Ens acompanya la Lina Casador d'una banda i la Montserrat Soronellas d'altra.
Bon dia a totes dues.
Bon dia.
Benvingudes. Aquest llibre es presentarà demà al Jardí del Teatre Metropol.
Anirà a càrrec de Joan Prat, catedràtic d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.
De fet, és un llibre que no sorgeix per generació espontània,
sinó que va ser un encàrrec de l'àrea de joventut de l'Ajuntament de Tarragona
per conèixer, per fer una radiografia sobre la joventut de la nostra ciutat, no?
Sí, sí, és així.
Va ser un encàrrec que vam rebre cap a l'estiu del 2004, s'hi vam posar a treballar.
Vam rebre l'encàrrec de fer un estudi sobre joventut,
però un estudi que ja tenia unes característiques molt determinades,
que era el de fer un estudi qualitatiu, com si diguéssim.
Des del punt de vista de les ciències socials,
distingim entre allò que és més estadístic, les aproximacions més estadístiques
i les aproximacions que en diem més qualitatives,
que vol dir que intentem aprofundir, sobretot des de l'estratègia
d'entrevistar persones i de reconstruir perfils biogràfics.
I el que volia més, o el que volia la regidoria de joventut,
l'àrea de joventut dintre de la Conselleria de Cultura,
el que volia precisament era això, fer un estudi que fos diferent
a les dades que normalment proporciona la Generalitat
des de l'Observatori de la Joventut,
que són dades que tendeixen a estar molt fetes des de la perspectiva
d'una enquesta, d'uns percentatges, d'uns resultats.
I, per tant, el que es volia era fer un llibre dels joves en primera persona,
un text que parlés dels joves, però que fossin els mateixos joves,
és a dir, girar una mica l'enfoc i que l'enfoc fos fet
des del punt de vista dels mateixos joves,
que expliquessin quines eren les seves situacions,
quines eren les seves ganes...
Per tant, parla de la percepció de la realitat dels joves.
Exacte.
Com ells observen el seu entorn.
Parlem del treball de camp, et sembla?
Després parlem també dels resultats.
Vau agafar un tipus de població amb les tècniques habituals
d'aquest tipus de treballs.
Us vau marcar una franja d'edat, una zona geogràfica.
Quin va ser el punt de partida del treball de camp?
Bé, en altres, abans de començar pròpiament el treball,
el que vam fer va ser establir una sèrie de variables.
No volíem tampoc que el treball fos molt sesgat
a lo que són les nostres xarxes de coneguts.
I vam intentar, doncs, sí, com tu has marcat,
que fos de 16 a 30 anys, també perquè eren
les edats que ens donaven, ens venien marcades ja
per lo que és els anteriors treballs més estadístics
que hi ha des del Ministeri i des d'altres coses
que hi han publicat sobre joventut.
I llavors, doncs, sí, vam establir unes variables
en relació a perfils de joves immigrants
que visquessin a la ciutat de Tarragona,
de joves que pertanyessin a diferents tipus de col·lectiu.
La forma d'aproximar-nos al terreny, doncs, una mica va ser...
A partir de crear aquest tipus, doncs,
buscar algú que s'ajustés a aquells perfils, probablement, no?
Sí.
A veure, vas pel carrer preguntant,
pots acabar, doncs, donant una visió molt sesgada, no?,
de la joventut.
Sí, sí, sí.
Plantes aquí, doncs, només joves d'estudiants de batxillerat o d'això, no?
Una de les coses que perseguíem, també, precisament,
era donar tot l'ampli ventall de maneres de ser jove, no?
No hi ha una manera només de ser jove,
que aquesta és una imatge que es transmet molt, també,
des dels estudis més quantitatius, no?
És clar, es donen les dades i les dades poden donar la sensació
que jove, seguint una mica l'estereotip que hi ha de la joventut en aquests moments,
doncs, jove, hi ha una manera de ser jove.
I, en canvi, hi ha moltes maneres de ser jove
i hi ha moltes Tarragones, també, no?
Hi ha moltes maneres de ser jove a Tarragona,
que és el segon objectiu que teníem.
No només volíem parlar de joventut,
sinó que volíem parlar específicament de joventut a Tarragona,
veure quines especificitats.
Hi podia haver, que no sé si n'hi ha,
després en podem parlar, si vols,
però, en principi, aproximar-nos a la joventut des de la diversitat, també, no?
