Molt bon dia, trofeu-vos aquí.
I què faig aquí?
Això és la segona patronada popular de Tarragona.
Aquí hem vingut a donar-nos petons.
És com un restaurant dels petons.
És el bar de les tapes de los besos.
I com a tot bon restaurant,
abans de començar a menjar,
llegirem el menú.
Un menú en forma de manifest, el mani-menú.
Jordi, per favor.
Mani-menú, manifest, amb el desaparandi de menú.
Us donem la benvinguda amb una entran de canapès de dos petons.
Seguidament, amanida de canixes a la gentí.
De primer, sopa de petonets farcits d'amor.
De segon, miradetes de peixet, pescat amb canya.
Per fer baixar, no hi ha res com un sorbet de cor silvestres.
A continuació, la casa recomana una abraçada fraternal,
el punt de sal i, pels que tenen massa traça,
manetes de porc,
de postres,
massa doni de fruits secs de la passió de viure,
pastís de dolços d'infantesa,
al cafè,
sigaló tolerant de crema catalana.
Un brindis de gestos amb amor
i amenitzat per la nord de la nostra orquestra
comença el ball de la segona petonada popular.
Que comenci la petonada!
Petonada popular!
Tots cap aquí davant,
a demostrar-nos l'amor,
amb abraçades,
amb afecte.
Que comenci la petonada!
La Marta Moreno Rios ha guanyat el premi
del concurs d'il·lustració dibuixa un petó.
Què tal, Marta?
Què tal? Hola, bé.
Quant has guanyat, aquí?
Què t'han donat?
Què m'han donat?
Doncs un premi de 600 euros, era.
I què vas fer per aquest premi?
Què vas fer per ser maraçora d'aquest premi?
Vaig fer una il·lustració,
feta guàig,
on sortien vàries parelles,
pels zapatons.
Estàs contenta?
Molt, molt contenta.
Què faràs amb aquests quartos?
Quants quartos?
Potser comprar-me coses de dibuix
i seguir il·lustrant.
Que es donin un petó
al mig de la Rambla
el dia de Sant Jordi.
Hola i Paula!
És una broma, això, no?
No, veritat.
Veritat, que us dieu les dues igual?
Sí, però no som germanes.
Ah, no?
Amiga.
Sí.
I heu pujat aquí a donar-vos un petó
o que us donem una piruleta?
A donar-vos un petó.
Molt bé, molt bé, molt bé.
El primer petó del dia de Sant Jordi
a la segona petonada popular.
Dos nenes guapíssimes
i les dues es diuen Paula.
Tothom atent.
Atenció perquè ve el primer petó
de la segona petonada popular.
Paula i Paula es donaran un petó
al dia de Sant Jordi.
Per favor, quan digui tres, comenceu.
Una, dos i tres.
Oh, que bonic, un aplaudiment, per favor.
Un altre, un altre petó.
S'ha de repetir, els periodistes ho demanen.
Una, dos i tres.
Brava, un aplaudiment!
Un aplaudiment, home, que estem a dormir.
Els següents.
Tres persones a la vegada per fer-se un petó.
Un petó per tres persones.
Com et dius?
Jonathan.
Jonathan i?
Natalia.
Us voleu fer un petó?
Sí.
En teniu moltes ganes?
Sí.
Moltes, moltes, moltes?
Sí.
Vale.
Preparats, eh, periodista?
Vale?
El globo, ojo el globo, que no...
Vale?
Cuando diga tres.
Una, dos y tres.
El segon petó, dos petons.
Per favor, dos piruletas para aquests nens.
Molt bé, gràcies.
Hola.
A la Júlia.
Molt bé.
Molt bé.
Una altra, una altra.
Una altra, una altra.
Oh, que bonic!
Una piruleta, molt bé, molt bé.
Mua, mua!
El següent.
El següent.
Ui, quin bé.
Quan vulgueu, al cinc petó, a la segona.
Hola.
Com et llames?
Tajal.
Tajal.
I tu com et dius?
Nana.
Què us han donat aquí?
Què teniu?
Una piruleta.
Una piruleta.
Què fareu amb la piruleta?
No la minjarem.
I què heu fet perquè us donin una piruleta?
Què heu hagut de fer dalt?
I d'estos hem donat un petó de Sant Jordi.
Sí, és veritat.
A veure, i què...
D'on sou?
D'on sou vosaltres?
A Tarragona sou?
Sí.
Esteu contents avui perquè Sant Jordi?
