que tots som tecla.
Pel patiment, com ella,
i tots hauríem de ser santa tecla
per la fidelitat.
El pa de Jesucrist, el pa de l'anyell,
és el que ens ho permetrà de fer,
no la nostra pròpia força.
Santa tecla va estar considerada des dels primers temps
una de les grans santes de l'Església.
Tant és així que en alguns indrets
que la dona, dissortadament,
no té un paper massa rellevant,
li diuen sant tecla
perquè és tan gran
que, vaja,
ve a reconeixer que no sobrepassa
el que se suposa que pot fer una dona.
Són aquestes històries
un palet absurdes,
un palet masclistes,
per no dir-ho molt,
però bé,
és propi de la condició humana, suposo.
Santa tecla té
una rep,
una devoció
extraordinària,
sobretot a l'Orient Cristià,
la zona de l'Orient Mitjà,
és omnipresent a qualsevol església,
la trobes amb icones,
pintada a la paret,
on sigui,
i la veneració
és realment extraordinària.
Hi ha moltes esglésies
dedicades a Santa tecla,
sobretot a Grècia,
el que ho diria és Turquia,
a Egipte,
també hi ha molta veneració
pel seu record naturalment
a Armènia,
on es conserva el seu cos,
part del seu cos.
Recordem,
com deia abans el nostre amic Lluís Maria,
que la relíquia va vindre d'aquell país
per una donació del rei Òssim II.
Bé, donació exactament no,
perquè l'intercanvi d'opsequis
entre el rei Jaume II
i el rei armèni
va ser realment important.
No podem parlar de compra de relíquia,
però gairebé.
El cas és que Armènia,
que per cert va ser el primer país
cristià oficialment patòlic,
doncs continua venerant-se
aquesta santa
amb una força realment esplendorosa.
No fa gaire parlava amb un grup d'armenis
i em deia que
si els coincideix Santa tecla a Tarragona
els fa l'efecte que estan a casa.
Això ens ho va dir
el senyor Cabisba Pavesa,
Monsenyor Pavesa,
que fa uns tres mesos
va venir a Tarragona
per participar en un fòrum
de la Caixa d'Estalvis
i que després
va participar en seminaris
dins de l'Institut de Ciències Religioses
en Fructuós.
I ell és el bisbe
que té dins del seu territori
l'Icònia
i es va dir que
se sentia, com ha dit el company Didac,
a casa.
Ens va fer una descripció de tecla
i sobretot
ens va recomanar un llibre
que ell havia fet
que és un diàlc
que tenen les estàtues
de la Columnata del Bernini
que entorna a l'oblis
de la plaça de Sant Pere
en què les estàtues de Marbre
parlen entre elles.
Ell ha dit a tu,
a tu, a tu,
diu
Diàlegs de Marbre
i les dues persones
que ell va citar
que parlaven entre si
eren Teresa de Jesús
i Tecla
i es queixaven
que aquestes dones
sempre les posem en segon terme
i Tecla li deia
això no és veritat
jo hi he estat evangelitzadora
jo he batejat
jo he estat
la crossa de pau
per tant
no hi ha feblesa femenina
per això
alguns el representaven
vestit d'home
o reproduint d'home
a l'església copta
del Caire
Tecla
porta barba
no per una
per estrefer
la seva imatge
sinó per
donar-li
aquesta plasticitat
de la vigoria masculina
que si voleu vosaltres
també és una desviació
interpretativa
però que en el fons
respon
a calcar
una Tecla
plena de força
Tecla evangelitzadora
i això
ho hem d'escoltar
homes i dones
preveres
i no preveres
dones
que s'han de sentir
molt molt ben representades
per Tecla
per això
tots som Tecla
tots hauríem de ser
Santa Tecla
Santa Tecla
també
per l'església
ortodoxa
és molt important
i rep el títol
d'Issapòstoles
és a dir
igual als apòstols
per això
va unida
amb l'apòstol
Pau
l'apòstol Pau
si miréssiu
la crossa
que porta
el senyor arcabisbe
enrotllada
dins del nus
pastoral
hi ha Pau
cada vegada
que l'arcabisbe
belluga la crossa
Pau
l'acompanya
és el regal
que va fer
el bisbat de Tarragona
l'arcabisbe
de Riba i Castro
quan va complir
els 50 anys
de sacerdòs
Tecla i Pau
han units
ja en els primers temps
en el segle segon
ja surt Tecla
i els que escriuen
escriuen
unes planes
d'un llibre
que en diem
Actes
de Pau i Tecla
que si voleu vosaltres
estan fetes
amb una intencionalitat
doctrinal
però que
