Saludem Josep Maldonado, en l'actualitat era el delegat de la Generalitat a Tarragona.
Senyor Maldonado, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. També ens acompanya Albert Magaroles, bon dia.
Hola, bon dia.
Aleshores, a veure, si jo no recordo malament,
era el cap del Gabinet de Protecció Civil de la Generalitat.
Sí.
Actualment és el responsable de la Regió d'Amergències.
Bon dia també, benvingut. Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo, ja ho eres, fa 12 anys.
Vull dir que...
Sí, com que no hi havia ningú més.
Com que no hi havia ningú més, li va tocar amb ella.
Va tocar amb ella.
Aquesta és la seva teoria.
Gervasio Mojillo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Era aleshores el president de Residencial Palau, Torres Jordi,
que era com es coneixia i es coneix, doncs, aquesta zona de la ciutat,
juntament amb el Serrallo, una part molt afectada.
El dilluns, dia 10, els aiguats en van tornar.
I en van tornar perquè aquells dies plovia i força arreu de Catalunya.
Ja van ser notícia des de la matinada pluges torrencials que descarregaven,
no només a Tarragona, sinó a tot el prelitoral,
i s'eixamplava cap a Capallavant,
resseguint aquest eix marcat per la serralada prelitoral.
Si parlem a nivell de tot Catalunya,
ara centrarem la nostra mirada, òbviament, a Tarragona,
al final del dia es van comptar 8 víctimes mortals a tot Catalunya
i desperfectes ocasionats que s'avaluaven en uns 15.000 milions
de pessetes de les de les hores.
Però centrem la nostra atenció en el que passava a la ciutat de Tarragona.
Primer que tot, si us sembla, recordem aquests titulars
de l'informatiu matinal de Tarragona Ràdio
amb les veus de Teresa Ortega i Cristina Santellas.
Serrallo i César August s'han desal·lutjat de bon matí
així com molts centres de treball de les zones més afectades,
el Serrallo, el Port i el Polígon Francolí.
L'aigua ha trencat també una canonada que hi ha a la terminal del Port
i que connectava amb una indústria química de Tarragona.
El trencament ha provocat el vessament d'un producte inflamable a la zona
i en aquests moments s'està treballant en la seva neteja.
D'altra banda, els aiguats s'han emportat al pont que hi ha a prop de la refineria
entre la carretera que enllaça el Morell amb Lleida.
Qui recorda el primer moment, Carme i Gervasio, que vivíeu a la zona,
el primer moment, quan vau obrir els ulls,
vau veure que aquella pluja realment estava arribant a uns límits impensables?
Com recordeu aquell matí? O aquella nit, no? Perquè ja la cosa...
No plovia molt, però, eh? I Tarragona no plovia.
Era conseqüència de totes aquelles pluges que quan veia...
Sí, Albert, em penso que tens dades aquí.
No, és que exactament. No és la pluja que cau aquí la que fa el mal,
sinó que és tota la pluja que cau, sobretot, per la zona de les muntanyes de Prades.
Hi ha la zona de Porrera, el Forja...
Sí, hi van haver com a tres zones, que eren la zona de les muntanyes de Prades,
que recull l'aigua al Francolí a través del Glorieta.
Després hi havia tot el que són les rieres del litoral,
la riera de Mas Pujol, la riera del riu de Canyes,
i després l'altra banda, que és la banda del Ciurana,
que és la que desemboquen a l'Ebre.
Aquesta no va fer el dat de mal, tot i que també en va fer, eh?
Però aquestes tres zones, clar, tot el que va ploure aquí dalt,
que aquí, doncs, bé, he recollit una mica les dades,
van ploure fins a 400 litres per metre quadrat.
En 24 hores?
Sí. A Porrera?
A la zona de Prades, en Montblanc 230, a la Mossara 500 litres.
Clar, això, doncs, no hi ha aquí.
A Porrera 400.
I tot això, doncs, es va sumant,
i, clar, al final, doncs, el que rep és la part baixa del riu,
que és la que ho ha de transportar tot.
De tota forma, això té, això, com diu la Bermagarola,
tot això té una motivació, no?
Plou molt a la zona de muntanya,
i els rius, les rieres,
no poden engullir tot el que va baixant.
i, sobretot, es produeix l'efecte greu a Tarragona.
Bé, si no m'equivoco,
el Robert és molt més tècnic que jo,
i, per tant, ell pot parlar amb propietat,
però, bàsicament, bé perquè a la riba,
que recull aigua del Francolí
i tota l'aigua que ve de Farena,
a la riba es produeix un tap amb el pont de la riba.
