Aquest cap de setmana comencen el gruix d'activitats.
Sarracoviva va començar com molt bé s'ha venjat dijous,
però ahir i avui són activitats especialment adreçades als joves.
Demà comencen aquesta nit i demà ja comencen el principal gruix d'activitats
adreçades al gran públic.
I n'hem volgut triar una mostra per dos motius.
Una, per poder parlar-ne amb més propietat
i després perquè és impossible poder sentar en una taula
els responsables de les diferents entitats,
de les diferents grups, de les diferents empreses que participen aquests dies a Tarracoviva.
Són dos caps de setmana, són 11 dies centrats bàsicament dos caps de setmana.
En aquest, els grups de Tarragona tenen un pes especial,
un pes preponderant.
El proper cap de setmana ja rebrem la visita de la majoria dels grups de fora.
Parlem dels diferents espectacles, de les diferents representacions,
de les diferents activitats de difusió que ens han preparat.
Per exemple, el grup Nemesis ens acompanya una de les seves responsables,
la Reis Fabregat.
Reis, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Parlarem d'aquests funevals d'èpoques republicana.
També ens acompanya el César Pozino.
Aquí li apropem el micròfon en aquests moments.
El César ens ve des de la Legio Prima Germánica.
Com ho hem de dir? César, bon dia.
Legio Prima Germánica.
Legio Prima Germánica.
Què tal, César?
Molt bé, estupend.
El César ens explicarà qui era Gala Placidia.
Estem trigats i visitarem la seva cort, em sembla, també.
I ens acompanyen també el Tito Marín i la Valenca Serra
des de l'Associació Cultural de Sant Fructuós.
Què tal, com esteu?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Que també esteu carregats d'activitats, moltes.
A més, gairebé tots esteu doblats.
Feu diferents coses, s'enreden des de llocs diferents.
Podem parlar, per exemple, de com vivien els primers cristians
de l'antiga Tarracó, no?
Sí. L'objectiu fonamental que portem és la inculturització
dintre de la romanitat del món cristià,
que, clar, el que fa és tindre de la mateixa cultura romana,
doncs intentar inculturitzar-se i després treure les seves novetats.
Concretament nosaltres ens dediquem al món funerari,
però des de la vessant del món cristià.
Doncs mira, si us sembla, comencem per vosaltres,
que estreneu escenari, estrenat també recentment Museu Bíblic,
serà l'escenari de les vostres diferents representacions.
Què és el que heu preparat, exactament, Tito Blanca?
Aviam, aquests darrers anys fèiem la representació,
com que ho sabeu, és aquí a la necròpoli.
La necròpoli, de fet, la paraula necròpoli en el món cristià no es fa servir,
sinó que és el cementerium, el dormitori,
i el que hem fet és, per qüestió d'obres,
que era el que una miqueta volíem desvetjar,
aquesta necessitat de rehabilitar aquest espai de cara a la ciutat,
enguany estem ubicats dintre del que seria el pati del Museu Bíblic de Raconense,
que està al carrer de les Coques, al darrer de la catedral.
De fet, també allò va ser una antiga necròpoli,
o sigui, també té la seva significació.
Sí, sí, i primer, a la gent que passa,
perquè es van fent diversos grups,
des de dos quarts de nou, em sembla,
s'han agafat diferents grups, aproximadament de 30 persones,
i llavors aquests grups van entrant simultàniament
primer a la sala de la Basílica del Museu Bíblic,
allà se'ls fa una explicació de com vivien els primers cristians
a la terra corromana del segle III i IV,
i després d'aquesta explicació,
que porta a terme també el director del Museu Bíblic
i el president de l'associació, l'Andreu Muñoz,
doncs se'ls passa el pati,
i llavors allà podran observar sis quadres plàstics,
en els que es representen diversos moments
de l'enterrament d'un cristià en època romana,
des que s'oficialitza la seva mort,
amb el moment en què el sacerdot pronuncia
el seu nom tres vegades,
fins al refrigeri que es fa per celebrar
el pas de la vida terrenal,
la vida celestial del mort,
que és el que pensaven els cristians de l'època com ara,
i també la plegària final d'acolliment,
de demanar al Senyor, adeu,
l'acolliment de l'ànima del difunt.
