però li demanarien que fes una primera valoració general
del que ha estat aquesta temporada pel Palau Firal i de Congressos.
Doncs ha estat un semestre força important
perquè crec que hem sigut capaços de consolidar
el que ja és una realitat avui en dia a Tarragona,
que és l'ostentar el títol de capital
que és capaç de celebrar congressos i fires de primer nivell,
i no tan sols això, sinó també que, com tot en aquesta vida,
no es pot aturar ni es pot mantenir un grau de conformisme important,
doncs anem adequant aquesta instal·lació
perquè pugui donar any darrere any el màxim rendiment.
I a nivell d'infraestructures, tu bé ho has assenyalat,
doncs hem tingut l'oportunitat d'estrenar 6.000 metres quadrats més
de superfície d'exposició, 2.000 metres d'ells tancats
amb el que és el nou recinte firal, anexa al Palau de Congressos.
L'important és marcar tendències, sempre ho dic,
i afortunadament any darrere any el Palau de Congressos
va superant les xifres d'utilització de les seves sales,
de les seves dependències.
Per tant, estem pràcticament en condicions de dir,
malgrat que encara quedin 5 mesos per acabar l'any,
que el 2006 tancarà amb un nou rècord tant d'esdeveniments
celebrats al Palau de Congressos,
tant amb dies d'ocupació del Palau de Congressos,
tant amb visitants.
A data d'avui, 26 de juliol, no sé si pot avançar
alguna xifra concreta en algun d'aquests àmbits que ara insinuava.
Sí, sí, molt breument.
El 30 de juny teníem ja 71 actes celebrats al Palau de Congressos.
L'any passat, en tot l'any, se'n van fer 89.
Més la previsió que tenim per la resta que queda d'any,
tancarem amb 110.
És a dir, passarem dels 89 als 110.
En quant dies d'ocupació, l'any 2005 van ser 155.
Aquest any, el primer semestre,
hem tingut el Palau ocupat 111 dies,
i la previsió fins a acabar l'any ens portarà a tancar el 2006
amb 203 dies d'ocupació.
I finalment, amb el nivell de visitants,
doncs el 30 de juny en teníem 60.000
que havien passat per les dependències del Palau.
L'any passat, en tot l'any, van ser 70,
la qual cosa farà que possiblement,
i aquí poso un interrogant de reserva,
puguem arribar a la xifra màgica del 100.000,
que seria tot un repte.
A més, han estat ocupacions d'aquelles que podem dir importants,
és a dir, d'actes, sòlids, consistents,
i que tenen una repercussió a nivell de la societat,
a nivell de la ciutat.
Tancarem l'any amb 10 grans congressos,
i això és una xifra que, extrapolant,
podem dir que, a excepció dels dos mesos d'estiu,
que lògicament no són mesos en els que es fan congressos,
tenim un gran congrés cada mes,
i això no ho poden dir massa ciutats arreu de l'Estat,
i us puc assegurar que la competència és prou forta.
I, a més, estem generant una capacitat d'organització i de promoció
de congressos i de fires interna des de l'Ajuntament.
Algo que no ens vam plantejar,
que era que nosaltres també organitzéssim fires i congressos,
ho estem desmuntant i estem veient que l'Ajuntament
té capacitat per crear productes d'aquest tipus força interessant.
I així podem dir que tenim un programa final organitzat,
promogut des de l'Ajuntament, molt important,
amb sis fires, ja n'hem fet quatre,
en falten dos més,
i que hem sigut capaços d'organitzar tres congressos importants,
ja s'han celebrat tots tres,
d'àmplia repercussió i, com a exemple,
posaré el del Congrés del Futbol.
Si li sembla, podríem...
Són sis fires aquestes,
dues de les quals són novetats d'enguany d'aquesta temporada.
Té previst l'Ajuntament primer consolidar
aquests certaments, aquestes mostres,
o té fins i tot al cap obrir nous horitzons en aquest camí?
L'Ajuntament va creure que
el nombre de fires que teníem que promoure
eren sis,
i ho hem fet progressivament.
L'any passat van ser quatre,
i ens vam competre que el 2006 serien sis,
i vam dir que d'organització i de promoció pròpia de l'Ajuntament
era més que suficient.
Organitzar una fira és quelcom molt costós,
no s'organitza en dos dies.
Hi ha una tasca de comercialització,
hi ha una tasca de llogística,
hi ha una tasca de muntatge,
hi ha una tasca de contactes,
molt intensa,
i per tant la capacitat és la que hi ha,
i crec que ofertar sis fires pròpies
està més que bé.