Sí.
Què portes?
Aquí hi ha un uovo.
Què?
Un uovo de Sant Jordi.
Sí.
Me hauràs això.
Vale, vale.
Adéu, eh?
Adéu.
Moltes ganes.
Endavant, el sete petó de la Patronada Popular.
Un aplaudiment.
Per favor, aplaudeu a més.
De moment són els més petits els que fan aquests petons.
Els hi donen una piruleta a pujar a l'escenari.
I els grans encara no s'atreveixen massa.
A la Rambla.
Home, sí que és molt bonic.
Home, això és millor que la Rosa, millor que tot.
Molt bé, molt bé, aquest pesito.
A veure, a veure, que pugui més gent.
Home, això és...
A veure, gent adulta, necessitem gent adulta que es vulgui fer petons d'escena.
Necessitem gent adulta.
Vinga, vinga, que la canalla són més valents que vosaltres.
Vinga, que les piruletes estan molt bones.
Està bona, eh, la piruleta.
Ara direm també que les piruletes són gràcies a Virgínies,
que són de Reus, però bueno, també col·laboren els de Reus, eh.
Oh, que bonic, que bonic.
Que bonic.
Vinga, va, que aquests som família, eh, que això no s'hi val, eh.
Això no s'hi val, que ja ho sabem tots, que som família.
Vinga, vinga.
Vinga, va, el president.
Si es pot la Maria, que pugi a l'escenari.
La Maria Beses i Ferrer,
pensant-me, que està per aquí.
Hola, hola, hola.
Oh, que morros, que morros, quin xavi.
Oh, que bonic aquest pató.
Oh, un aplaudiment per al petó.
Oh, amb els llavis més grossos de moment de la segona patonada popular.
Oh, que bonic, los periodistes, com boixos aquí, a l'exclusiva, a la segona patonada popular.
Un, un, un, un, un, un.
Oh, quina passió, quin futur li veig a aquesta parella.
Oh.
Livell, livell, volem livell de petons, volem entrega.
Hola, hola.
Quant ha durat el petó?
No ho sé, un ratet normal.
Sempre durant tant o durant més?
A vegades durant més, en tants petons com moments.
10 segons, no? No ho sé.
Ui, ui, aquest accent, d'on ets?
D'on ets?
D'on ets, te diu.
De França.
De França?
Soc francesa.
Se va?
Sí.
Oui, très bien, merci.
Sí, trobem que és molt bonic, però que la gent gran està com a inhibida.
No es deixa anar, hem vist que els nens petits han pujat 50 en un moment i com si no pot ser res.
I la gent gran tenim com a por, no?
També és veritat que hi ha un munt de càmeres i detalla bastant.
A França fan més petons, pregúnta-li, pregúnta-li.
Pregúnta-li, tu ja també.
Fan més petons?
No ho sé, però sí que fan, fan molt més petons.
Més abraçades també o no?
Sí, també.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Ens abracem molt, també.
Està aixecant el França, dient jo, jo, jo, doneu-vos un petó.
Us donaré una piruleta.
Hola.
Hola.
Us donaré un petó i a canvi us dono una piruleta.
Molt bé, molt bonic, teniu una piruleta.
Hola, hola, hola.
Domeu-vos un petó i us donaré una piruleta.
Què ho sé?
Un beso.
Segona petonera popular de la Diana Sant Jordi.
Bon dia.
Domeu-vos un petó i us donaré una piruleta.
Un beso.
Segona petonera popular de la Diana Sant Jordi.
Bon dia.
Domeu-vos un petó i us donaré una piruleta.
Domeu-vos un petó i us donaré una piruleta.
Domeu-vos un petó i us donaré una piruleta.
Un beso.
Segona petonera popular de la Diana Sant Jordi.
Bon dia.
Bon dia.
Ja t'heu vol aquí donar-li un petó?
50, no?
Sí, senyora, quin petó més bonic.
Que espontani totes aquí.
més piruletes.
Si us plau doneu-me més piruletes.
Sí, sí.
Digueu i balleu.
Hola, hola, hola.
Hola, hola, hola.
Hola, hola, hola.
Hola, hola, hola, hola.
¿Tenim una parella?
A ver, por favor.
¿Qué dios?
Rocío.
¿Y tú?
Miquelet.
Miquelet y Rocío se encontraron un día,
se miraron y dijeron
¿Qué dijiste?
Te quiero.
Y ella respondió
Yo también.
Si hay alguien chilló,
Petunada.
