Seguim en directe, matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de la Casa Canals.
Dos minuts i serà un quart d'una.
Saludem ja Bernat López. Bernat, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Benvingut. Si algú s'incorpora ara al matí de Tarragona Ràdio...
Ara ho he de tornar a dir, mira que és llarg, eh?
El Bernat és el cap de la unitat predepartamental de comunicació de la URB.
S'ha plantejat en algun moment canviar el nom perquè sigui allò més planer?
O teniu un nom, diguem-ne, més de confiança, més amistots, renom...
No sé, com us dieu així pels amics?
Ho hem plantejat des de l'inici, canviar-nos el nom,
però és molt llarg d'explicar i són raons de burocràcia universitària.
Sí, no en té més, eh?
No és una decisió deliberada nostra perquè voldria dir que som uns pèssims comunicadors, eh?
Si ens posem aquest nom a nosaltres mateixos.
Això, les raons, bé, són raons burocràtiques i tècniques i legals.
Nosaltres sempre hem intentat promocionar la marca Estudis de Comunicació,
tot i que crec que no gaire èxit, l'homen t'ho dir.
Home, que almenys diu la Facultat de Comunicació.
Sí.
No és facultat com a tal, pel que deia, raons burocràtiques, però fa aquestes funcions.
Sí, molta gent parla de la facultat de periodisme, però jo crec que a mi m'hagués agradat
que s'hagués consolidat el nom Estudis de Comunicació, perquè és un nom ben apropiat,
que no diu cap mentida i que designa el que som, sense entrar en el tema de si unitat o departament o facultat,
que tot això són divisions administratives del sistema universitari, que la gent del carrer,
la veritat és que ni li va ni li bé, la gent li és igual si això és estudis o facultat o departament o unitat,
però mira, a vegades el laberint legal i el laberint burocràtic ens obliga a coses així, una mica raretes.
Doncs escolta, quedem-nos amb el contingut, que és l'important.
Deixem la forma, la deixem només per la cortesia, a l'hora de saludar-nos.
Quant temps fa que es van començar a impartir aquests estudis de comunicació a Tarragona?
Doncs ara ha fet cinc anys.
Per tant, ja tenim una primera promoció al carrer.
Exacte, exacte, tenim una primera promoció.
Això va començar un dia de finals de setembre del 2001, i com se sol dir en aquests casos, el temps vola.
I escolta, ens hem trobat amb un 3 i no res, amb la primera promoció al carrer.
Una molt bona promoció, per cert.
De fet, ens acompanyen el Sergi Berga, la Begoña Parra i el Josep Escaño.
Bon dia a tots tres.
Bon dia.
Sou cinc anys més grans, us heu envellit cinc anys.
Envellit, és una manera de parlar.
Ara deia el Bernat, va ser un... quin dia de setembre, deies?
No, recordo, un 26 de setembre.
Un setembre. Recordeu el primer dia de classe?
I tant, sí.
Sí? Begoña, recordes la motivació que et va portar?
a passar per... que ja era el seminari, no?
L'antic seminari que es feia en les classes.
Dius, home, aquí jo he d'estudiar periodisme.
Aquí abans estudiaven per capellà, no?
I ara jo he de venir aquí a estudiar periodisme.
No et senties allà una miqueta desorientada?
Sí, era molt raro, però a la vegada era molt atractiu, molt atrayent.
Entraves allà i, doncs això, l'antiguitat de l'edifici en si contrastava molt amb càmeres que arribaven, començaven a arribar, càmeres començaven a arribar també als primers ordinadors, entravem tots nosaltres allà, jovenets...
Tu tenies molt clar que volies estudiar periodisme.
Sí, jo ho tenia...
Bueno, no, m'agradava tant la comunicació audiovisual com el periodisme, la publicitat també estava una mica perdent aquests tres camps, però, bueno, m'agradaven les tres coses, com el primer cicle era comú, doncs... endavant.
És inevitable, ho hem fet tots i ho continuem fent afortunadament, d'anar perfilant la nostra vida un pas endavant amb la imaginació, per tant, tu t'imaginaves dins d'aquest àmbit de la comunicació, on aniries a parar quan acabessis els teus estudis?
Bueno, on aniria a parar exactament...