N'hi ha dos, però amb un inicial,
que és baix, baixa tronc, rellenya, fusta,
fang, pedra, el que sigui...
S'acumula tot això.
Tapan el primer pont de la riba
i va acumulant molta aigua.
Quan això trenca,
a partir d'aquí ja produeix una onada
que va baixant l'aigua amb una força extraordinària
que és la que acaba aquí a Tarragona
emportant-se el pont.
Clar, quan des d'aquí a Tarragona ciutat
se sentia que estava plovent tant
per les zones de l'interior,
al Priorat, al Baix Camí,
i van, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do,
la pluja que cau, poc podríem pensar
amb aquesta mirada de fer la nostra vida quotidiana
que això podria tenir aquestes repercussions
també a la ciutat de Tarragona, no?
No, además fue en breves momentos,
o sea, que tampoco tuvo mucho tiempo esto.
O sea, realmente sobre las nueve y media sin el río
iba casi, o sea, lo que es un metro, metro y pico,
iba normal.
Eso fue en cuestión de media hora
lo que hice Maldonado,
el tapón de la riba,
el tapón del Morell también,
del puente del Morell,
a romper todo,
pues salió desprendido todo para abajo,
que fue la inundación
y por eso rompió los muros,
porque llevaban troncos,
llevaba de todo para abajo.
Eso fue en escasos un cuarto d'hora o 20 minutos.
Nosotros a las seis y pico,
si no m'equivoco,
a mi m'han avisat lògicament bombers
i a las seis y escas
constituían la taula d'emergència,
la taula de crisis.
I a partir d'aquí ho van anar seguint
i ja vèiem la dinàmica
que va ser un següats tremendos,
vull dir, aquest Tarragona va ser duríssim,
però jo recordo un poble de Priorat
on es va inundar fins i tot el cementiri
i les caixes de morts
suraven pel cementiri, no?
Vull dir, eren uns fets demàtics.
Margalès va quedar aïllat
i s'hi va haver d'anar amb helicòpter.
Molts municipis van quedar aïllats.
Va ser uns aiguats grans.
El que passa que aquí a Tarragona,
per la demografia,
no és el mateix que si no m'han dit
amb tot el respecte,
el municipi de 300 habitants
que pots maniobrar més fàcilment
per intentar ajudar 300 persones
que no passa aquí,
que viuen milers i milers, no?
Sí, sobre los 5.000 o 100 personas estaríamos.
En principi, les persones així afectades
eren unes 5.000, no?
Que eren els veïns del Serrallo
i de Residencia del Palau.
Bueno, más que nada fue Torre Jordi.
En un principio el Serrallo
s'ha afectado quizás más que nosotros,
porque claro, si no entro todas las calles.
Pero bueno, una vez limpio el Serrallo,
¿qué sería?
A las 11, a las 12, ya quizás prácticamente.
Sí.
Luego la feina vino con nosotros,
con Torre Jordi, claro,
inundarse los parquings,
los establecimientos,
claro, hubo una labor de limpieza
y de esto que fue terrible.
Fins i tot vàrem trica a l'Aquagent
i el vam instal·lar a la ciutat residencial,
amb autocars municipals.
Aquí tenim una portada
del diari de Tarragona de l'època
de donde vamos a dormir
i es veu com famílies senceres,
persones grans, criatures,
van accedint a la ciutat residencial
de repòs i vacances.
Tot això ho vaig correglar jo,
lògicament, perquè a mi aquí em tocava.
He de dir que aquí va haver una dualitat.
Aquí el posen com a Salvador Maldonado,
ho veu que posa aquí el titular.
Clar, persones que estàvem...
La meva filla estudia a la laboral,
ha passat res allà, on està?
La gent demanava molta informació
que es queixaven que no tenien.
Jo crec que nosaltres el que vam fer
és sortir immediatament,
perquè ens vam assabentar prèviament,
i vam tenir dues sorts.
Van tenir dues sorts.
Primer que la gent,
salvo raves excepcions,
va actuar amb molta serenor.
La gent estava nerviosa,
estava neguitosa,
però, excepte algun
algun cafre,
perquè recordo que es va punxar
alguna roda d'algun vehicle,
no sé si t'acordes tu,
a ser residencial va haver-hi algun cafre
que va punxar alguna roda d'algun vehicle,
no sé si deu tocar o municipal,
però la immensa majoria,
el 99,9% de gent,
va actuar molt en aquesta línia
que hem de fer
i deixar-nos portar amunt.
que voli portes de casa seva
per allotjar persones que necessitaven.
