Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
tal com hem avançat en el sumari de continguts d'aquest dijous.
Avui tenim previst parlar d'aquesta situació de manca de pluges
a les comarques tarragonines.
Fa moltíssima calor, això és obvi,
n'hem parlat també al llarg d'aquests dies,
però també fa moltes setmanes, molts mesos,
que no plou a les comarques tarragonines.
I nosaltres avui ens hem volgut preguntar
si aquesta situació pot comportar a mitjà o a llarg termini
algun tipus de restriccions a les comarques tarragonines.
De fet, hi ha alguna població, com per exemple fa uns dies
coneixíem les restriccions al nucli del Montmell,
i també des del Consorci d'Aigües de Tarragona
s'està engegant, s'ha posat en marxa aquest juliol
una campanya que es diu Gota Gota,
s'esgota una campanya que té com a objectiu precisament
fomentar consciència als ciutadans
de la importància de racionalitzar l'ús de l'aigua.
Per parlar de tot plegat,
hem convidat avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio
el senyor Daniel Pia, i és el president
del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Alcat, senyor Pia, molt bon dia.
Molt bon dia.
Primer que tot, podríem constatar aquesta situació
fa setmanes, fa mesos que no plou a les comarques tarragonines.
Fa mesos que no plou, i això té moltes conseqüències.
Té conseqüències amb l'estat de neteja
de les viles i ciutats, té conseqüències amb l'estat,
per exemple, del desenvolupament
de les plagues que hi ha a les ciutats,
les rates, etcètera,
i evidentment això també posa pressió
a el que és els mecanismes d'abastament d'aigua.
Afortunadament, els mecanismes que disposem
en aquests moments, a la major part de la província,
no depenen dels recursos estrictament propis,
sinó que venen lligats a l'Ebre
i venen lligats a uns recursos de regulació,
allò que en diem plurianual,
és a dir, que no és any a any,
campanya a campanya, sinó que d'un any
van per l'altre, i això una mica
el que ens fa és que no haguem de patir
a curt termini per restriccions.
Això no vol dir que puguem malgastar l'aigua,
en absolut, l'aigua sempre és una cosa
que s'ha de fer anar amb molt de compte.
Val la pena insistir, per tant, en que la situació,
per tant, deduïm, no és preocupant
a les comarques tarragonines.
Pel que fa referència als municipis
avastits per la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona,
que és el 90% de la població,
de la demarcació,
doncs la garantia de subministrament
hi és com ha estat en els últims anys.
Es disposa de cavals suficients,
i, per altra banda, els ajuntaments també disposen
la majoria d'ells de cavals propis
per complementar els cavals subministrats pel Consorci.
Per tant, no hi ha...
Cadici, si us ens fa la mateixa pregunta,
i una mica cada any diem el mateix.
Dependre d'una font de subministrament com és l'Ebre
ens dona una garantia,
sempre insistint en que això no vol dir
que puguem malbaratar l'aigua.
Ja sap que els mitjans de comunicació
són molt desconfiats i són molt insistents,
i, per tant, cada any preguntem
les mateixes qüestions.
Per tant, en principi,
la situació d'abastiment d'aigua
està garantida durant aquests mesos.
Es descarta, però,
que en alguna localitat,
en algun nucli molt puntual,
pugui produir-se algun tipus de restricció?
No, és a dir,
tampoc no es pot descartar absolutament a l'àrea CAT,
però llavors ja vindria derivat
a eventuals problemes
que haurien de ser molt importants
perquè arribessin a notar-se
amb bombaments, amb la canonada, etcètera.
Ja serien tecnològics
i no de disposició d'aigua.
No, el que pot passar en alguna població
que no estigui connectada al sistema CAT
és que els mitjans que disposin,
els pous, bàsicament, que tenen,
no siguin suficients.
És el cas del que ha passat al Montmell,
que, de totes formes,
no afecta tot el terme municipal,
sinó que afecta unes urbanitzacions en concret.