Des de la pluralitat, des del ventall de possibilitats de ser jove que té Tarragona,
no només des de la, com et deia la línia, des de les franges d'edat,
que hi ha, imagina't, no?
Abans dèiem què tenen en comú un noi de 16 anys i un de 30.
Probablement poca cosa.
Però, bueno, és l'amplitud, és l'espectre aquest estadístic
que es dona per les edats de joventut, fins i tot més enllà, no?
Hi ha contextos en els que la joventut pot arribar fins als 35.
Abans m'apuntaves que els pagesos fins i tot es consideren...
Els joves pagesos són fins als 45, vull dir, clar, tot això és evident
que cal emmarcar, quan parlem de ser jove, en un determinat context.
Un senyor de 45 anys no se li pot dir jove, és jove,
però no se li pot dir una persona que tingui les expectatives de vida jove,
té una altra expectativa que és la d'una persona adulta, ja hi plenament.
El que passa és que a l'hora de parlar de polítiques de joventut,
ajustat a partir d'aquest treball, no és el mateix el jove de 16 que de 30,
en quant a les necessitats que té.
El de 16 no té necessitat reals d'habitatge, el de 30 segur que sí, no?
Per tant, després s'ha d'anar discriminant i detallant i matisant
moltíssim tot aquest treball.
Quin tipus de qüestions plantejàveu?
Bé, en altres, d'entrada ja la idea que teníem era que les entrevistes
fossin de perfil biogràfic, és a dir, en primer terme el que volíem
era que fossin els mateixos joves, els que ens expliquessin la seva experiència,
la seva vivència, què és el que ells consideren ser jove
i que reconstruïssen les seues vides, d'entrada era el que hi ha
des del mateix encàrrec del projecte, se mos va dir,
que es fes una reconstrucció de les vides dels joves afincats a Tarragona
i, doncs bé, les primeres entrevistes van ser molt exploratòries,
perquè tampoc no teníem definit quins eren els ítems del treball.
Llavors, a partir de les primeres entrevistes que vam fer,
vam veure que hi havia una sèrie de qüestions que es anaven repetint,
sobretot tot allò que fa referència a l'estudi, al treball, a la família,
qüestions relacionades amb l'oci,
i llavors ja vam veure una miqueta per on anirien els tiros.
Com ja he dit, el ventall és molt ampli,
és de 16 fins a 30 anys,
òbviament les inquietuds no són les mateixes.
Hi ha la variable del gènere, també?
Sí, de fet, tenim 14 homes i 14 dones,
d'entre tots els nostres informants.
Hi ha una qüestió interessant que potser no hem dit tan bé,
i és que té a veure una realitat de Tarragona, no?
Per exemple, parlàvem del gènere, de l'edat,
de diferents variables que ens poden influir.
També és una variable important que l'hem tinguda molt en compte,
no només el lloc de residència en aquesta diversitat geogràfica,
si volem de Tarragona, centre i perifèries,
que això és evident que Tarragona i en qualsevol ciutat compta,
com també una altra variable que és important
i que la tinguem en compte, perquè té molt a veure, per exemple,
amb Tarragona com a ciutat universitària,
que és el tema dels orígens de la població, no?
És a dir, el jove de Tarragona que hem entrevistat
no és necessàriament un jove nascut a Tarragona.
La Línia abans parlava dels joves que han vingut
pel fenomen de la immigració,
doncs han vingut i estan afincats aquí a Tarragona,
en tenim i n'hi ha molts,
però també hi ha molts joves que han vingut a estudiar a Tarragona
que ja estan estudiant en aquests moments
i que no tenen cap perspectiva ni de quedar-si ni de no quedar-si,
però n'hi ha molts que han acabat ja els seus estudis
i que s'han situat a Tarragona i que s'hi han quedat, no?
Alguns venen del món rural, dels pobles.
Una qüestió molt interessant, per exemple,
és veure els orígens d'aquesta gent,
doncs n'hi ha de Mora, n'hi ha de Flix, n'hi ha del Moster
o de tota la perifèria més o menys de pobles
que són de les comarques que toquen en Tarragona
o fins i tot una mica més enllà,
que han estudiat aquí que finalment s'hi han quedat a finca,
s'hi han quedat, no?