reprodueixen un fet
Pau i Tecla
van junts sempre
després
segons els corrents
del temps
els anem revestint
d'una certa
indumentària
diríem
ideològica
però el que no podem dubtar mai
és de la historicitat
d'aquests dos personatges
que a Tarragona
precisament
coincideixen
perquè Pau
és el fonament
i Tecla
és la seva crossa
el fonament
de la fe
cristiana
de Tarragona
és base
sobre la
predicació
que
sens dubte
va fer
Sant Pau
aquí a la nostra ciutat
i a per allà
d'en Bella
va vindre
també
la devoció
a Santa Tecla
segurament
es va reformar
cap allà
l'any 633
quan els monjos grecs
fugint d'aquells
aldarulls religiosos
que van ajudar
a ensorrar
l'imperi vicentí
doncs
van portar
la devoció
i possiblement
la primera relíquia
la que es va perdre
durant la dominació
àrabe
aquí a la nostra
ciutat
realment
Tecla
realment
Pau
han conformat
d'una forma
importantíssima
el terenar
de la nostra
església
han sigut
gent
ferma
que no han
dubtat
lliurar
fins a l'última
gota
la seva sang
en defensa
de la fe
de Crist
una defensa
que també
va agafar
al cap
d'uns anys
Sant Fructuós
el gran bisbe
màrtir
de la nostra ciutat
que
si Déu vol
d'aquí
l'any 2009
celebrarem
el 1750
aniversari
del seu
martiri
i que
el senyor
arquebisbe
ha anunciat
que se vol
celebrar
un gran
congrés
internacional
sobre
el temps
de Sant Fructuós
i a més a més
donar-li
una
visió
ecumènica
perquè
es desitjaria
també
que hi fossin
presents
representacions
dels grans
patriarcats
històrics
tecla
i pau
no és un patrimoni
exclusiu
de la catolicitat
és el pa
comú
dels cristians
i
fixeu-vos
que aquests
personatges
són claus
també
en països
musulmans
en què
respecten
aquesta tradició
per tant
tenim
un signe
de comunisme
i saber
fer
també
saber
interpretar
i no
buscar
la manera
de
crear
arestes
on
precisament
hi ha
convivència
i concòrdia
pels tarragonins
és molt important
fer una
lectura
correcta
de tecla
tecla
és històrica
però tecla
també
és simbòlica
és històrica
perquè és un personatge
de l'entorn
de pau
però és simbòlica
perquè
després
l'església
li ha anat
creant
tota una
oreola
tota una
expressivitat
a través de la qual
volien dir alguna cosa
més enllà
de la història
de tecla
la clau interpretativa
és
martiri
i fidelitat
martiri
perquè tecla
passa
per successius
moments
que és un
creixendo
és com una peça
musical
que cada vegada
es fa més intensa
pateix
pateix
pateix
per una sola
raó
per ser
fidel
fidel
fidel
a mesura
a mesura que pateix
és més fidel
quan ens atencem
al retaule major
hem de saber llegir
més que una anècdota
històrica
aquesta lliçó
simbòlica
mística
pedagògica
la fidelitat de tecla
és progressiva
els temps deien que
s'havia d'accedir
ja directament
a la glorificació
perquè
s'acabaven els temps
i el matrimoni
ja no tenia
eviència
i tecla
l'enquadren aquí
i renuncia
tot
per la
ideia
de la
fidelitat
tecla
és
progressivament
fidel
a través
d'un
procés
progressiu
de martiri
encara que aquest martiri
ens pugui representar
simbòlicament
alguna cosa
produïda
per la imaginació
i pel sentit
de l'Eglésia
mentre van sonant
les notes
que els organitzadors
de la catedral
arrenquen
d'aquí
a l'òrgat
un orga
que precisament
també
està a camí
de patir
una reforma
realment important
se suposa
que per allà
l'any 2010
es podrà estrenar
perquè
evidentment
l'instrument
no
es correspon
amb la magnificència
del moble
en aquests moments
ja s'estan
començant
a fer els projectes
d'una orga
a Holanda
perquè
el culte
aquí
en aquesta catedral
pugui tindre
tota la magnificència
que se li es cau
com a seu
metropolitana
i primada
segons
abondoses
en la festa
de Santa Tecla
verge i màrtir
i feu que
pels sofriments
d'una mort
tan gloriosa
aprenguem
a sofrir
amb fermesa
i arribem
a l'alegria
de la victòria
eterna
per
Cris
senyor
nostre
a l'alegria
recordo
recordo que
a dos quarts
d'una
hi haurà
com tots els dies
de festa
aquí a la catedral
una altra missa
i que a la tarda
a les sis
en punt
començaran
les segones
vespres