I la solució tècnica que finalment s'ha optat
és d'unir les dues parts del municipi
amb una canonada
per tal dels recursos que disposen
distribuir-los millor.
Però, per exemple, el Montmell,
que és la població que en aquests moments
està amb aquest problema,
n'hi pot haver-hi alguna més,
sempre estem parlant de poblacions petites,
no connectades al CAT,
però pot ser un exemple.
Un dels motius pels quals s'ha arribat
en aquesta situació
és que en el Montmell es donaven consums
de més de 1.000 litres per habitant-hi dia.
Si jo li dic que en una ciutat com Tarragona
o com Reus,
el consum domèstic està al voltant de 120-150 litres
habitant-hi dia al domèstic, eh?
home, entre 120 i 1.000...
Escolti, és que si tothom ens posem a gastar
1.000 litres cada dia,
un metro cúbit cada dia,
li puc assegurar que potser sí que llavors
tindrem problemes d'aigua.
Ara parlarem del consum diari d'aigua,
però per acabar d'emmarcar aquesta situació,
m'agradaria preguntar-li com ha estat la situació
un any respecte a l'any passat,
perquè l'any passat també vam parlar molt
i força de sequera
i no sé si la situació és similar
a la que tenim aquest 2006
respecte a la de l'any anterior.
Sí, a nivell de consums estem pràcticament igual,
molt gairebé impersentible descens
en algun consum d'algun municipi,
però pràcticament les xifres són iguals
i perquè ens entenguin els oients,
sobre una dotació de 4 metres cúbics per segon,
a data d'avui la punta màxima que hem tingut
és de 3 metres cúbics per segon,
comptat sempre amb mitjana diària.
Per tant, encara tenim una reserva
de disponibilitat per suministrar.
L'any passat possiblement va ser un toc d'atenció
perquè les autoritats van prevenir aquesta situació
si la sequera s'allargava durant mesos
i llavors ja van començar un seguit de gestos,
un seguit de restriccions
que en guany sembla que s'estan mantenint.
Sí, el que passa és que són diferents
les situacions de l'àrea de Barcelona.
Barcelona depèn d'uns embassaments,
amb la qual cosa els seus embassaments,
l'estat dels seus embassaments varia d'any en any
i llavors en base a això es fan polítiques molt més del dia a dia.
En el cas de l'àrea de la demarcació de Tarragona,
el fet que la presa sigui directament des de l'aigua de l'Ebre
significa que nosaltres no tenim una qüestió
d'unes capacitats en els pentans que pugin i baixin,
sinó que senzillament hem de procurar modular
la nostra consum dins del rang de disponibilitat que tenim.
Per tant, d'alguna forma,
l'atenció al consum de l'aigua
ha de ser tots els anys.
El que sí que és bo de destacar és que l'any passat
es va aconseguir per part de la ciutadania
una reacció extraordinàriament positiva.
L'any passat va ser un any d'un consum baix a l'estiu
i s'ha de dir perquè la gent va reaccionar
i, d'alguna forma, no només els consums que estaven regulats,
com eren determinats consums agrícoles,
determinats consums industrials,
sinó que el consum domèstic hi va haver una certa contenció.
Que, afortunadament, aquest any s'està mantenint.
Però aquí sí que entra la feina
que hem de fer tota la gent que estem en aquest món.
Explicar que això està molt bé,
que això és una actitud que s'ha de mantenir
independentment que plogui o no plogui.
Amb això no vol dir que haguem de ser miseriosos amb l'aigua.
L'aigua s'ha de fer servir aquella que realment necessitem,
la que necessitem per estar còmodes,
que necessitem per la nostra vida diària,
per rentar-se, per dutxar-se, etcètera.
Ara bé, el que no podem permetre és el molt baratament d'aigua.
I el molt baratament d'aigua és un luxe.
És un luxe a qualsevol país.