Un aplaudiment per la Rocío
y el Miquelet, que bonic.
Visca la mona,
muchas gracias.
Rocío, com ha anat?
Molt bé.
D'on sou?
Som d'aquí, de Tarragona.
Miquelet, Miquelet, on ets?
Sí, bueno, som de Valls.
Ha durat molt poc, no?
No, petó, ha durat poc, no?
Bueno, n'hem fet dos, eh?
L'hem fet dos, n'hem repetit.
I no ens han donat dos piruletes.
Però sempre duren tan poc o no duren més?
Com, com?
Som col·legues, eh?
Ah, sou col·legues.
Sí, som amiguets.
Però volíem la piruleta, amb tot el cor.
La piruleta, tot el que fos per la piruleta.
Ara es fareu més petons, o no?
I mi, piruleta.
Home, a mi m'ha agradat, no sé...
Sí, miradme, una altra vegada.
Venga.
Que no se ve.
Adeu.
Adeu.
Hola, ¿qué tal?
¿Cómo se llama?
Dolores.
Dolores.
¿Qué pasa?
Uy, el de la radio.
El de la radio viene aquí.
¿El de la radio?
¿Qué famosa usted?
¿Eh?
¿Quién es famosa?
Sí, mucho.
Ah, vale, vale.
No lo sabía.
¿Tiene alguien a quien darle un beso?
Sí, aquí tengo a mi pareja para darle un beso.
Pues si os queréis venir para conmigo, os dais un beso en un escenario, la gente aplaude como loca y os damos una piruleta.
No, que da vergüenza.
A mí me da...
Yo soy muy vergonzoso y mira cómo estoy.
No puedo ni hablar.
Que no puedo ni hablar.
Hombre, pero que salse.
Un beso, por favor, aquí mismo.
Muy bien.
Un aplaudiment para esta pareja.
Muchas gracias.
¿Te das de tonto?
Dona'n un petó.
El papa, el papa, venga.
Un petó, el papa.
Oh, que bonic, que bonic.
Hola, què tal?
Bon dia.
Algú que es vulgui donar un petó a escena a la segona petugada popular de Tarragona.
Necessitem voluntaris a canvi una piruleta.
Mira, senyors, que tanco ja, eh, que són els últims minuts ja.
Algún voluntari.
Aquí tenim un nen pressionat per la seva mama.
El quiere, lo que le da vergüenza, no?
Claro.
La boca quiere, el cantalán.
Besito, besito, besito.
Piruleta, gammis.
Oh, volvé, que bonic, que bonic, que bonic.
Molt bé.
Adéu, gràcies.
Bueno, bueno, bueno.
A pujar, a fer-vos un petó, o ja passem a...
Ja.
Molt bé, molt bé.
Atenció, un petó a tres bandes, eh.
L'humai vist, el dia de Sant Jordi mig de la Rambla.
Tres dones venen a fer-se un mateix petó.
Quan vulgueu, endavant.
Oh, que bonic.
Un aplaudiment, per favor.
Tota la Rambla aplaudint, vull veure.
Moltes gràcies.
Algú més vol vindre aquí a l'escenari a fer-se un petó.
Hola, hola, hola, què tal?
Bé, molt bé.
D'on sou? Sou de Parcí Tarragona?
Sí, de Tarragona.
Què heu fet? Un petó a tres bandes, no?
Sí, tres noies fent-se un petó.
Està bé, no?
Sí, molt bé.
S'ha passat bé?
Ha sigut bonic, no?
Sí.
Sou amigues?
Sí.
Endavant, eh?
Perdona?
Una piruleta, no? En canvi?
Una piruleta, en canvi.
Ah, sí.
I bueno, la canalla encara vol pujar les piruletes, però...
Que baixi bé, que baixi bé.
Gràcies.
Bueno, doncs, aixeteu molt.
No, no, no, no, no, un petó.
No, no, no, no, no, un petó.
Ajúdame a augmentar-ho.
No.
Esta es la verdadera leyenda de San Jordi.
Un día me encontré a San Jordi en la barra de un bar y me contó toda la verdad.
se puso a llorar y entre lloros me dijo, Oscar Boles, soy un farsante.
No se lo digas a nadie.
Y yo no puedo evitar el morbo de contaros la verdadera leyenda de San Jordi.
