Avui és dimarts, 31 d'octubre, vigília de Tots Sants.
Segurament, vaja, vostès ja estan fent plans per aquesta nit,
si no els han fet ja, és nit de castanyada, nit de panellets,
de castanyes, d'amoniatos, però també hem de recordar
que la festivitat de Tots Sants té en el seu origen
una vessant tradicional, que és la de recordar
als difunts, les persones mortes i enterrades.
I per aquest són aquestes dates en què la majoria de ciutadans
aprofiten per anar als cementiris a retre un homenatge
als seus familiars morts.
Precisament, fins al cementiri de la ciutat de Tarragona,
ens hi desplacem ara, allí s'hi troba amb la nostra unitat mòbil,
en Joan Maria Bertran i en Josep Sunyer.
Pep, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, doncs sí, efectivament hem vingut al cementiri de Tarragona.
Ahir ja van passar per aquí, de fet, l'afluència de persones
que volien expressar el seu record, els seus estimats,
doncs ja era constant.
Al llarg del dia d'avui també serà constant,
i sobretot i especialment demà dia de tots sants.
Hem vingut fins aquí, farem una mica de recorregut
a l'interior del cementiri de Tarragona.
També parlarem de les mesures especials habilitades de trànsit,
tant als carrers adjacents com també a la zona d'aparcament
i, en fi, les entrades i sortides d'aquest recinte
que demà seran una mica especials.
Ara ho comentarem.
Ens acompanya el conseller delegat
de l'empresa gestora d'aquest cementiri,
el senyor Ignasi Puig.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I comencem explicant, després parlarem d'on som ara,
perquè aquí hi ha unes tombes que crec que són molt antigues.
Però li sembla que comencem explicant aquest dispositiu?
Crec que demà s'entrarà per la porta principal
i sortirà per la del costat.
Bueno, no, si eren les dues entrades, exactament igual.
O sigui, serà d'entrada i sortida, no?
Serà per la que és l'antiga,
bueno, la que és la càrreta que va a Sant Pere i Sant Pau,
i el que és l'antiga càrreta del cementiri, no?
Que és on estem ara.
I que es podran entrar i sortir independentment d'una porta o d'altra.
Evidentment, evidentment.
Què és el que tenim aquí davant?
Aquestes tombes, per l'aspecte, ja es veu que són molt antigues
i, a més a més, són grans panteons, són molt grans.
Sí, bueno, tot això són de la noblesa de Tarragona, no?
Per exemple, aquí tenim aquesta, que és dels Conde de Rius.
Després, aquestes són dels marquesos de Tamarit,
que són de la família, com se diu aquesta família...
Bueno, dels marquesos de Tamarit, que és un panteon molt maco.
I després, bueno, i després ja tot aquí hi ha famílies nobles de Tarragona, no?
Vull dir, aquells, per exemple, és de la família Escofet,
que és una família... que hi havia una fàbrica de Mostella, no?
I després també, en fi, família Muller, marquesos...
En fi, tot el que és...
La noblesa de Tarragona, que moltes d'aquestes famílies viuen fora de Tarragona,
vull dir, que ja no viuen aquí a Tarragona.
El que passa, venen cada any. Alguns venen i altres no venen, no?
Ja estem en un procés de parlar amb totes aquestes famílies
perquè arreglin les sepultures aquestes, no?
Hi ha algunes arreglades. Aquesta d'aquí no està arreglada.
Aquesta d'aquí també està arreglada.
És a dir, hi ha moltes sepultures que les estan arreglant.
O sigui, estem dient als familiars, doncs, bueno, els propietaris,
que en definitiva són propietaris.
O sigui, el terreny és del cementiri, però l'escultura i l'edifici és d'ells, no?
Per tant, els exigim, doncs, que l'arreglin.
I han començat a arreglar-la bastantes, no?
Aquí hi ha autèntiques joies arquitectòniques, no?
Hi ha algunes que veig que estan molt ben fetes, molt elaborades.
Sí, bueno, jo suposo que era en l'època, com se diu això,
vull dir, durada, no?
Perquè la gent sabia molts diners.
I, bueno, el primer que feien era, bueno,
fes el seu gran pantheon, i així és, no?
Com és aquest cementiri de Tarragona?
És a dir, quants sectors hi ha?
Vostès que el coneixen en profunditat.
Com és? Crec que hi ha una part que és l'ampliada, no?
Que és la part nova.
Com ho diferencien, això?
Va per carrers? Com funciona?