Però en un país com el nostre,
amb una climatologia com aquest any,
que des del mes de febrer no ha caigut ni una gota d'aigua,
l'aigua és important i tots hem de tenir consciència
que, més enllà del seu valor econòmic,
l'aigua és un bé escàs
i, per tant, l'hem de tractar amb la màxima atenció.
I això és el que busquem amb aquesta campanya
que hem endegat la Diputació de Tarragona
i el Consorci d'Aigües de Tarragona.
Parlem ja d'aquesta campanya, endinsem-nos-hi.
El títol és prou explícit, prou clar,
gota a gota s'esgotes,
una campanya que s'ha iniciat aquest estiu
en col·laboració amb la Diputació.
Què pretén? Quins són els seus objectius?
Doncs nosaltres el que volem
és fer arribar a la gent un seguit
de coneixements sobre
la gestió de l'aigua
i sobre com a casa,
sense perdre qualitat de vida,
això és molt important,
podem ser més curosos en l'ús de l'aigua.
És una campanya que, per una part,
té una banda publicitària,
que, per tant, arribarà a tota la població,
a nivell de mitjans de comunicació,
d'anuncis, de televisió, de ràdio,
de tal forma que la gent hi tingui accés.
I que després, a més a més,
hi ha una part que es fa als municipis
que s'han adherit en aquesta campanya,
que en total són més d'una trentena,
que es posa en aquell punt
que l'Ajuntament ens indica
una exposició,
una exposició que va molt més enllà
del missatge d'estalvia,
on donem dades.
Quant gasta una casa?
Una casa amb jardí pot arribar a gastar
400 litres, per evitar ni dia,
un pis convencional 100,
però, a més a més,
podem donar dades
que, senzillament,
regulant la pressió bé
i tenint els aparells adequats
i amb estat correcte,
l'estalvi pot ser del 20, del 30%.
On, a més a més,
en els municipis que s'han adherit
en aquesta campanya,
els hi fem fer una base de dades
sobre com tenen la xarxa de distribució
i un seguit de recomanacions
de com poden estalviar aigua en la distribució,
s'ha de ser coherent,
no només podem demanar estalvi al ciutadà,
les administracions també ens hem d'aplicar
la història i ser en aquest aspecte coherents,
on, a més a més,
donem un seguit de possibilitats
d'actuar a casa teva.
I, escolta, has pensat
en un reductor de cabal en l'inodor?
Parlem d'això, si li sembla,
de les coses quotidianes,
de les coses que poden fer els ullens
que ens escolten en aquests moments.
consells domèstics, pràctics,
més enllà d'allò de
quan s'arranten les dents a tan calaixeta,
que és important.
Que és molt important.
Però, consells en aquesta línia,
senyor Pi, què ens aconsellaria?
A veure, d'entrada,
tenir una distribució a la casa
pensada perquè no calgui molt barata aigua.
I això vol dir, des de coses,
doncs, que si tenim un jardí,
optar, no per gespa,
sinó per espècies que siguin,
que són igual d'agradables
i que no tenen aquests requeriments d'aigua.
De tenir, si podem,
el circuit d'aigua calenta
amb circuit,
de manera que quan obrim l'aigua calenta
surti immediatament l'aigua calenta.
No haguem de fer allò de la dutxa
esperar que es torni calenta,
perdem molts litres d'aigua en aquest sentit.
Tenir en els inodors,
tenir els botonets
a la doble descàrrega,
de tal forma que a vegades
no fa falta descarregar els 20 litres
que pot arribar a tenir un dipòsit
i senzillament
amb una descàrrega de molts menys litres
fem la feina que hem de fer exactament igual
i aplicar-lo, fer-lo servir.
Tenir instal·lats airejadors
a les aixetes,
a la dutxa,
que és un mecanisme
que el que aconsegueix
és que la sensació
i l'ús és exactament el mateix
i s'estalvia,
a més a més,
una quantitat d'aigua
i tu tens la sensació
que l'aigua que surt és la mateixa.