Una de les virtuts de Tarra Coviva
és la seva amplitud temporal,
cobreix l'època romana en tota la seva expansió,
i per exemple podem tenir aquest mateix cap de setmana
una mostra, una representació de com era
un funeral de cristians,
per tant ens estem endinsant bastant en el temps,
i en canvi podem retrocedir molt més a l'època republicana,
força més anys abans,
i per conèixer com era un funeral en aquella època,
res, com era un funeral en l'època republicana?
En l'època republicana,
nosaltres el que representarem és una incineració,
el que és la inhumació, l'enterrament,
en l'època romana se feia servir,
és a dir, normalment se pensa que hi ha com un tall,
i no és així, és a dir,
tan enterrament, inhumació com incineració,
en molts moments van coexistir,
en època republicana era molt més important la incineració,
tot i que encara en èpoques anteriors la gent s'enterrava,
en època republicana podem dir que més o menys la gent s'incinerava,
i després, a partir sobretot del segle I després de Crist,
tot i que coexistien aquestes dues maneres d'enterrar-se,
hi ha la gent, sobretot les èlits,
per influències religioses,
per reconeixement social,
va començar a enterrar-se en sarcòfags.
i, bueno, la diferència bàsica seria,
més que una creença religiosa directa,
el que es buscava quan a l'època romana una persona s'enterrava,
amb tot el ritual funerari, amb el que ells anomenen el funus,
era buscar el repòs de l'ànima,
és a dir, els romans consideraven important viure amb dignites
i també morir dignament,
i per a ells era bàsic que la seva ànima, una vegada morta, reposés.
El que eren les creences d'Ultratomba no les tenien massa clares,
és a dir, no sabien si hi havia un món infernal,
on s'hi anava, si anaven amb els déus celestials,
si hi havia una vida paral·lela a aquesta,
tant ho tenien massa clar, però de totes maneres
ells aglutinaven totes aquestes creences per si de cas,
i feien tot el que podien per assegurar-se la salvació,
més que la salvació, el repòs de l'ànima.
Els romans tenien molta por que quan ells morissin
la seva ànima pogués vagar, pogués estar pel món,
sense un destí final.
Un ànima amb pena.
Exacte, un ànima amb pena.
I després tampoc la gent que quedava, els seus descendants,
els parents que quedaven vius,
també tenien molta por
que aquestes ànimes de gent
que no s'havien sigut enterrats correctament
poguessin molestar els vius.
En quatre segles, més o menys de diferència
que podríem trobar entre els dos tipus d'enterraments
que podrem veure aquest cap de setmana,
les diferències són notables,
però tenen en comú aquests rituals notables.
Avui en dia també hi ha un ritual d'un altre tipus,
però encara existeix un ritual,
però la pompa, en el sentit de la paraula,
i és en els dos casos.
I tant, ells han parlat de la conclamàtio,
de cridar tres vegades pel nom al mort,
això ja ho feien també els romans més antics.
Després parlen d'esta mena de banquet funerari,
també es feia.
I clar, avui en dia d'alguna manera
encara continuem posant flors al mort,
posant-li llum, posant-li espelmes,
fent una certa processó,
sobretot, són moltes costums que ara s'estan perdent,
però els pobles continuen
i són realment molt semblants a l'època romana.
I a la ciutat.
Digues, digues, Blanca.
No, que clar, que de fet no es pot separar una cosa,
no que parlem de cristians, però cristians romans,
o sigui, cristians que estaven immerss en la cultura romana
i que primer potser havien rebut
aquestes costums i aquestes tradicions romanes
i posteriorment s'havien fet cristians.
