Ja ho hem comentat, demà a la nit serà el torn de l'Orquestra Camerata XXI
que en el marc del concert de l'11 de setembre
actuarà en el Palau Firal i de Congressos a partir de dos quarts de deu.
Per parlar d'aquesta cita, per parlar d'aquest concert,
ens acompanya a l'altra banda del fil telefònic en Xavier Blanc,
ell és el director artístic de l'orquestra.
Xavier, què tal? Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Una altra vegada torneu a Tarragona,
segons habituals, segons clàssics ja de les cites musicals de la ciutat.
Aquesta vegada, però, amb la música romàntica com a protagonista, no?
Sí, amb un concert per Cielo de Schumann
i amb la Sinfonia Italiana de Mendelssohn,
que són d'aquest període romàntic.
Dues peces, per què heu escollit aquestes peces en aquesta ocasió?
Bueno, en principi, la nostra...
Bé, la Sinfonia Italiana és una de les peces
que qualsevol orquestra que s'apreciï com a orquestra
ha de tindre el repertori.
Per què ho dius?
Bé, per la seva dificultat,
pel seu nom,
és una de les sinfonies importants,
bé, és una de les sinfonies
que s'ha de saber tocar.
I, bé, i com ens estem posant una mica fites cada vegada més superiors,
doncs, bé, aquesta era una de les...
de les que havíem pensat per aquest any,
que anar pugen al nivell una mica de l'orquestra, també,
amb obres de nivell.
El resultat, en el seu set i 16, com ha quedat?
Bé, la veritat és que, bé,
per primera vegada ens trobem davant d'una partitura difícil
i la vam estar tocant, actuant a l'Auditori Pau Casals
fa just un mes
i l'èxit va ser importantíssim,
amb la qual cosa ens dona moltes ganes
de seguir continuant treballant.
Home, llavors, si teniu el reconeixement d'un auditori
entès com el Vendrelleng,
ja teniu crèdit per poder tirar endavant, no?
Sí, és un bon lloc on estrenar les obres, sí.
I, a més a més, hi ha aquesta primera part
i després, abans comentaves, aquest concert de Txeló
amb un violonxellista invitat, no, em sembla?
Sí, és el Wenshin Yang,
bé, és alemany, de família coreana,
i, bé, és un referent,
actualment està dins del top 10 dels xellistes a nivell europeu,
per tant, bé, ja et dic que l'Auditori Pau Casals
al final ja no sortia,
però la gent li demanava avisos i avisos,
va ser un èxit, bé, és un gran xellista,
és del millor que es pot escoltar.
I que vinguin a tocar amb nosaltres,
doncs, bé, en principi ens honra,
perquè podem treballar amb gent molt interessant,
i després també ens dona una mica
tot aquest treball que estem fent nosaltres,
doncs, bé, gent tan important que vulguin
vindre a actuar i que s'ho passin bé amb nosaltres,
doncs, bé, ens comença a situar una mica
al nivell que nosaltres volíem.
És molt difícil poder comptar amb la col·laboració
de primeres espases.
És difícil, és difícil.
Primer, hi ha una...
Bé, en principi has de fer-ho
amb un temps d'antelació molt llarg,
perquè normalment estan ocupats.
Després has de tindre una mica de mà.
Nosaltres el coneixíem amb ell,
llavors ens ha fet una mica el favor
de poder colar...
Bé, has necessit una mica de contactes,
però bé, en principi,
de moment ens estem en sortint.
Suposo que hi ha una barreja d'admiració,
de ganes d'aprendre,
hi ha una barreja de sentiments
quan pots treballar, doncs,
amb un gran mestre, no?,
amb una figura de l'escena internacional.
És que treballar amb aquesta gent
és molt fàcil.
O sigui, l'únic que aconsegueixes
és augmentar el teu coneixement musical,
perquè és tan fàcil tocar amb ells
i tan bonic que...
Bé, és fantàstic.
A veure si el trànsit no en juga una mala passada.
Sí, acaba de passar-ho, amb transportista.
Amb en Xavier Blanc, també amb en Xavier Fort,
amb els responsables de l'orquestra
i de la Fundació Camerata XXI,
i parlem regularment,
perquè tal com hem comentat abans,
aquesta formació ja és gairebé un clàssic
de les cites musicals de la ciutat.
Abans ara en Xavier anava comentant,
doncs, ens anem marcant reptes, no?,
i cada vegada reptes més importants.
Quin és el proper, Xavier?
En què més esteu treballant?
Bé, mira, estem muntant ja el que és la temporada 2007,
després també ja estem començant a muntar
la temporada 2008,
amb una sèrie de noms importants,
com Enrique Telleria...
Bé, estem començant a fer contactes.
