Seguim endavant des de la cinquena hora del programa
parlant de propostes pel cap de setmana
i que fins i tot van més enllà del cap de setmana.
Aquesta nit a les 11 arrenca el Festival Internacional de Música de Tarragona
o fa amb un espectacle que barrejarà justament música, teatre, dansa i arts plàstics.
De fet, a partir d'aquesta nit també es podran veure les obres d'art
que participen en aquesta tercera edició dels Premis Repsol IPF
i que s'estan instal·lant en diferents espais del barri antic de Tarragona.
En fi, de tota aquesta moguda cultural i artística
que comença justament avui en volem parlar amb diversos convidats.
Tenim aquí els estudis de Tarragona Ràdio,
el cap de relacions externes de Repsol IPF, Josep Bertran.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya a través del telèfon la coordinadora
també del projecte artístic i dels artistes que hi participen,
que és la Mònica López. Mònica, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, Josep, fem una mica d'història d'aquests Premis.
Aquesta és la tercera edició.
En fi, això neix com una iniciativa segurament molt modesta,
però que s'ha anat consolidant i que ha anat creixent, no?
Sí, efectivament.
O sigui, com a Premis aquest any és la tercera edició,
però la col·laboració que nosaltres fèiem
amb el Conservatori de Música de la Diputació
arrenca de més antic.
El que passa que era una col·laboració purament econòmica,
que nosaltres fèiem arribar uns cèntims per les despeses d'organització
dels concerts i tot això,
i un bon dia ens va aparèixer la Mònica,
que tenim a l'altre cantó,
i ens va fer una proposta que segurament semblava una mica agosarada,
però era molt engrescadora,
i va ser quan vam engegar el format que té ara de Premis.
El primer any, una mica empentes i rodolons,
però vam aconseguir penjar cinc obres
als carrers de la part alta de Tarragona.
El segon any hi va haver més participació,
perquè es va tenir més temps per divulgar-ho,
i aquest tercer any jo crec que la cosa ja ha anat molt disparada,
perquè hem tingut, si no recordo malament,
25 projectes que han enviat propostes
i cinc finalment les seleccionades.
I són cinc obres que s'instal·len aquests dies
i que es podran veure durant l'estiu?
A veure, això és un certamen d'art efímer.
De manera que jo ara, la Mònica segurament ho explicarà molt més bé,
però sé que n'hi ha una que és molt efímer,
o una part de la construcció és tan efímer
com que podem 20 minuts haurà desaparegut.
Però el fet, com tu deies molt bé,
és que s'instal·len aquest vespre
i duraran el que durin.
N'hi ha una, si algú aquest dematí va cap a la catedral
i puja les escales,
al cantó de la dreta de les escales hi ha penjat
un somriure de color blau,
que és precisament una de les obres que va guanyar l'any passat
i que porta un any allà penjat.
Justament avui fa un any,
de manera que aquesta no ha sigut...
No ha sigut molt efímera.
Esperem a veure si la posem en el catàleg
del patrimoni de la humanitat, també, no?
Però altres, efectivament, són molt efímeres
i duren el que dura una cosa penjada
o el que sobreviu,
doncs, podem algun acte de vandalisme que també n'hi ha.
Mònica, ara ja heu començat el muntatge d'aquestes obres, no?
Sí, nosaltres vam començar el muntatge ahir al matí
i en aquests moments ara ja estan tots els artistes.
Ahir vam començar amb les dues obres
que eren com potser més complicades de realització
i ara estan ja tots els artistes al carrer, no?
I està tot el casc antí
que realment si hi ha gent que ens escolta
i està a casa mirant la tele,
que la paguin i que es donin una volta
perquè realment hi ha una vida en aquests moments al barri
perquè a part de nosaltres també hi ha la música
i els actors que estan assajant
i, bueno, és molt xulo.
A veure, doncs expliquem una mica,
per situar els oients,
aquestes obres on s'han muntat
i si podem fer la previsió també
de durant quant de temps es poden veure?
Doncs una de les intencions dels premis, no?
És bàsicament fer sortir la gent al carrer, no?
I llavors amb l'excusa, entre cometes, no?
