Les 11 del matí, 39 minuts.
Seguim al matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara amb un altre artista.
Ara escoltàvem fa uns minuts una entrevista
enregistrada a l'Antoni Mas,
l'artista de Vilaseca,
que, com dèiem, ha dissenyat aquesta escultura,
l'Ancís Ballugadís.
I ara volem parlar amb un altre artista,
en aquest cas de Valls.
És la Gemma Cuflent,
que inaugura avui una exposició
a l'antic Ajuntament de Tarragona Mas
amb un projecte concret i específic
per aquest espai.
Ens ho explicaré ja mateixa,
la tenim en directe aquí als estudis de la ràdio.
Gemma Cuflent, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta és la primera vegada que exposes a Tarragona Ciutat?
Aquí a Tarragona havia fet alguna cosa...
A veure, van fer una exposició
que augmentava l'Antonio Salcedo
a les voltes del circ sobre l'any Gaudí.
I vaig tenir una peça allà
i alguna altra cosa així,
alguna altra col·laboració petita,
però així d'exposició individual és la primera.
És la primera.
I és una exposició molt específica
i molt concreta per a l'espai, no?
On va destinada?
A veure, és que a l'antic Ajuntament
el que fan normalment és que proposen
l'exposició a diferents artistes
i llavors el que has de proposar tu
és un projecte per a l'espai.
sigui directament específic sobre l'espai o no,
això ja cadascú s'ho planteja, no?
Però el que sí que ha de ser és
has de fer una proposta específica per a l'exposició.
Llavors és el que he estat fent aquest any.
En què consisteix, doncs, la proposta?
Què és el que podrem veure a partir d'avui?
A veure, en l'exposició hi ha, com...
No sé si ho sabeu, hi ha dues sales.
L'exposició en general, el tema així com de fons
seria sobre la deriva visual.
i el que hi ha són fotografies.
Hi ha un díptic de bastant gran format
que són dos panels de dos per un i mig
i el que hi ha en aquest díptic
és una imatge panoràmica d'un paisatge.
El títol és Solar.
És una sèrie que he estat fent
sobre... són com espais híbrids
o espais límit entre zones utilitzades
sigui per a indústria, sigui per a ciutat
i altres funcions que queden com espais morts,
com espais, que el trànsit, ja sigui en el cas de la imatge
és una imatge que seria com una panoràmica del buit
com zones mortes
que el que m'interessen és sobretot per aquesta deriva
o per aquest lliscament que hi pot haver de la mirada
sobre aquest espai.
No hi ha cap objecte específic o cap centre
sobre el que focalitza l'atenció
sinó que el que es tracta precisament
és d'aquesta pèrdua de la visió per dintre de la imatge.
Li heu posat nom?
A l'exposició no té títol.
Llavors, t'he parlat d'aquesta peça
que seria com potser la peça més gran
sobre això que t'explicava de la deriva
en l'altra sala el que he muntat són dues obres
que són en realitat també dos díptics
el que passa és que són imatges enfrontades
una davant de l'altra
i el que en aquest cas he fet és construir l'espai de la càmera
que seria el centre on hi ha entre una i l'altra
seria l'espai de la càmera.