O quasi simultàniament les dues coses,
les dues vessants.
Res, vosaltres ens proposeu aquest funeral,
el Fòrum de la Colònia,
un escenari així com el Museu Bíblic
que és novetat candent d'enguany,
el Fòrum de la Colònia ja és un escenari ibaterà d'aquest tipus d'animents.
Sí, sí, ja és un clàssic.
El Fòrum de la Colònia,
quan podem,
intentem que la reconstrucció
tingui algun vincle,
és a dir, que el que fem
d'alguna manera en època romana
pugui succeir al Fòrum.
De fet, en guany,
com que l'enterrament que fem
és un funus indictibum,
és a dir, és un enterrament,
un ritual d'una persona,
d'una certa importància social,
d'un cert nivell econòmic dins la ciutat,
aquestes persones, en molts de casos,
si havien tingut una vida prou digna
i mereixien tenir una imatge
del seu efigi a l'arari familiar,
a l'altar familiar,
se'ls feia la lectura
de l'elogi fúnebre
al Fòrum de la Colònia.
Llavors, en guany ho hem lligat molt bé.
El César, des de l'Elegio Prima Germàrica,
ens proposa una cosa menys fonesta,
una cosa molt més esplendorosa,
ens proposa endinsar-nos
a l'acord de Gala Plasídia.
Qui era Gala Plasídia, César?
Hem triat la figura de Gala Plasídia
perquè va ser una figura capdalt
des del punt de vista política
de l'època tardorromana.
És un moment en què
en què hi ha un xoc de cultures,
tota la cultura germànica,
tota la cultura romana,
xoquen i una mica al mig
d'aquest xoc
estaria la figura política
de Gala Plasídia.
Gala Plasídia va ser segrestada
pels vicigots
després del saco d'Irroma,
del saqueig que va patir
la ciutat de Roma
i la va emportar segrestada.
Es va casar amb un dels gots,
Adaúlf,
i després, quan va morir Adaúlf,
va ser alliberada,
va tornar a Roma
i va tenir un fill,
Valentinià III,
i com era molt petit,
va haver-hi un període de regència.
I en aquest període
l'empera Driu
va governar.
Va ser un dels pocs moments
en què una dona
va actuar
d'empera Driu.
Ens proposeu endinsar-nos
una mica
en la seva cort,
a partir d'aquesta figura
de Gala Plasídia,
poder endinsar-nos
dins dels passadissos
d'una cort a Roma?
Sí,
hem triat
amb Gala Plasídia
una mica
dels seus funcionaris,
l'obispo,
un bisbe
i el seu fill.
Aquest període,
ens hem centrat
en aquest període
de regència.
Això és una mica
l'excusa
per presentar
diversos aspectes,
com les relacions
entre els gots
els romans,
les creixents relacions
amb l'Església,
l'Església comença
a ser un mecanisme
de poder
de l'època,
després a l'època
medieval
es va incrementar.
És un moment
de transició.
A part d'això,
la gent té
una idea
molt distorsionada
de tot el que és
el període
de tardo romà,
com una època
de decadència
i volem
una mica
demostrar
que no necessàriament...
Que hi havia gent
que continuava vivint molt bé.
Sí, sí, efectivament.
Vuitena edició
de Tarracoviva,
ja,
els inicis de Ramon
Donals hem de buscar
l'any 1997,
una edició
de butxaca
de Tarracoviva,
de butxaca miniatura,
em sembla reduïda
després d'aquelles primeres edicions
tancades
principalment
en el recinte
en els parcs
del Camp de Mart,
amb petites sortides
fora d'aquest indret.
Com veieu ara
la salut
de Tarracoviva?
El programa d'actes
és realment espectacular,
vora 50 pàgines,
és difícil
haver de configurar-se
la gent
d'aquest cap de setmana
per poder abarcar
moltes de les activitats.
