Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
als festivals d'estiu de Tarragona.
Ja ho saben, es parla de festival de festivals
i és que hi ha diferents entitats i organitzacions
que tenen el seu lloc i el seu escenari propi
en el que són els festivals d'estiu de Tarragona.
Avui volem parlar del cicle Joves Orquestres.
És una iniciativa de la Fundació Camerata 21.
El passat 9 de juliol, al Pati de l'Arxiu Històric de Tarragona
ens van oferir el primer concert d'aquest cicle
amb obres de Barbe, Vivaldi i Toldrà.
La idea és que aquest proper dia 23 de juliol
a la plaça de la Fontna ens ofereixin
una actuació del conjunt orquestral sinfònic.
Ens acompanya Xavier Blanc.
Ell és el president de la Fundació i el director artístic de l'orquestra.
Ara ens ho explicarà perquè parlarem del que és Camerata 21.
Xavier, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, Camerata 21 són moltes coses.
Sí, unes quantes.
Parlem de la Fundació, parlem de les joves orquestres,
parlem de l'orquestra Camerata 21.
Per què no situem una miqueta els oients en el mapa de Camerata 21?
Mira, Camerata és una fundació.
I dintre de la Fundació treballem sobre dos objectius molt importants.
Un que és el pedagògic i un altre que és el professional.
I amb aquests dos termes...
Llavors, dintre del pedagògic tenim totes les orquestres de joves
que són des dels set anys fins als 25, aproximadament.
Hi ha tres orquestres.
Una de pit d'11, de 7 a 11 anys, que vam fer una setmana d'estàs.
Ara vam acabar justament la setmana passada.
Una de 12 fins als 17, 16, 17 anys,
que és aquesta conjunt orquestra sinfònic, que farà el concert el diumenge.
I després tenim una tercera, que són els que van realitzar el concert el dia 9,
que són els joves ja entre 17, 18 anys i 20 i alguna cosa.
Llavors, en principi, aquests són becats.
Per tant, la Fundació els paga tota l'estada.
I el que pretén és ajuntar-los amb aquesta gent
que, en principi, possiblement, té ja una dedicació més cap al professionalisme.
O sigui, cuidar una mica aquests que poden arribar-hi.
I tot això és la base d'una orquestra professional.
Clar.
Tots aquests joves, molt joves,
alguns d'ells que formen part de Camerata 21,
són estudiants de música.
Òbviament, com fan cap a Camerata 21?
Quin és el circuit que segueixen des de la seva escola de música,
ja sigui pública, privada, conservatori?
Doncs, mira, jo crec que el secret o la fórmula que nosaltres vam aplicar en principi,
que era la col·laboració dels professors, era important.
De fet, la Camerata 21, la Fundació, es va crear a través d'un professorat
que tenia ganes de fer alguna cosa més.
Ara, aquest any nosaltres complim el 15è aniversari,
però fa 15 anys, això, bueno, si no era la selva,
quasi ho era, una mica, no hi havia orquestres,
hi havia potser Vilaseca, el Conservatori Vilaseca,
a Tarragona no hi havia gran cosa.
Es feien moltes coses, el professorat i era,
però no hi havia un ambient d'orquestres.
I, bueno, a través d'aquesta iniciativa d'alguns professors,
es va començar a crear una petita orquestra
entre professors i estudiants, els avantatjats.
Tot això va portar a fer colònies pels més petits.
Clar, després de 15 anys resulta que ja tenim 15 anys.
Hi ha nens que ara estan tocant a l'orquestra professional,
que ja no són nens, que han passat per les colònies,
han passat per la jove orquestra.
Abans era orquestra infantil i jove orquestra,
i ara estan tocant a l'orquestra professional.
O sigui, que ens n'ha arribat un parell.
Deies, fa 15 anys això era la selva.
Fa dues dècades era impensable que un noi, una noia de 7, 8, 10, 12,
fins i tot 15 anys s'ha formés part d'un conjunt instrumental
i que es posés davant d'un públic en un concert organitzat com a tal.
Això era impensable.
L'alumne de música estudiava, anava fent,
i quan ja era gran i havia acabat els seus estudis,
en tot cas es podia posar davant d'un públic.
En això ha canviat moltíssim la mentalitat, no?
Sí, bueno...
Afortunadament.
Sí, és una mica amb tot l'ensenyament, també ha canviat l'ensenyament.
Orquestres de nens de 7 anys no n'hi ha gaires.
La veritat és que, no ho sé, tampoc ho hem investigat
perquè tampoc ens interessa molt el que fan els altres.
No, no, jo diria que de 7 anys, no, no.
Però el fet de posar-se davant d'un públic sí que és una cosa
que sovint fan els estudiants de música avui en dia.
Sí, mira, és un complement.
