Anem a donar començament a l'acte de lliurament del 4º Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació.
Té la paraula la presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona,
la tinent alcalde, senyora Maria Mercè Martorell, que presentarà el conferenciant.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
Companys de Consistori, guardonats, senyores i senyors.
Bé, per presentar avui el conferenciant hem de dir que la consolidació evident dels estudis universitaris a Tarragona
ha fet que en els darrers anys s'hagin introduït noves carreres universitàries a la nostra ciutat.
Una d'aquestes carreres universitàries és precisament la de comunicació,
que en guany ja compleix el cinquè aniversari i que ha demostrat abastament durant aquests anys
eficàcia i eficiència del funcionament d'aquesta especialització en el marc de la Facultat de Lletres.
No cal dir que comptar avui amb la presència del senyor Bernat López com a cap de la unitat de comunicació
ens omple de satisfacció, ja que ha sigut una de les claus perquè aquests estudis universitaris s'hagin consolidat.
Li agraïm sincerament que comparteixin tots nosaltres aquest acte.
En una trobada de representants socials, polítics i professionals del periodisme com la que estem compartint en aquests moments
i que l'hem organitzat per una banda per lliurar, com vostès saben, els Premis Ciutat de Tarragona de comunicació,
no podem obviar que els estudis de periodisme s'han anat consolidant seguint el procés gradual
de l'ampliació de les diferents especialitats que li són pròpies.
L'any 2001 es va posar en marxa el primer curs a la llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques
i a l'octubre de 2004 s'ha afegit la licenciatura de periodisme de la qual la URUB imparteix el segon cicle
i en aquestes dates està a punt de començar les classes del programa de doctorat de comunicació a la nostra universitat.
Actualment, les titulacions de Publicitats i de Periodisme compten amb uns 450 estudiants,
una seixantena de professors i cinc membres de personal d'administració i de serveis.
La docència pràctica d'aquestes licenciatures es desenvolupa en vuit laboratoris audiovisuals
i multimèdia pròpies i es complementa amb les pràctiques externes que els estudiants porten a terme
amb més de 120 empreses, institucions a Tarragona i d'altres comarques de Catalunya.
Tot aquest esforç acadèmic i professional que s'ha fet a la nostra universitat
en el camp de la comunicació s'ha d'agrair al senyor Bernat López,
ànima de tot aquest procés que acabo d'esmentar.
Bernat López, nascut a Igualada l'any 1968,
és doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona
i professor titular de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Des del mes d'abril de l'any 2002 dirigeix la unitat predepartamental de comunicació
de la nostra universitat, càrrec que comporta el de responsable
de les titulacions de publicitat i relacions públiques i de periodisme.
Els seus àmbits d'especialització acadèmica són l'economia política de la comunicació
i l'estudi de les polítiques de comunicació,
dins els quals ha desenvolupat una àmplia producció científica.
Ha col·laborat o col·laborar actualment en diversos mitjans de comunicació
com les emissores RAC1 i CER Tarragona
i també en Televisió de Catalunya i el diari Regió 7.
Avui l'hem convidat a l'acte oficial de lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona
de Comunicació com a mostra de reconeixement
per la tasca feta des de la universitat.
En aquest cinquè aniversari dels estudis de comunicació a Tarragona
té la paraula el senyor Bernat López.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Unes estudis amb una tradició de més de 30 anys a Barcelona, però inèdits fins llavors fora del cap i casal.
Amb el final feliç d'aquella aventura, la qual es va ampliar el 2004 amb l'engegament del segon cicle de periodisme,
avui es pot afirmar que Tarragona ha afegit un nou element que, per secundari que pugui semblar,
reforça la seva capitalitat en el context català i més enllà.
Permeteu-me que cometi la immodèstia de situar la graduació d'aquestes primeres promocions
dins de l'estela d'esdeveniments que estan convertint la ciutat i el seu entorn
en un referent català, espanyol i europeu de primera línia.
Instal·lació del Parc Porta Aventura, atorgament del títol de Patrimoni de la Humanitat,
desenvolupament de les indústries turística i petroquímica, inauguració al Palau Fidal,
creixement del port i l'aeroport, ascens del nàstic a primera divisió.