Nosaltres els reptes, en principi,
els musicals els direm ara concretant,
però treballar sempre en figures importants,
augmentar el nivell,
tocar sinfonies de primer ordre.
i una cosa que a nivell de ciutadania,
per dir-ho d'alguna manera,
s'establir-los definitivament d'alguna manera aquí a Tarragona.
Ja estem tocant quatre o cinc concerts l'any,
doncs donar-li una mica aquest caire ja de fer un cicle
de la pròpia orquestra,
que la gent de Tarragona se senti a l'orquestra com a seva.
Perquè actualment em sembla que ja ha signat un conveni
amb l'Ajuntament, fruit del qual són aquests quatre o cinc concerts,
aquestes quatre o cinc cites anuals,
però suposo que la voluntat per part vostra és ampliar-los
i poder, doncs, que hi hagi aquesta identificació
entre Camerata XXI i la ciutat i tota la demarcació, no?
Sí, és que els convenis,
com sabeu, a Camerata XXI,
hi ha al darrere,
que és qui porta tot el mecanisme,
hi ha al darrere,
hi ha la fundació de Camerata XXI.
I la fundació està treballant en diferents àmbits.
Fa 15 anys que existeix
i, per tant, està treballant molt en l'àmbit pedagògic
perquè és una de les rels que nosaltres creiem que és bàsica,
que és que els alumnes dels conservatoris,
de les escoles de tota la província,
doncs nosaltres intentem treballar per ells,
oferir-los i donar-los més coses.
Llavors, nosaltres els convenis que tenim en Tarragona
són senzillament per tota l'actuació pedagògica.
I ara el que volem és consolidar,
a més a més de l'actuació pedagògica,
doncs una actuació professional.
Dirigir també la ciutat, els estudiants,
o sigui, crear una mica un marc musical per la ciutat.
Creus que la ciutat, aquesta identificació,
ja és això, gairebé companys d'habituals, no?
Sí, el que ens falta potser és aquest coixinet,
aquest coixinet d'establir-nos d'alguna manera,
perquè si no sempre poden haver petits...
Bé, treballes sempre una mica més amb neguit, no?
I tindre aquest coixí de dir,
escolta, ara treballem per algú en concret,
que compta amb nosaltres durant cinc, sis cops a l'any,
doncs això és important, això és important.
Quan parles d'establir-vos,
dius també d'establir-vos físicament,
de posar la vostra seu aquí a la ciutat?
Bé, per què no?
A veure, nosaltres tenim la Fundació,
ja té una seu,
però bé, l'orquestra perfectament
ha d'estar on treballa més habitualment,
si això ha de ser a Tarragona,
doncs escolta, nosaltres encantadíssims,
de fet, ja hi treballem,
vull dir que estem més a Tarragona que a un altre lloc.
Però bé, és donar-li una mica de base
a tot aquest projecte.
Ja per acabar, tornant de nou al concert,
el fet que el concert s'emmarqui dins
de les activitats de l'11 de setembre
de la Diada Nacional de Catalunya,
modificarà d'alguna manera el programa?
No, no el modificarà.
El pot, en tot cas, el pot...
pot augmentar, podem fer algun bis.
Ja hi hem preparat algun bis.
Bé, esperem que primer la gent aplaudeixi molt
i després, bé, doncs suposo que,
en referència a la Diada,
doncs alguna coseta passarà al final.
A Segadors és gairebé obligat?
Sí, bé, jo el porto, ja el portem.
Sí, no, a veure, en principi és un honor tocar Tarragona,
és un honor, doncs, tocar pel dia de la Diada.
Això és, per qualsevol ciutadà, doncs,
bé, és un boig.
Llavors, en principi, no farem res especial
perquè creiem que la música ja ho té,
però sí que, bé, segurament que els segadors sonaran.
L'escenari del Palau Fidàlia de Congressos,
cada vegada us hi trobeu més còmodes,
us hi trobeu més a gust?
Sí, bé, comença a ser casa nostra, també.
Sí, la veritat és que ja coneixes els treballadors
i, bé, és tot,
tot està més fàcil quan coneixes a la gent.
Xavier Blanc, director d'Icic de l'Orquestra Camarata XXI,
un plaer poder conversar una altra vegada amb vosaltres.
Esperem que el concert de demà a la nit sigui tot un èxit.
Insistim, Xavier, concert gratuït, però s'ha de recollir invitació, no?
Sí, podeu passar, em sembla que és pel Metropol, fins demà,
i em sembla que demà, una hora abans,
per taquilles del mateix Palau de Congressos.
Si l'entrada és gratuïta, l'aforament és limitat,
però, vaja, em sembla que és prou gran i que hi haurà tothom.
La sala a vostè és prou gran per donar cap a tots els inquiets.
Xavier Blanc, moltes gràcies de nou i fins la propera.
Molt bé, a vosaltres.