O què volies fer?
Sí, sempre m'havia agradat molt la comunicació, especialment la televisió, que és per on vull tirar ara.
Telenotícies, programes d'entreteniment, no sé, què és el que t'agrada exactament?
Bé, m'agrada molt la producció més creativa, més que els informatius, però ara mateix m'estic dedicant a informació.
I què tal, bé?
Bé, sí, sí, però bé, no descarto...
Això vol dir que de la manera com els joves que surten de les facultats comencen a integrar-se en el món laboral, tu ja estàs insertada en el món laboral, ja has començat a treballar?
Comencem, sí, però és molt dur, eh, al principi.
Oh, i tant, que deu ser duríssim, duríssim, difícil, des del punt de vista, doncs, de consolidació d'un lloc de treball,
m'imagino, ja aniran sortint aquests temes.
El Sergi va optar per la publicitat, no sé si després, a mesura que anava, doncs, fent els seus estudis,
o ja des del començament tenia claríssim que la publicitat era l'àmbit de la comunicació que li interessava.
No, bueno, jo de fet vaig venir aquí, bueno, soc de Tarragona i vaig estar aquí a la URB
perquè m'interessava la comunicació audiovisual i, mira, he acabat sent llicenciat en publicitat.
Per què?
Mira, perquè...
No em diguis, per què no?
No, no, perquè durant els tres primers anys em va captivar més la publicitat i vaig seguir fent publicitat.
I estàs treballant, ja?
A la ràdio.
A la ràdio.
Fent publicitat, no, eh, perquè avui dia la publicitat a la ràdio no és una professió,
com quan fa moltes dècades doncs era gairebé una professió fer publicitat a la ràdio.
El Josep Ascanyo també és periodista...
I historiador també, eh?
I historiador també.
És un cas que després el Bernat ens ho confirmarà, hi ha molts estudiants de periodisme
que opten a una segona carrera, que en paral·lel estudien en una altra carrera
o venen d'una altra carrera universitària, d'una altra llicenciatura.
Què va ser primer?
En el meu cas va ser que venia d'una altra carrera.
O sigui, jo venia d'història i llavors quan just acaba història vaig tindre l'oportunitat
i la sort que començava el segon cicle de periodisme aquí dalt, al seminari.
I els vaig aprofitar i vaig entrar.
I per què periodisme? T'agradava particularment?
Som masoquista, no, no.
Una miqueta per vocació.
Tant història com periodisme he fet per vocació.
M'ha agradat molt a escriure sempre i llavors ho veia com un camí, no?,
per poder expressar el meu art.
Hi ha molta relació, eh?, entre la història i el periodisme.
Sí, no, i a part escriure vull dir tant de les dues coses.
Tothom ho ha dit, però fes molt encomentar, eh?, que era una bona combinació, en principi.
Després, a la veritat, ja veurem com va, però per ara...
Sí, Bernat.
Jo vaig estudiar història i periodisme.
Hi ha molta gent que ve d'història a periodisme.
Són àmbits molt concomitants.
De fet, la història és el periodisme del passat,
o el periodisme és la història del present,
i ho es diu moltes vegades, i jo estic bastant d'acord amb això.
Quants historiadors fent recerca no han d'anar a les hemeroteques, eh?,
fonamentalment a buscar informació mínimament fiable.
Moltes de les tècniques de treball, la història oral, per exemple,
és entrevistar persones, el treball de fons, l'ús dels arxius,
que va ser, clar, els ritmes de treball són radicalment diferents, oi, Pep?
Sí, sí, no, el ritme de la història oral és una miqueta més tranquil, diguéssim,
el de periodisme és molt intens, molt intensiu, diguéssim.
Estàs treballant?
Sí, el diari aquí, un gratuït que ha sortit ara nou aquí al Camp de Tarragona.
Era el que volies treballar en un diari?
Sí, en principi la meva primera vocació era alguna cosa que pots escriure,
tot i que no descarto les portes de poder anar algun dia a televisió
o algun altre tipus de format, però de moment, escriure.
I el tema internet, periodisme a través d'internet, no us acaba de fer el pes?
Ja sé, parlant amb joves que no acaba de fer el pes,
és el que considera encara com un mitjà de comunicació
que encara com que no arriba a la majoria de la població,
encara no acaba de quallar, no?