Vosaltres,
que ja esteu des de dins,
possiblement
no podeu disfrutar-la totes,
perquè l'experiència
diu que si estàs
en un grup d'aquests
no pots disfrutar,
gaudir de Tarracoviva,
hi ha moltes coses
que et passen
desapercebudes,
però vosaltres,
actors protagonistes,
com valoreu Tarracoviva?
Diguem,
des dels seus començaments,
com bé et dius,
d'una edició
pràcticament de butxaca,
d'una realització,
un muntatge
més o menys
casolà,
si es pot dir així.
Clar,
has arribat ja a un punt
molt bo,
el que passa
que és com tot,
encara queda
molta feina per fer,
la mateixa Tarracoviva,
el seu esperit que té,
és donar conèixer
a tota Tarragona
i a tot el que s'apropa
a la nostra casa.
És això,
com deia ara el César,
és de treure aquesta mena
de mites sobre moments decadents,
o moments...
O sigui,
Tarracoviva té molta potència,
és pensar que és una ciutat
molt important
en dintre de l'antiguitat
i, de fet,
el que s'intenta
i, clar,
amb això,
amb els conseqüents
i problemes econòmics
i, bueno,
de moviment de personal,
el que s'intenta
és això,
és apropar
a una realitat
que va succeir aquí
i el que hem de fer
és intentar
cada cop pujar més el nivell.
Penso que hem pujat
molt el nivell.
Parlo concretament
pel nostre grup
que, bueno,
des de l'any 2000
que vam començar
a participar,
doncs, clar,
veus que
n'hi ha un increment
i el que es busca
és això,
apropar cada cop més
a la reconstrucció històrica,
que la gent visqui
i vegi
tots els moments
i diferents angles,
o sigui,
des de l'avessant cristiana,
des de l'avessant
pròpia de la ciutat,
des de l'avessant militar,
social,
tots aquests vincles,
clar,
no és una aula
d'història,
però és una aula viva.
Amb això
penso que he guanyat molt.
Un dels mèrits
que té, precisament,
les jornades de Tarraco Viva
és que
ha aconseguit
unir
el que és el rigor històric
i arqueològic
del qual
són partícips
tots els grups
de reconstrucció
de Tarragona,
amb que sigui
una cosa divertida,
amena
i propera
al gran públic.
És el gran mèrit
de Tarraco Viva
que altres jornades
de tot arreu
no han aconseguit
tan brillantment
com pugui ser
en aquesta ciutat.
Aquesta ciutat
que, a més a més,
té el privilegi
de tenir
quatre o cinc grups
de reconstrucció històrica,
cosa que és totalment
inèdita
a tot el país
i em sembla
que a tot Europa.
I a més són grups,
César,
així com des d'aquí
venen grups de fora,
els grups d'aquí
de reconstrucció
també són cridats
arreu de l'estat espanyol
i arreu d'Europa.
Heu voltat,
heu agafat
carretera i menta.
Sí, sí.
L'any passat
el grup
L'Equio Prima
Germànica
va estar a Holanda.
El grup
L'Equio Sèptima
Gemina
ha estat
molts cops
fora
a Nims,
ha estat
a tot arreu d'Europa,
Taleia
em sembla
que també.
Nosaltres
no només importem,
sinó que
també exportem
reconstrucció històrica,
la qual cosa
és un marxamo
de qualitat
per a la ciutat,
perquè també
estem exportant
el que seria
la idea
de Tarragona.
Avui Reis,
el diari Al Punt
en el seu suplement
Al Punt de Festa
parla de Tarraco Viva
i porta una entrevista
a Magí Serit Jó
al coordinador
de Tarraco Viva
i ell diu
a finals dels anys 90
quan tenim la idea
de muntar això
ens plantegem
com fer-ho.
Anem a voltar
per a Europa
i ens veiem
que hi ha dos models.
Un, aquest
que és el que s'ha finalment
s'ha optat
i l'altre
és aquesta setmana romana
on la fira-festa
té un paper important
i on al final
et venen xorissos
pretesament de l'època romana.