Perquè és una excusa molt maca,
que els artistes intervinguin,
volem provocar que la gent passegi per un barri
que no hi ha botigues,
que és un barri que està, doncs,
una mica abandonat i poc cuidat, no?
Llavors el secret una mica dels Premis Repsol
és caminar per aquests carrers
i trobar una mica les obres, no?
O sigui, diu, ah, mira, doncs aquí, ah, doncs això,
i llavors que això doni joc a parlar-ne, no?
Fins i tot algun any, als altres anys,
hi ha hagut gent que ha trobat coses
que no eren un Premi Repsol,
que eren, doncs, de gent que sense voler,
doncs, penja al balcó una roba tan maca
que la deixa allà i el sol i el temps i tal,
doncs l'han convertit quasi en un quadre, no?
I llavors es tracta una mica, doncs, això,
no?, de provocar que la gent camini
per tota la part esquerra del casc antic.
Ara, en aquests moments,
les intervencions són, doncs, en aquesta part
i molt específicament intervenen al carrer Cavallers,
uns estudiants de l'Escola de Reus,
al carrer Mediona,
que és, bueno, s'acceden tots els tarragonins,
doncs, a l'antic carrer de les putes i tal,
i llavors hi ha unes noies que intervenen
fent tota una reflexió amb, doncs, tot això, no?,
amb la gent al carrer,
amb tot això que ha passat del botellón
i fins a quin punt, doncs,
al carrer, pot ser de tots o no,
després a la plaça Sant Miquel
també hi ha unes intervencions,
al carrer dels Ferreres,
dels Ferreres, perdó,
darrere de l'antiga audiència,
i al carrer Missa Cite.
Aquí és més o menys on podem trobar tot plegat.
I quan ho trobarem?
Durant quant de temps ho trobarem?
Perquè, clar, com que estem parlant d'art efímer,
jo estic pensant en la gent que ens estigui escoltant
i deu pensar,
igual no em dóna temps si no ho faig avui mateix,
o no, o demà també, per exemple,
i el cap de setmana.
Home, jo crec que durant el cap de setmana,
sí, totes aquestes obres quedaran col·locades aquí
i el temps tira a veure què és el que fa, no?
El temps i els veïns,
perquè a vegades els mateixos veïns
doncs també intervenen sobre això, no?
I avui, segur que es veurà tot, seguríssim,
n'hi ha una que és una mica temptadora,
que és la que deia el Josep,
que a més és molt maca,
perquè l'obra també és a veure què passa amb la gent, no?
Llavors aquesta, doncs, possiblement avui i demà.
Les altres, jo crec que durant tota la setmana
i fins i tot l'any que ve, no?,
ara en el mapa que es repartirà la gent
hi ha marcades obres que han aguantat
d'antigues edicions, no?
Vull dir que...
Quin és el perfil, Mònica, de la gent
que fa aquestes obres d'art, aquestes intervencions?
Sou gent jove, bàsicament?
Sou estudiants de l'Escola d'Art?
O quin perfil professional i personal tenen?
Doncs, en un principi, amb el Josep i amb el Conservatori,
volíem molt intencionadament involucrar l'Escola d'Art
amb tot això, no?, perquè la ciutat de Tarragona
careix una mica d'espais perquè la gent jove
i els estudiants d'Art puguin treballar
i puguin exposar el que pensen sobre la vida, no?
I llavors, doncs, bé, amb aquests premis
promocionem una mica això, no?
Llavors col·laborem amb l'Escola d'Art
i d'aquests cinc premis, tres s'otorguen a les escoles d'Art,
tant de Tarragona, com de Tortosa, com de Reus.
I els altres dos premis a artistes professionals.
El perfil és tan ampli com des d'un pintor fins a un fotògraf,
fins a un arquitecte, com tenim aquest any,
fins a unes dissenyadores de paisatge rural, no?
Vull dir, és molt gran.
Molt ampli.
Deia abans al Josep que eren unes 25 propostes
les que havíeu rebut aquest any.
Sí.
N'heu triat cinc, no?
Josep, aleshores, això, que hi ha un jurat?
Sí, sí, sí, hi ha un jurat
i contempla els projectes des de dues vessants.