Fins i tot,
jo recordo que als jocs socials,
jo parlava amb una megafonia,
i després,
també he de dir,
perquè estiguin aquí,
les xocions de veïns
van empributar molt.
Hi ha un moment
en què les xocions de veïns
estaven molt en la lluita
reivindicant infraestructures i demés
i, per tant,
hi havia un contacte permanent
amb l'administració,
amb les administracions,
i, per tant,
ens coneixíem
i jo crec que
aquesta dualitat
ens va ajudar molt,
perquè imagina't que
hi ha una actitud
d'enfrontament i tal
que només la gent
és molt manipulable.
Quan un se li ha anondrat la casa,
ha de treure l'àvia
de 80 i escaig d'anys,
els nens petits,
no sap com li quedarà la casa,
si ve un senyor
que és un líder veïnal
i diu
escolta,
ara aquí hem de fer merder,
és molt manipulable la gent.
I aquest cas no va ser així.
A mi m'agrada
que tots tres recordin,
perquè ells ja recorden,
jo també ja recordaré.
Jo no sé si recordo
el senyor Maldonado,
que en aquell moment,
en aquell moment no,
o sigui,
havien passat almenys
tres hores ben bones,
perquè no podia baixar ningú
ni al Serrallo
ni a Palau
podia vindre ningú
perquè estava ben comunicats.
Ja ho sabíem,
ho vam saber,
perquè després
que des de les sis del matí
estaven avisats,
jo no sé fins a quin punt,
des dels dos barris
que es van perjudicar més,
no teníem cap notícia de res,
ni hi havia cap vigilància de res,
ni hi havia res de res.
Jo en aquell moment
amb el senyor Maldonado
em vaig enfadar molt,
perquè vaig pensar
que jo no entenia
que la desembocadura d'un riu
es pogués desbordar
de la manera que es va desbordar
a la desembocadura.
Per tant,
el riu és un riu llarg
i que es desbordi
la desembocadura
no ho entenia
i continuo sense entendre-ho.
Que es desbordi, sí,
però sense que ningú
sapigués que el Gervàcio
s'abra el seu barri,
jo sé que el serrallo,
perquè en aquell moment
jo no estava treballant,
la gent anàvem pel carrer
a comprar,
perquè ho hem dit al començament,
no plovia o ploviscava,
la gent anàvem amb els cistells,
gent gran a comprar,
la canalla tot al col·legi.
Home,
a mi em sembla que si hi ha,
per remota que sigui una idea,
la gent fent festa per fer festa,
fem un pont fent...
La canalla al col·legi,
sort dels veïns de Palau
que van treure la canalla al col·legi,
si no que la canalla s'ofega.
Jo estic molt contenta
que posin aquí el diari
que el senyor Maldonado és el Salvador,
però per mi en aquell moment
els veïns de Palau,
dic de Palau perquè clar,
el col·legi per donar el serrallo
perquè estava antigament al serrallo
i va continuar a portar el mateix nom,
però aquella gent
són els que van salvar
la canalla dels col·legis.
Van estar més d'un mes,
ho dic perquè a mi m'ho van ensenyar,
gent de Palau amb blaus al coll,
de la canalla que se'ls hi aferrava al coll,
anant pujant els crius als pisos
de l'esgarrifament d'aquells crius.
A mi m'agrada molt recordar
tot el que va passar,
a la por que van passar,
però jo tinc, no sé,
bastanta recança contra l'administració.
Van ser lents en actuar,
segons el teu punt de vista.
A veure, potser van actuar molt,
a veure, per dir-ho d'alguna manera,
en por.
al començament, no?
De dir, què passarà?
No alertem.
No ho sé.
Perquè si des de les 6 del matí
tenien el gabinet ja fet,
per por.
El caudal del Francolí
no té res que veure amb l'alda l'Ebre,
però tothom sap
que el Francolí,
quan se'n fa,
d'esdolent.
Que té uns quilòmetres de baixada enorme,
cosa que un altre riu,
com que és més plano.
Doncs home,
fa 10 anys,
sí que són 10 anys,
però tampoc no és tan...
No, 20.
No, de...
20.
No, de 94.
No, 12 anys.
12 anys.
