This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara són dos quarts d'una del migdia, sis minuts i mig.
Seguim endavant i en directe des del matí de Tarragona Ràdio
parlant de música de la cluenda del cinquè cicle de concerts a les Muralles.
És un cicle que ens ha acompanyat al llarg del mes de juliol
i avui acabarà amb l'actuació del Quintet d'Acorda de Vilaseca.
Ens acompanya un dels integrants del Quintet.
El presentem així perquè si hem de dir tot el currículum
ens passaran els 20 minuts i no podrem acabar.
Evelio Tieles, molt bon dia.
Moltes gràcies per invitar-me una altra vegada aquí amb vostès.
És un plaer, de veritat.
Per mi també, perquè vostès sempre m'acullen amb molta simpatia
i agraeixo perquè l'artista,
en la difusió de les activitats, no és res.
A banda de la seva qualitat musical,
el seu nivell acadèmic, una de les característiques de l'Evelio
és la modestia, també és cert.
És veritat?
Bueno, què t'he de dir? Si precisament ets modern,
si et dic això, encara diràs que...
Escolta una cosa, aquest Quintet és nou com a Quintet, oi que sí?
És nou com a Quintet, exacte.
És un plantejament de l'organització dels concerts a les Muralles
que volia dedicar una activitat a Boquerini.
i llavors, és veritat que és un gran compositor.
És un compositor molt...
d'una part és molt acadèmic,
però de l'altra part, per mi,
encara que sigui música de cambra
i que sigui un Quintet per dos violonceles,
tota la seva expressió musicalment
s'ha marcat per el virtuosisme.
Era un gran solista de violoncel.
I musicalment hi ha un equilibri,
però en el mateix moment hi ha una brillantor
en tots els instruments, encara que acompanyessin,
que dona una peculiaritat a la seva expressió musical,
que ho fan diferent de tots els compositors
de mitjans del segle XVIII, final del XVIII.
Malgrat aquest virtuosisme,
malgrat aquesta absoluta exactitud en la composició,
es fa proper per l'oient.
No és llunyà, no és estrany.
De cap manera, no és estrany.
I en contrast amb un compositor una mica més viell,
si podem dir, com és el Mozart,
són dos morts diferents
i jo penso que una mica allunyats
perquè sent d'alguna manera
que el bocadín està una mica més a prop del barroc,
però l'expressió, la intensitat del sentiment
és tan fort com el del Mozart.
El Mozart, jo no ho dic,
ho ha dit l'Estèndal,
és un compositor romàntic.
Sembla molt estrany dir això, però...
Per això sempre hi ha debats, no?
Sempre està el debat obert.
Però l'artista reflecte la realitat social.
I si diem que Goethe
és el primer escriptor romàntic
que era 20 anys més viell que Mozart...
Doncs a veure on situem a Mozart, no?
Exacte.
El que passa és que el termini clàssic
es refereix com que no és romàntic
i se fa una contraposició.
Però en realitat es diu clàssic
perquè la forma amb el Haydn i el Mozart s'estableix.
I llavors, a partir d'ahí,
part tot el desenvolupament de tot el segle XIX
i part del XX i continua encara en el XX.
Per això justament heu triat peces de Bocherini i de Mozart
en un mateix concert.
Una mica sí, però també per compensar...
No és per demostrar cap teoria, eh?
No, no, no, no, no, cap, cap, cap.
No és aquesta la intenció.
Parlem d'una nit de música i no d'una nit de debat.
Exacte.
Però si és interessant com que...
d'alguna manera el Mozart ha estat influenciat
per el Bocherini, d'alguna manera segur.
i d'altra manera el Bocherini s'ha instal·lat a Espanya
i analitzant la situació objectiva,
en aquest moment amb Carles III,
Espanya estava en un moment molt important de la seva...
d'alguna manera artístic, econòmic, tot.
I després ha sigut una caiguda abismal
que mai se repressa.
No, ara, que ha canviat després de la transició
i la democràcia, sí, però...
el que se podia esperar després del reing de Carles III,
que ha sigut una evolució enorme,
també en Amèrica Latina,
mai es podia pensar que seria amb el Carles IV
totalment el contrari.
No és la primera vegada que Belio participa
en aquest cicle de concerts a les Muralles.
Jo m'imagino que amb la quantitat de feina,
amb tota l'activitat musical que du a terme,
aquest és un concert especial
pel lloc, perquè és Tarragona,
perquè és un concert, diguem-ne, és diferent, no?