Això a l'exposició es pot veure,
però en canvi
estàs gastant realment
un tant per cent
molt menor d'aigua
i després ser curosos.
O sigui,
evidentment,
i de la mateixa manera
que jo he dit abans
que ningú no ha de tenir
recant-se
amb utilitzar l'aigua
que realment necessita,
tothom ha de saber
que utilitzar
molta aigua a l'estiu
posa d'alguna forma
en perill
tot l'entorn en què tenim.
Llavors,
si ens estem dutxant,
ens dutxem,
però no cal passar-se
tres hores sota l'aigua.
I home,
si netegem el cotxe,
portem-lo a netejar
en aquesta gent
que ja tenen uns sistemes
que estalvien aigua,
etcètera,
no agafem la manguera
i l'acera,
a part que està prohibit
per les ordenances municipals,
a part d'això,
però llavors
on farem un dispendi d'aigua
absolutament exagerat.
Per tant,
utilitzar una mica
la raonabilitat.
No demanem a ningú
cap eroïcitat,
però sí que demanem
a tothom
una atenció
que en última instància
acaba redondant
en el seu benefici,
perquè amb això
també s'estalvien diners.
Moltes d'aquestes coses,
coses domèstiques,
impliquen,
per exemple,
per la gent que té
una cisterna
en el seu lavabo
diferent,
canviar-la.
Aquí també s'hauria d'insistir
amb els fabricants,
que violifica
totes les noves instal·lacions
ja contemplin
de mica en mica
totes aquestes mesures
per salviar aigua.
Sí,
de fet,
en el decret d'ecoeficiència
que s'ha aconseguit aprovar
en aquest últim període polític,
ja ha marcat
que tot el que és construcció nova
ha anat
amb alguns d'aquests mecanismes,
no amb tots,
però amb alguns d'aquests mecanismes
i s'incentiva
que hi siguin tots.
Però és que moltes vegades
són coses absolutament
a l'abast domèstic.
Amb una cisterna
d'inodor vella
posant-li un reductor
de capacitat
que és senzillament
una bossa de plàstic
plena d'aigua
a dintre,
aconsegueixes el mateix efecte
que si el teu aparell aquest
el compressis nou
i una bossa d'aquestes
té un cost
pràcticament
tendent a zero.
Per tant,
hi ha molta cosa
que és de coneixement.
Això precisament
també ho intentem fer
amb la campanya.
La campanya aquesta
no és una campanya
de regalar airejadors,
de regalar aparells.
Això en tot cas
és una mica allò
que posem a l'abast
del ciutadà
per tenir l'oportunitat
d'explicar-li
totes aquestes coses
que pot fer a casa seva.
Això sí,
els que vinguin
a visitar l'exposició
en els municipis
en els quals estarem
aquest estiu,
la tardor
i jo crec que gairebé
ja empalmarem
amb la campanya
l'any que ve
perquè hi ha hagut
una resposta molt bona
per part dels municipis,
doncs la gent
que vingui a l'exposició
tindran la possibilitat
d'adquirir per 5 euros
que és un preu molt menor
al seu cost
un equip d'airejadors
que si controlen el consum
a les dues rebuts posteriors
i han reduït el consum
de casa seva
els hi tornem als 5 euros.
És un pacte just,
no sembla?
Exactament,
escolti,
si vostè el fa l'esforç
nosaltres li subministrem això,
en canvi una persona
que el ve a buscar
i no l'instal·la
doncs no tindrà el regal
no tindrà la possibilitat
d'aquest reembursament.
Totes aquestes mesures
que contemplàvem
ara fa uns incens
on poden tenir
un benefici
d'una salvida
gairebé 50 litres d'aigua
per persona al dia.
Sí,
els números sempre són
una mica
en funció
de quina situació
parteixes,
de quins hàbits familiars,
de quina distribució
de consum,
fa de mal dir,
però són reduccions
significatives,
són reduccions significatives.
