Hola, molt bon dia. Ens trobem al Fortí de Sant Jordi,
a la zona de la platja Miracle,
darrere del monument de Rafel de Casanova,
perquè efectivament volem conèixer més detalls
sobre aquest CEMAT,
el Centre d'Estudis Mediambientals de Tarragona.
Des d'aquesta setmana s'ha instal·lat a l'interior del Fortí
una carpa on tots els ciutadans que desitzi
poden veure aquests dies i fins al mes de desembre
alguns dels detalls d'aquest projecte.
Nosaltres volem conèixer les raons, les explicacions,
fonamentalment des del punt de vista arquitectònic,
perquè ens acompanya aquí l'arquitecte municipal,
el senyor Rogelio Jiménez.
Senyor Jiménez, bon dia.
Bon dia, com estem?
No és exactament de la seva àrea,
vostè ara aprofundirem sobretot en el punt de vista arquitectònic,
però sí que vostè és una de les persones
que en els últims mesos s'ha empapat més
d'aquest concepte del CEMAT.
És un concepte que la majoria de ciutadans encara desconeixen
i no sé si per introduir-nos ens en podria fer grans cèntims.
Què vol dir això de Centre d'Estudis Mediambientals de Tarragona?
Bé, fonamentalment el que és això,
és un centre on es vol posar a l'abast de la ciutadania,
de la gent de Tarragona,
especialment en dos vessants importants,
que és la part del turisme,
per donar una oferta cultural al turisme que tenim,
i una part molt important, que crec que és el dia a dia,
que és poder tindre una activitat didàctica amb les escoles,
de manera que amb aquests dos grans col·lectius
i se'ls posi en contacte amb el que ha suposat el mar dins del que és Tarragona
i el que suposa el mar dins del que és el concepte del medi ambient i de sostenibilitat.
El projecte vertebra aquestes dues vessants que vostè feia referència ara,
aquesta vessant per als turistes, aquesta vessant més didàctica per als escolars,
i encara una tercera branca que és la vessant més universitària,
la vessant d'investigació,
perquè també es preveu que professionals puguin treballar en aquestes instal·lacions.
Sí, això és una part important, el que s'ha volgut fer és com no fer un centre estàtic,
sinó que porti i tingui la seva pròpia vida,
i clar, un centre d'estudis, la seva pròpia vida està feta amb la recerca, evidentment.
Llavors, és el que, diguéssim, aquest centre ubicat aquí al Fortí de Sant Jordi
donarà possibilitat, és la de fer una explicació molt exhaustiva
del que succeeix al fons de Tarragona, del mar de Tarragona,
però també pugui tenir això un espai per donar facilitats a les universitats
i a les institucions que vulguin desenvolupar tasques de recerca
i que tinguin aquí els elements per poder fer-ho.
Amb la idea que sigui un centre viu, amb vida pròpia i amb activitat dia a dia,
no únicament lligada a allò més estàtic de les escoles
o de millorar l'oferta cultural de la ciutat.
Ja coneixem alguns detalls de la filosofia d'aquest projecte,
des del punt de vista arquitectònic es tracta també d'un projecte ambiciós.
Què és el que s'ha plantejat? Què és el que diuen en aquests moments aquest projecte?
Bé, ambiciós potser perquè hem estat molt afortunats
de poder tindre aquest indret, el Fortí,
que té una localització millorable per aquest tipus d'activitat
o per aquest programa que es vau col·locar aquí.
De fet, és un projecte que des de fora no es veurà.
És a dir, una de les condicions amb les que es van començar a treballar
amb les idees d'arquitectura del projecte
va ser que no tingués cap alteració del que ha estat la silueta,
diguéssim, el perfil dels Fortís des de Tarragona.
Amb això que vol dir que el projecte se desenvolupa cap a l'interior,
el que es fa és que es treballa al que era el pati d'armes del Fortí
i llavors s'escaven les tres plantes que té aquest petit centre
i que ens ajuda molt que sigui molt gràfic la descripció que es fa
dels diferents nivells del mar relacionats als diferents nivells
que tenim amb aquest edifici, de manera que conforme anem baixant
anem descobrint quines són les particularitats
de les diferents profunditats del mar.
Ara, vostè ho comentava, tres plantes, cada planta representa
i estarà musealitzat en certa manera una representació
d'aquestes tres capes submarines del mar.
Exactament, tenim un primer nivell on tenim la part més històrica,
on s'està parlant encara no està del tot tancat,
però seria interessant recuperar part del que ha estat la història
d'aquesta part de Tarragona, potser amb temes d'històries del port,
històries del que han suposat els Fortins,
per després ja entrar en capes inferiors, és com si entréssim ja amb l'aigua
i llavors passar a temes estrictament, ja diguéssim, això de sostenibilitat,
vida marina, biologia de l'aigua, el fons marí especialment,
les praderes, tot aquest tema.
Es preveu, però que sigui unes instal·lacions especialment atractives
pels visitants i segurament un dels punts que cridarà més l'atenció
és un tub gegant que es convertirà en un aquari gegant.
Això mateix, com veureu, el projecte el que fa és que recupera
diguéssim el mur sud del Fortí com un enorme pati de llum
on entrarà llum a les diferents plantes, però que evidentment ens queda una part més fosca
i això ha estat ressolt instal·lant aquest gran aquari
que penetra fins a les profunditats de la terra
i que reflecteix també en cada nivell qui són els habitants d'aquestes diferents profunditats.