Per tant, la joventut a Tarragona també és tot això, no?
És una joventut que potser no ha nascut a Tarragona
i que ha tingut una primera joventut, diria,
molt allunyada a Tarragona o bàsicament allunyada a Tarragona,
però que després s'hi ha sentit identificat,
s'hi ha quedat per qüestions laborals, pel que sigui, no?
A partir de totes aquestes dades,
quins són els plantejaments del llibre en quant a resultats?
Quines grans conclusions heu tret?
Tinc entès que s'ha dividit com en cinc parts el treball, no?
Sí.
Perquè d'alguna manera s'havia d'intentar dividir aquest treball.
Classificar i organitzar.
Quins serien aquests grans àmbits i les seves conclusions?
Més que conclusions,
nosaltres creiem que tot el que és el mateix llibre
és un document etnogràfic importantíssim, no?
En tot el llibre,
el que nosaltres hem intentat conservar
és un diàleg constant entre el que són els joves
i la perspectiva de l'investigador, no?
I, contràriament a la idea que es té
de que la joventut és com a molt nihilista o molt narcisista,
el que hem intentat és veure
o trencar determinats plantejaments,
això és el que hem intentat al llarg de tot el llibre,
i que fossin ells mateixos els que ens parlessin de família.
Més que grans conclusions,
jo crec que el fet de donar veu al mateix jove
ja és en si una formació.
Ja és innovador, eh?
Poques oportunitats tenen de mostrar
obertament més enllà d'una enquesta esporàdica
el que realment pensen.
I aquesta és una part molt positiva, no?
Que realment no són tan nihilistes
com moltes vegades se'ls vol presentar.
Sí, sí.
Moltes vegades es diu de les ciències socials
o de l'antropologia en concret
que només anem a dir el que ja és òbvi,
com si diguéssim, no?
Doncs, bueno, són qüestions òbvies
que a vegades per òbvies
no són posades de manifest
i no són posades damunt de la taula.
En tot cas, pel que preguntaves,
a nivell de l'estructura del llibre
està organitzat en cinc grans capítols.
Un primer capítol que és introductori
i que, per tant, parla una mica molt breu
de metodologies.
Hem intentat, també això és important,
que no tingui un pes tan important
la part més acadèmica.
És a dir, no és un text acadèmic,
és un text molt construït pel gran públic.
Molt periodístic, no?
Tenc entès.
Allò que es va...
Si llegeix bé...
Un dels autors, precisament,
l'Alina és la que avui és aquí a la ràdio,
però el Guillermo Soler
és periodista antropòleg, no?
Per tant, és allò...
I en aquest sentit, doncs, bueno,
ell ha imprès una mica aquesta dinàmica
de cosa més periodística
i ens va semblar, no?
Ens hi hem anat...
Ens hi hem hagut d'adaptar els altres
i ens hi hem hagut d'adaptar,
però ens ha semblat interessant
perquè realment volíem
que fos un text molt divulgatiu, no?
Que arribés molt al gran públic
i la gent tingués ganes de llegir-li
que el llegis a gust, no?
Com es llegeix qualsevol altre tipus
de text divulgatiu, no?
Aquesta és la intenció que teníem.
I respecte a l'estructura,
doncs, bueno, hi ha un capítol
dedicat al tema de família
i una mica parlant de les famílies d'orientació
i com es plantegen els joves,
perquè abans deies el de 16 i el de 35
o el de 30 tenen desitjos
i tenen qüestions molt separades
i molt diverses,
però en canvi tenen algunes coses en comú.
El tema de la família
és una de les qüestions de diversitat, no?
La família es planteja
com una família d'orientació
en la que tu hi creixes
i que et planteges, doncs,
buscar el teu espai d'independència
o després hi ha uns altres joves
a partir dels 20 i escaig
o a veure els 30
que comencen a pensar
en construir la seva pròpia trajectòria familiar, no?
I, per tant, aquí
és un dels punts
on es veuen diversitats.
Un altre capítol
dedicat al tema de formació,
abans ho deia la Línia
i feia èmfasi,
que és important,
importantíssim en els joves,
on s'ha detectat una mica
aquestes trajectòries trencades.
Crec que ha sigut molt interessant
veure constatades
del seu punt de vista
com les decisions
respecte al tema del treball
i de la formació
a vegades es prenen
i ho veus
quan tens adolescents a prop
i ara que en tinc algun, no?