Nosaltres el que volem ser...
Nosaltres no som ni els que tenim la idea bona,
ni... O sigui, el que som és un complement.
Un complement a les escoles i als conservatoris.
Ells tenen una època lectiva que estan fent un treball exquisit
i per això potser està evolucionant tot, no?
Gràcies a aquest treball de les escoles i els conservatoris.
I nosaltres el que...
La nostra intenció sempre ha estat fer un campus d'estiu
en el qual es pugui realitzar música.
Clar, ja no és un campus on pots deixar els pares,
poden deixar els seus fills per fer unes colònies.
Els poden deixar perquè nosaltres el que fem
és sempre fer una estada d'una setmana,
convivim amb ells, juntament professors i alumnes,
i se'ls explica tot, amb equip de monitors,
equip d'especialistes...
Però hi ha unes hores de classe.
Sí, cinc...
Intenses, eh?
Quatre, cinc hores de classe diàries, sí.
Diluïdes.
Clar.
Diluïdes.
Però té una utilitat també acadèmica, aquest tipus d'estats.
Sí, aquest és una mica...
És una mica potser el que ens diferència
de les altres colònies entre cometes.
Nosaltres el que sí que pretenem és que
el que facin durant aquella setmana
sigui pedagògic.
Per tant, els nens estudien, els nens aprenguin,
aprenguin a conviure amb natura,
amb companys que posteriorment seran els seus companys,
la millor d'orquestra professional,
perquè no coneixeran els demés estudiants de música
de tota la demarcació.
Bé, fan amics.
Fan amics perquè després sé que els pares
se'n van a les festes dels altres pobles
perquè els fills s'han fet amics.
és una convivència, és una mica...
En general, mai hi havia hagut tant d'interès
per aprendre música aquí a...
No sé si a la societat catalana en general
o aquí a Tarragona.
Sempre hi ha hagut estudiants de música,
però avui en dia hi ha moltíssims nens i nenes
i joves que estudien música.
Que acabin, que no acabin,
però que d'entrada que es vulguin dedicar
professionalment o no és una altra cosa.
Però que en principi facin un aprenentatge de música
i no una mica perquè els pares els porten,
sinó perquè realment els agrada,
no s'havia vist tant anys enrere, no?
Bé, ara hi ha més facilitats.
També el poder adquisitiu ara també...
Ha millorat.
Ha millorat.
Sempre ha sigut car estudiar música.
Però ara ja no.
Ara ja no.
Ara és més assequible.
Sí, crec que hi es posen moltes facilitats.
Però abans sí.
Sí, abans...
Bé, abans...
Era car tot.
El primer t'has de comprar l'instrument.
I segon quin instrument, doncs és car.
Ara ja actualment hi ha, per exemple, violins.
Jo soc professor de violí i hi ha violins
que per 10.000, 15.000 pessetes,
de les antigues pessetes,
pots tindre uns 200 euros,
pots tindre un instrument que funcioni molt bé.
Vull dir que tampoc és tan car.
I hi ha escoles i conservatoris
que sé que tenen instruments propis
que deixen els alumnes sense cap cos.
Vull dir que estudiar música
és qüestió de tindre en ganes.
I l'altra part, el públic,
el receptor de tota aquesta feina,
com estem de públic, Xavier?
Bueno...
Perquè mira que hi ha cicles i convocatòries musicals, eh?
Jo crec que hi ha públic.
L'altre dia vam fer el rèquiem de Mozart
amb l'orquestra professional, diguéssim,
i estava ple, 1.500 persones.
Públic hi és.
I ara encara més,
perquè ara hi ha molts estudiants.
Per tant, els pares...
A veure, un nen pot escollir fer música,
però també el pare escolleix
que el seu fill pugui aprendre música
perquè...
I li dona les facilitats, o no?
Suposo que li agrada també al pare.
Llavors, d'alguna manera,
hi ha un públic receptiu,
l'únic que...
Jo crec que a mida que hi hagi més concerts,
que hi hagi més orquestres,
que hi hagi més...
Bé, és un peix que es mossegue la cua, com tot.
Per tant, estem bé?
Sí.
O estem regular?
No, estem bé.
En aquest aspecte estem pujant.
jo crec que a nivell general s'ha millorat molt.
Hi ha uns altres problemes.
Els problemes de...
Doncs, bueno, ja sabem tots que...
Ja quan passem al tema professional, segurament, no?
No, inclús dintre de les mateixes escoles
el nivell general de l'educació
també ha baixat una mica.
Això també...
Nosaltres també ho notem,
perquè, clar, ens tenim una prova als 12 anys.
Clar, hi ha molt professora que es plantegi
si als 12 anys...
jo particularment
és una qüestió ja molt privada.
Crec que no.