És també un vieix somni meu.
És fer música de cambra amb un quartet,
en aquest cas també un comitè de corda,
i s'ha produït,
i jo voldria que tinguessis una continuïtat.
Pots esperar que sí,
els membres són membres...
Hem d'incloure a l'Aimat
perquè el David Blay no ha pogut estar,
ha tingut un...
un...
un petit accident
d'automobilístic,
i...
Res greu, esperem.
Res greu, no, per sort res greu, res greu.
però no ha pogut participar,
i llavors hem tingut la sorte
que l'Aimat,
un excel·lent violoncialista,
per recomanació del proper David,
haia pogut substituir-lo i fer el concert.
Però els altres tres membres són membres
de l'orquestra de Cambra Vila Seca,
que ha tocat també a les muralles.
De fet, ara arriben dos representants
d'aquest quintet.
Exacte.
Jo creia que m'havien deixat pensat.
Mira, no venen, no venen,
però saps el que malament
que està l'aparcament aquí?
Bon dia.
Bon dia.
Ens els presentes tu mateix, Abelio.
José González, la viola,
i el José María Ferrando,
l'altre violí,
que amb la Núria Beltrán
i l'Obelo Mat fem el quintet.
El quartet lo farem
amb la Núria Beltrán,
el José, el José María i jo mateix.
Com s'ha donat la circumstància?
Abelio ha estat professor vostre?
Sí, sí.
Sí, no?
Té o no?
Sí, meu.
Té o sé.
Em penso que tenim alguna dificultat
amb el micròfon
que esperem solucionar
en uns moments,
no ens arribar amb la claretat
que desitjaríem.
En tot cas,
si voleu compartir micròfon
vosaltres dos
i a veure si podem resoldre
aquest petit problema
que tenim amb el micròfon.
Ens estava explicant l'Ebelio
la complexitat,
el virtusisme de Boquerini
en contraposició
a una altra manera
de fer de Mozart.
Una mica el repertori
ha estat cosa teva, Ebelio,
o és una mica, diguem-ne,
assembleària el tema
en aquest quintet?
Com funciona?
Bàsicament, sí.
l'Ebelio va escollir
una mica el repertori
perquè va ser ell
l'únic el que va aconseguir
de fer concert.
Però bé,
un cop estem allà treballant
tots anem,
diguéssim,
posant la nostra part,
la nostra graneta de sorra,
però sí,
el repertori va ser
que a veure el va escollir ell.
però he de precisar
que ha sigut
un desig
de l'organització
de dedicar
un concert a Boquerini.
I llavors
tampoc ha sigut
un acte
unipersonal.
Com vau anar
a arribar
a la conclusió
de formar
aquest quintet?
Bé, nosaltres,
de fet,
ens coneixem,
no ells.
Al Conservatori
de Vilacerca
ja sabem tots
el que és
i el que significa,
no?
Bé, jo toco
amb ells
a l'orquestra de cambra
amb l'Ebelio
i amb el Josep Maria
i no és la primera vegada
que tofem música
de cambra junts
i has donat
l'oportunitat
de fer cambra
i és una oportunitat
que no pots desaprofitar
perquè la cambra
jo crec que és
la base
de l'orquestra,
o sigui,
el quartet de corda
és la base
de l'orquestra de cambra.
Vull dir,
si tens possibilitat
de treballar això,
vull dir,
tot l'altre ja...
Ja està,
ja és...
Sí, sí,
és una fegit.
Vull dir,
la cambra,
de cada cambra
perquè a més
has d'estar en formes
d'estudiar,
tothom és solista,
o sigui,
a l'orquestra
potser et pots relaxar més
perquè, clar,
si són sis persones
que toquen
la mateixa veu
no és la mateixa responsabilitat.
És un repte,
realment,
fer música de cambra.
La música de cambra
ha d'estar tot a puesto
i ha d'estar tot
perfecte,
no diguéssim.
Josep Maria,
en el teu cas,
com et trobes en aquest...
Ara em penso
que el teu micròfon
sí que funciona perfectament.
Ara ja ho hem arreglat tot,
cap problema.
Bé,
doncs,
això és una oportunitat
primer
el plaer
de tocar
amb amics,
no?
Amics,
companys
i, bueno,
i el mestre,
no?
I
que fa molts anys
que ens coneixem,
no?
De fet,
a l'Abelio
doncs,
ens coneixem
des que tenia set anys,
no?
Des de llavors,
doncs,
hi ha una relació continuada,
no?
I per mi és un plaer,
no?