És un encert
suposo, creieu,
ara
amb l'èxit
d'aquests vuit anys
com al darrere
haver optat
per aquest segon model.
Sí, la veritat
és que Magí
des del principi
ha tingut
molt clara
la vocació
que ha de tindre
Tarraco Viva
i ho ha inculcat
a tots els grups.
Això
és una cosa
que ell
sempre ho ha tingut
molt clar
i se li ha d'agrair
moltíssim
i realment
és que
clar, tu ho pots explicar
tu ho pots dir
des de la ràdio
des de tots els mitjans
però és que
realment
el millor de tot
és quan te ve una persona
que no havia vingut mai
perquè abans ho parlàvem
que ve una vegada
torna
torna cada any
qui ve i et diu
és que no m'ho imaginava
que m'agradés tant
m'esperava
que seria més avorrit
que seria un pal
que hi hauria molta gent parlant
i ho veig tan dinàmic
aprenc tantes coses
disculpa
hi ha molta gent d'aquí
de la mateixa ciutat de Tarragona
sí, perquè saps què passa
la gent de Tarragona
qui no ho coneix
ve perquè ho fan a Tarragona
per mirar
veure què puc fer
este cap de setmana
però la gent que és de fora
venen amb la idea molt clara
ja saben què venen a veure
hi ha molta gent
que li interessa molt
el món antic
d'arreu
d'Espanya
ve també
bastanta gent
també de fora
i aquesta gent
sí que saben
què venen a veure
perquè s'han informat
perquè ho han buscat
per internet
per diferents
ells saben què venen a veure
la gent de Tarragona
de vegades
l'agafes més desprevinguda
i després
o sigui
el que ells
te comenten
i que sobretot
és molt bonic
quan et diuen
és que m'ha après molt
i ha après moltes coses
que no m'esperava
i visc el món antic
que som realment hereus
del món romà
i és molt gratificant
ja per acabar
per exemple
Blanca César
en el vostre grup
que sou associacions
sou grups
la gent que forma part
d'aquestes entitats
ho són
perquè tenen
algun tipus de vinculació
amb el món romà
o algun tipus d'interès
tu César
ets arqueòleg
en aquest cas
però la majoria
de gent que s'apunta
és per algun tipus d'interès
o simplement
perquè s'apunten
amb una entitat
com aquell
que es pot apuntar
amb una entitat
de Santa Tecla
per exemple
César
què creus?
home
una mica d'interès
ha d'haver
perquè és una cosa
molt feixuga
a vegades
jo soc arqueòleg
me'n dedico
a això
més a prop
però soc
l'únic arqueòleg
que ara mateix
n'hi ha en el grup
la resta són gent
amb inquietud cultural
pel món romà
però no necessàvem
ahir acaba la vinculació
és gent que l'agrada
és un hobby més
és imprescindible
aquest Cuc Blanca
però
home
realment
des de la nostra associació
el que podem dir
és que tenim prop
de 300 socis
que d'edats ben diverses
des de bebès
pràcticament
fins a gent molt gran
llavors
de tota aquesta gent
de tota aquesta amplitud
d'edats
trobem des de
estudiants
a arqueòlegs
a periodistes
a informàtics
a treballadors
l'interès
l'inquietud cultural
per suposat
que existeix
sobretot jo crec
que l'esperit
l'esperit
que tenim
i que transmet
una miqueta
entre nosaltres
és molt d'amor
i molta passió
per Tarragona
com a ciutat
perquè a vegades
sí que és veritat
que nosaltres mateixos
des de la nostra ciutat
privilegiats
que cada dia
passegem entre la
tàraco romana
moltes vegades
no valorem prou
el que tenim
i el que
des de les
per què no dir-ho
des de les autoritats
se fa
perquè nosaltres
ho coneguem
nosaltres hem de ser
els primers
els primers a cridar
i els primers a transmetre
que Tarragona
que tàraco
té molt a donar
i té molt per veure