D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Els que heu escoltat el programa des de primera hora
ja sabeu que una de les notícies que us hem explicat
és les dades de l'atur del passat mes de gener.
S'han conegut a les últimes hores,
concretament a la demarcació de Tarragona.
L'atur ha pujat el passat mes de gener un 2,5%.
Aquesta és una de les dades, una de les xifres
que avui volem comentar amb el secretari general de la UGT
a les comarques terragonines, Mario Rigau,
en una conversa en la que abordarem altres temes
de l'actualitat socioeconòmica i laboral de les nostres comarques.
Senyor Rigau, bon dia.
Bon dia.
2,5% augmenta l'atur el mes de gener.
Coneixíem fa poc també les dades de tancament del 2005.
Quina avaluació fa, quina anàlisi fa, UGT,
de l'evolució de l'atur en els últims mesos
i potser també d'aquesta dada concreta del passat mes de gener?
Bé, nosaltres fem una valoració sempre amb perspectiva en el temps
i en aquest sentit no fa gaires dies
vam fer la nostra valoració balanç de l'any 2005
i per tant el comportament de l'atur al mes de gener
l'hem de relacionar també amb aquest any 2005 que acaba de finalitzar.
Tot i que sempre és dolent que pugi l'atur
i que per tant sigui un 2,5% el que pugi l'atur,
però si ho relacionem amb les dades de l'any passat
veuríem que amb el que seria la comparació interanual
hem tingut una pujada de l'atur inferior a la de gener del 2005
i en segon lloc que si tenim en compte
la massa de població activa de les nostres comarques
que en aquests moments està al voltant de les 180.000 persones,
doncs tinguem un atur de 6.000 i escaig de persones
ens situa en un atur a la comparació amb Catalunya
o la resta de l'estat d'un atur baix.
I això què vol dir?
Que qualsevol variació de 600-700.000 persones
en un guavall fa que n'hi hagi una oscil·lació
de percentatges molt importants.
Per tant nosaltres el més que l'atur es redueix
un 3-un 4% diem que no és una dada significativa
i el més que l'atur puja un 2-un 3%
també diem que no és una dada significativa.
Nosaltres ho situem molt més en un problema
que creiem que podria acabar convertir-se en endèmic
al nostre mercat laboral si no fem res per aturar-lo
que és la qualitat d'aquesta ocupació
en el sentit que el 95% dels contractes que es fan
són contractes precaris
fins i tot dels contractes fixes que s'han fet
per exemple aquest mes de gener
el 80% d'aquests contractes són gent
que abans era contracte precari i s'ha transformat en fixa
per tant contractes fixes directes n'hi ha poquíssims
i això és el que a nosaltres ens preocupa més.
Perquè no sigui un mal endèmic com apunta vostè
què cal fer?
Perquè en fi aquesta és una reclamació
i en fi una argumentació dels sindicats des de fa anys
la precarietat laboral que va a més i a més
què cal fer?
Bé, primer jo crec que caldria avançar
amb el que és en els acords marcs de diàleg social
tant a nivell de l'Estat com a nivell de Catalunya
aquest jo crec que és un tema important
segon, generar un clima de confiança
i d'elements d'enclatge econòmic
de desenvolupament econòmic i de competitivitat importants
com per exemple l'acord estratègic de Catalunya
i el seu desenvolupament
Tercer, i aquesta és una qüestió que personalment estic convençut
s'ha de modificar el marc legal
que van generar els governs del Partit Popular
sobretot en la seva darrera etapa
que facilitaven a les empreses
jo crec que fins i tot incentivaven a les empreses
perquè fessin del tema de la precarietat
un recurs estratègic de la seva política de recursos humans
la seva política de personal
La precarietat laboral ha estat i és de fet
una de les preocupacions principals dels sindicats
ho hem comentat en altres ocasions
també la sinistralitat
d'això també per exemple
el Departament de Treball de la Generalitat
ha publicat xifres
ha donat a conèixer xifres en les últimes setmanes
sobre l'evolució dels accidents
en el conjunt de Catalunya
i també la demarcació de Tarragona
al llarg del 2005
Quina lectura fa UGT d'aquest camp
d'aquesta problemàtica de la sinistralitat?