Crec que almenys 14-15 anys
és quan podrien fer.
Però, bueno, en general
tenim el mateix problema
que l'educació...
En general.
En general, sí.
I, bueno, la manca d'estudi,
perquè quin és el problema de la música?
Que la música...
O no ets...
Ningú...
Toca, perquè sí.
Hi ha alguns nens que tenen molta facilitat,
però normalment has d'estudiar.
I aquí és on venen els problemes.
però, com tot, si jugues a futbol, has d'entrenar.
S'han de dedicar moltes hores.
Normalment les desercions
arriben justament als 14-15 anys
i el que supera aquesta fase de 14-15 anys
ja saps que seguirà pel camí de la música.
Si superen aquella fase, no?
Sí, bueno, després entres al món terrible
de la competència professional.
Però, bueno...
Sí, que és un altre món.
Perquè el món professional, clar,
nosaltres, des d'aquesta visió
i amb la privilegiada que ens dona la ràdio,
tenim ocasió de conversar
amb molts músics professionals
que volten pel món,
que participen en els diferents cicles
que ara a l'estiu, sobretot,
s'ho vintegen arreu del camp de Tarragona.
I veus que, home,
tothom se'n surt prou bé,
tothom té feina,
uns nivells interessants,
que viatgen fora,
que també estan aquí.
Però també deu haver una part més...
Aquesta és la part de la llum, podríem dir.
També hi ha una part de l'ombra.
La pressió que hi ha,
la gran competitivitat,
la demanda, l'oferta...
Vull dir, són aspectes que després,
a l'hora de guanyar-te la vida,
en el bon sentit de la paraula,
fent allò per la qual cosa t'has preparat,
que és ser músic,
aquí deu haver de més i de menys, no?
Sí, de menys que de...
Sí, no, és...
Bé, tots sabem que,
primer, companyies estables,
no n'hi ha gaire, tampoc,
ni de teatre, ni de música,
ni...
Exportar producte és car,
perquè primer s'ha de produir.
Per tant,
és un problema econòmic, evidentment.
Qui posa els diners per produir?
I, clar, evidentment,
la cultura no aporta diners,
al contrari,
sempre necessita de diners, no?
Però, bueno,
suposo que també és una mentalitat
que han d'anar agafant tots els ajuntaments,
que, clar, la cultura...
Hi ha dues maneres,
a nivell molt personal d'opinió,
hi ha dues maneres de fer cultura.
Una és comprar en cultura,
i l'altra és fer-t'ú la cultura.
Llavors, nosaltres apostem més
per aquesta segona de fer,
nosaltres, la cultura.
Això es veurà dintre d'uns quants anys,
perquè, clar, tots aquests anys,
ojalà poguéssim tindre una orquestra estable.
Per tant, una orquestra estable i professional, no?
D'aquí.
D'aquí, clar.
Perquè portar-la de Barcelona
és molt fàcil,
pagues un catxet.
I és més barat.
És més barat portar-la a l'orquestra...
Clar, que mantenir-la tot l'any.
Que mantenir tot l'any
o mantenir una producció,
perquè, clar, s'ha de ser realista
i no sempre es podrà fer el que voldrem, no?
Però,
per què no amb totes les orquestres que venen
puc fer un cicle...
un cicle molt interessant
per la ciutat de Tarragona?
I amb una orquestra pròpia?
Jo crec que sí.
Jo crec que ara és el moment.
Jo crec que les 1.500 persones
que hi havia al Teatre Auditori
l'altre dia amb el Requiem de Mozart
estaven perfectament encantades de la vida
amb l'orquestra que estava interpretant el Requiem,
que era una orquestra absolutament professional.
Com també ho eren les corals.
Sí, sí, sí, absolutament.
És clar, eh?
Sí, sí, sí, sí, és veritat,
perquè les dues corals,
el nivell és molt alt.
Vull dir que és que...
Bé, l'única diferència és que potser
no cobren un per un,
però la coral com a coral com a nivell
les dues són molt bones.
La directora de la coral de la URB,
pel que ens explicava,
crec que encara estan pitjor que les orquestres, eh?
Les corals a nivell,
en quant a la valoració professional,
em refereixo.
Però, en fi,
ja li donarem la paraula a ella,
quan torni,
que sabem que està fora fent un periple
també relacionat amb la seva feina.
En fi, Javier,
podríem estar parlant moltíssim d'aquesta situació
que ens fa veure a tots els que ens agrada la música
quin és el panorama,
però el que ens interessa,
per sobre de tot,
és engaudir-ne el diumenge,
el diumenge a la plaça de la Font a les vuit,
d'aquest conjunt orquestral sinfònic
de Camerata XXI.