Per un cantó, doncs, des de la viabilitat,
diguem, que es pugui muntar,
que sigui viable el muntar la proposta que s'està fent
i per l'altre, doncs, una sèrie de criteris, doncs, artístics, no?
I això determina, doncs, escollir-ne cinc dels vinticinc.
I si no recordo malament, i la Mònica em corregirà,
hi ha algú que poder repeteix,
o algun artista de les que ha participat,
que ja havia participat en edicions anteriors,
i a mi una de les coses que m'ha agradat
és que hi ha aquests artistes en el seu currículum professional
ja diuen que han guanyat un premi d'aquests a Repsol IPF.
És a dir, és evident que ara mateix,
per la dotació econòmica dels premis,
que em sembla que són de 500 euros cada un,
no estem parlant del príncep d'Astúries, ni molt menys, no?
Però sí que he vist, sobretot aquest any,
que s'ha escampat molt i que han adquirit,
amb tota la modestia que es pugui dir,
doncs, una mica d'un cert prestigi.
I jo crec que el que valora molt la gent
i els artistes que participen en això
és que hi ha una possibilitat real
que les obres de creació que han anat fent durant temps i tal
poden sortir, es poden crear.
Jo crec que els artistes, si fan coses,
és perquè tard o d'hora aspiren a poder-les exhibir,
a poder-les ensenyar.
i a poder-les compartir, no?
I aquests premis, doncs,
el que faciliten és que es pugui fer això,
que durant uns dies la creació, la inventiva,
la imaginació d'algun dels artistes,
doncs, pugui ser compartida, en aquest cas,
amb la gent de Tarragona.
La singularitat, a més, de la convocatòria
és també l'exhibició al carrer
i en uns carrers també molt concrets i molt determinats,
en una zona molt especial,
com és la del cascantic,
i fins i tot dins de la part alta,
potser la zona menys visitada, no?
La zona menys visitada, efectivament,
és el que apuntava la Mònica,
que és el cantó esquerre de la part alta
i la Mònica podrà explicar anècdotes.
El que ens hem trobat moltes vegades
és la col·laboració entusiasta dels veïns
que hi ha per allà.
Cada cop, doncs, veuen que apareixen allà
unes grues, unes escales i una gent
i quan veuen que els hi posen alguna cosa,
que esquitxen aquell carrer
amb alguna cosa novedosa,
s'entusiasmen i, bueno,
jo crec que, no sé si els muntadors
i els artistes alguna vegada
han acabat dinant a casa d'algun veí,
però, vaja, la gent està molt entusiasmada, no?
Sí, perquè, Mònica,
algun dels muntatges en requereix això?
Molta gent o molta logística tècnica
per fer-ho o no?
Bé, això t'ha anat també una mica
amb el procés dels premis,
amb el creixement.
Al principi eren propostes, doncs,
podríem dir més fàcils de realització
i aquest any realment, clar,
al total, a l'augmentar el premi,
també augmentes la categoria, no?
I llavors, doncs, tot és una mica més exigent.
I aquest any, doncs, hem tingut dos propostes,
que són les que vam començar ahir,
que, sí, han sigut una mica més dificultoses.
Hem hagut de llogar una grua
i anar per tot el casc antic,
perquè, bueno, s'havia de penjar coses molt altes, no?
Però, en un principi, més o menys,
hi ha dos tècnics que ajuden tot el muntatge
i que són uns tècnics, també,
ja que parlàvem abans del perfil,
doncs, una mica que són escenogres, il·luminadors...
Saps?
Vull dir que no són uns muntadors d'exposicions,
de quadros, com si diríem, no?
Són una mica, doncs, clar,
més arriscats, podríem dir, no?
O més valents, en aquest aspecte.
Aquests muntatges, com dèiem,
alguns ja es poden veure,
els podem veure a aquesta mateixa hora
del matí de divendres,
però la presentació, Josep,
d'alguna manera la presentació més oficial o pública
és aquest vespre, no?
És aquest vespre, efectivament,
perquè aquí, com explicava la Mònica,
es combina la música
amb la representació teatral
i la escenografia que l'envolta
o, en tot cas, el projecte dels premis que els envolta.