Nosaltres, a l'hora de fer el pla d'estudis de periodisme,
com que vam tenir la sort de fer-ho quan ja s'havia produït el boom digital,
doncs vam introduir una signatura obligatòria
que es diu Periodisme Especialitzat en Entorns Multimèdia,
que la dona un gran expert en la matèria,
que és el nostre company David Domingo,
i crec que la dona bastant bé, és un bon professor,
però no acaba de despertar passions.
la gent s'inclina molt pels mitjans audiovisuals,
la televisió, la ràdio també, té molta tirada,
no sé si per aquella cosa romàntica que sempre ha molta la ràdio,
la premsa té menys seguiment o menys fans,
però els que els agrada la premsa són molt militants també d'escriure,
però internet no acaba de quallar molt entre els llicenciats.
La televisió, la televisió, hi imagino que és allò que treu més,
té un component molt llaminer, no?
Realment, tu Sergi, la televisió, des del punt de vista publicitari,
jo no sé en quin...
Bé, jo a mi la televisió no és que m'atregui massa.
T'agrada més l'anonimat del micròfon, no?
Allò dius, darrere d'un micròfon que no en vegi ningú,
jo el que convingui.
Davant de la càmera ja costa més.
La Begoña parlava de temes de producció en l'àmbit televisiu,
tampoc series molt de posar-te davant de la càmera
o no renuncies en un moment determinat?
Impossible, no, no.
Impossible, posar-t'hi davant?
Jo, no, no, que va, que va.
Jo darrere, darrere.
M'agrada molt el tema de realització, m'agrada moltíssim,
però ara mateix està difícil la cosa aquí al Camp de Tarragona.
Esperem ara, amb l'arribada de la TDT,
a veure si tot millora bastant.
Clou, algú pot pensar tal com se'ns explica
als joves de diferència, quan surten de la universitat,
en diferents àmbits, les dificultats que tenen,
per insertar-se al món laboral,
a més en unes condicions salarials i contractuals indignes.
No és un tòpic, vosaltres m'imagino que ho esteu experimentant,
però no descarteu que la cosa millori.
Suposo que ja ho donàveu per fet, que la cosa seria així.
És a dir, allò de...
Sí, una miqueta sí.
En pla pel·lícula, no, surto i triomfaré allò com l'Starlux, no?
Ara, no.
Ningú va dir que fos fàcil, vull dir,
que al principi sempre són difícils i, a part,
som la generació dels mil euristes
i, per tant, crec que és una confirmació, no?
El món, com està ara mateix, és la situació del món periodístic.
És una confirmació d'aquesta situació, vaja.
Però també és període d'aprenentatge.
Qualsevol persona que entri en el món laboral avui en dia,
i abans també, pots estudiar molt a la facultat,
pots sortir molt ben preparat,
però el micro davant o la càmera,
o tu quan t'has de plantejar fer un article...
No diria que no té res a veure,
però ja has de fer una aportació personal
que sobrepassa allò de la formació acadèmica, probablement, no?
És molt diferent, sí, sí, està clar que és molt diferent,
tot i que, bueno, aquí a Tarragona, a la universitat,
fem moltes pràctiques, jo no sé fora,
però aquí, des de primer,
t'acostumen a docutar, a redactar, a gravar,
i tot una mica,
però sí, sí, surts a fora i és molt diferent.
I el que crec que ens ajuda molt
és que a la universitat hi ha una assignatura obligatòria,
que és de pràctiques obligatòries,
per tant, et fan estar un període de tres mesos,
dues assignatures obligatòries,
i una tercera i una cinquè,
et fan estar un període de tres mesos
treballant ja en una empresa,
i això ajuda molt.
Clar, i parleu-nos de les pràctiques,
les primeres pràctiques que vau fer al carrer.
Jo, home, és que sembla que estigui jugant aquí
i realment com m'hi poso, no?
I com abordo el tema,
i com vaig amb la meva càmera,
o amb la meva gravadora, o...
No és fàcil?
No, no gens,
però, bueno,
jo vaig fer les primeres pràctiques a tercer,
les vaig fer a la televisió local d'aquí de Tarragona.