Jo he anat fotografiant unes imatges de cases
són com si fossin retrats de façanes
d'unes façanes molt anodines
vull dir que no és que tinguin cap valor
ni arquitectònic ni paisatgístic ni res
són unes cases
el que sí que volia era que fossin molt cúbiques
i que la façana fes com de pantalla
d'impossibilitat de visió cap adintre
el que veus realment és una façana
una paret normalment molt blanca
amb molt poca informació
i la fotografia contrària
el que es tracta és girar la càmera a 180 graus
i fotografiar el que queda a l'altre costat
llavors hi ha una fotografia
la primera en el cas de les cases
és com establir un objecte molt específic
el que he anat buscant per fotografiar
i en canvi l'altra imatge
és una imatge que n'és conseqüència
és a dir, jo tiro la foto, giro càmera
i l'altra fotografia
no és una fotografia buscada
sinó que és el que hi ha en realitat al darrere
en els dos casos són imatges de cases
que estan en espais com bastant al límit
una mica seguint la mateixa funció
que tenia la imatge de solar
aquí hi ha
en una banda hi ha unes fotografies
que tant una com l'altra
en els dos díptics
són força semblants
mentre que a l'altre costat
el que queda són moltes vegades
com espais residu
espais sense massa
en el que no hi ha un centre
on focalitzar el sentit
per dir alguna cosa
llavors en aquest cas
igual com en el solar
del que es tracta és
de deixar l'espectador
en aquest punt com de deriva
que una imatge et porta a l'altra
que no hi ha cap imatge
que sigui com definitiva
sinó que no deixi de ser fragment
una de l'altra
i hi ha més elements
a l'exposició
hi ha aquests dos díptics
que són d'imatges enfrontades
que es diuen 180 graus
hi ha el díptic de solar
i després hi ha una imatge més petita
que és d'un estudi
com si diguéssim
d'un espai de treball
el títol és gabinet de lectura
i en aquest cas
la deriva no és tant
de lliscament
o de pèrdua de visió
sinó al contrari
és el buscar
la lectura dintre de la imatge
és una imatge que està plena de llibres
està molt carregada
com d'informació
una imatge força caòtica
on hi ha molta acumulació d'elements
i el que volia
amb aquesta fotografia
que és d'una dimensió
bastant més petita
era la pèrdua per l'interior
de la imatge
a través de la lectura
el títol és
el gabinet de lectura
i el que m'interessa precisament
és que
el fet de mirar la imatge
et porta a llegir
per dintre de la imatge
què ha suposat
per la Gemma Cuflent
rebre aquesta proposta?
de l'Ajuntament
de poder pensar justament
en aquest espai
i dissenyar una exposició
el que
normalment
en aquestes situacions
és interessant
és que et permeten
a veure
hi ha un ajut
que et permet treballar
i produir obres
que d'altra manera
et comporten
una despesa important
i a part
és el fet de tenir
les dues sales
per poder construir
alguna
diguem-ne
un recorregut més gran
del que poden ser
obres molt concretes
o a vegades
fer sèries
sobre un treball
a veure
el repte és
a part de l'obra personal
és establir-ho
en l'espai
i a partir de l'espai
o a partir del lloc
on et proposen
de treballar
construir
doncs
la part del discurs
l'exposició
la podrem veure
pràcticament
durant tot un mes
sí
em sembla que
acaba per allà
el 19 de febrer
sobre avui
el públic
es pot veure
a l'antic ajuntament
el carrer major
és un lloc
molt de pas
obert a tothom
més enllà
d'aquesta exposició
la Gemma Cuflent
està treballant
en alguna altra
cosa
que pugui ser
d'interès
a veure
ara mateix
d'exposicions
a la vista
possiblement
estaré a Arco
amb la galeria
que em porta
a Barcelona
i bueno
segueixo treballant
les exposicions
van venint
per a aquells
que no la coneguin
com definiria
la Gemma Cuflent
la seva pròpia obra
això és una mica
a veure
jo ara mateix
estic treballant
en fotografia
abans havia estat
treballant en pintura
després vaig estar
fotografiant
les meves pintures
les situava
dintre d'espais
i tornava
a fotografiar-les
ara estic treballant
potser més
en fotografia
el que sí
que la relació
respecte
al que estava
fent abans
és que en el fons
segueixo treballant
sobre pantalles
de dificultat
de la visió
jo crec
que el que acaba
passant sempre
són grans panels
en el que
l'important
no és ben bé
el que hi ha
en la imatge
sigui en el cas
de les pintures
o ara
en les fotografies
sinó
el hàndicap
que pot situar
l'espectador
respecte a aquestes imatges
que no són imatges
en les que
tot i que la visió
és molt gran
o el que la imatge
és força important
respecte a l'espai
sinó
els paranys
que la imatge
pot establir
respecte a l'espai
i respecte a l'espectador
i amb això
crec que és
el mateix
que segueixo treballant
ara
doncs aquesta és
la Gemma Coflent
avui estrena
exposició
és la primera pròpia
que fa
a la ciutat de Tarragona
i és de Valls
exposarà
aquests elements
concrets
específics
que ha dissenyat
per l'espai
de l'antic ajuntament
amb les dues sales
que hi ha justament
en aquest edifici
en aquest immoble
del carrer
major
de la part alta
de Tarragona
una exposició
que estarà
oberta
durant pràcticament
tot un mes
des d'avui
13 de gener
i fins a meitat
del mes de febrer
Gemma Coflent
moltes gràcies
i que vagi molt bé
aquesta exposició
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia