Continuem endavant al matí de Tarragona Ràdio.
La setmana passada coneixíem que l'empresa immobiliària
Nou Habitat de Confort ha estat la guanyadora
de la 15a edició del Premi a la Normalització Lingüística de Tarragona.
Ja ho saben, un guardó que concedeix
el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Avui volem parlar àmpliament d'aquest premi
i per això ens acompanya d'una banda
el president del Consell del Centre, el senyor Santi Pallàs.
Senyor Pallàs, bon dia.
Hola, bon dia.
I també es acompanya el representant de l'empresa guanyadora
en aquest cas de Nou Habitat de Confort.
Ens acompanya el senyor Manel Pallàsà.
Senyor Pallàsà, bon dia.
Bon dia a tothom.
Escolti'm, si sembla, primer que tot, senyor Pallàs,
podríem recordar una mica quina és la filosofia d'aquest guardó.
La filosofia és molt senzilla.
Nosaltres, al Consorci, lluitem i treballem
per aconseguir que el nostre país sigui un país normal
en el qual el mitjà de comunicació
i la llengua de comunicació habitual sigui la catalana.
En aquest aspecte, nosaltres fem una contribució
des de fa molts anys a l'ensenyament de la llengua catalana,
a les persones que són d'aquí,
a les persones que ens han vingut a viure
i a persones que acaben d'arribar
i que, per tant, tenen la necessitat
i volem que tinguin la necessitat d'aprendre català.
Al mateix moment que ensenyem el català,
nosaltres també tenim un aspecte que considerem molt important,
que és una projecció en la nostra societat
que intenta dinamitzar, motivar el coneixement
i l'ús de la llengua catalana.
Dins d'aquest context, dins d'aquest apartat,
nosaltres cada any, des de fa 15 anys,
donem uns premis a aquelles empreses,
a aquelles entitats econòmiques i comercials
que han fet un pas endavant a favor de la llengua catalana.
Tots coneixem, i actualment ja estem
per la tercera llei de política lingüística,
però malgrat això i malgrat que el català
és obligatori en molts aspectes de la vida econòmica, comercial,
la veritat del dia a dia,
doncs veiem que hi ha molt per recórrer.
I, per tant, veiem necessari trobar empreses
que ens serveixin de model.
I aquí està.
Nosaltres cada any volem posar una empresa
de les comarques de Tarragona
que ens serveixi de model
per explicar a la resta d'empreses,
siguin comercials, econòmiques,
siguin del que siguin, del sector que siguin,
explicar-los que es pot fer les coses en català,
que es pot treballar en català
i que, al contrari, no és cap problema,
sinó que és un valor afegit.
Quines floretes, no, senyor Pallajà?
Sí, Déu-n'hi-do.
Bé, el que ha dit en Santi
realment és el que pensem, és el dia a dia.
Nosaltres des de fa vuit anys
que es va crear Nou Hàbitat Confort
ho hem tingut molt clar des d'un inici,
o sigui, nosaltres estem a Tarragona.
El nostre àmbit és pràcticament
amb tot el que és la demarcació i voltants.
Comencem per la zona del Vendrell
i acabaríem per la zona de l'Ebre.
i realment et sorprèn
quan veus altres empreses del sector
que pràcticament tota la seva documentació,
tota la seva publicitat,
ho fan tot amb una altra llengua.
Nosaltres creiem que és un error
perquè, primera,
que el 99% de les persones que viuen aquí
t'entenen perfectament en català
i en fets puntuals,
que aleshores no tenim absolutament cap inconvenient,
però amb aquest 99%
nosaltres desenvolupem tota la tasca en català,
si ja sigui a nivell de contractes,
si ja sigui a nivell d'escriptures públiques
i per nosaltres és un àmbit perfectament normal,
la gent ho entén d'aquesta manera
i poquíssims casos ens hem trobat
que realment defugin aquesta manera de fer.
Per tant, nosaltres tenim claríssim
que hem de continuar amb aquesta línia.
En la seva pràctica del dia a dia,
en la seva rutina laboral,
vostès s'han trobat en alguna dificultat,
en algun problema,
en algun malentès
pel fet de treballar amb els seus documents,
amb la seva ratolació en la llengua catalana?
A veure, nosaltres,
amb les persones que viuen i treballen aquí,
pràcticament mai,
pràcticament mai,
perquè jo crec que la gent...
O sigui, jo faria una mica una autoacusació
que nosaltres som els culpables
que això no es consideri un fet normal.
és a dir, el fet que en una noteria et preguntin
com vols l'escriptura,
si en català o en castellà,
això no hauria d'existir.
O sigui, l'escriptura hauria de ser sempre en català
i puntualment t'haurien de preguntar
si la vols en castellà.
Jo crec que aquest hauria de ser,
diguéssim, el pas més enllà
que jo el veig realment llunyà.
Segons vostè, per tant,
s'hauria d'assumir que la llengua vehicular de Catalunya
és el català, per tant,
i que s'hauria de fer tot la rutina,
el dia a dia amb la llengua catalana.
Jo crec que sí.
Jo he tingut una certa edat
i els meus estudis els vaig fer absolutament tots en castellà
i el fet d'escriure en català
o relacionar-me en català
ha sigut perquè és una cosa
que jo l'he cregut imprescindible,
l'he cregut necessària
i a més a més perquè me l'estimo
i crec que ha de ser d'aquesta manera.
Jo tinc una teoria
que a vegades sobta
abans pujaves per la Rambla
i jo com que em considero un rambler,
jo faig molta feina al carrer.
El noble ofici de passejar
i treballar per l'artèria principal de la ciutat.
Soc un rambler amb el bon sentit de la paraula,
és dir, faig les rambles
i...
Això dit a Barcelona té un altre significat.
Però aquí a Tarragona té un significat
que li dóna el manel.
Però això ho he volgut puntualitzar.
Bé, jo a vegades
arribo al despatx i faig dir
avui he escoltat 15 converses.
Fa uns anys,
d'aquestes 15 converses
n'hi havia 11 en castellà
i 4 en català.
Avui, d'aquestes 15 converses,
n'hi ha 9 en castellà,
3 no saps en quina llengua són
i la resta,
doncs aquestes sí que són en català.
L'error nostre és perquè...
Jo crec, estic plenament convençut,
l'error nostre és que
nosaltres no ens mantenim.
És a dir,
tenim...
Jo no ho sé definir exactament,
però potser és que som un excés educat
i nosaltres sempre ens posem en lloc
de l'altra persona
i com que som tan tolerants,
doncs automàticament,
quan veus que una persona et parla
en una altra llengua,
com que tenim la gran sort
que nosaltres les dominem totes,
doncs canviem.
I això és un error
perquè a aquella persona
no li estàs fent cap bé.
Jo ahir mateix
a la taula
tenia uns polacs
que van...
són uns amics,
uns col·laboradors del meu despatx
i hi van venir dinar a casa.
Jo us puc garantir
que tota la conversa
va ser en català.
La persona en qüestió,
que és un fuster,
aquest xicot va a classes de català
i la seva família,
aquests no entenen
ni el castellà ni el polac,
però us puc garantir
que ens vam entendre
perfectíssimament
davant d'un plat de canelons
i davant d'una sèrie d'àpats
com Déu mana,
la gent de seguida s'obre
i a més a més,
per ells és el més normal del món.
El senyor Pallassa
anava sentint
a mesura que el Manel
anava explicant.
És que ho has pensat molt bé,
si volem ser un país normal,
si volem ser un país normal,
i aquí podríem parlar
de molts aspectes
del que vol dir
un país normal.