Poder tocar amb el mestre
i amb els companys,
no?
I per altra banda,
doncs,
haver conegut
doncs,
tres obres
que jo personalment
no havia tocat encara,
i el més sorprenent
ha estat
els dos quintets
de Bocherini
que són dues obres
molt virtuoses,
molt brillants,
malauradament
poc conegudes,
em temo,
però,
tot i així,
l'estil jo crec
que sí que és conegut,
que és molt familiar
per la gent,
és molt fresc
i jo crec que serà
un repertori
molt estiuenc.
des dels set anys,
Abelio,
coneixes el Josep Maria?
Sí,
de set anys,
però,
el que més m'agrada
és que,
primer que tot,
han parlat d'amics
i companys.
Després ha dit mestre,
a mi això també
m'ha cridat l'atenció
en positiu,
no ha dit que amb el mestre,
no, no,
primer els amics,
a més a més amb el mestre,
no?
Clar,
però a mi,
diuen que el més difícil
per un pare
és passar
de ser pare
a amic
i
m'he trobat
amb el treball
amb ells
que
hi ha una situació
de respecte,
clar,
però
de confiança
i d'amistat
i de
si hem de tenir
una altra idea
és tenir
i passar res.
Posaves l'exemple,
els pares generalment
som un pèl exigents,
els mestres
també.
Un cop se supera
aquesta cosa
i entreu en aquesta dinàmica
de companys i d'amics
es continua
amb el mateix nivell
d'exigència
cap als altres,
no cap a un mateix
que és evident,
sinó cap als altres?
Se'ha de continuar.
Jo crec que una cosa
no en treu l'altra,
vull dir,
és el que diu el Josep Maria
i l'Ebelio,
que som amics,
perquè és que
tampoc podria ser
d'una altra manera,
vull dir,
no podries,
si no et portes bé
amb una persona
fent música de cambra
no trobo que tingui
massa sentit,
vull dir,
has de portar-te bé,
que com a mínim
que hi hagi uns mínims,
però és que si no ets...
Has de tenir una bona relació,
això segur.
Perquè la música
no és sentar-te allà
i tocar les notes,
vull dir,
és transmetre,
no?
I has de fer un fraseig,
has d'anar junts,
vull dir,
és superimportant això.
quan un noi,
una noia jove
comença els seus estudis musicals,
es veu o sí apuntant formes?
Què diu aquell?
Sí, sí,
sí,
immediatament se nota.
En què es nota?
La manera d'expressar,
la manera de...
la conducta,
la manera de reaccionar,
hi ha proporcions.
La voluntat a l'hora de dedicar
tantes hores que s'han de dedicar?
La voluntat
s'ha d'ajudar una miqueta.
Perquè hi ha un punt
que ens agrada molt parlar,
que és facilitar el desenvolupament,
que sigui un goig estudiar,
però quan s'han de treure
els deures de l'escola,
no parlem d'això,
hem de treure els deures
i res més.
A la música és el mateix.
Clar,
l'Abelio diu que és un goig,
però realment
la carrera musical
és una carrera
d'una gran duresa
que suposa
moltíssimes renúncies.
Aquí,
en aquest programa,
hem parlat molt de música
al llarg d'aquest curs
perquè últimament
en els darrers anys
hi ha una gran demanda
d'ensenyaments musicals,
escoles públiques,
privades,
hi ha moltíssims nens i nenes
que s'inicien
en els estudis musicals.
Alguns d'ells
probablement
estimulats pels pares,
altres perquè realment
ho volen fer
i tots venien a coincidir
el mateix
que quan arribaven
aquells 12,
13,
14,
15 anys
és quan hi ha
un abandonament
massiu
pràcticament
en el món
de la música.
Costa molt
de superar
aquest moment
que t'arriben
els estudis
que toquen
de batxillerat,
de l'ESO,
del que sigui,
el teu propi
desenvolupament
com a persona,
com a jove,
la teva relació
amb els altres,
superar aquest punt,
si superes aquest punt
ja realment tens claríssim
què t'has de dedicar
a la música.
És normal que passi això
pel sistema
que tenim aquí
al nostre país.
Que és molt criticat,
a més a més.
El sistema
és fatal
perquè la gent
que realment
s'hi vol dedicar,
vull dir,
Josep Maria i jo
ens hem trobat,
vull dir,
estàs fent com,
estàs preparant-te
per dos carreres,
no?
No hi ha una separació
de realment
la gent
que es vol dedicar
a la música.