Anem millorant i millorem el que caldria
o anem per sota de les previsions
que s'haurien de tenir en aquest terreny?
El tema de la sinistralitat
és a més una qüestió
que té un cert dramatisme
en el món laboral
i per tant nosaltres
amb aquest tema
volem ser sempre absolutament rigorosos i seriosos
i tractar les dades estadístiques
amb cura
En primer lloc
nosaltres creiem que en els darrers dos anys
es ve produint una certa tendència
a la baixa
però el que no s'ha
no s'ha pogut generar
és que aquesta tendència
ja sigui un punt d'inflexió
definitiu
cap a una millora del comportament estadístic
en dades de sinistralitat
vol dir que
tenim un comportament aleatori
hem tingut dos anys
que tenen una tendència
molt moderada
a la millora
però potser aquest any 2006
resulta que tornem a repuntar
cap a pitjors dades
segon
jo no estic d'acord
amb les dades que ha donat la Generalitat
crec que en algun cas
les dades són millors
del que diu la Generalitat
gent d'altres pitjors
del que diu la Generalitat
per exemple
el que la Generalitat situa
com a índex de sinistralitat
ho fa
comparant
els accidents
de l'any 2005
amb les persones
donades d'alta a la seguretat social
a desembre del 2005
nosaltres creiem
que això
no és una bona comparació
la comparació correcta
ha de ser
sobre el total
de persones
que han treballat
el 2005
fins i tot
si volguéssim
arribar
a concreció
real
estadística
hauríem de calcular
els accidents
per les
hores treballades
el 2005
que aquesta seria
la dada real
en aquests índex
en aquesta comparació
doncs
resulta que
l'any 2005
n'ha estat millor
que el 2004
i el 2004
millor que el 2003
tret de la sector
de la construcció
que és el que marca
vull dir
les dades
més preocupants
i el sector
de la construcció
tots sabem
que es dona
la confluència
de factors
i elements
que fan
que la roda
continuï girant
en sentit negatiu
precarietat
subcontractació
excés de jornada
manca de cultura
de la prevenció
manca d'elements
de seguretat
vull dir
que només cal
sortir al carrer
fixar-se
en les obres
i el que passa
vull dir
és que és una cosa
que és tan visible
i en aquest sentit
nosaltres
sempre hem posat
de manifest
que
les administracions
públiques
que són
poderosos
contractants
d'obra
i en aquest cas
obra pública
o fins i tot
altre tipus
de serveis
a la comunitat
o al propi ajuntament
podrien tenir
un paper
molt important
en aquest sentit
de fet
la nostra proposta
que es va realitzar
en el seu dia
al Consorci del Camp
doncs anava
en aquesta línia
malauradament
el seu president
no l'ha volgut tirar endavant
però
creiem que
les administracions
totes
tenen un paper important
després
en el tema
dels accidents mortals
tenim anys
que ha baixat
la sinistralitat global
i en canvi
han pujat
els accidents mortals
per què?
perquè els accidents mortals
també són un altre factor
molt aleatori
vull dir
un any pot tenir
un molt bon comportament
d'en sinistralitat
però resulta
que n'hi ha un accident
molt greu
en un lloc determinat
i moren
doncs 4, 5, 6 operaris
i a partir d'aquí
ja tenim unes dades
de mortalitat
fatals
quin problema n'hi ha
amb els accidents mortals?
que a mi no m'importa
si n'hi ha 24
21
o 14
jo crec que no ha d'haver cap
per què?