I ens dona una certa perspectiva
per poder analitzar
i ser autocrítics.
Jo, en aquest moment,
com que jo vaig veure
que la gent estaven tan espantats,
jo, la veritat,
me vaig espantar molt
perquè vaig posar del riu
i, com ha dit el Bert Magaroles,
allò no sabia si aguantaria
la força de l'aigua
perquè a mi, al començament,
quan me feien les preguntes,
jo sempre deia
jo el que recordo més
és el soroll de l'aigua.
O sigui, estaves a no sé quants metres
i no veies el riu
i senties el soroll de l'aigua.
Allò t'impressionava molt
i pensaves
aquest muro fins quan aguantarà?
A part que en altres
no sabies
el que hi havia dintre el mur.
Si hi havia unes canonades enganxades,
tot això no ho saps.
No ho sé.
I tenies aquella cosa de dir
petarà o no petarà?
Clar, si allò peta,
peta, el sorollo,
se'l va, bueno,
a Ferran Dupó.
No ho sé.
El mur va aguantar.
El mur va aguantar.
No, no, no.
Home, és que si no aguanta...
No, no.
Jo no sé si ho estic explicant.
L'aigua va anar sortint
per una espècie,
per un camí que hi havia d'accés,
una entrada que havien rebaixat justament
el que era la part alta del mur
i clar, per allà anava vessant tot
cap a fora
i la quantitat d'aigua que passava
tot va anar sortint per allà.
Per això si no en do el pàrquing
perquè, bueno,
rebent una nave per detrás també.
O sigui,
que les naves que estaven
se'l crea una nave
i fos directe al pàrquing nostre
i al barri nostre,
és que justament coincidia amb la curva.
Hi ha una cosa que és,
la Carme diu,
lògicament,
jo estava molt alfada.
Sí.
És lògic
i no és lògic.
Per falta d'avís.
No per res, eh?
Perquè l'aigua...
No podem fer res.
L'escola, Carme,
se la va avisar immediatament
i els professors
van decidir no evacuar
per no desperdicar els nanos.
Amb els responsables de l'escola,
des de l'Ajuntament,
que hi havia contacte permanent,
se la va avisar.
Els autocars municipals
tombaven traient gent,
com tu molt bé saps.
Des de...
Molt abans de que s'inundés.
No, molt abans de que s'inundés,
no, perdoni, senyor Maldonado.
Molt abans de que s'inundés, no.
I tant.
No.
Ja li dic jo que no.
L'Ajuntament...
Perquè se'n vam enterar.
No, perquè jo en aquells moments
estava al barri.
I se'n vam enterar
perquè hi havia gent
que havien passat per dalt
i deien
el riu està a punt de desbordar-se.
I la gent del barri
s'ho prenen amb xunga
perquè pensaven
home, ara vindrà desbordar-se.
I no.
I quan se va desbordar,
la gent estava al barri.
I els altobusos,
això sí que puc dir
que després d'haver passat tot això,
la cosa va anar fantàstica.
Vull dir,
es van poder col·locar la gent,
uns a casa les famílies,
uns altres allí baix.
però que abans d'aquest desbordar...
Ni molt menys.
Ni molt menys.
Quan el riu estava a punt de desbordar-se,
l'Ajuntament
tenia tots els autocars preparats
per si es tenia que evacuar,
perquè això no pot ser
que l'aigua entri
i després vagi tot molt bé.
Carme,
està molt bé l'autocrítica
però no dir coses
que no es coneixen.
A mi m'és igual,
perquè jo aquí no tinc per què
defensar la cosa
fa 12 anys.
és molt difícil
que un barri
s'inundi
i als pocs minuts
tot vagi de conya.
Això és molt difícil.
Si no hi ha una previsió
i els autocars,
l'Ajuntament,
estigui tots preparats,
estaven tots al seu lloc,
es va avisar a l'escola,
l'escola va decidir
no treure els nanos corrents
per evitar un caos.
A partir que l'aigua comença a entrar,
que va ser,
com tu m'ho ja saps,
una inundació lenta,
perquè no va ser...
No va ser una tromba.
No va ser una tromba.
Bum,
que he treu l'aigua de cop.
No.
Van entrar a l'aigua,
com diu molt bé el Maroles.
Però no podíeu fer una previsió
que arribaria a aquest punt
la inundació.
Sí, sí.
Moltes persones
es deuen estar preguntant.
En l'últim moment
entró una tromba.
O sea,
se veía como una ola
de prácticamente un metro,
que fue el último...
