Com els dèiem ja fa 11 minuts que Helena Regidor és aquí al matí de Tarragona Ràdio,
és la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. 25 anys.
25 anys, són molts anys, eh?
És el que t'anava a dir. Aquestes celebracions tenen dues mirades.
Una que és magnífica, pensar 25 anys com a entitat.
I estem aquí.
I 25 anys, i han passat ja 25 anys.
Són 25 anys més grans, tots plegats, no?
Però donant-te'n compte allò de pressa que han arribat a passar aquests anys, eh?
Déu-n'hi-do.
Qui s'ho havia d'esperar?
Però bé, estem aquí. Què és el que val?
Clar, estàs aquí en qualitat de presidenta, però de fet ets l'única persona que queda que va fundar l'entitat.
Sí, sóc l'única que hi ha.
Durant aquests 25 anys no m'hi he apartat mai de la Federació d'Associacions de Veïns.
De forma ni interrompuda, en diferents papers has estat a la Federació.
Sempre he estat a la Federació.
I bé, és un goig per mi, a més.
I pensar que els he pogut complir aquí.
I bé, nosaltres hem cregut que és una data bastant lluable per poder-la celebrar dintre dels nostres mitjans,
que com sabeu són molt minsos.
Però bé, nosaltres volíem haver fet més activitats, per exemple una setmana,
però també s'ha de veure que la Federació no té o no porta els temes com cada associació.
I per fer qualsevol activitat al carrer havíem de treure un seguro,
havíem de gastar uns diners que pràcticament no tenim
i els que tenim volíem doncs gastar-los per, no sé, som economistes,
però volíem gastar-los per un mereixement més directe als companys de Federació
i als companys en els quals aquesta Federació ha pogut arribar aquests 25 anys.
Parlarem d'aquests presidents.
L'únic que president has estat tu, per tant, parlem d'homes, fonamentalment,
i de les activitats...
Com canvien els temps, eh?
Molt. D'això et volia preguntar jo precisament,
perquè, clar, ha canviat tot moltíssim en 25 anys.
Gràcies a Déu.
Les persones han canviat molt.
També no es pot desvincular mai l'evolució personal dels individus,
de la seva activitat dins de la societat civil.
Ha canviat molt i allò que es reivindicava, allò que es necessitava,
allò pel que es lluitava, sortosament, com deies,
s'ha pogut superar en alguns aspectes.
Ara hi ha altres reptes.
Com recordes aquelles primeres èpoques de la Federació, Helena?
Van ser molt complicades.
Per tot s'havia de sortir al carrer, eh?
Sí, sí.
Molt complicat, molt complicat, amb molta feina,
però la ciutadania ens apoyava molt.
Sí que eren anys que hi havia moltes necessitats,
i les necessitats eren les bàsiques,
que avui dia, gràcies a Déu, les tenim superades.
Parlem de clavegrams, parlem d'asfaltat de carrers,
parlem de serveis bàsics.
Parlem de lo bàsic, de bancs, parlem d'enllumenat públic,
parlem de totes aquestes coses que eren tan bàsiques,
en les quals vam tenir que, bueno, que prendre forces,
i jo m'he fet moltes caminates,
de Torrefort a Tarragona a l'Ajuntament,
bueno, i ja semblava un passeig.
Ara que volen fer el passeig aquí a l'Avinguda de Roma...
Ja vau marcar el camí, no?
Sí, a nosaltres ja no ens ve gran.
I sí, vam tenir molts problemes,
els vam poder solventar,
una gent molt treballadora,
la gent que es va iniciar,
i, bueno, la veritat és que totes les reivindicacions,
com és lògic, entre cometes,
no surten,
però sí que vam lograr moltes coses
i estem logrant la mitja que podem i dels que treballem.
Clar, quan deies les coses, gràcies a Déu,
han canviat molt probablement per les teves paraules, eh?
Si no és així, tu em corregeixes.
Jo intueixo que el que salvaries,
en aquella època era la gran participació dels veïns
cada cop que has decidit en prendre una acció.
Això sí que ho deus trobar a faltar.
Sí, sí, ja.
Ara som tots bastant més apàtics.
Ja ho deia, que la ciutadania,
el recolzament que teníem era gran
i cada vegada, bueno,
quan baixàvem per aquesta carretera,
la carretera anava plena.
I només convocaves i la gent,
doncs, clar que hi havia les necessitats.