Hi ha algun intent
en alguna escola,
per exemple,
a Barcelona,
que s'està fent
una mena de batxillerat musical,
però aquí actualment
no,
vull dir,
la gent ha d'anar fent
les dues coses paral·leles
i, clar,
amb una càrrega
l'activa
totalment
exagerada,
no?
Llavors passa això,
la gent que realment
li interessa
o li agrada
o té facilitat
o alguna cosa,
doncs realment
han de fer
un sobreesforç
i realment,
jo sempre ho dic,
perquè clar,
a vegades sempre dic,
que se'm va estudiar a Holanda,
se'm va estudiar a Anglaterra,
no és que siguin més llestos,
simplement és que hi ha
molta més facilitat
des de la base.
Aquí,
una persona que aval
té moltes més dificultats
que segurament
altres països.
Quan això
ho tinguem arreglat,
no tenim res,
jo no trobo que,
al contrari,
no tenim res a envejar,
al contrari,
nosaltres tenim
els mediterranis,
coses que altres països
no tenen.
Hi ha molts pares
que estarien segur
d'acord amb tu
quan veuen
que els seus fills
han d'afrontar
l'aís o el batxillerat
que hi has d'esmarxar
moltíssimes hores
i moltíssima dedicació.
Al conservatori
tens harmonia,
tens música de cambra,
tens orquestra,
tens el llenguatge musical,
ho tens,
a part de tot
el que tenen a l'escola.
Curiosament,
la llei contempla
el batxillerat musical
sobre el paper.
Sí,
si està a l'Oxé
o contempla,
el problema és que
no hi ha sempre,
mai,
hi ha els medis
per aplicar-la
a la perfecció.
I després,
per accedir
a nivells superiors
també hi ha dificultats,
no?,
en quant a l'oferta de places...
Clar,
hi ha poques places
i llavors,
clar,
els conservatoris superiors
que hi ha ara,
per exemple,
l'ESMUC,
aquí a Catalunya
només hi ha l'ESMUC
i a l'ICEU,
no?
Amb poques places.
Amb molt poques places.
Llavors,
clar,
què fan?
Agafen els millors,
es presenten 50
i a 5 places de violí,
els 5 millors entraran,
però hi ha gent que no,
potser no toquen tan bé,
però també poden fer un superior
i no tenen l'oportunitat.
I com és possible
que tinguem
tants bons músics aquí,
malgrat tot?
Perquè això és una realitat,
tenim molt bons músics,
no ho diem nosaltres?
Perquè és una mica,
vaja,
no sé,
fa de mal dir,
però vaja,
jo trobo que la sensibilitat
que tenim aquí
als mediterranis,
vull dir,
és...
Ja ho he dit abans,
no la tenen a altres llocs
i precisament perquè
la dificultat
que ens ha costat,
que costa la gent arribar,
tot això
no queda en saco roto.
Vull dir,
és una...
Estàs des del principi
i tens tot el col·legi
i tens tot el conservatori,
no?
Doncs arriba un moment
que et fas fort,
no?
O sigui,
estàs acostumat
a fer-ho tot,
llavors hi ha molta gent
que sí que al final
aconsegueixen arribar
i hi ha gent que no,
però...
Però s'ha de dir
que hi ha hagut
una evolució social
reconeixent
el treball del músic,
encara que,
com diu el Roger,
encara no s'ha assolit,
que un músic
és com un metge,
o com un avocat,
o com un físic,
i que aquesta dualitat
que encara es planteja,
sobretot a les persones
que tenen talent,
que es produeix
una dicotomia
perquè si tu fas
enginyeria industrial,
tu saps que
arribaràs sense problema
a tindre un reconeixement
si eres bon.
Però parles
de reconeixement social.
Sí, sí, sí,
això es reflecte.
No està del músic
professional
en el sentit
que té una formació
acadèmica important
i seriosa,
no està reconegut socialment.
Bueno,
un mica en mica
està canviant.
Però quan tu trobes...
És una gran admiració,
allò és...
Exacte.
Però no parlem
de les estrellas.
No, no, no,
jo estic parlant
dels músics
de formació acadèmica,
no, de les estrellas.
Però quan tu trobes
una nena
que ja no és una nena
de 17 anys
que podria continuar
a estudiar el violí
o el violoncel
i prohibeix
una carrera professional
i agrada molt la música
però continuarà a estudiar
el violí
i se va a comprar
un violí
de 6.000,
6.000,
7.000,
8.000,
9.000 euros
i està disposada
a estudiar
i a estudiar el violí.