Debe ser cuando se rompió
el puente del Morelles.
Però ja,
però ja havia aigua
de sobre.
Fue cuando rompió la nave
i rompió el camí.
No haguessin pogut sortir
els autobusos.
O sigui,
haguessin hagut els autobuses allí.
Ja hauria...
No haguessin pogut sortir.
Els autobusos van sortir...
Ara,
si rápido sí que vinieron después.
Sí, sí.
Sí que hay que decirlo la verdad.
O sea,
a las once y pico,
quizás a las doce,
ya estaba la gente
casi prácticamente...
Fora del barrio.
Sí,
preparando para salir
del barrio
con los autobuses.
Sí que fue verdad.
Cuando me agarró la de cielo
del puente precisamente
yo estaba quizás al lado suyo
cuando quedó del puente
que si había la grieta
que si no había la grieta
la gente ya estaba subiendo
los autobuses.
Me acuerdo yo perfectamente.
No,
pero...
Abans m'has preguntat
lo que diuen
els plans de protecció civil
amb el tema dels avisos.
Clar,
això,
cada uno tiene
les seves competències.
No sempre estem
al final
parlant de competències.
En aquest cas,
si passés...
No,
no,
ha d'estar
tot pautat.
Si passés ara,
com aniria?
Ara hi ha
uns sistemes
d'informació
del que és el cabal del riu
que abans no existia.
Si heu vingut allà al centre
haureu vist una pantalla
que tenim exactament
on estan els nivells del riu
en cadascun dels llocs
on hi ha l'indicador
que és en Montblanc,
és a la riba
i és aquí a l'alçada de...
Bueno,
aquí una mica més
a Montolenoski.
Aquí davant nostre,
molt a prop nostre,
hi ha un lloc
o una sonda
on ens marca
quin és el nivell del riu.
En el moment
en què això supera
una determinada cota
dona un avís.
Llavors aquest avís,
que el reba la Generalitat
el passa als ajuntaments afectats
i aquests són els que han d'avisar
a la seva població.
No és la Generalitat
que ha d'estar avisant
barri per barri,
cada municipi
fa el que diu
el seu propi pla
i això
en aquell moment
doncs no ho teníem
i ara ja es disposa
i Tarragona
té un pla municipal.
En aquell moment
no teníem cap competència
i vam actuar
de motiu propi
sense correspondre.
És el que he comentat abans.
No ens corresponia
perquè no teníem
res de detracció civil.
Passa que el govern civil
de Tarragona
era persona
que políticament
era molt correcta
i quan veia
que actuàvem
no...
Així com l'anterior
el Vicente Valero
no ens deixava actuar,
aquest ens deixava actuar.
Però normalment
era el govern civil
que tenia que
agafar la directriu
i actuar.
A l'ordre d'evacuació
etcètera
corresponia
el govern civil.
No teníem competències
en protecció civil.
Home, això ha millorat
en el tema
de les competències
d'unificar criteris, no?
No era el lío
perquè teníem bomber
però teníem protecció civil
i per tant
com que hi havia
una amalgama
de responsabilitats
sotosament
amb el Ramon Sánchez Ramon
ens entraríem molt bé
i tiraven milles
i ell no...
no...
no s'hi posava en contra.
Així com per exemple
amb el tema
del...
de l'atemptat
del RAC.
Del RAC.
Allà va més mort.
I aleshores era Vicente Valero
qui estava de governador civil.
Hi havia molts problemes
molts
de tota manera
que ell no va voler
dir públicament
que no era atemptat
i nosaltres ho sabíem
i el barri meu
ha hagut de trucar
per obligar-li
que ho digués
perquè tot era un problema
de picabarall
amb la Generalitat
en Valero
això no passava.