Recordes els temes que vas haver d'abordar o tractar al començament?
Doncs el primer tema vaig anar a gravar una exposició de quadres.
Bé, encara, no?
Que dius, home, parlaria amb els quadres,
no passarà res dolent.
Sí, però realment va ser arribar,
em van presentar una mica els treballadors i tal,
el material,
i vinga, d'aquí mitja hora has d'anar a gravar.
No vas poder anar a documentar-te?
Com dius, fixa't en aquestes grans entrevistes
que fan els grans de la ràdio i la televisió,
que dius, tenen un equip de producció de 20 persones
que els posen en antecedent un guió bé preparat
d'aquell artista, d'aquell corrent, artista...
No, no.
El tríptic de l'exposició hi tira milles, no?
Exacte.
Perquè realment és així com es treballa, no, Bernat?
Sí.
Tret de nosaltres,
que tenim també 50 guionistes cada dia a la ràdio,
que ens fan els guions dels programes,
però vaja, és broma, ja s'ho poden imaginar.
Però vull dir que és així com...
Pensaves que era així tan immediat, tan contundent, tan ràpid?
No.
O sigui, no m'esperava.
I que t'ho podries preparar una mica, no?,
per lluir-te, home, i deixar veure allò que sabies fer.
Sí, sí, no, però realment em va agradar.
Però et crea una certa sensació d'inseguretat al començament, això, o no?
Sí, sí, la veritat és que sí.
I dius, a veure, què estic fent aquí?
Estic fent pràctica, ningú estava allà molt per allò que havies de fer,
havies d'anar per feina, tu...
I espavilar-te sola, no?
Sergi, a tu et va passar alguna cosa similar?
I recordes el primer tema o el primer reportatge?
A mi m'ha passat això, ara, quan estic treballant amb una altra emissora de ràdio,
em va passar una mica això, saps?
Em van donar el micròfon i...
Jo te'n van dir que anessis...
No, bueno, estic seguint el nàstic.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, seguint el nàstic amb tot el que implica, eh?
Sí.
Però tu estàs passant bé dins de tot.
Molt bé, molt bé.
I molt malament, també, alhora.
També, al començament, molts nervis.
Sentiments contradictoris, probablement, no?
I la sensació de que, pfff, que malament que ho he fet...
També el primer dia, molt malament, però bueno.
Pidjor no ho puc fer, per tant, a partir d'ara ho faré cada cop millor,
perquè ja he tocat el més profund de la meva ineptitud.
Bé, jo imagino que són sentiments comuns que té tothom
quan s'inicia en una feina la que sigui.
Josep, primera experiència com a periodista.
Jo al dia de Tarragona, fent pràctiques.
I fent què, exactament?
Primer vaig començar local, llavors em van traslladar d'esports.
Quan que el nàstic anava tan bé, tan bé,
doncs vinga, va fer reportatges pel nàstic.
I en quin moment va ser, dius?
Quan anava bé bé o...?
Sí, quan ja estava allà perfilant l'ascens, diguéssim.
I eras futbolero?
Sí, molt, molt, molt.
Ah, doncs encara...
Sí, ho tenia dominat a les dues coses, diguéssim.
Perfecte.
Sergi, tu eres futbolero o...?
Sí, molt, molt.
Ah, doncs aleshores ho teníeu fàcil.
No sé si la Begoña és futbolera.
No massa.
Encara sort que no et van enviar el nàstic, eh?
Sí, sí, sí.
Com a primera experiència professional.
Parleu una mica dels objectius.
Aviam, fem una miqueta de...
No parlem tant de realitats, que també podria ser,
sinó de desitjos reals.
Quins són els referents?
On us veieu d'aquí uns anys?
O us agradaria veure-us?
Compartiu una miqueta somnis, eh?
Que es poden fer realitat, a més a més.
És que els somnis són somnis, no?
Home, no, què dius, ara?
La veritat és que, no sé, tothom suposo que aspira a créixer, no?
I professionalment i anar augmentant de nivell.
Però, clar, al principi és allò...
Aprendre, aprendre i continuar treballant.
És que no podem...
Jo crec que no puc parlar de res més, diguéssim, en aquests moments.
Sí, bueno, jo personalment, desitjos, doncs...