Tot aquest desenvolupament, aquest auge, només serà sostenible, i ja em perdonaran la paraula de moda,
si la societat de les nostres comarques compta amb un entramat comunicatiu modern,
solvent, professional, fiable i ètic.
Un entramat que, per molt que ens enlluerni amb la seva faramalla tecnològica ultramoderna,
té un cor i un cervell fet de persones intel·ligents, sensibles i competents,
com les que constitueixen la immensa majoria dels nostres recent titulats.
I els que vindran després, perquè la maquinària no s'atura.
Els que impulsem aquest projecte ens agrada repetir de tant en tant una obvietat.
Els estudis universitaris de comunicació han vingut a Tarragona per quedar-s'hi,
almenys fins que el proper cataclisme còsmic ens hi faci repensar.
El juny de 2007 es titularà la segona promoció,
i així cada any tindrem una nova fornada d'una seixantena de professionals
que alimentaran un mercat laboral en expansió, els límits del qual són una incògnita.
Perquè, i això és la millor notícia al meu entendre, sembla que hi ha feina per a tothom.
Més del 90% dels nostres primers llicenciats estan treballant en el sector
només tres mesos després d'haver-se llicenciat.
I no estem parlant de pràctiques requítiques i mal remunerades,
sinó, en la majoria de casos, de contractes laborals o d'encàrrecs professionals digníssims
per a uns llicenciats novells.
Els qui ens movem en l'entorn universitari de la formació en comunicació,
fa molts anys que venim escoltant i, de vegades, alimentant
la cantarella pessimista sobre la incapacitat del mercat
per absorbir el creixent nombre de nous titulats en comunicació.
Però les realitats, també en aquest cas, s'entesta en portar-nos la contrària
i ens sorprèn cada any amb filons d'ocupació insospitats.
Les comarques de Tarragona no estan sent una excepció a aquesta tendència.
De fet, el dinamisme socioeconòmic d'aquestes terres,
superior al de la mitjana de Catalunya,
també s'està traduint en una expansió continuada del macrosector comunicatiu
que inclou molts mitjans d'àmbit provincial, comarcal i local,
tradicionals i online, però també una miriada de petites i mitjanes
empreses de serveis de comunicació.
I això sense oblidar el creixement de l'ocupació en gabinets de comunicació,
de màrqueting, de relacions públiques,
i d'organització d'esdeveniments dins d'entitats públiques i privades
de la més diversa índole.
Si haguéssim de fer una relació exhaustiva de les empreses o institucions
on treballen els nostres titulats,
aquest Parlament s'allargaria de forma inapropiada.
Per tant, ens mantenem només algunes, tant del Camp de Tarragona
com d'altres indrets de Catalunya, incluent-hi la seva capital.
Tarragona Ràdio, Televisió de Catalunya, Diari de Tarragona,
El Punt, Ràdio Reus, Cadena Ser, Onda Rambla, Punto Ràdio, Onda Cero,
Ona Valls, Canal Reus Televisió, Televisió de Vendellós i l'Hospitalet,
Televisió del Vendrell, Canal Blau, Diari Aquí,
Organisme Autònom per la Societat de la Informació,
Club Gignàstic de Tarragona,
Palau Firal i de Congressos,
Premsa i Comunicació,
Garamont,
GBC, Iniciatives Mediterrànies de Comunicació,
Bona Imatge, Media Planning,
McCann Ericsson,
Ja a Barcelona,
Barcelona Televisió,
El Mundo Deportivo,
Cadena Cope i la llista Podria Continuar.
Com deia al principi,
tot això ha estat possible gràcies a la feina de molta gent,
començant per l'esforç dels propis estudiants
per tirar endavant amb el dia a dia de treballs,
pràctiques i exàmens.
Un esforç amb els corresponents resultats positius
que ha estat possible
per la dedicació de la seixantena de professors
i professores que han impartit docència
durant aquests anys a publicitat i a periodisme,
per l'excel·lent feina del personal d'administració
i serveis de la URB
i per la implicació i la generositat
de les empreses i les institucions del territori
que han acollit centenars d'alumnes nostres
en règim de pràctiques externes.