I tot això, la Mònica em corregirà,
em sembla que es fa a les 11 de la nit,
si no recordo malament.
Ho fareu a les 11,
imagino que després dels focs,
és una mena de combinació,
com que hi haurà moltíssima gent
que anirà al concurs de focs,
doncs, a l'acabar, els focs,
i ho fareu a la plaça de les Cols.
Sí, s'inicia a la plaça de les Cols
i, bé, just quan acabin els focs,
hi ha un grup de músics del conservatori
que faran una mica com els autistes de Melín
i, doncs, pujaran la gent
des del balcó del Mediterrani
cap a...
ells en dinsaran cap al casc antic
i, llavors, a les 11 i quart,
més o menys, 11,
començarà el Consell de la plaça de les Cols
i, llavors, aniran seguit
plaça de les Cols,
Sant Miquel, Damas i Vells,
per tal de provocar, doncs,
aquest circuit
i que la gent es mogui pel casc antic
i pugui, doncs, gaudir de música,
gaudir de teatre
i veure...
i veure art al carrer, no?
I aquí és on hi ha, això,
una combinació d'espectacle de música,
de dans i de teatre.
I, parlant de teatre,
un dels que intervé directament
és el col·lectiu de teatre Trono Villegas
i, concretament, el Joan Negria,
que també el podem saludar
a través del telèfon.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Com estàs?
I tu com estàs?
Amb molta feina, no?
Doncs estem estressadíssims
aquest matí aquí dalt
perquè són moltes coses
a coordinar i a sincronitzar
i estem amb el temps
que ens premia, vamos.
Escolta, no et farem perdre gaire el temps,
però sí dir-nos d'alguna manera
de forma sintètica,
què és el que podrem veure aquesta nit?
Doncs mira,
començarem al plaça de l'Escol
amb una actuació única
que serà la inauguració
de l'actuació teatral d'aquesta nit
i serà una espècie de companyia de teatre
a l'antiga usança
que arriba a una ciutat
i intenta muntar un espectacle
i les circumstàncies fan que,
al final, ja veurem
si poden muntar-lo o no
i estaran allà juntament
amb un grup
amb dos quintets de corda,
perdó, amb dos quintets de vent,
un que ve directament de Viena
i l'altre de l'Universal Conservatori
de Tarragona
i després hi hauràs
simultàniament dues actuacions
de Sant Miquel i a Dames i Vells.
A Dames i Vells hi haurà
una espècie de càsting
per un musical
molt famós
i a la plaça de Sant Miquel
hi ha una història màgica
que parla de la mateixa plaça de Sant Miquel.
És a dir, hi haurà dos espectacles
simultanis, a Sant Miquel i a Dames i Vells.
Exacte, Sant Miquel i a Dames i Vells
es faran simultàniament
i dues vegades
perquè la gent pugui veure
les tres representacions.
Això a partir de quarts a dotze de la nit.
Exacte, onze i quart
començarà la plaça de les Cols
i quan acabi aquesta
començaran les altres dues.
Aquí que hi ha més feina de coordinació
que d'una altra cosa.
Gairebé sí, eh,
gairebé sí
perquè els actors
ho fan molt bé, els músics també
però el que costa és
coordinar-ho tot,
músics, actors,
passar calles, animacions,
llum, so,
tot això és el que més costa
però bueno, al final
ho aconseguirem com cada any.
Interveniu tota la gent
de Trono
o la majoria?
Exacte, la majoria sí, sí,
que ha pogut
perquè per qüestions de feina
hi ha gent que no ha pogut
però la majoria sí que
hi participa
i he de dir que
els textos d'aquest any
són de la Marta Butxaca.
És una companya meva de Barcelona
que va guanyar aquest any
el Premi Bertrina
i doncs que són uns textos
molt xulos.
Què suposa per Trono?
Intervenir en una moguda
com aquesta interdisciplinària
per dir-ho d'alguna manera
que va més enllà del teatre
on hi ha música,
on hi ha art,
què suposa per vosaltres?
Bueno, per nosaltres suposa
seguir fent
el que sabem fer
que és
muntar pollos
i mogudes
com més grans millor.