Com a mi m'agrada molt la televisió,
doncs que la TTT vagi endavant
i obri un ventall de possibilitats aquí a Tarragona,
que cal, realment cal molt en el món de la televisió.
I, bueno, ja és per això.
I quin tipus de programació t'agradaria fer?
A mi, ja et dic, els informatius no em tiren gaire,
que és el que estic fent ara mateix,
però m'agradaria més programació, no sé, més creativa.
En el teu cas, Sergi?
Bueno, jo de moment seguim això de la ràdio,
que estic molt a gust i, bueno, a veure què surt.
Són molt una mica inestables, aquest de la comunicació,
i a veure què va sortint.
De totes maneres, la Begoña apuntava a una qüestió
que crec que també és interessant,
que ens agradaria molt conèixer la vostra opinió,
que és el tema de la comunicació local, no?
Perquè moltes vegades, no sé si és el vostre cas,
molts joves, quan entren,
traspassen per primera vegada el seminari
per fer els estudis de l'antic seminari,
per fer els estudis de comunicació,
tenen el sentiment d'arribar lluny en tots els sentits.
De treballar, per exemple, en una gran empresa de comunicació,
Barcelona, Madrid, grans empreses que tots coneixem,
i no sé si alguns es plantegen realment
dedicar-se a la comunicació local, si hi creuen o no.
Quina opinió us mereix la informació local?
La ràdio local, la premsa local, la televisió local?
Probablement és que és un terreny que encara està per desenvolupar, no?
Home, jo crec que té molt mèrit la comunicació local,
perquè amb menys recursos i menys mitjans
consisteix a una informació molt lograda, no?
En compassió amb les grans corporacions.
Que tothom, al fons, vol acabar treballant en una gran corporació, no?
Però no s'ha de desmereixer mai el treball que fa les mises locals
o els diaris locals,
que fan informació de proximitat
i que interessa molt la gent d'aquí, diguéssim.
I que és imprescindible, sens dubte,
més enllà d'altres consideracions.
Jo crec que és totalment necessària, també, la comunicació local.
A tots els ciutadans ens agrada saber
què és el que està passant al nostre poble, a la nostra ciutat.
Per tant...
I la informació local mereix bons professionals, també, i preparats, no?
Els millors.
No és allò, el cronista?
Sentia aquest matí en un programa d'abast nacional, precisament,
que parlaven que en un poble de Zamora,
o no sé on, que queda l'últim pregoner
de tot l'estat espanyol.
I deien, home, el perdrem,
però és que el pregoner ve a ser el nostre comunicador.
salvant les distàncies,
els mitjans locals venien a anar a cobrir aquella figura
que manté informat a la població, no?
A la ciutadania, una mica.
És un fet que nosaltres hi creiem molt,
només faltaria, és la nostra tasca.
Begoña, la televisió local,
a tu et senyim més la pregunta encara.
Jo crec que tira molt la televisió local,
però, bueno, que està molt verda encara.
Fa gràcia veure sortir la veïna, no?
Més que la ràdio, fins i tot, probablement.
Cada vegada tira més, però és això,
molt verda i, bueno,
i a veure si evoluciona, perquè estaria bé, estaria bé.
Bernat, us cau la bava en el bon sentit de la paraula
quan sentiu aquests alumnes,
però molts altres que també han sortit ja,
que han acabat els seus estudis,
i n'esteu molt orgullosos, d'ells i de vosaltres, no?
Que heu aconseguit realment formar professionals
amb molta vocació,
perquè és de les carreres que els estudiants no abandonen,
com altres que avui llegíem també a la premsa nacional, no?