És inevitable sempre parlant d'excavar i de tres nivells subterranis
tenint en compte les últimes obres en aquest sentit que hi ha a la ciutat.
És fàcil, és viable poder excavar sense problemes en aquesta zona
tant terreny extreure tanta roca?
Sí, per fet el que tenim és que l'estructura és una estructura de Fortí
amb la qual cosa tota la seva construcció és molt sòlida per les seves característiques
i sí, és inevitable excavar nosaltres aquí, al contrari d'altres excavacions
el que ens agradaria trobar de seguida, que malauradament no passarà,
és trobar l'aigua perquè això es tracta.
El tinent d'alcalde de Medi Ambient de l'Ajuntament, Agustin Mallor,
l'ha qualificat a aquest projecte com un projecte molt ambiciós
i que podria convertir-se en un centre de referència europeu.
Ell parla, òbviament, de la part més museològica d'aquest projecte
des del punt de vista arquitectònic també és un repte.
No sé si també vostè ho qualificaria com a molt ambiciós.
Home, jo crec que és un museu que per el que s'ha estat de segon pas fins ara,
que es pot veure amb aquesta exposició, és un museu tranquil,
clarament és una aposta per la modernitat,
però pensem que és un museu que té molt poca visibilitat,
o sigui que únicament es veurà des de l'interior,
amb la qual cosa és un espai funcional que tregui profit
de les condicions que tenim fantàstiques de llum
i de bona climatologia aquí a Tarragona
i no té pretensions perquè arquitectòniques fortes,
perquè ja et dic és un museu que es desenvolupa cap a l'interior
i l'únic que ha de tenir és una bona resposta
a aquelles necessitats funcionals que té.
Ara sí, el llenguatge amb el que es desenvolupa és un llenguatge modern,
perquè creiem que les tecnologies que vindran a treballar aquí
i a ser utilitzades per donar totes aquestes explicacions
que es volen donar del medi marí
han de tindre també aquesta component de modernitat
i de ser d'avui en dia.
Quan diu que és un museu interior,
en certa manera vol dir que des dels exteriors d'aquests murs,
d'aquest fortí, no hi veurem absolutament res,
o sigui, els murs ens ho taparan tot?
Bé, efectivament, és un museu que s'haurà d'entrar per descobrir-ho,
és evidentment, jo crec que és una de les condicions
de treballar en un indret com aquest
i a més jo crec que està molt ben triat.
I aquí sí que m'agradaria entendre que, clar,
el museu aquest no s'ha d'entendre com un edifici aïllat
al mig del cosi com el tenim ara,
sinó que realment la primera passa,
del projecte més ambicions,
que és la recuperació de tot el front de mar.
O sigui, estem parlant d'un primer pas
dins del que és la façana marítima.
Ja per acabar, òbviament,
tampoc no és exactament de la seva competència,
perquè aquí hi entren els aspectes de finançament
en el qual vostè ve poca cosa i té per decidir,
però aquest ha temat, aquest centre d'estudis mediambientals de Tarragona,
quan podria ser una realitat?
Home, aquí hem de dir que comptem
amb institucions formant part d'aquest projecte molt potentes,
en el sentit que tant per part de Pana
com per part de l'Ajuntament
hi ha molt bona voluntat per moure aquesta idea
i trobar el finançament.
Pensem també que comptem amb l'Agustí Maiol,
que és infatigable en aquest sentit
i que estic segur que ell ha estat
amb el recolzament de totes aquestes institucions,
però ha fet que això que semblava feia un any i mig
una idea una mica esbojarrada,
avui ho tenim aquí amb un projecte
que està en condicions de poder entrar en un nou cicle,
que és aquest de trobar la financiació
i confio totalment en que això es farà factible.
Parlava ara d'empreses i institucions
que ja estan al darrere del cas, per exemple,
d'Adepana, aquesta entitat ecologista,
de la CES, la Societat d'Exploracions Submarines
i també la col·laboració de Creu Roja.
Exacte. Aquestes entitats el que donen,
en algun sentit, és que donen contingut
a el que és aquest centre,
però també fan, diguéssim, de guia
perquè aquest projecte quedi inserit
dins de polítiques molt més ambicioses europees
i a nivell de recuperació de fronts marins
i que ens permet poder accedir a financiació
que potser estrictament des de l'àmbit municipal
seria molt més complexa.
Ara sí, per acabar i per concretar,
en el moment en què es doni llum verda en aquest projecte
i que hi hagi definició, el temps d'execució d'obres
calculat, quan vostè podria, en quant de temps
es necessitaria per dur a terme aquesta inversió?
Home, jo crec que estem parlant d'un projecte
d'uns 18 mesos.
Potser, si pensem que avui en dia
les excavacions en un lloc com aquest,
en què no tenim veïns a la vora
i coses d'aquest tipus,
es podria anar bastant ràpid.
Això jo crec que potser en una situació
més dins de ciutat s'hauria de parlar
de 24 mesos, però jo crec que aquí
ho podríem fer amb 18.
Pensant que tampoc és un projecte
que tècnicament sigui massa complex,
perquè els fonaments els tenim fets
i després no tindrem façanes
o tindrem una única façana que és interior,
al qual qual es podria anar bastant de pressa.
18 mesos és raonable.
Senyor Rajoli Jiménez, d'Arquitecte Municipal,
moltes gràcies per acompanyar-nos per aquest passeig
in situ pel que serà d'aquí uns anys,
esperem al CEMAT.
Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.