Sí, va per illes, o sigui, va per vies,
vies seria on estem ara, aquí això és una via,
i l'altre són isles, no?
O sigui, illes, no?
I va per nom de sants, cada una de les illes que tenim aquí.
I la part d'ampliada és la que hi ha al darrere de tot, no?
Sí, la part d'ampliada és la que es va fer al darrere de tot,
que és una nova finca, que, bueno, hi ha un procés de parcel·lació, no?
Llavors està encarat, el que passa en aquests moments està parat
perquè hi ha tot un tema urbanístic,
i llavors volen veure les limitacions que puguin haver
del que és la finca, del que és el cementiri de la finca, no?
Li sembla que fem una mica de recorregut,
continuem per aquí, perquè veurem a banda d'aquestes tombes,
doncs, que tenen aquest aspecte, que les fan vint singulars.
De fet, veiem en aquests moments, Ignaci Puig,
que hi ha molta, molta afluència de visitants aquests dies.
Sí, bueno, això és el que de cada any, no?
Hi ha uns anys que ve més gent, altres menys,
però aquest any hi ha una influència molt gran
de persones que venen a donar, a fer els honors als seus difunts, no?
Persones que estan en aquests moments passant per aquest carrer,
que dèiem aquest carrer que està davant mateix de la porta d'accés principal.
Aquí veiem aquests rètols que vostè hem fet referència abans, no?
Són notificacions i es veuen d'un color quitaner, color taronja,
de cara als familiars d'aquestes tombes.
Sí, perquè això són sepultures que les famílies posen,
o no tenim adreces, o no tenim, en fi, o estan semiabandonades.
Llavors fem un procediment que és primer posem una etiqueta,
després ho publiquem al bulletiu oficial de la província,
els dos diaris o tres diaris de més tirada de la ciutat,
i a partir d'aquí, doncs, bueno, i que les famílies venen.
Ara, aquests dies, han vingut moltes famílies,
com s'ha trobat aquesta etiqueta per dir què passa?
Bueno, doncs, miri, posi-ho al dia, l'adreça, totes aquestes coses, no?
Posar l'embord de la sepultura, no?
El panteó, per cert, que han baixat al darrere,
als dos marquesos de Tamarita, fa més o menys d'un 20 metres d'alçada,
vull dir que, d'un i d'un i d'un, aquest és molt gran, eh?
Sí, sí, aquest és molt gran, és un panteó molt maco,
i a més, hi ha el signe, o sigui, aquí hi ha l'escotaràltic de la família,
les muntanyes de Montserrat i una serra, no?
Sí, sí, sí.
Un marquesos de Tamarita.
Cap on podríem anar ara?
Podríem anar cap allà baix?
Si haguessin de fer un recorregut, cap on ens portaria, Ignasi?
Bueno, tenim l'església, que també la vam restaurar l'any passat,
que queda, bueno, una iglésia molt antiga, també,
i ara anem per la part principal del cementiri,
el carrer principal, l'artèria principal del cementiri,
i podíem pujar per amunt amb aquestes escales.
Abans fèiem referència als carrers amb noms de Sant,
acabant de passar per la via de Sant Joan, eh?
Sí, molt bé.
Aquest és el seu, és l'acte de la via de Sant Joan.
I ara estem veient ja al fons aquesta església,
que, com deia Ignasi Puig, doncs ha estat restaurada,
i de fet ja es veu, a la faceta exterior,
ja es veu que bé que s'ha fet bonica, diguéssim,
la part exterior i suposo que també la interna.
Sí, el que passa que estem fent ara nosaltres és,
o sigui, restaurar tot el cementiri,
i hem començat per baix, tot el tema de clavegaram,
totes aquestes coses,
ara és un cementiri que té molts anys, no?,
que és del 1809, no?,
i per tant el que estem fent ara, doncs,
és fer tots els recolliments d'aigua,
arreglar sepultures, arreglar illes,
i pensem que, en fi,
en un temps prudencial,
doncs, evidentment,
quedarà el cementiri com d'humana, no?
Ara estem veient, de fet,
la part aquesta de l'església,
som en una d'aquestes illes,
on ja es veu aquest canvi,
suposo que respecta a altres èpoques de l'any,
que, en fi, hi ha moltes flors divositades.
Sí, bueno, el que passa que ara és el moment
que de l'ornamentació,
que la gent, doncs, bueno,
posa, ja dic, les flors en cada una de les seves sepultures,
els netegen, els vidres, les vidrieres, tot això, no?