Avui dia convoques per qualsevol necessitat, també,
però no sé si és que estem més acomodats,
si és que ens han fet més apàtics,
si és que estem més tranquils,
o que les coses en les quals nosaltres proposem
no són tan importants per a la ciutadania
com nosaltres creiem.
Perquè en l'actualitat els reptes de les entitats veïnals,
en aquest cas que estan aglutinades
dins de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona,
estan encaminats més en temes d'infraestructures,
probablement de medi ambient.
Quins són els temes que us ocupen
en les assemblees, en les reunions,
quan us ajunteu als representants?
Mira, són temes d'infraestructures,
però local, cadascú del seu barri.
Vull dir que es poses una problemàtica totalitària
i es roncen el morrillo
i cadascú procura pel seu barri
i com si no es volgués involucrar.
Jo crec que això és una falta de solidaritat,
que és el que abans hi havia molt.
Perquè si en un barri hi havia un problema,
tots els barris es volcàvem el problema d'aquell barri
fins que se solvantava.
Es feia comú aquell problema a tothom, no?
Sí, i avui dia, doncs, bueno, és així.
Es dedica més als temes culturals,
als temes de fer menjars,
de fer uns baranars,
de fer unes demostracions de cuina...
Més adreçat a la festa, activitats...
Sí, més adreçat localment cadascú al seu barri,
com si allò de l'entorn no molestés.
I allò de l'entorn també...
també a vegades avui no ho tens tu,
però demà ho pots tenir.
I aleshores hem de ser solidaris.
I la societat, com bé deies, ha canviat molt.
Tenim altres reptes, ara en aquests moments,
els nous vinguts,
que també es van integrant de mica en mica
i de forma irregular a diferents llocs.
Això és el que s'ha de treballar avui dia.
I tampoc no tenim tècnics.
I si hi ha dos tècnics,
els pobres se les veuen i se les desitgen
perquè els companys, nosaltres mateixos,
ens fem una mica enrere
perquè és que de seguida diuen que si ets racista,
que si tal i que sé jo.
Bé, doncs ara estem en una plataforma
que l'altre dia vam estar treballant amb una tècnica
que el dia 20, suposo que ja ho anunciaran,
faran una visita,
es farà una visita a la mesquita,
que hi ha...
A Torreforta.
A Torreforta.
Bé, volen fer una sortida ells mateixos al carrer
i invitant els ciutadans d'aquí,
que crec que naltros hem de ser o hem de tenir
i hem d'anar, s'agradi o no s'agradi,
per fer aquesta convivència.
i després, doncs, bueno...
Ens ho hem de conèixer,
ja he de saber si ens agrada o no,
però si no ho coneixem difícilment poder pensar.
I després, doncs, hem d'explicar-los
el que està ben fet, el que està mal fet,
el que es pot fer i el que no es pot fer.
I si saben que...
Si et diuen racista, dius, bueno,
doncs soc racista per tu
i soc racista pel que viu aquí,
perquè si fa malament el que viu aquí,
també li crido l'atenció.
No hi ha dubte que les entitats veïnals
tenen un paper fonamental per socialitzar,
per fer actes culturals,
però també per altres temes
que ens toquen de ben a prop.
Ja coincideix, justament aquest 25è aniversari,
l'altre dia també ho comentava,
en canvis en el que és la Junta de l'Altra,
entitat que aglutina la resta d'associacions de veïns
al segle XXI.
Heu tingut contactes recentment,
perquè va bé, doncs, com un intent, no?,
de pensar de parlar d'unificar el moviment veïnal,
que sembla que aquest és un tema
que tenim tots pendents en aquesta ciutat.
Sí, però no s'està per la labor, com se diu.
Farà uns sis, set mesos,
no sé precisar quant de temps.
Es van tornar a tenir unes trobades,
va haver tres trobades,
en les quals ja s'havia fet un llistat
de com se començaria a treballar
i com se treballaria conjuntament.
I, bueno, de bones a primeres,
es donen una missiva, una carta,
dient que la seva assemblea havia votat totalitària
que no volia la reunificació.
Aleshores, nosaltres diem,
bueno, ja n'hi ha prou de jugar amb nosaltres,
perquè nosaltres hem estat oberts sempre,
estem oberts encara,
però estem oberts,
i hi ha un moment que sigui decisiu.
No per jugar, ni per perdre el temps,
ni per sortir a la premsa,
dient ara farem això i ara farem allò.
El temps no el tenim per perdre'l d'aquesta manera.
Per tant, de moment...
De moment no hi ha res.
En un futur, però de moment parlem de celebracions.
Sí.