San Jordi al loro, que corren los rumores, que un dragón con tres lenguas, lenguas,
ha venido pa'l pueblo, montao' en una moto, saco mío, to' las flores, y ha rapao' a la princesa, Teresa, saco mío, to' las flores, y ha rapao' a la princesa, la historia de San Jordi es mentira.
La verdadera, yo la voy a cojar, esa palma, San Jordi to' chulito con su traje de hoja latá, dice que se va de excursión, se va de excursión,
en la mochila una rosa pa' ligarse a la muchacha, y una, y una lanza pa' cargarse al dragón de tres lenguas, y una lanza pa' cargarse al dragón.
La historia de San Jordi es mentira, la verdadera, yo la voy a contar.
San Jordi, no pelees, hombre, por una piruleta.
No pelees por una piruleta, si además es mía.
San Jordi encuentra una cueva oscura y fría, donde el picho vive de alquiler, vive de alquiler.
Y es que comprarse una casa más difícil cada día, hipoteca tu vida al 10% de interés.
Hipoteca tu vida al 10% de interés.
San Jordi tembloroso entra pa' la cueva, donde tiene el miedo, metido en los huesos,
y encuentra a la princesa tumbada en una mesa en bola, y el dragón se la está comiendo a besos.
San Jordi no tiene na' que hacer, tres lenguas, dan pa' mucho juego, go, go.
Anda y vete a buscar a otra mujer, San Jordi te obliga, anda y tira pa' tu pueblo.
San Jordi te obliga, anda y tira pa' otro lado.
Au pa'l dragón de tres lenguas, au pa' la segunda petunada popular.
Doncs a veure, en aquest conte us explicaré per què diem que l'amor és sec.
Segur que tots vosaltres teniu molt d'amor i us heu sentit molt estimats o ara o abans o en el futur, sí?
Però ara descobrirem per què, per què, per què l'amor és sec.
Compten i diuen, i diuen i compten, que una vegada es van reunir en un lloc de la terra
tots els sentiments i qualitats dels homes i les dones.
Quan l'avorriment havia badallat tres cops, la bogeria, com sempre tan boja, els va proposar
«Jugué, m'ha fet amagar?».
La intriga, aixecar una sella intrigada.
I la curiositat, sense poder-se tontenir...
Bé, bé, què tal?
Ara fora de micro, eh? Com va?
Ah, bé, bé, fora de micro, amb un altre micro.
La gent s'estiren o què?
Sí, la gent s'anima, la gent s'anima.
S'estira a què? Al terra.
No, digues que passen per la Rambla, i si venen a fer-se petons o què?
Sí, sí, algun petó cau, sempre amb l'excusa de la piruleta.
Fem-me comptar la que hem vist fins ara, petons a dos, a tres...
Hem vist tres palletes, que s'han donat un petó, allí un pic o les tres,
una parella així, un petó amb llengua fins al fons, molt passional,
després una parella també, però una mica més tallats,
molts de crios, amb el diàio amb la neta i també coses d'aquestes s'han vist,
i bueno, ja està.
I concertos d'Escar Bode.
Com està anar en Jordi?
Doncs molt bé, molt bé, la gent està venint de totes les edats,
a donar-se petons, de tota mena, de familiars, fraternals,
de parella, d'amics, de coneguts,
de tota mena de petons i de relacions humanes, no?
Què ens queda per veure?
Doncs ens queda per veure l'Abel Ferrus,
ara mateix està l'Abel Ferrus, ara mateix està l'Abel Ferrus,
explicant el conte de l'amor és sec.
Ara l'Abel Ferrus vindrà a llegir-nos a tres poesies
del recull de poemes d'Horros dels Javis del Papa Seid,
i després, seguidament, ens explicarà el conte, la capseta dels petons,
i en acabat, doncs ja pujarà les pícats, los càrboles,
i junts, doncs, farem la petonada d'acomiad.
Una petonada popular amb els assistents
per acomiadar-nos ja de la petonada d'enguany.
i les roses, i amb un bastó va començar a moure les branques,
quan de sobte va poder escoltar un dolorós crit,
les espines havien ferit els ulls de l'amor.
La bogeria no sabia què fer per disculpar-se,
va plorar, va suplicar, va implorar,
i fins i tot va prometre ser, a partir d'aquell dia, el seu pigall.
Des de llavors, des que a la terra es jugar ha fet amagar per primer cop,
que l'amor des de llavors és sec,
i la bogeria l'acompanya sempre.
I qui no s'ho vulgui creure, que ho vagi a veure,
que tant si és mentida com si és veritat,
aquest conte s'ha acabat.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.