Segurament ens quedaríem
sense temps,
però com a mínim
un país normal,
a banda de tindre
la seva pròpia
organització política,
com a mínim
hauré de tindre
l'ús normal
de la seva llengua,
de manera habitual.
Doncs si volem ser
un país normal,
el que hem de fer
és actuar normalment.
I aquest és el primer pas,
això és el que volem.
Ja sé,
i ho ha dit també el Manel,
que estem lluny
d'allò que volem,
que tenim dret
i que volem arribar
als que ens considerem
membres
de la nostra pròpia nació catalana,
però si volem un país normal,
el que hem de fer
és actuar normalment.
i actuar normalment
vol dir parlar sempre en català,
treballar en català,
etcètera,
etcètera.
I això és el que fa
l'empresa d'habitat
a mesura de les seves possibilitats.
Fa tot el que pot
i el màxim que pot
en català
i d'una manera normal,
d'una manera molt normal,
vull dir,
que és com hauria de ser
en un país normal.
i això és el que volem transmetre,
que hem d'actuar de manera normal.
I també ho ha dit molt bé
el Manel Pagallà,
no hem de canviar de llengua,
no cal renunciar.
Si el nostre interlocutor,
el 95% de les vegades,
ens segueix entenent perfectament,
encara que encara
no ens en parli en català,
però si volem que algun dia
ens parli en català,
no ho farà
si nosaltres no fem les coses en català.
Per tant,
ho ha definit tan bé
que jo penso
que sobren paraules.
El que sí que m'hauria d'afegir
és que normalment
les empreses que són professionals,
les empreses que saben
del que volen
i que tracten amb el públic
i que estan arrelades en un lloc,
com l'empresa del Manel,
l'Habitat,
doncs són empreses
que a banda de ser bons professionals,
la seva professionalitat
els porta a actuar normalment
i per això ho fan en català.
Cosa trobar empreses
que actuin
el català amb normalitat?
Tenen problemes
per concedir,
per atorgar
aquest premi
de la normalització lingüística?
T'ho diria d'una altra manera.
si tinguéssim
moltes empreses
per donar premis,
ja no hi hauria premis.
Perquè, clar,
no seria una cosa
a premiar,
ja seria
un lloc normal
en el qual
totes les empreses
tot se fa en català.
I això,
malauradament,
malgrat que hi ha
ells que obliguen
a fer
certs aspectes
de la vida comercial
i econòmica
en català,
això encara no està passant.
Per tant,
encara hi ha una dinàmica
i unes costums,
unes sigui
perquè són empreses
que les seves centrals
estan fora de Catalunya,
altres perquè
encara que estiguin
a Catalunya,
les seves centrals
estan a Catalunya,
però com tenen
un àmbit geogràfic
superior a l'àmbit català,
doncs,
per inèrcia,
es fan les coses
en una altra llengua
que no sigui la catalana.
A Tarragona
hi ha moltes empreses
que fan les coses
en castellà i en anglès,
o solament en castellà
o en anglès
i una miqueta
en català.
Nosaltres el que volem
és que, evidentment,
les empreses
han de treballar
en totes les llengües
del món,
però sobretot en català,
almenys pel públic d'aquí.
Moltes vegades
quan es parla
d'equacions lingüístiques
referents a Catalunya,
des de fora de Catalunya,
des d'altres territoris
de l'estat espanyol,
moltes vegades
es parla d'intolerància,
es parla del català
en lloc com a llengua d'imposició.
Suposo que en la gestió comercial,
en la gestió del dia a dia,
moltes vegades es troba vostè
amb clients
que no parlen el català
i el castellà pot ser perfectament
la llengua d'ús.
Jo crec que
és un tema molt fàcil.
És tan senzill
com dir
el que no vulguis per tu
no ho vulguis per ningú.
Jo quan vaig
per la meva feina
vaig assignar moltes vegades
escriptures
fora de Catalunya
i allà, com a tot arreu,
trobes gent de tota manera.