Perquè el dissabte ho heu preparat.
D'entrada, a veure,
un espectacle, un festival,
amb actuacions de diversos col·lectius dels barris.
Allò que deia, en posada manifest,
és aquesta tasca que es fa ara,
que els centres cívics, els barris,
les entitats veïnals,
siguin lloc de reunió, d'activitats,
per a persones de totes les edats,
i en bona part de les dones, no?
Sí, la majoria.
La majoria.
Les dones i els nens.
Sí.
Són, bueno, uns actes culturals
que també volíem fer per diferents barris,
dels quals composen la federació,
i, bueno,
doncs un festival perquè la gent s'ho passi bé,
i nosaltres també, per què no?
Ho hem de dir.
Nosaltres també s'ho passem molt bé.
Ho fareu al centre cívic, no?
Al centre cívic de Torraforta.
I després hi ha un sopar,
i aquí hi ha un component de nostàlgia
i allò d'històries de l'Emili,
que diria aquell,
perquè, clar,
hi haurà persones que es retrobaran
després de 25 anys.
Estem parlant, per exemple,
dels diferents representants veïns
que formaven part de la Junta Gestora
quan es va crear la federació.
Que l'Helena faci els honors
perquè té el llistat.
Aquestes quatre persones,
algunes d'elles probablement puguin venir.
Per a algunes persones d'aquesta ciutat,
els noms seran més que familiars.
Tenim l'Alies,
que va ser el primer president de la federació,
l'Alies Calapac,
que ara és a Barcelona.
Bueno, ja fa anys
que va marxar cap a Barcelona
a treballar.
S'ha confirmat
que ell sí que estarà aquí.
Ens fa molt de goig
de què puc venir.
Ens va dir que li feia molta il·lusió.
Hauria de ser allò de posar-vos un clavell vermell
per reconèixer-nos després de tants anys?
Sí, no crec que se n'en recordem.
Igual sí, però no crec.
Després tenim el...
Parlo dels que estan a fora,
el Víctor López,
que està a Madrid,
està treballant a Madrid,
s'han posat en contacte amb ell.
M'ha dit que tenia una comunió
d'un nebot,
però que farà els possibles
per estar aquí,
que ja m'ho comunicarà.
No crec que triga gaire a comunicar-m'ho,
però bueno,
encara que no m'ho comuniqui
si es presenta,
doncs serà benvingut.
I després els altres ja són
els d'aquí,
l'Escudier,
que viu a la granja,
que és de la granja.
Està l'Agustí a Iats,
que és el rector de Santa Tecla,
de l'Església.
Està Faustino Romero.
També.
Està Joaquín Amades,
que Joaquín Amades
m'assembla que està a Benidorm,
m'assembla que està a fora.
Ah, no viu a Tarragona?
Sí, sí, viu aquí,
però està uns dies a vacances.
Sí, està uns dies a fora.
I després,
José Cosano,
el Xamá,
Francesc Xamá,
i jo mateixa.
Doncs Déu-n'hi-do,
us trobareu allà
i tota una sèrie de companys,
de companyes.
Bé,
el sopar,
em val a dir que serà
l'Hostal Canadà de Torreforta,
a dos quarts de deu,
en principi,
si algú està interessat a participar
i algú que hagués estat vinculat
al moviment veïnal
i tingui ganes de retrobar-se
amb aquests amics, Helena.
S'hauré de posar en contacte
amb mi mateixa,
perquè s'ha quedat així,
que el contacte sigui
a través meu
i llavors
quedaríem d'acord.
Doncs és motiu de celebració,
sens dubte,
que una entitat cívica,
com són associacions de veïns,
en aquest cas aglutinades
en la federació,
puguin complir ja
un quart de segle.
Això és un bon senyal, no?
Jo crec que sí.
És allò de per molts anys.
Jo crec que sí,
que és bon senyal.
Maldre tot,
que dificultats hi ha.
Sí, sí,
en les penes i glòries
que haguem tingut,
estem aquí,
continuem treballant.
treballant, sí.
Continuem treballant
i, bueno,
fem el que podem
i el que es demana
la ciutadania.
Helena Regidor,
actual presidenta
de la Federació
d'Associacions de Veïns
de Tarragona.
Novament,
felicitats a tots
per molts anys
i que bé,
aquesta celebració
realment sigui un moment
agradable per tots.
I gràcies per venir avui
a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres
i esteu convidats
als actes
que vulgueu participar.
Moltes gràcies,
bon dia.
Bon dia.