A banda del que estem veient,
a banda d'aquestes illes, també de l'església,
hi ha altres compartiments.
Crec que a l'entrada,
quan un entra al cementiri a mà dreta,
no, a mà esquerra, perdó,
hi ha com unes petites capelletes, no?
O què serien?
Això que estem veient aquí al darrere, al fons.
Això són capelles, això.
O sigui, són com a iglèsies, no?
Són capelles.
Hi ha capelles, panteons, mausoleus,
hipogeus, sarcòfags, i al final, nichos.
També tenim fosses comuns, vull dir, no?
Però que hi ha les fosses comuns ja no es pot enterrar ningú, eh?
Sí, de fet, una d'aquestes fosses,
crec que hi ha persones de la gran riada,
de fa ja alguns anys,
crec que va ser sobretot de la zona de Barcelona,
i que molts cossos van arribar pel mar fins aquí a Tarragona.
Sí, exacte.
Ara sí que és quan anem per amunt,
veurem el lloc on es van enterrar aquestes persones.
Clar, de fet, anem persones sense poder-les identificar en aquells moments, no?
Perquè portaven molts dies,
doncs estaven pel mar, no?
I les van entrar als pescadors i tot això, no?
Estem pujant, doncs, per un altre dels carrers.
Aquest és de Sant Pau,
concretament l'illa de Sant Pau,
i som a l'illa nova de Sant Magí en aquests moments.
Per cert, brolla aigua aquí, eh?
Com?
Brolla aigua d'aquí.
Sí, sí, sí, perquè és la font, no?
Molta gent, per cert, aquí entre illa i illa,
i veig que les persones s'aprofiten per conversar,
en fi, per trobar-se també en definitiva aquí al cementiri.
Exacte, vull dir, no?
Jo suposo que és un lloc de trobada en aquest dia, no?
No sé si familiars o amics o gent coneguda de Tarragona,
doncs es troben,
tots parlen del mateix, no?
Bé, doncs se'n vinc a arreglar la sepultura, no?
Posar flors,
però si hi ha alguna crida també la fan,
evidentment, que tenen dret les persones de fer-la, no?
Molts estan dient que, bueno,
que s'està veient un canvi important al cementiri,
que és el més important, no?
Que és el que estem fent ara, no?
Però, bueno, encara costarà,
jo penso, en poc temps,
potser li donarà un gran canvi, no?
Mica en mica, no?
L'empresa, per cert,
quant fa que gestiona el cementiri, vostès?
Dos, tres anys, més?
Va començar el 2003, no?
A mitjans del 2003,
i ara el que estem fent és donar-li,
doncs, aquest caràcter de posar-la en bordre, no?
No és que ho estigués malament allà, abans,
però el que estem fent és estar més damunt del cementiri, no?
per posar-la, com se mereix, una ciutat com Tarragona.
Ignaci, com funciona això dels nichos?
Són de propietat? Són de lloguer?
Són una concessió per uns anys determinats?
Es poden comprar? És a dir, com va?
No, tot això són concessions, no?
La concessió són per 30 anys.
Hi ha una part de concessions que eren 99 anys,
que això era, doncs, bueno, una llei que va sortir,
que van dir, bueno, això s'ha de recórrer,
i van dir, bueno, per les sepultures tindran una durada...
La concessió, perdó, era una concessió de 99 anys.
i ara les concessions són, bueno, ara ja fa bastants anys,
són de 30 anys, però això ja és una norma quasi
de tots els cementiris de Catalunya i d'Espanya.
És a dir, que un paga uns diners, diguéssim, no?,
d'entrada, m'imagino que funciona així,
i té dret a ús d'aquest nítol durant 30 anys.
Efectivament, durant 30 anys, i a partir dels 30 anys,
doncs, bueno, es pot tornar a renovar la concessió,
això és com un pàrquing, no?, vull dir,
que allò que s'ho sigui, o sigui, concessions amb un ajuntament,
i al cap de 30 anys, doncs, diuen, bueno,
que vol continuar vostè? Sí.
Doncs mira, ara pagarà menys, perquè tot això està amortitzat,
llavors ja és molt més barat, no?,
per 30 anys més, evidentment, sempre.
Algú que, malauradament, perdi la vida
i no tingui ni jo, què ha de fer?
No, vull dir, tots els difunts s'enterren,
vull dir, se'ls posen en una sepultura provisional
durant uns dos anys, i uns 3, 4 i 5 anys
que tenen dintre una sepultura,
perquè els difunts no poden anar enterrats a terra, no?,
o sigui, això està prohibit,
vull dir, solament poden anar en sepultures.