A mi m'agradaria
anar avançant
ha quedat claríssim
i la postura
i el punt de vista
de si es va actuar
d'una manera o una altra
m'agradaria anar avançant
i sobretot
que no ens passi desapercebuda
l'actuació
immediatament després
i sobretot
la part més ciutadana
més humana
de les associacions
de veïns
de les entitats
després com es va
anar administrant
i gestionant
el després de
com es va fer
hem parlat
del serrallo
residencial Palau
però no oblidem
que el polígon francolí
va ser terrible
també l'afectació
que va tenir
a les empreses
als treballadors
jo no sé
quants automòbils
a Tarragona
tenint en compte
que primer són
la vida de les persones
però un cop
s'ha superat
aquesta part
després
de tots els danys
materials
que va provocar
no només a empreses
sinó a particulars
i famílies
Gervasio parlava
dels pàrquings
dels edificis
Déu-n'hi-do
la de persones
que es van quedar
sense automòbil
d'anys materials
Déu-n'hi-do
Nosaltres teníem
sobre 250
veïcoles
me parece que
que acaben el pàrquing
más los de fuera
sobre unos 300
veïcoles
muchos se quedaron
por las coberturas
de la aseguranza
que no estaban bien hechos
sin vehículos
pero aparte
tuvimos que estructurar
lo que es la parte
de los bloques
quedó todo dañada
tuvimos que arreglar
las escarelas
todo el parking
o sea tuvimos
como prácticamente
casi un año
casi un año
sin utilizar el parking
y sin utilizar
parte de las viviendas
nuestras
porque claro
los locales
se quedaron destrozados
tuvimos que revertir
los locales
y todo
tuvimos muchísima faena
y los vecinos
pues en este momento
pues fuimos prácticamente
los que llevamos
todo el movimiento
de los bloques
del parking
y además
por nosotros
vinieron
el consorcio
de aseguranza
nos valoró
más o menos
los daños
del parking
de los bloques
de las escaleras
y de todo
prácticamente
y fuimos los vecinos
una comisión de vecinos
que hicimos todas las obras
o sea
por parte del ayuntamiento
nos ayudó
lo que eran
los arquitectos
ingenieros
pero todo el tema
del económico
lo demás
lo llevamos nosotros
los vecinos
o sea
se arregló el parking
no sé
me acuerdo
si costó
50 millones
quizás
las escaleras
también
quizás
4 o 5 millones
por escalera
no sé
lo fuimos repartiendo
haciendo lo mejor
que pudimos
pero eso lo hicimos
los vecinos
los vecinos
tirando muchas noches
que ya lo sabe
con Villares
con muchos compañeros
pues incluso
por las noches
cuando terminamos
de tramitar
contando las
las papeleras
contando los florecentes
contando todo lo que había
tornillo a tornillo
para valorarlo todo
o sea
que también
pasamos lo nuestro
al Serrallo
hi ha molts habitatges
a peu de carrer
gent que viu
en plantes baixes
allà
devia fer destrosses
importants
en els vents
de les persones
o no?
no
jo crec que allí
on va fer més destrossa
va ser a Palau
al Serrallo
a veure
algunes plantes baixes
més que res
de
magatzems
de botigues
doncs
de cara al públic
no?
que potser
doncs
algun congelador
o algun
electrodomàstic
d'aquests
que se'ls pogués
sortir danyat
perquè com a viviendes
en plantes baixes
no és que n'hi hagi
gaires
en queden poques
ja
en queden poques
l'únic que hi va haver
és que
les cases aquelles
que en diuen
els Serrallo
en diuen
de la Verge
del Carme
que són aquelles
cases que fan
mitja lluna
allí va haver
un parell
de plantes baixes
clar
allò està fet
damunt del riu
i molts fonaments
d'aquests
deuen ser
de
bastanta terra
bastanta arena
eh?