La llista completa dels agraïments
ens retindria una llarga estona més en aquesta sala
i amb el mateix ànim de conciliar
un merescut reconeixement
amb la necessària brevetat,
et citaré en primer lloc
l'exrector de la URB, doctor Lluís Arola,
que va tenir la clarividència
d'implantar aquests estudis a Tarragona
i els va dotar amb allò imprescindible per funcionar.
I també, evidentment,
cal citar l'actual rector,
doctor Francesc Xavier Grau,
el qual ha reforçat aquella aposta
i l'ha projectat cap al futur.
Mereixen també una menció especial
als tres darrers de Gans de la Facultat de Lletres,
en la qual s'incardinen aquests estudis,
doctora Joana Saragossa,
doctor Enric Oliver i doctora Mercè Jordà.
Altres de Gans i directors de departament,
membres dels equips rectorals dels doctors Arola i Grau,
professorat i pas de la URB,
col·legues d'altres universitats,
directius, professionals de mitjans,
la relació, com dic, seria llarguíssima.
I, no obstant,
permeteu-me que maturi un instant per cortesia,
però sobretot per justícia,
en remarcar les immillorables i continuades relacions
que hem mantingut des del principi
amb l'Ajuntament de Tarragona
a través de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
una col·laboració que s'ha concretat
amb múltiples iniciatives.
Potser la més significativa,
la més rellevant d'aquestes activitats,
és la coorganització de la Setmana de la Comunicació
de Tarragona,
un esdeveniment anual
de primer nivell a escala catalana i estatal,
cregui-me,
del qual la ciutat es pot sentir ben orgullosa.
Gràcies, moltes gràcies,
a la regidora Maria Mercè Martorell
i a l'anterior i a l'actual gerent de l'empresa municipal,
Francesc Valls i Ricard Laoz, respectivament,
per haver comptat amb nosaltres
i amb els nostres estudiants i titulats.
Cada any, un petit nombre d'alumnes nostres,
en acabar el tercer curs,
decideixen canviar d'aires,
tan pesos per la motivació de cursar
la titulació de Comunicació Audiovisual
o bé, potser, atrets pel glamour
i pel tumult de la Gran Barcelona.
Sempre, gairebé sense excepció,
que ens trobem amb algun d'aquests exalumnes,
ens manifesten la seva sincera enyorança
pel que han deixat enrere
i, en molts casos, fins i tot,
el seu penediment per haver canviat d'universitat.
És llei de vida,
i més als 20 anys,
que un no valori el que té fins que ho perd.
Llavors ve quan els deixem anar amistosament
a aquella botada
en què de tant en tant ens autofalaguem,
però que en el fons ens creiem una mica
i perdonin la imodèstia.
Tarragona té els millors estudis universitaris
de comunicació de Catalunya.
Procurarem amb totes les nostres forces
aprofitar les transformacions en curs
al sistema d'educació català i espanyol
perquè ben aviat
no només ho diguem nosaltres,
que no ens està bé dir-ho,
sinó que sigui una veritat
àmpliament reconeguda
a Tarragona, a Catalunya
i posats a demanar
a part de l'estranger.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, senyor Bernal López.
Té la paraula
la senyora Iolanda García
que farà la lectura de l'acte del jurat
del quart premi
Ciutat de Tarragona.
Gràcies.
Bona tarda i benvinguts
al Saló de Plens
des de l'Ajuntament de Tarragona
després d'aquest reconeixement públic
els primers cinc anys
d'estudis de comunicació de la URB
comença en si l'acte de lliurament
dels Premis
Ciutat de Tarragona de Comunicació 2006.
Bona tarda i benvinguts
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
especialment a les persones
de fora de la ciutat
que avui ens acompanyen.
Tras el reconeixement expressat
a la Universitat Rovira i Virgili
per els primers cinc anys
d'estudis de comunicació
comienza l'acte d'entrega
de los premios.
Per segon any consecutiu
els Premis de Comunicació de Tarragona
volen guardonar
treballs periodístics
en dos àmbits de la informació
molt relacionats amb la nostra ciutat
el patrimoni
i la societat del risc.