Doncs, home, modèstia a part,
modèstia a part, sí que n'estem orgullosos
de la feina feta,
cosa que no vol dir no ser autocrític,
evidentment hi ha moltes coses per millorar,
i evidentment s'han comès errors pel camí,
però el balanç final és sincerament molt satisfactori,
al claustre de professors estem molt contents d'aquests cinc anys,
i mirem endarrere amb molta il·lusió,
i sobretot mirem endavant amb molta il·lusió,
perquè veiem que els professionals,
futurs professionals que formem,
estan molt ben preparats,
a mi m'agrada dir, fent-me el xulo,
que els millors estudis de comunicació de Catalunya
estan a Tarragona,
i això que és una broma,
és d'aquelles coses que és una broma mitges,
perquè jo en el fons m'ho crec,
quan dic que els millors estudis de comunicació de Catalunya
estan aquí, m'ho crec,
i a més a més ho dic amb coneixement de causa,
perquè jo abans de venir a treballar a Tarragona
en formació de comunicadors,
estava a Barcelona, i concretament a l'Autònoma,
per tant, conec bastant bé
què és el que s'està fent en altres llocs,
i puc dir amb coneixement de causa
que aquí anem un o dos passos per endavant,
per exemple, amb el que deia abans,
no sé si la Begoña,
en relació amb la presència de la formació pràctica
durant la carrera,
que és una presència constant,
tampoc exagerada,
perquè no hem d'oblidar que això és la universitat,
i que la universitat ha de tenir una formació
equilibrada i completa,
però hem intentat,
per tots els mitjans,
no cauen en la trampa del teoricisme,
o allò del sexe dels àngels,
que de vegades és el pecat
d'algunes carreres de comunicació.
Jo recordo que fa un parell d'anys,
te'n recordes, Bernat,
que vam venir a fer un programa especial,
i home, la sensació que ens va donar
és que hi havia una interrelació
entre professors,
entre els alumnes dels diferents cursos,
que era, en el sentit positiu de la paraula,
un espai familiar, limitat,
no era un espai massificat amb aules
de molts alumnes que ningú es coneix,
que qui ve ve, qui no ve, no ve,
vull dir que hi havia una atenció
molt personalitzada dels professors.
Insisteixo, és la sensació que ens va donar
a nosaltres com a visitants
dels estudis de comunicació,
no sé si es correspon a la realitat.
La meva percepció és que sí,
jo crec que la de la majoria dels alumnes...
Si vosaltres esteu d'acord amb aquesta percepció,
que va ser d'una visita,
per tant, no...
I a ver, suposo, nosaltres som de la primera promoció,
no hi canvés, no?,
perquè vam començar estudiant a l'antic seminari,
un edifici molt gran,
i eren 80 amb els professors que hi havia,
llavors la relació ha sigut molt més estreta.
Privilegiats.
Sí, sí.
Això també dic que manies, eh?
Sí, també.
Que el bon s'acostumem tot,
i després, clar, lògicament va creixent tot plegant.
La proximitat s'ha de dosificar, també.
Aviam, jo no crec que s'hagin comès excessos en aquest sentit,
i en tot cas, si se n'han comès,
ha sigut responsabilitat del professorat
per no saber...
posar les barreres en el punt adequat.
Però jo crec que, en general,
aquesta proximitat ha estat un valor molt positiu,
que tothom, professors i estudiants,
valoren molt positivament,
i ho remarquen com un tret diferencial,
i com un avantatge i una virtut
de la formació universitària en comunicació de Tarragona.
Des del punt de vista més formal,
en Bernat, aprofitem que ets aquí,
perquè, clar, aquests dies que se'n parla tant
de la reforma universitària,
de fet, a la ràdio n'hem parlat,
amb diferents professionals de la URB,
de quina manera diferents estudis afectava.
Els estudis de comunicació,
concretament a la ciutat de Tarragona,
en les tres vessants,
com afecta, es modifica,
hi haurà canvis en el que és
tota la línia curricular
dels estudis de comunicació?
Sí, hi haurà canvis, necessàriament,
perquè aquesta reforma és inexorable.
El 2010,
totes les titulacions de tot l'estat espanyol
han d'estar adaptades al nou sistema
que se'n diu popularment de Bologna.
Però, concretament,
pel que fa al resultat de tot això,
la veritat és que estem en una nebulosa
i en una situació d'indefinició
en què cada sis mesos
hi ha un canvi de política,
de vegades radical,
per part del Ministeri.
Ara, l'últim bandasso,
si em permet l'expressió,
és que el Ministeri
ha posat damunt de la taula
una proposta de titulacions de quatre anys,
240 crèdits,
amb un primer curs
que seria comú
per grans àrees de coneixement.