Això no vol dir que,
si hi ha promotors aliens a l'Ajuntament
que volen utilitzar el recinte firal,
bé, nosaltres ho acceptem,
i de fet comercialitzar l'espai firal
és una obligació que també tenim.
Per tant, el que és cert
és que en el 2006,
a part de les sis fires que promou l'Ajuntament,
se'n produiran,
algunes ja s'han fet,
altres se faran,
en el que queda l'any,
cinc més.
És a dir,
que tancarem el 2006
amb onze fires.
I l'any que ve
ja tenim també,
no per part de l'Ajuntament,
que ja he dit que mantindrem
per consolidar les sis que tenim,
però ja tenim previstes
dues fires novedoses
que organitzaran promotors externs.
És a dir,
que entre l'organització pública,
la que promou l'Ajuntament,
i l'organització promoguda
pel sector privat,
Tarragona té un calendari firal
també de primer nivell.
Què ofereix l'Ajuntament
a la Palau de Congressos
i què troben els promotors
de fires i de congressos
en aquesta ciutat?
Dos coses.
Separem-ho, a més.
Congressos i fires.
A nivell de congressos,
els organitzadors
el que volen
és una instal·lació pròpia
en desenvolupar el Congrés
que estigui al màxim nivell
de qualitat,
de modernitat i de serveis
i el que volen
és un entorn
que generi una oferta
turística complementària
de primer ordre.
El Palau, el Recinte,
jo crec que és una joia,
és una meravella,
que a més està dotada
de tots els equipaments
més moderns
per poder atendre
les exigències
més estrictes
de la gent
que fa congressos.
Les valoracions
que tenim
de la gent
que ha vingut
com a congressista
a Tarragona
sobre la instal·lació
són en aquest sentit
molt bones
i després tenim
la gran avantatge
que a Tarragona
no es pot avorrir ningú,
i en conseqüència
ja siguin els congressistes
o ja siguin els acompanyants
dels congressistes
que tenen
molt de temps lliure,
tenen una oferta
cultural,
lúdica,
històrica,
arqueològica
de serveis
de primer ordre,
estan al vell mig
d'una ciutat
que és patrimoni mundial.
Aquesta combinació
fa de Tarragona
molt atractiva
i per això
estem tenint
els resultats
a nivell de celebració
de congressos
que estem tenint.
I després,
a les fires,
la gent va fer negoci,
és lògic,
van a vendre productes,
i el que volen
és poder exposar
els seus productes
amb les millors condicions
per treure el màxim rendiment
a les seves presentacions.
El marc,
el Palau de Congressos,
jo crec que és molt bo,
i ara,
havent-hi afegit
un espai,
aquesta nau,
firal específic,
dotada
de tot el que ha de tenir,
doncs,
ho complementa
i fa que
la nostra superfície
firal
en els dos
immobles
sigui també
molt valorada.
Per tant,
jo crec que
de pràcticament
del zero,
perquè Tarragona
no tenia ni Palau de Congressos
i les fires es feien
a la Rambla,
que més que una fira,
doncs,
era una exhibició
de productes,
allà on passeja la gent,
han passat
a poder-nos penjar
el segell
de ciutat
de congressos
i de fires.
Vostès també
sempre han defensat
la repercussió econòmica
que genera
tota aquesta activitat,
no només
pel mateix Palau
de Firal
i de Congressos,
sinó també
per tota la ciutat.
Sí,
està clar
que el congressista
és el turista,
entre cometes,
amb més poder adquisitiu.
és el visitant
que més diners gasta,
és el visitant
que més exigent és
perquè és,
com a conseqüència,
el que major despesa fa,
despesa a nivell
de serveis,
d'hostaleria,
de restauració,
de compres,
de cultura,
etcètera.
per tant,
és un turisme
que a nosaltres
sempre ens ha interessat
i és un col·lectiu
que hem de saber
atraure cap aquí.
Jo posaré un exemple,
només,
l'impacte econòmic.
És molt relatiu,
però sí que hi ha
unes taules
que determinen
els diners
que es gasta
cada congressista
al dia
quan es desplaça
en una ciutat
a fer congressos,
de la manera mateixa
que hi ha unes taules
que diuen
els diners que es gasta
la persona
que va
a una conferència,
etcètera,
etcètera.
Doncs,
en base a aquestes taules
que estan homologades,
l'impacte econòmic
que va tenir Tarragona
l'any passat,
arrel de tot el que es va celebrar
al Palau de Congressos
va rondar
els 3 milions d'euros.