El Premi de Comunicació Patrimoni
pretén fer un reconeixement
de treballs de premsa,
ràdio o televisió
que ajudin a la difusió
i conservació del patrimoni
arqueològic, cultural,
històric
en l'àmbit de la ciutat de Tarragona
o també en qualsevol altre lloc del món.
El guardó vol reforçar
la nominació de Tarragona
de Tàrraco
com a ciutat
patrimoni mundial.
El Premi de Comunicació
Societat i Riscos
el que pretén fer
és un reconeixement
de treballs també
de premsa, ràdio o televisió
que ajudin a la difusió
d'una cultura de prevenció
davant de qualsevol situació de risc
sigui industrial,
tecnològic, ambiental, social
o de qualsevol àmbit
de la vida quotidiana.
El guardó vol remarcar
el grau d'implicació
i sensibilitat
dels mitjans de comunicació
de Tarragona
en aquestes qüestions.
Feta aquesta breu introducció
comencem, doncs,
pel lliurament dels Premis
Ciutat de Tarragona
de Comunicació
categoria patrimoni.
El jurat
Premi Ciutat de Tarragona
de Comunicació 2006
categoria patrimoni
es va reunir
el passat 3 d'octubre
i l'han format
les següents persones.
Rafel Gabriel,
president de la Reial Societat
Arqueològica Tarraconense,
Joan Menchon,
arqueòleg municipal
al Museu d'Història
de Tarragona,
Desiderio Baquerizo,
que és catedràtic
d'Arqueologia
a la Universitat de Còrdoba,
Ignasi Soler,
president del Col·legi
de Periodistes de Catalunya
a la demarcació
de Tarragona.
Atenent-se a les bases
establertes
i efectuada
a l'avaluació
dels treballs,
proposen
la possibilitat
que es faci
una distinció
en properes edicions
del Premi
entre els treballs
presentats
de premsa escrita
i els audiovisuals
i mantenir
les categories
d'àmbit local
i general.
Acorden,
per unanimitat,
en vist que s'han presentat
en diferents treballs
dintre de la categoria general
i que n'han destacat dos
per les seves característiques
i presentació,
tenint en compte
la gran diferència
existent entre ells,
tant sigui
per l'enfocament
en el suport
videogràfic o textual,
els porta
a atorgar
exaecua
el primer Premi
d'Àmbit General
a dos treballs.
El reportatge
El ladrillo
amenaza la capital
visigoda
de Patricia Ortega
Adolf,
publicado
en el diario
El País
el 9 de julio
de 2006
y otras informaciones
sobre el mismo tema
publicadas
en días posteriores.
El jurado
valora
que el conjunto
de noticias
de esta periodista
expone en un caso
paradigmático
el de la ciudad
de Toledo
donde se produce
un amplio debate social
entre el crecimiento
urbanístico
y la conservación
del patrimonio.
El premio
tiene una dotación
económica
de 1.500 euros
y la figura
del pedagogo.
Recuge el premio
Patricia Ortega
Dolz.
Gràcies.
Si vols dir
algunes paraules
que no es tu mateixa.
Pues aquí,
aquí, por favor.
Bueno,
tenía que tocarme
la primera.
Este es el primer premio
que recibo
por mi trabajo.
También es la primera vez
que escribía
sobre un tema
de patrimonio histórico.
Bueno,
esto no es raro,
tratándose de periodistas
que escribimos
muchas veces
sobre temas
que, bueno,
de los que sabemos
poco o nada.
y, bueno,
pero esto tiene
ventajas e inconvenientes.
Tiene los inconvenientes
propios de la ignorancia
y los riesgos,
pero también tiene
las ventajas
de que,
quizás son unas ventajas
un poco personales,
pero que luego son
siempre trasladables,
que te permiten
entrar en contacto
con mundos,
con gentes
y con situaciones
que de otra forma
no habrías
oído conocer.
Y, bueno,
yo creo que
en este mundo
en el que ahora vivimos,
en el que,
bueno,
pues los medios
de información
y la información
nos llega desde
múltiples sitios,
de múltiples formas,
a raudales,
y en este momento
en el que aparentemente,
bueno,
pues sobre todo
la prensa escrita,
¿no?,
parece que está buscando
un hueco
y tal,
pues creo que
el hueco de la prensa
está justamente ahí,
¿no?,
está justamente
detrás de los hechos,
en las emociones,
en las pasiones
de la gente
que están intentando
luchar por cosas
y buscando un poco
sus razones
y sus sentimientos,
¿no?