perquè els accidents mortals
i bona part dels accidents greus
són
irrecuperables
ja no es poden solucionar
vull dir
i aquest és el gran
què dels accidents mortals
o dels accidents
molt greus
que jo crec
que s'han de tractar
diferenciadament
de la sinistralitat
general
al marge de les estadístiques
fa pocs dies
aquí a Tarragona
el conseller de treball
Josep Maria Ranyer
en fi
anunciava més madura
més inspeccions
més controls
de les empreses
i vostè també
de fet
en aquesta anterior resposta
ha fet un preca
en aquest sentit
a les administracions
fa tot el que pot
creu vostè
el govern
en aquest sentit
o caldria
tenir encara més madura
jo crec que no fa prou
ningú
sobretot
les empreses
les empreses
fan poquíssim
de fet
per exemple
aquest any 2005
s'ha tancat
amb una inversió
de les empreses
en formació
per operari
d'una miqueta més
de 88 euros
per cada treballador
el que ens situa
en una xifra
al voltant
d'unes 4 vegades
menys
que la mitjana europea
per tant
si no n'hi ha formació
i no n'hi ha formació
en la prevenció
i els empresaris
no inverteixen
en formació
com un element
clau també
de competitivitat
i de responsabilitat social
difícilment
els empresaris
el que no poden
pretendre
és que
la seva manca
de responsabilitat
la cobreixi
l'administració
abocant
més recursos
en formació
per atendre
un espai
que és responsabilitat
dels empresaris
el que no vol dir
que l'administració
tingui que
mantenir
el que n'hi ha ara
l'administració
en aquest cas
polítiques passives
de
polítiques passives
laborals
que són
per exemple
el tema dels subsidis
estem pel damunt
de la mitjana europea
i en polítiques
actives
laborals
estem
molt per sota
de la mitjana europea
per tant
hem de canviar
hem d'invertir
els termes
en aquest sentit
de despesa
de les administracions
i en el que
anuncieu el conseller
doncs primer
saludar l'anunci aquest
perquè per primera
vegada
un conseller
de treball
assenyala
que les responsabilitats
són
compartides
i en aquest cas
des del punt
de vista legal
concretament
la tenen
els empresaris
però
jo
doncs
soc
moderadament
optimista
en què
aquest anunci
tingui després
una visualització
real
aquest any
2006
per què?
perquè la inspecció
de treball
fa tot el que pot
però ja no pot més
amb els recursos
que té
i la generalitat
en aquest cas
el departament
de treball
i els seus tècnics
fan tot el que poden
amb els recursos
que tenen
per tant
si aquest anunci
de més control
i més rigor
se li suma
un increment
de recursos
tindrem
un compliment
d'aquest
anunci
que va fer
el conseller
si no
n'hi ha increment
de recursos
difícilment
hem parlat
de sinistralitat
hem parlat
de les dades
de l'atur
parlant de
conflictivitat laboral
aparentment
estem en un moment
força tranquil
senyor Rigau
l'any 2005
va ser l'any
en què es va solucionar
en fi
de la millor manera
possible
imagino
des del punt
de vista
dels sindicats
un tema
important
com era
el del Tadis
ara ni a la ciutat de Tarragona
ni als voltants
del camp de Tarragona
sembla que tinguem
un conflicte
d'aquells laborals
en fi
amb un gran nombre
de treballadors
estaríem d'acord
en que ens trobem
en una situació
de relativa calma
pel que fa
a la conflictivitat
laboral
sí
jo
fent el balanç
de l'any 2005
i jo crec
que les perspectives
del 2006
no variaran gaire
primer
tenim
una conflictivitat
molt baixa
al camp de Tarragona
en segon lloc
hem tingut
un comportament
de la negociació
col·lectiva
que ha estat
de molta responsabilitat
per totes les parts
per tant
jo crec
que s'ha tancat
l'any 2005
i el 2006
també presenta
una dinàmica
molt semblant
per tant
tenim un bon
marc
de negociació
col·lectiva
tenim
un bon
marc
de conflictivitat
en el sentit
que és baixa
per tant
s'ha generat
una cultura
de diàleg
en el camp de Tarragona
en aquest sentit
tercer
tenim una capacitat
des del punt de vista