I en base
a les previsions
d'ocupació
i d'utilització
que jo hi he esmentat abans,
en quan l'any 2006
aquesta xifra
es pot incrementar
arribant
quasi als 4 milions d'euros.
Jo crec que això
pel dinamisme econòmic,
per les perspectives
turístiques
de la nostra ciutat
i per l'activitat
pròpia
del nostre empresariat
és una xifra
important.
Sense cap mena de dubte.
Si li sembla,
senyor Ricomar,
canviem de qüestió,
aparquem momentàniament
al Palau Firali
de Congressos
i deixem que li preguntis
sobre una qüestió
que avui és d'actualitat
que surt en portada
d'alguns mitjans
com per exemple
el diari de Tarragona
que en la seva edició
d'avui
informa que
hi ha petits problemes
amb l'arribada
del Corte Inglés
referents a la superfície.
El Corte Inglés
s'ha explicat
en reiterades ocasions,
demanava
o esperava
poder disposar
de 30.000 metres quadrats
per poder edificar
el seu centre.
Sembla que la Generalitat
finalment només està disposada
a concedir-ne
prop de 20.000.
Com està la situació
en aquests moments?
Bé, el que val a dir
és que el problema
no són 10.000 metres,
són 5.000.
Perquè és cert
que el Corte Inglés
té una edificabilitat,
vol tenir
una edificabilitat
de 30.000 metres,
però amb una superfície
de venda
de 25.000 metres.
I el que regula
la llei
són els metres
de superfície de venda.
El PTC
que en origen
ens en dona
20.000,
la superfície de venda
que vol el Corte Inglés
són 25.000.
Els altres 5.000
són magatzem,
etcètera.
Són espais
en els que no es ven producte.
Per tant,
hi ha només
una desviació
de 5.000 metres,
que el problema
és relativament
relativament petit.
A partir d'aquí,
jo he de ser
d'entrada molt prudent,
entre altres coses,
perquè no hi ha
cap notificació
oficial
conforme
a l'al·legació
que va presentar
l'Ajuntament de Tarragona
dient
no, no,
a Tarragona
no són
20.000 metres,
són 25.000 metres
els que la llei
ens ha d'autoritzar
per poder ubicar
aquest
gran superfície
comercial.
No ens han contestat,
no?
Per tant,
oficialment
jo no tinc resposta.
Sé
el que ha sortit
a la premsa,
que es veu
que és una filtració
que hi va haver
del Consell
d'Equipaments Comercials
de la Generalitat,
que és un ent
que revisa
aquests aspectes
per després
assessorar
en el govern.
Ara bé,
el que jo tinc molt clar
és una cosa
i és que
si la Generalitat
no accepta
l'al·legació
i manté
la proposta
de superfície
de venda
per Tarragona
d'increment
amb els 20.000 metres
que actualment hi ha,
la Generalitat
està incorrent
en un acte
de contradicció
en si mateixa
i la Generalitat
està generant-se
un problema
en si mateixa.
Per què?
Doncs perquè
en el novembre
del 2005
es va signar
un conveni
entre la Generalitat
de Catalunya,
Departament d'Economia
i Finances
i Departament de Justícia,
dos departaments
de la Generalitat
amb el Corte Inglés
i l'Ajuntament
de Tarragona.
Aquest conveni
deia
que s'establien
unes permutes
de terrenys
perquè Justícia
pogués ubicar
la ciutat judicial
en l'àrea
de Joan XXIII
i el Corte Inglés
pogués ubicar
el seu centre comercial
en la zona
de la casa
dels mestres.
Per tant,
que si la voluntat
de la Generalitat
que crec que queda
ben reflectida
en la signatura
d'aquest conveni
és una,
el que no acabem
d'entendre
és que després
a l'hora
de llegislar
es llegisli
en contra
aquesta voluntat.
Això només pot ser
interpretable
per diferències
que hi pugui haver
entre
el Departament
de Comerç
amb el Departament
d'Economia
i de Justícia
però que evidentment
a l'Ajuntament
de Tarragona
no en pot sortir
perjudicant.
Nosaltres volem creure
que la Generalitat
serà coherent,
que la Generalitat
respectarà
la signatura
del conveni
amb l'Ajuntament
de Tarragona
i que la Generalitat
finalment
el que farà
serà
doncs habilitar
aquests 5.000 metres
quadrats més
de superfície
de venda
que hi ha.
Si no,
nosaltres lògicament
denunciarem
i direm
que ens sembla
un acte
d'incoherència
i que ens sembla
una burla
al propi
Ajuntament
de Tarragona
que se subscrigui
públicament
una voluntat
i que després
per darrere
en les cuines
a l'hora de fer
les lleis
es llegís
li hem sentit
contra.