Y, bueno,
creo que eso es lo que
intenté hacer
con este reportaje,
un poco plasmar
las emociones
y las pasiones
de toda esta gente
y, bueno,
eso es lo que creo,
así que gracias
a todos aquellos
que lo hicieron posible
y gracias a vosotros
por premiarlo.
L'altre treball guanyador
de la categoria
és el documental
Història d'uns celuloides
de Pedro Nogales Cárdenas,
a més a Canal Reus Televisió.
El 21 de juny de 2006,
el jurat valora
molt positivament
la difusió
de la recuperació
d'altres tipus
de patrimoni
al cinematogràfic,
així com la implicació
d'un mitjà
de comunicació
en tot aquest procés.
El premi té
una dotació econòmica
de 1.500 euros
i la figura
del pedagog.
Recull el premi
Pedro Nogales Cárdenas.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hola, buenas noches.
Presentar el trabajo Historias de un celuloide a una categoría que era sobre patrimonio, más en el caso de Terragona, nos pareció algo bastante interesante para profundizar sobre todo sobre el hecho de hasta qué punto valoramos que es patrimonio.
Bueno, agradezco mucho y agradecemos todo el equipo que trabajó en el documental el hecho de que el jurado, formado además por arqueólogos, sobre todo reconozca que el patrimonio es algo más que las piedras.
En este caso, el patrimonio también es el cine y sobre todo estamos muy satisfechos porque es el reconocimiento a un trabajo que llevamos haciendo en la Unidad de Investigación del Cinema con su director, José Carlos Suárez,
desde hace más de 15 años aquí en Terragona, sobre la recuperación del patrimonio cinematográfico de las comarcas de Terragona.
Y esa recuperación y la difusión de esa recuperación, de ese trabajo, de recuperación de ese patrimonio no sería posible sin que una televisión como fue Canal Reus,
tanto con su anterior director, como era el Xavier Vaz, como con el actual, que es el francés Duménez,
apostaran por unas personas que eran historiadores antes que periodistas y nos permitieran hacer una serie de trabajos
donde mostrábamos esa relación o esa importancia de esa recuperación de ese patrimonio cinematográfico.
Historias de uns celuloides es la explicación de una recuperación que para nosotros ha sido muy, muy importante.
Conseguimos recuperar las películas más antiguas que se rodaron jamás en la ciudad de Reus, que era el Carnaval de Reus de 1908,
con otra serie de cuatro, de otra serie de documentos.
Y nos costó mucho poderlos restaurar y poderlos estrenar, dos años de trabajo estuvimos trabajando en ello
y, por tanto, en eso hay muchas personas que trabajaron, tanto desde Canal Reus, que le dio una forma a un documental que, para mi gusto, quedó precioso,
como a los miembros de la Unidad de Investigación del Cinema, al Ayuntamiento de Reus, por el trabajo que tuvo en la edición del DVD,
y al señor Antoni Martra, que era el propietario de las películas, que era el nieto del que las había conservado y guardado durante todos sus años
para que nosotros pudiéramos disfrutar de esas imágenes.
Y para nosotros es también muy especial este premio porque es el reconocimiento a esa tarea que lleva haciendo la Unidad
y porque supone un estímulo para seguir trabajando en lo que más nos importa,
que es la recuperación del patrimonio cinematográfico de las comarcas de Tarragona.
Gracias.
En el cas de la categoria local, després d'estudiar i avaluar els diferents treballs presentats,
el jurat determina donar el primer premi al periodista Carlos Gossalves Noguera
pel seu article L'Evolución de la muralla romana, publicat al diari de Tarragona el 2 d'abril de 2006.
El jurat també manifesta el seu reconeixement a la llarga tasca del senyor Gossalves,
a la que ha fet durant tota la seva vida professional i per la posada en valor del patrimoni històric de Tarragona.
El premi té una dotació econòmica de 3.000 euros i la figura del pedagog.