institucional
organitzacions
sindicals
i empresarials
per tirar temes
endavant
conjuntament
amb l'administració
és un altre tema
també important
i fins i tot
jo diria
que el camp de Tarragona
té unes perspectives
econòmiques
força interessants
si sabem
si sabem
aprofitar
les nostres cartes
les nostres elements
les nostres capacitats
i per tant
jo soc
molt optimista
i molt positiu
en aquest sentit
vol dir que el camp
de Tarragona
s'ha convertit
en un territori
que jo penso
que és idoni
pel desenvolupament
empresarial
i per la nouvinguda
de noves empreses
i de noves inversions
tant
amb infraestructures
amb equipaments
com
inversions
d'empreses
i per tant
jo diria
que el camp de Tarragona
té les millors perspectives
en aquest sentit
sempre i quan
les sàpiga
aprofitar
i que cal
per aprofitar-les
des del punt de vista
del sindicat de l'UJT
tenint en compte
que en els propers mesos
tindrem temes importants
com l'arribada
del tren
en alta velocitat
en els propers mesos
s'haurà de desenvolupar
l'arcort estratègic
de Catalunya
tenim també
algunes millores
en temes
de transports
i de comunicacions
que evidentment
també milloren
les condicions
dels treballadors
en fi
en aquest panorama
on hem d'incidir
jo crec que el primer
i més important
és que siguem capaços
de generar
un discurs
cohesionat
com a camp de Tarragona
i situar
el camp de Tarragona
com un
un enclau
estratègic
de primer
de primer ordre
al projecte
de Catalunya
en segon lloc
que aquesta cohesió
del discurs
de futur
del camp de Tarragona
de futur i de present
trenqui
qualsevol tipus
de localisme
i protagonisme
polític
jo em penso
que estem
en el temps
d'aglutinar
i de sumar
i no de dividir
i d'enfrontar-se
i per tant
jo em penso
que aquest és
un aspecte important
segon
que tinguem
la capacitat
de treballar
amb una certa
perspectiva
en el temps
que no treballem
només
de l'avui
per avui
i de l'avui
per demà
sinó que siguem
capaços
de llegir-nos
en el futur
d'aquí
5, 10, 15 anys
i que per tant
tinguem clar
què és el que volem
i cap on volem anar
i en tercer lloc
un altre aspecte
molt important
també
en aquest sentit
que jo posaria
damunt de la taula
és que
tinguem capacitat
també
per generar
noves il·lusions
i noves perspectives
en aquest sentit
el camp de Tarragona
penso que ha quedat
una mica enrere
amb la carrera
tecnològica
i per tant
una de les qüestions
que nosaltres
prioritzem
dins de l'acord
estratègic
és precisament
el tema
de parts tecnològics
en segon lloc
el tema
del triangle màgic
que a mi m'agrada dir
que és
aeroport de Reus
port de Tarragona
tren d'alta velocitat
jo crec que aquest pot ser
el triangle màgic
motor econòmic
en el nostre territori
i
en tercer lloc
jo també
situaria
com un factor
molt important
doncs
una
una nova cultura
en el món econòmic
en el món empresarial
que no hi hagi
tant d'esperit
depredador
i n'hi hagi
un esperit
diguem-ne
més constructiu
com per exemple
el que dèiem abans
del tema
de les contractacions
i del tema
de la qualitat
de l'ocupació
Vostè ha fet
esmena
un discurs
cohesionat
del Camp de Tarragona
evitar els localismes
i també
els partidismes
tenint en compte
que l'UGT
ha tingut un paper
destacat
i que s'ha pronunciat
en els darrers mesos
i molt
discutint
el paper
que està jugant
el Consorci
del Camp de Tarragona
Vostès creuen
des de l'UGT
que el Consorci
hauria de reconvertir-se
o hauria de liderar
tota aquesta filosofia
que ens explicava
ara mateix
però que tal com està
ara no ho pot fer
jo crec que el Camp de Tarragona
és més important
per esperar
per dependre
o per subordinar-se
al Consorci del Camp
o qualsevol altra cosa
d'aquestes
jo crec que el Consorci del Camp
ha demostrat
les seves limitacions
en la configuració actual
limitacions que provenen
de la seva pròpia estructura
però també
que provenen
d'una incapacitat