El Corte Inglés
té vostè
consciència
de la seva
voluntat
de renunciar
a instal·lar-se
a Tarragona
si només
disposa
d'aquests
20.000 metres
quadrats
de venda?
Jo no vull
sentir la paraula
renúncia
perquè l'Ajuntament
de Tarragona
farà el que estigui
en les seves mans
però crec que la nostra
obligació
com a Ajuntament
de Tarragona
és que es compleixi
el que vam acordar
amb la Generalitat
i el que vam acordar
està més clar
que l'aigua
i per tant
no entrarem ara
en la dinàmica
de convèncer
el Corte Inglés
perquè encara que no
li donin els 25
vingui a Tarragona
no, no, no
aquesta seria
que nosaltres
acceptéssim
que la Generalitat
se n'hagués en rigut
del propi Ajuntament
de Tarragona
nosaltres
tenim
tot el suport
legal
tot el suport
moral
de dir-li a la Generalitat
vostè es va comprometre
això es va comprometre
per escrit
ho va fer amb un acte
amb una assignatura pública
a Tarragona
sisplau
ha d'acuir
la seva tasca
legislativa
a que això
es pugui complir
jo soc sempre
optimista
i penso
que al final
aquests problemes
estem parlant
de molt poquet
s'assolventaran
i el Corte Inglés
podrà venir a Tarragona
amb les condicions
que es van establir
canviem d'ocuació
si li sembla
despassa amb nosaltres geogràficament
de la Nova Rambla
fins a la Part Alta
allí s'està comentant
aquests dies
la sol·licitud
que ha fet l'Ajuntament
perquè el barri
de la Part Alta
sigui declarat
zona turística
aquest fet
tindria
diferents repercussions
i una d'elles
seria
doncs que
els comerços
els establiments
que ho vulguin
poguessin obrir
durant
també
durant els festius
diumenges al matí
diumenges a la tarda
etcètera
com està exactament
aquesta qüestió?
jo crec que una ciutat
amb una voluntat
i una vocació turística
inqüestionable
que estem guanyant
poc a poc terreny
per ser una ciutat
referent
en l'àmbit turístic
nacional
i internacional
que estem anant
a pas de llebre
per recuperar
el temps perdut
quan a Tarragona
no es creia
amb el turisme
el que no pot
és girar-li l'esquena
amb una realitat
que és la d'obtenir
tots aquells certificats
que vagin consolidant
el perfil turístic
de la ciutat
i el que és òbvio
és que si la part alta
té l'encant que té
conté els monuments
patrimoni mundial
que conté
té aquest sabor
tan especial
que té
i està sent
un centre referencial
pels terrenyons
i per la gent de fora
no optem
a aconseguir
que aquesta zona
tingui una declaració especial
que té
moltes vessants
una d'elles
és la comercial
lògicament
una zona
que té molts visitants
ha d'adequar el seu comerç
a la possible demanda
que es generi
de tot el flux
de gent
que té
en allà
i per tant
una de les conseqüències
és que tindrà una
es convertirà
en una excepció
la llei d'horaris comercials
que permetrà
als comerciants
adequar-se
si volen
al flux
de gent
i al volum
de visitants
en les hores
que acostumen
a visitar
que hi hagi
en allà
i això
és quelcom
que jo crec
que
cau pel seu propi pes
és de sentit
comú
però a part
neix
quan es va
començar
a negociar
el que
les botigues
poguessin obrir
els diumenges al matí
mentre es durés
el mercadet
hi ha una llei
de la Generalitat
que ho permetia
l'Ajuntament
va estar àgil
i en contacte
amb els botiguers
d'en allà
vam sol·licitar
que tot el casc antic
fos declarat
zona d'afectació
del mercadet
i que per tant
pogués obrir
mentre el mercadet
estés en funcionament
això és els diumenges
al matí
però a partir d'allí
els mateixos botiguers
en plena coincidència
amb nosaltres
doncs van dir
escoltar
i ens agradaria
poder
obrir
com obren
a salò
en funció
els horaris
i els visitants
que tinguem
i això passava
per la declaració
de zona turística
nosaltres posem fil
a l'agulla
ens posem a treballar
en aquest sentit
i el primer que fem
és buscar
l'unanimitat política
creiem que és una decisió
important
que ha de passar
perquè sigui
subscrita
pel ventall polític
acord plenari
consens
i després
el que busquem
és el suport social
i el suport social
passa
per recabar
que totes les entitats
vinculades al comerç
o vinculades
territorialment
a la part alta