Aquí, al darrere, però, en veig alguns que estan a terra,
això deu ser aquella fossa al que fem referència ara.
Aquesta és la fossa on estan enterrades aquelles persones
que van de l'arriada de Barcelona,
no sé si pot ser el Llobregat, pot ser, sí,
i llavors hi ha aquí un lloc,
que, en fi, ja dic, el que hem dit abans,
que eren persones no identificades,
i llavors les van posar amb aquesta fossa, no?,
i llavors una fossa té molts anys, aquesta fossa, no?,
és molt...
Déu-n'hi-do, estem parlant de, no ho sé,
però una trentena llarga, no?
I més i tot, i més i tot, jo sí, i més i tot.
Déu-n'hi-do, doncs, aquesta es veu aquí,
doncs, a la part de dalt, justament, del cementiri,
anem cap al fons, a veure què,
que és el que podem veure, som, de fet, ara,
a l'illa de Sant Esteve,
hem vingut aquí, doncs, a propòsit d'aquest dia previ,
a tots sants, i, de fet, estem veient-nos una constant
entre tots els passadissos,
a tots els carrers del cementiri de Tarragona,
que és amb moltíssimes persones
que estan, doncs, netejant,
estan, doncs, posant tiflors
als seus tifuns, amb aquests artil·lugis,
no?, aquesta mena d'escales que serveixen
per arribar a la part superior, perquè és que
hi ha illes que tenen cinc pisos d'alçada.
Sí, bé, llavors hi ha aquest tipus d'escales,
que aquestes són bastant més velles,
n'hi ha de més moderns, són d'alumini,
i, llavors, estem pujant a aquestes escales,
que aquí dalt hi ha una fosa comú, també,
que és una altra fosa comú,
que antigament, jo suposo que jo no ho vaig conèixer ja,
això era una fosa comú per a persones,
o sigui, o de regió protestanta,
o sigui, o d'un altre tipus de regió,
llavors, alguns se'ls enterraven aquí.
Aquesta també era una illa de persones,
o sigui, dèiem el cementiri no catòlic,
i estava aquí, però bé, això ja fa molts anys
que això va a desaparèixer, llavors s'enterren tothom
on volen, no?
Aquí hi ha sepultures, que hi ha una sepultura molt bonica.
A veure, un momentet.
Bonica i antiga, veig, no?
Si és aquesta d'aquí al fons.
Exacte, és una sepultura molt antiga,
i nosaltres, clar, estem intentant localitzar la família,
perquè és una sepultura feta,
de pedra, però aquest té una vanua
també feta de pedra, ho veus?
Això, si es tingués que fer ara,
no sé el que voldria, no?
I ara, doncs, bé, i està aquí, és una sepultura.
Jo suposo que per allò on estava,
m'imagino que devia ser alguna persona,
doncs, no ho sé, o no catòlica,
o no ho sé, d'alguna altra religió,
perquè és curiós que, bé,
si hi ha l'Alfa i l'Omega, no?
Però que estigués amb aquest racó del cementiri, no?
és que és l'única que està en un racó.
I es veu, de fet,
hi ha el nom de la persona que està enterrada, no?
Sí.
De fet, és la família Panassach.
Suposo que aquestes famílies,
és que els Panassachs n'hi havia anat a Raona, no?
I no sé on deuen estar.
Però, bé, és una sepultura que, evidentment,
doncs, bé, o l'ha arreglada la família
o la tindrem que arreglar nosaltres, no?
Perquè, dic, és una sepultura molt bonica, oi?
A més d'un segle d'antiguitat, eh?
És a dir, és del 1905.
Bueno, aquesta és del 1905,
no sé si ara deu haver algun altre difonant
enterrat aquí dintre, però aquesta és...
Bueno, sí, sí, de l'any 1905.
És la més antiga, la cementiri,
o n'hi ha d'altres de més antigues, fins i tot?
No ho sé, n'hi ha d'antigues.
El que passa és que els llibres...
Estem ara intentant mirar tots els llibres antics
del cementiri, no?
I amb el qual allí, doncs, bueno, surten alguns.
Van començar molt abans,
clar, el cementiri és del 1809,
que es va començar a enterrar el 1809, evidentment.
Potser es va començar abans, és que no ho sé,
perquè el cementiri de Tarragona estava a les coques,
o sigui, al costat de la catedral.