manifesta
de la seva direcció màxima
i en aquest cas
el seu president
per
regenerar
el Consorci
per aprofitar
totes les
possibilitats
que aquest Consorci
oferia
malgrat les seves limitacions
de fet
jo em penso
que les reflexions
que s'estan fent
públicament
només són
la punta
de l'iceberg
del que es diu
i es parla
entre corredors
dins el Consorci
i ja no és una qüestió política
perquè
persones
que podrien estar
en la mateixa línia política
que
el president del Consorci
doncs
mantenen
uns criteris
molt semblants
i molt aproximats
als que per exemple
podem mantenir
des de la UGT
en el tema del Consorci del Camp
per tant
jo em penso que
en els
en aquest any
2006
sobretot
que és un any
molt important
doncs
s'han de produir
aquelles iniciatives
i
aquelles mesures
que calguin
per al Camp
de Tarragona
per cohesionar
el seu discurs
doncs bé
sense anar
contra res
contra ningú
però
fixant
les prioritats
amb
la comunitat
social
del Camp
de Tarragona
per iniciativa
dins del Consorci
o al marge
del Consorci
del Camp
no és que
el Consorci
és una cosa
i el Camp
de Tarragona
és una altra
i per tant
poden haver coses
que es facin
dins del Consorci
que sempre serien
molt saludables
i coses
que es facin
fora del Consorci
si el Consorci
del Camp
té una
capacitat
per regenerar-se
reformular-se
doncs
bé
es podran produir
iniciatives
dins del Consorci
si continua
com fins ara
doncs jo crec
que té
és una mort
anunciada
i per tant
d'una manera
o d'una altra
el territori
jo crec que té
prou energies
per fer coses
dins del Consorci
i fora del Consorci
per exemple
el desenvolupament
de l'acord estratègic
per exemple
el Consorci
del Transport
i per exemple
d'altres activitats
que es puguin tirar
endavant
i que bé
doncs
no es fan
contra el Consorci
sinó al contrari
també no?
vull dir
pel Camp de Tarragona
el Consorci es pot regenerar
des del seu punt de vista?
jo crec que
l'actuant president
serà difícil
estem
amb una presidència
que està
al final d'etapa
des del seu punt de vista
de currículum
polític
i jo no vull dir
que tingui
d'obrir
una altra etapa
o no
m'és igual
vull dir
no més
de cap interès
el que faci
en el seu futur
però
sí que el que
puc dir
és que ho veig
molt difícil
perquè a més a més
amb el tractament
diguem-ne
de les coses
més properes
del Consorci
no hi ha
el seu Consell
Directiu
sinó
la comissió
permanent
comissió permanent
a la que
ara
aquest mes
de febrer
hi tornaré
una altra vegada
sabeu que
la comissió permanent
UGT Comissions
Unió de Pagessos
ens anem
tornant
en la nostra presència
i ara
al mes
de febrer
hi torno
una altra vegada
a la comissió
permanent
però la veritat
és que n'hi ha
un problema
que és
el grau
de desil·lusió
que en aquests moments
n'hi ha
de la majoria
de membres
del Consorci
en les possibilitats
d'aquest
ens
llavors
per això
diria
que calia
una reformulació
en profunditat
del Consorci
i jo crec
que
el seu president
ha estat
el factor
més important
perquè estem
en aquesta situació
qui ens ha portat
a encallar
el vaixell
veig molt difícil
que sigui
la persona
més adequada
per desencallar-lo
En fi
seguirem pendents
del tema
del Consorci
i de moltes altres qüestions
l'any 2006
serà un any
també d'inici
d'eleccions sindicals
serà després
de l'estiu
i hi haurà
moltes altres qüestions
per exemple
de temes
que ens queden
en el tinter
com
les últimes decisions
del Consorci
del transport
o l'arribada
de l'AVE
també
del tren
d'alta velocitat
i dels efectes
que en el món
socioeconòmic
poc tenir
la seva arribada
en principi
prevista
per la propera tardor
són qüestions
que abordarem
un altre dia
i en una altra conversa
amb el secretari general
de la UGT
a la demarcació
de Tarragona
el senyor Mario Regó
senyor Regó
moltes gràcies
i en fi
que vagi molt bé
la feina
Moltes gràcies
a vosaltres
Fins la propera
Bon dia