no millor no vea
pràcticament
sí
Albert si no et sap
no acostar-te una miqueta
al microfón
hi ha molt poca cimentació
i clar
llavors va passar
que quan hi va haver
la riuada
va treure
bastanta cosa
i llavors resulta
que des de l'embar
de la paret
al terra
hi passava ben bé
amb les mans
o sigui que se'ls hi va
enfonsar
vaja jo vaig anar
amb dues o tres viviendes
que els hi havia passat
eren
eren
de viviendes
aquelles sí que eren viviendes
són les plantes baixes
que hi ha al carrer
Lepanto
llavors allà
com diu l'Albert
allí hi ha molt poca
fonamentació
potser també
perquè només hi ha un pis
i llavors
segurament que
el riu
el passar per sota
va estirar
bastanta
ja dic
quedava de
de l'embar
de les parets
fins al terra
que era el terra
evidentment
que s'havia enfonsat una miqueta
et passava ben bé la mà
i perdona
i llavors
en quant a efectes personals
doncs ja et dic
molt poca cosa
abans
ara
ara també ho tenen
però no tant
vull dir
hi ha barquetes
d'aquestes petites
que tenien
els estris de pesca
i tot
allí a la
a la vora de l'aigua
clar tot això
se'n va anar cap a l'aigua
no cal dir
però en quant a l'altre
no
és que és normal
perquè a la zona de Torres Jordi
doncs l'aigua
anava ambassant
i anava ambassant
i anava buscant els forats
que trobava per desaiguar
i anava tirant cap a dintre
els pàrquings
i fins que no els va tenir plens
llavors no va començar
a buidar
en canvi
doncs el serrall
o l'aigua que anava arribant
bueno
tenim el mar allí mateix
per tant
doncs podia anar
no quedava ambassada
l'aigua
l'aigua anava corrent
en canvi a l'altre costat
no allí quedava ambassada
a veure
jo
no sé
això de la memòria
perquè és bé
la sensació
que
primera que és una sensació
d'impotència
no cal dir
perquè l'aigua va pujant
i no saps fins on t'arribarà
jo me'n recordo
que estàvem a casa
i deies
mira ara arriba
casa de fulà
ara arriba a casa
i penses
fins quan no
i llavors deies
calla
ara ja no puja més
calla
que sembla que vagi baixant
i en aquell moment
hi havia un camión
que venia a botar
no cal dir
que les botelles de botar
no anaven surant
per tot arreu
hi havia
algun bot
que estava allí
a dalt del
del moll
el bot aquell
anava per allà
per Susaires
vull dir
i després
el dels cotxes
un cotxe damunt de l'altre
vull dir
va ser una cosa
d'aquest fet
catastròfic
també cal dir
que
els junts
van aprofitar
per seguir
la indicació històrica
d'arreglar
el riu francolí
o sigui que aquest és un altre episodi
i a partir d'aquí
doncs
es van desplaçar
amb un
amb un monovolum
que es posava
l'Ajuntament de Tarragona
però si anaven
quasi cada setmana
semblava que anessin al futbol
anava l'alcalde
anava
regidor
i se'n anaven a Madrid
i home
jo crec que malauradament
aquell
aquell accident
i la pressió
ciutadana
és la que va fer
la que va a solir
el francolí d'avui
però va costar anys
sí
i vau aprendre
del protocol
ministerial
el que probablement
no sabem cap de nosaltres
hablamos con todos los ministros
me parece que había
en aquella época
i us van tractar
molt bé
jo recordo
que quan tornavo
feia el barro
el cambio de gobierno
justo pillamos el cambio de gobierno
també
home
nosotros
no falta hablar
con Felipe González
aparte que hablamos con todos
nosaltres devíem anar aquí
almenys amb tres
amb tres
de la Generalitat
amb tres o quatre
sí
quan vau fer el primer viatge a Madrid
quant de temps havia passat
del 10 d'octubre
més o menys
tampoc no cal
primer vam anar a Barcelona
primer vam anar a Barcelona
el culer me parece que fue
para final de año
cuando fuimos la primera vez
vam anar a Barcelona
tuvimos prácticamente un año
dando vueltas
sí
casi un año estuvimos
un año
de Madrid-Barcelona
Barcelona-Madrid
amb una carpeta
plena de fotografies
que estaveu
sempre les portàveu
gaire bé a sobre
disposats a ensenyar-les
allà on calgués
per una mica
reformar i fonamentar
aquella reivindicació
home i des d'aquí
al final s'ha fet
però es van portar tots molt bé
potser des de la Generalitat
que des del Govern Central
hi hagués qui hi hagués
vull dir que de fet
es van portar molt bé
i es costa que
ens vam veure
coses i vam anar en llocs
que no havia
el pelo siempre nos lo han tomado
no no
no Germàcio
el pelo siempre
però nosotros
d'aquest sentit
ben tractats en aquest sentit
del tracte
no nos preocupava ir a Madrid
com a Barcelona
és igual
si hi havia que ir a Madrid
si hi va a Madrid
i a més a Barcelona
vull dir que
que vam anar en llocs
i es van ensenyar coses
que sabíem segur
que no estaven
a l'abast de tothom
i en canvi
sigui perquè
pel taranà que teníem