de Santa Tecla
i a continuació
si el temps
ho deu permetre
doncs hi haurà
la processó
el senyor
sigui amb vosaltres
abans de donar-vos
la benedicció final
i la despedida
podria agrair
un any més
al cor
i l'orquestra
de la catedral
per la seva
interpretació
moltes gràcies
tots vosaltres
els preveres
que m'heu acompanyat
en aquesta concelebració
totes les autoritats
i a tots els
tarragonins
i tarragonines
que avui
heu vingut aquí
a tots els de l'Arxidiocesis
moltes gràcies
i que passeu
una bona festa
que Déu
el nostre pare
que ens ha reunit
per celebrar
la festa
de Santa Tecla
patrona
de la nostra ciutat
us beneixi
us protegeixi
i us confirmen
la seva
pau
que Cris
que ha manifestat
en Santa Tecla
la força reveladora
del misteri pasqual
us faci
autèntics testimonis
del seu
Evangeli
que l'Espírit
que l'Espírit
que en Santa Tecla
ens ha donat
un exemple
de solidaritat
fraterna
us faci
capaços
de crear
una veritable
comunitat
de fe i amor
que us beneixi
Déu
tot poderós
pare
fill
i expedits
com
germans
aneu-vos
aneu-vos
anar
amb paus
poder
que els
treu
i aquí
s'acaba
aquesta
missa
de Santa Tecla
Són ara les notes dels Bois de Santa Tecla, una peça original a cavall entre els segles XVII i XVIII
que ens arriba amb una transcripció d'Enric Prats i la harmonització i orquestració del mestre Joan Juncà
i la interpretació, sostenint el cant del poble fidel, del cor dels amics a la catedral
i de l'orquestra també dels amics a la catedral, així com dels organistes, tots sota la direcció de mossèn Miquel Barberà.
Recordem que aquesta tarda a les 6 hi haurà les Vespes Solemnes de Santa Tecla
i tot seguit, si el temps ho permet, la processó del braç de Santa Tecla.
Això serà més o menys sobre les 7.
Abans d'acomiadar la nostra transmissió que hem efectuat des d'aquí de la catedral,
a través de l'antena de Tarragona Ràdio, amb la col·laboració del capítol de la catedral
i també de la delegació s'haçana de mitjans de comunicació de la Catedral de Tarragona,
voldríem passar-li el micròfon al nostre company i amic Lluís Maria perquè ens fes una reflexió final.
Jo invitaria, abans de cloure aquesta emissió, que tots els tarragonins des del carrer o des de la finestra
o des de més Tarragona, que avui contemplin allò que Tecla porta a la punta dels seus dits.
Una petita lletra que en diem la tau, que la passeja ella gloriosament,
perquè no és altra cosa que la creu, la creu sense cap.
Quan mireu la creu de Tecla, mireu la creu de Jesucrist.
Tarragona porta unides aquestes dues senyes, la creu de Jesús, que és la creu de Tecla.
Tarragona, Santa Tecla.
En aquests moments, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
s'està procedint a la veneració de la relíquia de Santa Tecla.
De obres de Santa Tecla han començat les autoritats clasiàstiques,
després les civils encastelades per l'alcalde,
el qual també acompanyaven els representants de les ciutats germanades,
que per cert en guanya que ha escut el seu nombre,
perquè a les tradicionals de Klagenfurt, d'Orleans,
de Nyor, de l'Alguer, d'Stafford,
ara s'hi afegeix Pompeia.
Sonen les notes d'aquest òrgan,
que està en procés de reconstrucció
i recordem que aquesta tarda a les 6
hi ha les vespres aquí a la mateixa catedral
presidides pel senyor arcabisbe.
Que Santa Tecla ens acompanyi a tots,
amics i amigues oïdors.
Gràcies a Lluís Maria Montconill
pels seus acertats comentaris
i un servidor, Didac Bertran,
s'acomiada des d'aquí de la catedral
i saluda a tots els oïdors de Tarragona Ràdio
i a la nostra companya Silvia García,
que està als estudis centrals.
Recordem també que aquesta transmissió
ha estat possible gràcies a l'esforç
del nostre tècnic Joan Maria Bertran,
que ha estat allí fora,
al costat del campanar de la catedral,
aguantant l'aigua durant tot aquest temps
perquè aquesta transmissió pogués arribar
amb tota qualitat fins a les seves llars.
Com dèiem,
feliç diada de Santa Tecla
i per molts anys.