Jo,
si la gent
vol tenir
una xifra
de referència,
agafem el rebut
de l'aigua,
hi ha poblacions
que és de dos mesos
n'hi ha que és de tres,
doncs dividim-ho
per dos,
dividim-ho per tres,
dividim-ho pels 30 dies
i dividim-ho
pel número de la gent
que som a casa.
Cent,
100 litres d'habitat al dia
en domèstic
és una xifra
excel·lent,
és una xifra
de notable,
100 o menys de 100.
En un pis de...
En una casa
domèstica
normal i corrent,
litres d'habitat al dia,
o sigui,
una família
de tres habitants,
300 litres al dia.
Entre 100 i 150,
com diuen els pedagogs,
necessita millorar
i a partir
de 150 cap amunt
ja no és necessita millorar,
sinó que ens hem de preocupar
seriosament
perquè estem perdent calés
i a més a més
que estem perdent calés
estem d'alguna forma
molt baratant
un recurs
que llavors el dia de demà
voldrà dir
que haurem de tenir
unes infraestructures costoses,
per tant,
repercussió econòmica
i unes infraestructures
amb impacte
damunt del territori,
per tant,
repercussió energètica
i ambiental,
quan potser
l'única cosa
que hem de fer
és utilitzar l'aigua
amb mesura
i amb intel·ligència.
Ja per acabar,
senyor Pia,
està previst,
ja hi ha data
per quan aquesta exposició
arribi a la ciutat
de Tarragona?
En aquest moment
no hi ha data,
han sigut diverses
les poblacions
que ho han demanat
i a la zona
del camp de Tarragona
doncs
les dues
grans ciutats
no ho han demanat
en el cas de Reus
perquè l'any passat
ja van fer
una campanya pròpia
d'estalvi d'aigua
i han considerat
que prossegueixen
en la mateixa campanya
i en el cas de Tarragona
no hi ha hagut petició.
Sí que està prevista
Salou,
sí que està prevista
Vilaseca,
sí que està prevista
Vall,
sí que està prevista
poblacions
diguem més petites
que d'alguna forma
en els propers mesos
ja anirem fent la presentació
cada vegada
que es comenci
amb alguna d'elles.
Més endavant
suposo que Tarragona
s'hi afegirà.
La principal conclusió
ja per posar
a punt i final
aquesta entrevista
és fer servir
una mica
doncs
la raó
el seny
i no fer res
extraordinari
sinó doncs
ara tranquils
amb el dia a dia
però sense
malbaratar l'aigua.
Jo crec que és una cosa
que ens l'hem de fer
com fem amb els diners.
Els diners
ens gastem els que necessitem
però procurem
gastar estrictament
els necessaris.
Jo crec que amb l'aigua
hem de fer exactament
el mateix.
L'aigua és un bé escàs
en el nostre territori
l'hem d'utilitzar
l'hem de tenir
en disposem
afortunadament
tenim uns sistemes
d'abastament
en aquest moment
d'un grau de fiabilitat alt
estem treballant
molt seriosament
amb la qualitat
per assegurar la qualitat
fins i tot
en la pitjor de les hipòtesis
estem fent uns filtres
que és una inversió
molt forta
que en aquests moments
ja s'està construint
l'estiu que ve
ja estaran funcionant
s'està fent un seguit
d'esforços
per tal de disposar
d'aigua
amb tota tranquil·litat
a casa.
Contribuïm-hi
des del punt de vista
de dir no, no
jo soc un consumidor
responsable
per tant gasto l'aigua
que necessito
amb eficiència
però no malbarato
ni una gota
perquè com diu
el lema d'aquesta campanya
gota a gota
s'esgota.
Senyor Daniel Pi
president del Consorci
d'Aigües de Tarragona
amb el lema
d'aquesta campanya
posem el punt final
d'aquesta conversa
fins la propera
Déu bon dia
fins la propera
bon dia
gràcies