com ha dit abans
el juror Maldonado
que
tampoc no vam ser pesats
ni vam dir
doncs bueno
ara
fem una miqueta
fem una miqueta de fullón
no
perquè
nosaltres som del parell
que les coses
es poden arreglar bones
més val
segur que entreus més
que no passi
amb amenaces
i vas malament
i vas així
amb una miqueta
de xuleria
però vosaltres
ja ho comptàveu
i això el senyor Maldonado
sap perfectament
que tot el que és
el capítol d'infraestructura
són procediments lentíssims
això és a vegades
el ciutadà sorprès
de la lentitud
que tenen aquest tipus
de coses
fins i tot jo recordo
que com que
l'emergència era tan àmplia
jo vaig enviar
al gremi de constructors
un fax
i a les cambres de comerç
un fax
demanant constructors
que poguessin
refer les emergències
més emergències
i
curiosament
ho vaig fer
de motu propi
pensant
bueno
després ja
ja m'encomanaré
adéu i el diable
per pagar-ho
i va venir
algun constructor
que se'ns va anar
a fer
algun pont
d'aquests de fusta
de no sé què
perquè clar
és que era una situació
de drama total
sí digues Albert
una altra que a mi te'n recordaràs molt
era una altra emergència
que una
no s'hi pensa
és bé
la refineria
necessita
entrada i sortida
de productes
el pont
s'havia ensorrat
i totes les camions cisterna
havien de passar
per algun lloc
per anar cap a la refineria
i les reunions
que teniu
amb els representants
de l'EQT
fins a altres hores
per mirar
de trobar una solució
a veure
quina via alternativa
se'ls podia donar
que no suposés
més risc
encara
també era un dels temes
que cal gestionar
en una situació d'aquesta
no havien molts forons
en fi
han volgut recordar
aquests moments
el que sí que és cert
és que no s'obliden
aquestes coses
és allò que ja
els més grans
els havien de l'aigua
de Santa Tecla
determinada generació
recorden els aigua
del 10 d'octubre
del 94
es recorda
no Gerbà?
si quan plou
una mica més del compte
segur que ve al cap
jo ara
me recuerdo
un me emociono
de todo aquello que pasó
Carme
estem ja al final
jo us demanaria
una intervenció breu
de cadascú
si desitgeu
fer-la
esclar no?
jo des d'aquí
després de tot
el que he dit abans
agrair també
la col·laboració
que després hi va haver
vull dir que va ser fantàstica
amb aquest que di bon gust
de boca per tothom
no no
vull dir que és veritat
vull dir va ser fantàstica
de tot
des dels que
la Guàrdia Urbana
que va vigilar
i la Policia Nacional
que va vigilar
perquè evidentment
després van estar
els dos barris
tota la nit
amb vigilància
perquè quan no hi va quedar ningú
llavors van estar
tota la nit
amb gent vigilant
igual de
quan hi haguessin
actes de mentalisme
ni sequejos
i des dels equips
de neteja
de l'Ajuntament
que va fer una tasca
espectacular
perquè és de veritat
que els barris van quedar
fets un asco
perquè
amb trossos d'arbres
després aquell fang
és un fang
molt consistent
treure tot allò
vull dir
des del més amunt
fins al més avall
vull dir agraïu
perquè tothom
es va portar molt bé
Albert
vols afegir alguna cosa més
mig minutet
treure alguna conclusió
i veure què és el que es podia millorar
del tal com es va
del que va succeir aquells dies
que era el tema
dels avisos
hem de tenir la informació
el més aviat possible
per poder transmetre-la
en aquells que
doncs
poden resultar afectats
jo crec que amb això
s'ha millorat bastant
i segur
segur que
doncs
encara podem millorar més
d'això es tractar
en Josep
mig minutet
45 segons
em sembla que s'ha dit tot
agrair que
Tarragona Ràdio
vulgui recordar
perquè aquestes coses
formen part de la història
d'una ciutat
o d'un país
i per tant
doncs
jo quan em vau trucar
vaig quedar parat
vaig dir
i ara que els hi veia aquests
fa pocs dies
un noi
d'Arbia Virgili
que estava fent un treball
em va
voler gravar
per parlar
de l'accident
de Bandellós
de nuclear
i aquest noi
em gravava de coses
de quan ell era un infant
i sonava tota
música celestial
per tant avui
segur que joves
i no tan joves
doncs
hauran
assabentat
o s'hauran
recordat de coses
que ja són història
però
que millor que no haguéssim passat
però que van passar
la història local
que és allò
que aquell paper
que ens pertoca a nosaltres
a la ràdio local
que celebra 20 anys
i per això
està recollint testimonis
i recordant
grans esdeveniments
la propera setmana
parlarem
de patrimoni
que també va ser un moment
bastant més dolç
que no pas aquest
que ens ha ocupat avui
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
ho agraï moltíssim
aquesta interrupció
en l'estiu
de ser avui
al matí
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
molt bon dia