Te n'adones
que les decisions es prenen
una mica, doncs, bueno,
sense reflexionar-les excessivament, no?
Potser de les circumstàncies, no?
És a dir,
els trobes amb unes pressions de l'entorn,
amb unes qüestions, no?
I, per tant, diríem, clar,
és que als 18 anys, no?
Decidir el futur de la teva vida
o els 16,
Si a vegades no ho saps
ni els 40.
Exacte, no?
Quan has de decidir els 16,
allò de dir, doncs, bueno,
quina línia de formació
en el batxiller
o la formació professional
o si deixo els estudis, no?
Aquestes decisions
es prenen més a vegades
per inèrcies i desma, no?
Que no pas per grans reflexions
que, evidentment, en aquesta edat...
Això pot troncar després
una trajectòria professional posterior, no?
Doncs sí, o no la tronca
perquè el que es fa
són moltes estratègies
de redefinir la pròpia realitat, no?
És a dir,
el projecte de vida
no és un projecte tancat.
La joventut no és una cosa
que es visqui només
d'una manera, dèiem abans, no?
I els projectes, doncs, bueno,
fan en van i enrere.
El que no són, són lineals, no?
Són projectes molt diversos.
Deies que el llibre
no treu conclusions,
però a mi ja pel que expliqueu
em deixa veure
que sovint subvestiment la joventut.
Sí, ja ho crec.
Probablement aquesta sigui
una de les conclusions
que el lector pot treure,
no vosaltres com a científiques,
sinó el lector segurament, no?
Sí.
Sí, crec que...
Que no sigui una conclusió
vol dir que el llibre en si és pròpiament...
Sí, no, no, per això t'ho dic,
però que allò que dius
conclusions concretes i...
No, conclusions concretes i...
És que el lector, doncs,
sigui, el treball sigui prou suggeridor
perquè allò que deies tu,
allò que sabem per intuïció,
doncs aquí es demostra
una miqueta empíricament, no?
Que és també el que és important.
Formació i treball,
Relació entre els joves, també, no?
Relació entre els joves, exacte, no?
No saps si l'Alinei val...
Sí.
Les relacions amb els iguals,
les relacions amb els seus companys...
Sí, sobretot això, no?
Com és, com construeixen els joves
la sociabilitat,
les relacions amb els seus companys i...
Seria la qüestió més identitària dels joves, si vols, no?
Allò de ser jove i independitzat
respecte a el que és la vida dels adults, no?
Deixar enrere l'etapa d'infantesa
vol dir una mica firmat
amb les teves pròpies relacions.
i en el teu pròpies espai.
I el grup de joves
és el que dona aquest espai d'afirmació personal, no?
I és una de les coses
que potser més identifiquen el jove, no?
Hi ha un espai que és l'espai de família
i l'espai dels adults
que m'han envoltat fins ara.
La prioritat el té el grup.
I la meva independència
es construeix a partir
de les relacions amb els altres
i dels espais d'oci,
que també seria un dels capítols
que penso que són molt interessants
i que està treballat aquí dins, no?
Jo he constatat que el lleure nocturn
sembla ser que és de les coses
que tenen més tirada, en principi, no?
Sortir de nit, que és un clàssic.
Sí, sí.
El tema de les drogues també...
El tema de les drogues...
Bé, quan vam elaborar una miqueta
el disseny de la investigació,
nosaltres primer volíem incorporar-ho
dintre de l'aspecte de la salut.
Però a mesura que vam anar fent entrevistes
me'n vam adonar que es vinculava
molt més en el tema d'oci,
que això també a nivell de polítiques...
Campanyes de prevenció, sobretot.
Campanyes de prevenció, sobretot.
S'haurien de buscar aquest tipus d'espais.
La gent consumint drogues
i l'avantatge que hem tingut en aquest sentit
és que el seu Guillermo i jo joves també
doncs moltes coses que a vegades no es dirien...
S'han obert a explicar.
Explicar moltes coses d'aquestes.
S'ha de dir que de tots els nostres informants
doncs està protegit la seva identitat,
utilitzarem pseudònims
i que doncs bé.
La forma pariada del codi deontològic, no?
De l'investigador, això és...