De tal manera que els estudis de comunicació
quedarien integrats
dintre d'una macroàrea
de ciències socials
i aquí hi hauria un primer curs comú
amb jurídiques,
amb econòmiques,
amb empresarials,
amb sociologia,
amb ciència política,
cosa que no sé si és molt positiva o no.
Jo tinc els meus dubtes.
Jo, clar,
evidentment no conec els designis
de les altres esferes,
però sí que conec els nostres desitjos.
És a dir, el que la URB voldria
pel que fa a la futura formació universitària
de comunicació a Tarragona.
Nosaltres entenem que aquesta és
la gran oportunitat
per fer allò que volíem fer al principi
que no vam poder,
com molt bé saben aquí els alumnes aquí presents,
que va ser un dels grans temes
de debat i de polèmica,
que era tenir formació universitària
en les tres branques,
que són el periodisme,
la comunicació visual i la publicitat.
Nosaltres, per moltes raons
que no venen al cas d'explicar,
ens vam quedar una miqueta a mig camí.
Ens vam quedar en publicitat, en periodisme,
però ens va faltar
tenir una titulació de comunicació audiovisual.
Nosaltres volem aprofitar l'oportunitat,
la vinentesa,
per tenir tres títols de grau que s'entiran...
Sí, perquè aquesta mancança, disculpa, encara hi és.
Encara hi és, sí, sí, encara hi és.
I això fa que bastants estudiants nostres,
per cert, se'n vagin a estudiar a Barcelona,
perquè nosaltres no els podem oferir
la titulació de comunicació audiovisual.
i voldríem aprofitar aquesta reforma
per poder oferir als ciutadans
de les comarques del sud de Tarragona
formació universitària en comunicació
en les tres branques i en els tres àmbits,
publicitat, periodisme i comunicació audiovisual.
Hi haurà modificacions, sens dubte,
com deies, que venen des de molt amunt.
Esperem que es mantingui una certa autonomia universitària
que permeti perfilar aquests aspectes
que ara comentaves.
Finalment, Bernat, comença la setmana de la comunicació,
Comunica 06.
Ara no ens tirarem floretes, tots plegats,
però està molt bé que col·labori una universitat
amb un mitjà local, en aquest cas un mitjà públic,
que doni precisament cobertura, donar resposta
a les expectatives també formatives que tenen els alumnes.
Perquè aquestes sessions, obertes al públic en general,
insistim, tenen també la seva importància acadèmica
per als joves estudiants.
Està fantàstic, no molt bé, està fantàstic.
I no només això, sinó que jo crec que és la nostra obligació.
Perquè tant Tarragona Ràdio com la universitat
són entitats públiques pagades amb els diners de tothom
i no tindria gaire sentit que actuéssim d'esquenes
els uns als altres o que directament ens fessin la punyeta,
al contrari.
Jo aquí he de dir, aprofito la benentesa,
per dir que sempre, des que vam arribar aquí,
hem tingut un tracte excel·lent
per part de l'empresa municipal de mitjans de comunicació
i els micròfons de Tarragona Ràdio
sempre han estat oberts cap a nosaltres
i nosaltres hem correspost, com bonament hem pogut,
que és col·laborant, per exemple,
amb una activitat tan significativa i tan rellevant
com és la Setmana de la Comunicació de Tarragona,
que per cert està adquirint una volada,
que abans comentàvem a microtancat,
que és...
Veient l'any que ve que farem.
Clar, costa mantenir aquest nivell perquè realment,
de debò, per exemple,
les jornades de l'any passat sobre sèries de ficció
i les d'aquest any de l'humor a la ràdio
són de primeríssim, primer nivell,
equiparables a les que es poden fer perfectament
a qualsevol gran capital,
llegeixis Madrid, Barcelona, qualsevol altre lloc.
Per tant, els ciutadans de Tarragona sàpiguen
que tenen un luxe a l'abast,
que són aquestes jornades.
Molt bé, Bernat López,
responsable dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona per la part que et toca
i a la resta de professors i als alumnes,
perquè, clar, sense ells no té sentit
tirar endavant uns estudis de comunicació.
Sergi, Begoña, Josep,
gràcies per venir avui.
Moltíssima sort, moltíssima sort.
i bé, que arribeu allà d'on vulgueu arribar
i només faltaria,
els nostres el posareu vosaltres,
malgrat tot.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.