Pel fet de ser català
hi ha llocs
que no tens absolutament
cap problema,
sinó que, a més a més,
t'obren les portes
i realment, doncs,
com aneu i com esteu
i com funciona i com va
i en d'altres llocs
jo m'he trobat, doncs,
realment,
amb una fredor
i amb un tracte,
doncs, la veritat
que dóna molt que desitjar.
Encara existeix allò
d'aços catalanes?
Sí, indiscutiblement.
Jo, per això,
com que a mi
aquestes coses, doncs,
diré que
crec que no
és humà,
sinó que l'humà
és una persona,
la persona humana
és una persona
que ha de donar en caliu,
ha de donar una,
bueno,
ha de ser una persona
que d'alguna manera
aculli els altres.
I el meu despatx
és claríssim,
o sigui, si una persona
veus que et té dificultat,
és que no cal ni plantejar-ho.
Automàticament,
jo ja els hi parles
amb l'idioma
que tu creus oportú.
Nosaltres,
amb la nostra feina,
al despatx,
doncs,
parlem perfectament l'alemany,
parlem perfectament l'anglès,
parlem el francès,
parlem el castellà,
parlem el català
i no hi ha absolutament
cap tipus de problema.
Però,
repeteixo,
i no voldria ser pesat,
jo crec que,
si nosaltres
ens mantenim parlant
al català,
la persona que tens al davant
fa una miqueta d'esforç
i veus,
inclús t'ho agraeix.
Amb un inici,
amb un inici pot donar
la impressió
que realment
és com si
el faltessis,
però,
quan veu que tu vas seguint
amb tota la naturalitat
i que,
si veus que té una mica
de dubte,
li repeteixes tranquil·lament,
aquella persona
t'ho acaba agraint.
No oblidem
que aquestes persones
que han vingut
arribarà un dia
que molts seran pares
i els seus fills
naixeran aquí.
I això és un tresor.
O sigui,
el fet de parlar
diferents idiomes,
diferents llengües,
això és un tresor.
La humanitat
hauria de parlar
l'anglès,
el francès,
l'alemany
i com més llengües millor.
I això és una cosa
que nosaltres,
dintre del nostre àmbit
i del nostre petit granet
de sorra,
jo crec que nosaltres
hi hem de contribuir
al màxim.
És un tresor
que hem de passar
als nostres fills
i ells de la vegada
ho han de continuar
d'aquesta manera.
Senyor Pellas,
dues qüestions
per acabar.
D'una banda,
recordar la trajectòria
d'aquest premi
com fèiem a l'inici
de l'entrevista
i després crec que encara
falta per concretar
l'acte de lliurament
d'aquest guardó,
que encara s'ha de definir.
Sí, passats a Reis
ens posarem a la feina.
Pot haver dos formats.
Pot haver un acte
a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona,
un acte potser
més formal,
però també molt important
i que volem
que tinguin molt ressò
i també farem una crida
perquè participen
al màxim
ciutadans possibles
i si això no és així,
doncs altre format,
però em sembla ser
que aquest serà
el format més lògic,
l'altre format
que hem fet altres anys
és la nit del comerç,
el qual també
dintre del nit del comerç
un dels premis importants
ha sigut sempre aquest.
Per tant,
hauríem d'esperar uns dies
a veure quin format
li donem,
però en principi
estem treballant
en el format primer
que és un acte públic
a l'Ajuntament de Tarragona
de reconeixement
a l'empresa
Nou Hàbitat.
S'anunciarà oportunament
i òbviament
ens en farem ressò
des d'aquest programa.
Senyor Santi Pallà,
senyor Manel Pallajà,
moltes gràcies
per atendre'ns,
felicitat pel premi
per la part que el toca,
felicitat els convocants
també per la part
que els toca
i vaja,
si el sembla
en tornem a parlar.
Molt bé.
A de bon dia.
Gràcies.
A de bon dia per si veis.