Quan parlaves abans de conclusions,
doncs una de les conclusions seria també aquesta,
és a dir, que tot el tema del consum
està més associat a l'oci, que et deia la línia,
que no pas a l'espai de salut, no?
A una adicció, clar.
És el tipus de tractament que se li dona
sempre des del punt de vista estadístic, no?
Els joves no se la plantegen la seva salut.
No se la plantegen.
El que passa d'aquí uns anys...
Si ets un 17 o 18 anys, no els interessa, clar.
No te la planteges, la salut.
A no ser que entrevistis un jove que tingui un problema de salut estructural,
no s'ho plantegen tot això com un tema de salut, no?
I ha sigut curiós les conclusions que han sortit,
o les descripcions o les constatacions que han sortit
al voltant del tema de les dragodependències
o del que se n'hi diuen dragodependències, no?
Com consideren més un vici el tema del tabac,
que és una cosa que quan t'hi enganxes,
t'hi enganxes i el consumeixes en tots els espais,
que no pas tot el tema del consum de substàncies
considerades tòxiques i legals, no?
Que ells el reconeixen en un espai que és molt controlat,
que és l'espai de la marxa.
Que és el de veure el cap de setmana i ja està de la setmana.
I per tant, allò no és un vici,
sinó que és un espai que va associat a l'olúdic,
que va associat a la desinhibició,
en aquest espai de llibertat, de construcció de l'olú propi, no?
I, bueno, potser, com deia la Lina,
les campanyes haurien de tenir en compte
algunes d'aquestes qüestions.
Tenim poc temps i ens ha quedat un aspecte
que també és importantíssim
i que, d'alguna manera, ve a ser una novetat
de la darrera dècada o dels darrers anys,
que és la identitat local, amb tot un seguit d'icones.
Ara, si haguéssiu fet aquest estudi,
ara sortiria també el nàstic.
Ja surt, no? Ja surt, doncs imagina't.
Imagina't ara si haguéssiu fet l'estudi, no?
Aquesta... Els joves s'identifiquen amb les icones locals
d'una manera extraordinària, no?
O no?
Sí, s'identifiquen en alguns aspectes.
En la festa de Santa Tecla, per exemple,
n'hi havia molts que hi feien referència.
En l'onàstic també n'hi havia alguns que...
Però ben bé el que és...
Com ho podríem dir?
Algun aspecte de la ciutat
amb el que ells se sentin plenament identificats
sempre estan molt associats als espais d'oci, no?
A les entitats, segurament, no?
En aquest cas, Santa Tecla, nàstic, això que dèieu, més que...
Aquests hi són, hi són presents.
Però sí que constatem que,
fins i tot aquells que els tenen incorporats com a elements seus,
és curiós com fan una reflexió crítica
respecte a la dimensió institucional
d'aquests elements, d'aquests factors d'identificació.
Hi ha uns elements d'identificació
que, de fet, s'han institucionalitzats,
s'han concretats, s'han apoltronat, no?
És a dir, són els que ja són institucionals.
I la gent s'hi senten identificats i els disfruten.
Però veiem massa vinculats amb el poder, segurament, no?
Però ho veuen també, exacte,
fan una visió crítica de dir, doncs, bueno,
d'alguna manera hi ha aquesta transmissió institucional
d'aquestes icones,
que ja les volem com a nostres,
però que també hi ha aquesta reflexió.
I després hi ha gent que no en participa d'aquestes icones, eh?
Hi ha tot un altre Tarragona,
o unes altres Tarragones,
que les tenen com a elements de referència...
Que les coneixen, però que no...
...d'una identitat hegemònica,
però que tampoc després no en participen de totes-totes, no?
Hi ha un centre, en aquest sentit, de les identitats,
i unes perifèries que s'identifiquen amb d'altres coses,
amb algunes d'aquestes,
però amb una certa major distància que la gent del centre, no?
És un tema complex, de tota manera, el de les identitats locals.
No hi ha dubte que aquest llibre Soc jove
és una eina important per treballar en polítiques de joventut,
però també és un llibre de lectura per a qualsevol ciutadà,
per conèixer, si tenen curiositat,
de com són els joves de la ciutat de Tarragona.
Estarà a la venda a les llibreries?
Suposem que sí, sí, sí.
És un llibre que es pot accedir...
Ens acaben de trucar, que físicament ja el podem disposar,
vull dir que això és molt recent, encara deu ser que l'entén.