Vull dir,
Trono està acostumadíssim
a muntar mogudes
pel carrer
i quanta més gent
i més disciplines
si puguin participar millor.
I això de muntar pollos
i a més a casa,
perquè jugueu
al camp propi.
Sí, sí, sí.
Jugueu als vostres carrers,
a les vostres places.
Exacte,
i he de dir que
sí, sí, la gent ja veuràs
que aquesta nit
la part alta
es converteix
en un espai màgic,
que és una festa
de la part alta,
una festa del teatre,
una festa de la música
i és una única nit
i la gent no s'ho pot perdre.
Joan, per acabar amb tu,
una recomanació
per a la gent que ens ha sigut
d'algun lloc
o d'algun recorregut
que hagi de fer
que els hi diríeu,
que comencin
per la plaça de l'Escolz.
Sí, sí, sí,
que es comencin
a cap a finlloc
a l'escala de la catedral
per veure la primera actuació,
a les 11 i quart
començarà
i que aquesta no se la perdin
perquè llavors ja
el recorregut
sí que serà molt concret
i molt clar per a la gent
i després poden escollir
començar per a Sant Miquel
i acabar per a Damas i Vells
o començar per a Damas i Vells
i acabar per a Sant Miquel.
Però la primera
sí que a les 11 i quart
estiguin tothom
a la plaça de l'Escolz.
Molt bé.
Joan, doncs moltes gràcies.
A la barres de vosaltres.
I bona feina.
Gràcies.
Gràcies.
El Joan Egrier,
actor del grup Trono Villegas.
Mònica, alguna cosa més?
Alguna altra recomanació
a parlar de la del Joan
o tu faries la mateixa?
No, no,
jo faria la mateixa del Joan.
Jo seria una miqueta més
tothom a la plaça de l'Escolz
i després que es deixin emportar,
saps?
Que disfrutin,
que caminin
i que prenguin la fresca
i que, com deia el Joan,
serà tot molt màgic.
Que facin una passejada
i que es deixin emportar, no?
Que es deixin emportar.
Molt bé, doncs,
Mònica López,
coordinadora dels artistes participants,
moltes gràcies també
i que vagi bé
la feina d'última hora.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies, Mònica,
i bon dia.
Bon dia.
Doncs, en fi,
només ens queda la recomanació
del Josep Artranx,
és que vol afegir-ne
alguna altra recomanació
al que comentaven
el Joan i la Mònica.
No, el mateix.
Jo crec que és una nit
molt maca
i jo tinc un bon record
de la de l'any passat
i l'únic, doncs,
procurar arribar aviat
per agafar espai
perquè és una grada
que no és com la del Nasti
que sembla que s'ampliarà
sinó que és més reduïda aquesta.
Recordem, en qualsevol cas,
el que dèiem al principi,
que aquesta és la tercera edició,
que els premis van començar
d'una manera modesta,
tímida, podríem dir,
que s'han anat consolidant.
Imagino que després
de tres edicions
la intenció
és mantenir
i millorar, si cal,
la dotació dels premis.
Sí, sí.
Per la nostra part,
aquest és el propòsit.
Volem tirar endavant això,
ho volem consolidar,
volem que es converteixi
en la mesura que es pugui
en un premi de referència
i que, sobretot,
sigui de profit,
com explicava abans la Mònica,
pels alumnes de les escoles
que sàpiguen
que tenen a la ciutat de Tarragona
la possibilitat
de treure el carrer
i d'ensenyar
les seves creacions.
Molt bé, doncs,
la cita és aquesta nit
a partir de les 11,
plaça de l'Escolz,
escales de la catedral,
un lloc màgic
en una nit d'aquestes d'estiu
fantàstica
per obrir, d'alguna manera,
també el Festival Internacional
de Música de Tarragona
amb aquestes propostes
de música,
de teatre
i d'arts plàstiques.
Josep Bertran,
cap de relacions externes
de Repsol i Pefe,
moltes gràcies.
Home, moltes gràcies
per l'interès que hi poseu
i la divulgació que em feu.
Doncs, gràcies
i que vagi molt bé.
Adéu-sia, bon dia.
Molt bé, adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.