Això em sona
una mica allò
que deien abans
els pares.
Primer estudia
una carrera de profit
i després et dediques
a la música.
Jo mateix vaig començar
a fer fer
la enginyeria també.
Avui dia sí
que hi ha molts pares
que diuen
si tu vols ser músic
deixa-t'hi la pell
per ser músic
però deixa-t'hi la pell.
Exacte,
però això ha de ser amb tot.
Esteu en una situació
que ha estat
tot molt especialitzat.
Si vols ser enginyer
has de ser molt bo
i si vols ser violinista
has de ser molt bo.
Que facis el que facis
no només amb la música.
Jo crec que el Josep Maria
està absolutament d'acord
amb tot el que dius
perquè va rient
i jo m'imagino
si això ja ho tinc jo claríssim
que és així.
Clar,
perquè tots hem passat pel mateix.
Tots passeu pel mateix.
I en aquest sentit
passa amb molts músics
també a l'estiu
afortunadament
perquè hi ha diferents cicles
i bé,
esteu aquí
i de cop i volta
deixeu d'estar-hi
perquè també
aneu allà
on reclamant
la vostra atenció
aneu allà
on trobeu una beca
o una manera
o una possibilitat
d'encarar
augmentar més els coneixements.
Esteu constantment en trànsit
de fer una vida
molt nòmada
als músics.
Sí,
i a més vas tocant
a molts llocs
especialment
els instrumentistes
de corda
sempre fas col·laboracions
amb altres orquestres
i amb altres grups
és una feina
que et dóna
la possibilitat
de tocar
amb molta varietat
de grups.
No veig jo a l'Ebel
jo home
de donar consells
però de tant en tant
els hi dones
algun consell
als joves músics?
Fem un intercanvi
d'experiència.
No és veritat.
No, no, sí
ja sé que tu no ets
de donar consells
ni de posar-te mai
en aquesta tessitura
però en principi
és que siguin perseverants
m'imagino.
No, segur que sí.
Si no treballes
no hi ha res a fer
i treballant
només la base
ha de ser intel·ligent
perquè si no eres intel·ligent
el treball sol
no assoleix res.
Tenim poc temps
disortadament.
A mi m'agradaria
els últims minuts
a banda de recordar
que el concert és aquesta nit
que passin pel Museu d'Història
a recollir la invitació
i aquelles coses
que en parléssiu del públic
ni que sigui breument
si ha evolucionat
el món dels músics
el públic també ha evolucionat
en positiu, no?
Ara hi ha molta més oferta
també
i el fet que hi hagi
més gent
i més concerts
jo crec que la gent
també apren una mica
i apren a ser una mica exigent
tu fas un concert
has de fer-ho molt bé
perquè la gent
comença a entendre
si està desafinat
està desafinat
però això no cal ser músic
i ho saben eh
el públic ara ja comença
la gent
a vegades
algun pare que et diu
no és que jo no sé
si el meu nen ho fa bé
i dic mira
jo sempre els dic
que jo també tinc alumnes
i els dic
sona bé
si sona bé
està bé
i si no sona bé
no està bé
un nen petit
no li dones un concert de Beethoven
li dones una obreta
que la pugui tocar
l'obreta que pot tocar
ha de sonar bé
ha de sonar amb el seu nivell
vull dir que l'orella
l'orella
jo crec
mica en mica
es va educant
i el públic
jo crec que cada vegada
està més educat
no es pot sortir
i fer
fer una mala feina
perquè no
simplement
és impossible
com ha de ser
Edelio
que ha canviat moltíssim
el públic
sí sí
com va parar eh
també ara hi ha molta més música
més concerts
que abans
fa 20 anys
en teníem un concert l'any
com aquell que diu
sí sí
no
el que ha dit Roser
és exacte
i és així
no tinc res
jo crec que
els nostres oients
no s'ho han de perdre
la cita és aquesta nit
a les 10
al passeig arqueològic
entrada pel portal
del Roser
serà el cinquè cicle
de concerts
a les Muralles
esperem que hi hagi un sisè
i que l'any que ve
ens tornem a retrobar
ens trobem
d'estiu en estiu
eh Belio
sí sí
però ja és alguna cosa
més que no trobar-nos mai
clar
i sempre fem
una cosa diferent
ha sigut amb l'Ange Soler
després de l'orquestra
i ara en el quintet de Cambra
doncs ens encantarà
escoltar-vos
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
molt bon dia
bon dia
gràcies