Explica'ns com heu dissenyat el concert,
que a més a més comptarà
amb la veu d'una incondicional
de la ciutat de Tarragona,
que és la Marta Mateu.
Sí, i esperem que li vagi tot molt bé,
perquè ens sembla que serà
una de les futures diverses de Tarragona.
Jo almenys així ho espero,
crec que té un potencial increïble,
però molt, molt, molt, molt important,
i esperem que tot li vagi bé
i pugui ser la cavaller del futur,
i que sigui de la ciutat.
Doncs sí, perquè a més a més,
si no li canvia el tarragna
i el caràcter,
l'acompanya allò que és poc habitual
en una veu com la d'ella,
que és la humilitat.
Sí, i ara...
I la disposició que té sempre
quan li ofereixen,
i ja dirà,
ai, mira, m'estan fent ensabonant.
No, la Marta Mateu és així,
i ens agrada dir-ho.
Sí, és així, és així,
és molt beca.
Doncs mira, a veure,
t'explico una mica.
Això és una orquestra
de nens de 13,
o de 12 a 17 anys,
que estan estudiant el grau mig,
que es reuneixen durant tota la setmana,
estan reunits a la Pobla de Cèrboles,
en una casa de colònies,
amb vuit professors,
em sembla que hi ha cinc bonitors,
per al temps de lleure,
i el que estan fent
és preparar tot un reportatge,
o un reportatge,
tota una programació de musicals,
de pel·lícules,
i, bueno,
amb la veu de la Marta.
És una orquestra sinfònica,
i són alumnes de tots els conservatoris i escoles,
tenim des de violín,
però tot,
una orquestra sinfònica,
però d'estudiants.
I, bueno,
van amplificats,
van amb bateria,
van amb òrgan,
amb piano,
amb teclats,
micros,
és tot un espectacle,
llavors,
en principi,
a veure,
el nivell,
és el nivell dels nens.
Estem parlant d'estudiants avantajats,
però que tenen entre 13 i 17 anys.
Sí,
estem parlant d'estudiants,
amb totes les seves limitacions,
i totes les seves avantatges de la joventut.
Però, bueno,
una mica,
el que es pretén
és donar-los,
un,
la seriositat
de la professionalització,
però sempre
des de la vessant pedagògica.
Llavors,
tot això que tenen,
tot això ho aprenen,
saben sortir,
tot és la faràndula,
tot l'espectacle
de la faràndula dels camerinos.
Els nervis,
no nervis.
Tot això ho han d'aprendre,
contra més coses
facin millor per ells,
i, bueno,
si no arriben tots,
el que arribi ja ho sabrà,
i qui no,
s'ho haurà passat molt bé,
que és el que,
en definitiva,
es pretén.
I trobar-se davant
d'en d'un públic
i un públic al carrer,
que no és el mateix
que en un teatre.
Sí, veurem què passarà.
Doncs que n'hi ha molt,
més faltaria.
La cita recordi
en aquest diumenge
a la plaça de la Font,
una hora més que normal
i assequible,
quan comença a caure
una miqueta el sol,
no fa tantes calors
a les vuit del vespre
a la plaça de la Font.
No tenim un orquestre
professional,
diguem-ne,
que de forma regular
pugui programar,
però sí que és cert
que quan parlem
de música d'orquestres
properes a nosaltres,
la referència és ben clara,
és Camerata,
21, 15 anys,
Déu-n'hi-do,
si ja són anys,
farem una mica de celebració
que jo m'imagino que passa
per continuar fent
la feina que feu habitualment.
Sí, sí,
fonamentalment.
Bàsicament,
tenim uns objectius
molt clars
que són aquests
anar cap a
poder obtenir
una seu aquí
a la ciutat,
fer un cicle
de concerts
amb totes les altres entitats
com són joventuts musicals,
fer una mica
una cosa sèria
a nivell musical.
Això està damunt la taula,
doncs.
Això ho estem treballant,
sí,
el que passa és que no és fàcil.
No és fàcil,
però bueno,
nosaltres,
a veure,
tots els músics
que hem estat
treballant per fora,
per totes les orquestres,
coneixem l'OBC per dins,
per fora,
per tot arreu,
perquè hi hem estat involucrats,
el Liceu també,
el Vallès,
totes les orquestres.
Més enllà del que és la música,
coneixeu els mecanismes.
Tots els mecanismes.
L'únic que necessitem
és una mica aquest,
bueno,
aquella base,
aquella base
que sempre va a parar
el mateix.
Doncs és com un granet de sorra,
però el fet que assistim
com a públic
a aquest concert
recolzant aquest tipus
d'iniciatives
adreçades als més joves
també pot recolzar
projectes importants
per a la ciutat.
Ja havia estat un plaer,
gràcies per acompanyar-nos,
que vagi molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.