Allí hi havia el cementiri,
que encara es veu on hi ha làpides allà dintre.
Però aquesta és ben antiga, eh?
Aquests dies sentia,
o sentia una altra mitjada de comunicació,
una altra emissora de ràdio,
que el cementiri de Barcelona,
no em faci dir quin, eh?
No recordo exactament ara quin, de Barcelona,
però em sembla que és un dels més grans que hi ha,
que feien unes visites nocturnes
per grups de persones,
a més a més interpretades,
o sigui, que les persones famoses
que estan enterrades al cementiri
feien com un recorregut
amb actors i, en fi, hi harem nocturnes.
No sé si us ho han plantejat, això,
o teniu cap idea,
o què en penseu, d'entrada?
És un cementiri que em sembla,
és que no sé com se diu, eh?
És un cementiri, no sé si és de Sant Andreu,
és un cementiri petit, no és molt gran,
però és un cementiri que té un...
Bueno, en fi, tots són panteons, capelles,
però és molt bonic.
I suposo que deu ser aquest cementiri.
Crec que és un cementiri,
sol que estàvem una guia turística,
però, a veure, no perquè sigui...
A veure, en tots els respectes, pels difunts,
vull dir, però, per les obres d'arc
que hi ha allà dintre posades, no?
Amb pedra, en tot.
És curiós, no?
Sí, és curiós.
És un cementiri, i m'han invitat
per anar a veure'l,
però és un cementiri que s'han gastat
molts diners per arribar a...
Per això l'han volgut posar
dintre una guia turística, no?
Ignaci Puig, ens acaba el temps.
Aquesta és la porta que s'obrirà demà,
aquesta d'aquí?
No, la d'allà baix, és una altra.
Aquesta està inutilitzada,
és una guia allà baix, a l'altre carrer.
Li sembla que recordem,
per aquests agents que vulguin venir demà,
o avui, aquí,
que és el que han de tenir en compte,
ja hem comentat,
no sé si ho hem dit al començament,
però el carrer, l'avinguda,
de fet, a Rovira i Virgili,
serà només de baixada,
perdó, de puixada.
De puixada i baixada.
El que passa, que,
jo sé el que diria la gent,
que els que puguin vindre
és millor que vinguin amb autobús,
perquè el servei urbà d'autobusos,
que tenim ja una línia,
que a més l'han reforçada,
precisament,
tenen la parada aquí mateix,
al Rovira i Virgili,
o sigui que ho tenim molt bé,
vull dir,
per poder pujar i baixar, no?
La línia 6,
concretament,
que s'ha reforçat,
per tant,
doncs,
la millor manera de venir fins aquí,
transport públic,
no sé si tenen algun càlcul
de les persones que poden arribar
passat demà,
dia de tots sants per aquí,
m'imagino que és difícil de computar.
Això és molt difícil, no?
Que ha vingut moltes,
bueno,
moltes famílies i molta gent,
sí,
però si em dius quina quantitat,
és que no ho sé,
ja ho veus,
la gent que arriba bé,
i és un constant,
és entrar i sortir constantment,
no?
Ja ho veus.
Hem fet aquest recorregut,
no sé si ens deixem alguna cosa
per explicar,
Ignasi Puig,
d'aquest cementiri de Tarragona,
sota d'on som,
o sigui,
d'on estem trepitjant ara,
no hi ha res,
no?
A banda de les clavegueres,
no hi ha passadissos,
no hi ha coses estranyes,
no?
No, res, res,
no,
perquè això era una finca molt antiga,
això hauria de ser una finca de cultiu
fa molts anys,
llavors,
la Fundació Santa Tecla
és que va comprar la finca aquesta,
i llavors van fer el cementiri,
més a dir,
ho van entrar de dintre la ciutat,
suposo per problemes d'epidèmies
o d'enfermetats de l'època,
sempre que l'any 1917 o 1916,
em sembla,
que va haver-hi una epidèmia a Tarragona,
que potser van morir,
no sé,
en 3 o 4 mesos,
potser van morir 500 o 600 persones,
eh?
Ja n'hi do.
I quina capacitat té el cementiri,
aproximadament?
Ara,
ara en aquests moments,
hi ha unes quasi 20.000 sepultures,
20.000 nitxos,
entre nitxos,
sarcòfags,
mentions,
esglésies,
i tot el que hi ha,
no?
I capelles,
no?
O sigui,
és gran,
no?