doncs
recolzin
aquesta iniciativa
en aquest sentit
doncs
vam recabar
el suport
de l'associació
de veïns
de la part alta
de la Federació
d'Unió de Botigues
de Tarragona
de la Via T
que la Via T
inclou el cas
antit
de les patronals
de CEPTA
de PIMEC
de la Cambra de Comerç
del Síndic
etcètera
de tothom
només hi ha hagut
una associació
d'associació
de consumidors
de terra
província
que no és
ni local
doncs
que ha manifestat
les seves rancances
nosaltres
preparem un dossier
que justifiqui
el pes que té
el casc antic
per haver aquesta denominació
i l'enviem a la Generalitat
en aquests moments
està a la Generalitat
sabem
que el dossier
està activat
perquè hem tingut
algun intercanvi
de documentació
que se'ns ha demanat
per ampliar
el dossier
que vam enviar
i tenim la certesa
que més aviat
o més tard
jo crec que aviat
podrem obtenir
la declaració
que és el que vol
gairebé tothom
que té el suport polític
que té el suport
social
d'entitats
i empresarials
i que
insisteixo
aportar
nous valors
de potencialitat
turística
a la ciutat
jo crec
que és una obligació
que tenim
des de l'Ajuntament
Una última qüestió
senyor Ricomar
relacionada també
amb comerç
i turisme
aquest estiu
s'ha posat en marxa
s'ha implantat
la Tarragona Card
quina valoració
en fan
en aquests primers mesos
de la implantació
d'aquesta targeta?
Doncs estem
molt contents
perquè
estem veient
que és un producte
de mandat
jo vull dir
que
en el cap de setmana
passat
és un exemple
perquè les xifres
a vegades
estorbien moltes paraules
en el cap de setmana
passat
dos dies
a l'oficina
municipal
de turisme
del carrer Major
i en els poliedres
es van vendre
200 targetes
amb un sol
cap de setmana
i no compto
les que es poden
haver vengut
en els 28
altres centres
de distribució
de targes
que són
la majoria
d'hotels
i la majoria
de càmpings
que no ho sabrem
van començar
a vendre
el 10 de juliol
llavors
ens liquidem
amb ells
cada final de mes
és a dir
que fins que no passi
el juliol
no ho sabrem
però el que està clar
és que
aquesta targe
va tenint sortida
i la té
perquè realment
dona servei
un turista
no és tot tu
entre cometes
i només compra
allò que realment
veu que el pot compensar
i per 10 euros
poder entrar
tots
absolutament tots
els museus
de la ciutat
públics aplicats
de forma gratuïta
tenir tíquets
d'autobús gratuïts
poder accedir
a restaurants
i a botigues
amb condicions
de descompte
poder accedir
a centres
d'oci
i lúdics
amb unes condicions
de descompte
importantíssims
crec que és quelcom
que els val la pena
al marge
que amb una
tàrrecocart
preparada pels visitants
el que estem fent
és donar una imatge
de Tarragona
que està preparada
per rebre visitants
i que vol rebre visitants
i que vol que els visitants
marxin de Tarragona
amb un bon sabor
de boca
de totes maneres
és un producte
que necessita
el seu recorregut
és un producte
de volum
i per tant
necessita
que vagi
quallant
necessita
que vagi
arribant
a les fonts
de decisió
de destinacions
que existeix
i que està funcionant bé
i d'això
anirà sent
com una
com una bola de neu
el que està clar
també
és que
porta un mes
i en aquest mes
estem
gratament sorpresos
de la resposta
que està tenint
de forma
que havíem fet
una previsió
de 1.500
targes
per aquest any
pensant
és un any
de prova
a poc a poc
i pel ritme
de vendes
que portem
estant com estem
a mitats de juliol
faltant encara
dos mesos forts
agost i setembre
doncs ja m'encarregant
1.000 targes més
perquè estem segurs
com els 1.500 inicials
no en tindrem prou
jo crec que ha tingut
una bona entrada
i li hem de donar
temps perquè s'acabi
consolidant
i bé
amb això
doncs estem fent
allò que ens dicta
el pla d'acció turística
de Tarragona
que és crear productes
aquest nés
un ambiciós
i important
doncs parlant
d'aquesta Tarragona
car de la seva evolució
i de la seva
sembla bona
rebuda
acabem aquesta conversa
senyor Francesc
Recomanat
i n'enem
de l'alcalde
de promoció econòmica
de la ciutat
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i bon dia
vinga igualment
gràcies
gràcies