I a part d'això,
ja tenim l'ampliació del cementiri,
que és a l'altre costat,
que ara ho veurem,
que llavors,
clar,
aquesta és una finca,
hi haurà,
pot haver-hi enterraments o sepultures
per un cent anys,
ja perfectament bé,
sense cap problema.
Aquesta és la part que hem vist abans,
tot pujant,
no és la part que s'ha d'ampliar encara,
no?
És a dir,
i hem fet, o sigui,
l'altre costat del cementiri de la finca,
de l'altra finca,
aquí al costat,
no?
Al començament?
No, ara la veurem,
si vols,
de la conem caminar,
la veurem.
Recordem el que havien dit també al començament,
que demà podran entrar i sortir
independentment des de qualsevol
de les dues portes habilitades,
la principal n'és una,
i l'altra és la lateral,
que dona,
doncs,
a la carretera que va,
doncs,
a Sant Peri i Sant Pau,
és a dir,
és aquesta,
estem al costat,
de fet,
ara ho veiem des d'aquí d'aquí,
cal ser que ho veiem,
la part nova,
no?,
que a més a més està construïda
d'una forma diferent,
si més no,
com a octagonal,
no?,
una cosa.
Sí,
el que passa que ara aquí,
o sigui,
ara a les sepultures,
hi ha una llei que van dir
que les sepultures
han de tenir uns,
o sigui,
el que són les boques dels nichos,
han de tenir unes medidas més grans,
no?,
i llavors aquesta banda,
el que sí que s'ha fet és
mantenir una mica la idea
de la pedra i tal,
que està en totes les illes,
doncs,
aquesta també són,
uns nichos,
no?,
quadrats,
però molt més grans
dels habituals,
perquè això ja ho determina la llei,
no?,
que ha de tenir unes medidas,
són 90 per dos metres i mig
de fundària,
o sigui,
en fi,
és una altra,
però mantenint,
ja dic,
el sistema és,
aquest és més quadrat
i aquest,
doncs,
és el tipus així,
les boques són una miqueta piramidals,
no?
Han de tenir ventilació,
perquè veig que hi ha unes sortides
com d'aire.
No,
no,
no,
això és una,
bueno,
sí que hi ha una ventilació,
perquè hi ha una paret interior,
a veure,
o sigui,
per darrere,
el que és de nitxo i nitxo,
hi ha una càmera,
no?,
perquè pugui,
bé,
fins que si hi ha alguna aigua
o el que sigui,
doncs que es pugui evaporar,
no?,
però bueno,
però això és una cosa
obligada també per llei,
evidentment,
no?,
que això antigament no es feia.
També hi ha més alçada,
aquí,
estem parlant de sis pisos d'alçada.
Sí,
vull dir,
continuem fent sis pisos,
l'altre en van fer cinc,
però bueno,
per un problema potser d'estètic,
o el que sigui,
perquè, bueno,
perquè recorregues de l'ampera
sempre seran de sis,
de cinc a sis pisos,
sempre.
Ignacio Puig,
conseller delegat
de l'empresa Chastora del Cementiri,
li agrair molt
que ens hagi acompanyat
en aquest recorregut,
perquè hem vist moltes persones
de camí,
hem conegut coses
que no sabíem,
en fi,
aquella tomba,
per exemple,
que hem vist cap al final
o d'altres que hem explicat
al començament
i que esperem,
doncs,
que demà,
malgrat tot,
sigui un dia lleu,
lleu,
que no faci res,
perquè aquí hi ha moltes persones,
recordem,
que treballen aquí
i que estan,
doncs,
fent tot el possible
perquè demà sigui un dia
dintre del que cap
el més normal possible.
Doncs sí, sí,
és ben,
per almenys que demà no plogui,
no?,
que demanem perquè la gent
és el dia de visita,
no?,
demà i demà passar,
no?,
i després ja,
doncs,
bueno,
fins al pròxim any,
no?
Ignacio Puig,
gràcies.
A vosaltres,
a vosaltres.
Doncs,
Josep Sunyer,
gràcies també
per aquest recorregut
que ens has fet
pel Cementiri,
un recorregut
pels cantons
més desapareguts.
d'aquí uns instants
tornavem amb la nostra
unitat mòbil
cap a l'exterior
per parlar d'un altre
tema d'actualitat,
en aquest cas,
el conflicte dels pescadors
i els intermediaris.
Tres minuts i les onze,
com fem cada dia.
Aquesta hora
és el moment d'escoltar
l'agenda cultural
que ens acossa,
Cinta Olivan.