Recull el premi, Carlos Gossalves.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Moltes gràcies.
En cultura de prevenció de riscos, imagino que informar mai n'hi ha prou.
I sempre, doncs, mai és poca la informació que donem.
En aquest cas, voldríem agrair que en un parc, en un procés industrial complex,
ens obrissin les portes, ens deixessin entrar-hi i explicar les coses tal com les vam veure.
Que va ser així.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fいきます.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'altre treball guanyador és Focs artificials sense llei de Maria Fernández Noguera,
publicat al PUM.
El 8 de juliol de 2006 ha jurat en valorar el caràcter innovador i sintètic
en el tractament periodístic d'un risco social emergent a la societat de l'entreteniment.
El premi té una dotació econòmica de 1.500 euros
i la figura del pedagog recull el premi, Maria Fernández Novera.
Bé, normalment quan una persona et truca,
ja sigui a títol d'una institució, a títol personal,
truca a un periodista, sol ser perquè alguna cosa no ha agradat.
Per això, quan vaig rebre la trucada del senyor Ricard Laoz,
el director de Tarragona Ràdio, per comunicar-me
que m'havien premiat per un article que havia fet,
em va fer molta il·lusió perquè, per primera vegada,
també m'han felicitat altres vegades,
però que es reconeixia la tasca dels periodistes.
I per això m'agradaria fer un reconeixement
a l'empresa municipal de mitjans de comunicació de Tarragona
per fer aquest reconeixement a la tasca periodística,
tant a periodistes locals com a periodistes nacionals.
I també m'agradaria agrair a les ments pensants del diari
la tasca que fan, perquè potser els que recollim els premis
som nosaltres perquè firmem,
però darrere hi ha una altra tasca molt important
que no es veu tant, però que està clar que sense això
no sortiria endavant el diari.
I m'agradaria dedicar aquest premi a les persones
que em fan costat cada dia, ja sigui a la feina o a fora,
i a les persones que m'han ajudat a créixer en aquesta professió.
Moltes gràcies a tots.
Això pel que fa als premis.
Tot seguit farem l'acte d'allionament de distincions especials.
Cada any ja saben vostès que els Premis Ciutat de Tarragona
de Comunicació volen fer un reconeixement públic
a professionals del món de la comunicació i el periodisme
que han destacat per la seva trajectòria
o en la seva feina durant l'últim any.
En les últimes edicions recordem que han recollit aquestes distincions
per la seva història, trajectòria professional,
periodistes, fotògrafs, il·lustradors tarragonins
com Xavier Pedró, Josep Maria Terrassa i Fermi Morera,
a títol pòstum, David Castillo, Vicente Amiguer,
Lluís Masquida, Ramon Segur, Bernabé Bernabé i Josep Sabater.
Pel que fa als professionals d'un àmbit més general
que han destacat per la seva feina,
en els últims anys han recollit la distinció dels Premis de Tarragona,
Lluís de l'Olmo, Carles Santís, Mònica Terribas,
Toni Soler, Queco Novell, Imanet Lucas i Andreu Buenafuente.
Enguany, l'organització dels Premis de Comunicació de Tarragona
també volen fer dues distincions.
La primera distinció és per a un home de Tarragona,
de 90 anys, que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio.
Va entrar a l'antiga Ràdio Tarragona l'any 1939,
en acabar la Guerra Civil.
Durant més de quatre dècades, fins l'any 1983,
va ser locutor de programes esportius i de varietats.
Però, sobretot, va destacar per l'elaboració dels guions
i les lletres de les cançons del popular personatge,
Maginet Pelacanyes.
Ha escrit moltes altres cançons populars dedicades a Tarragona,
la seva gran passió al costat del Nàstic.
Precisament, ell és l'únic directiu en vida d'aquella etapa històrica
en què el Nàstic militava la primera divisió a finals dels anys 40.
Ara que el Nàstic torna a estar a primera,
i en reconeixement a la seva vida professional lligada a Ràdio Tarragona,
avui els Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació 2006,
concedeixen la distinció especial a Joan Juncosa Penedès.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo m'he acostumat sempre a escriure perquè els altres llegissin.
avui em trobo que no n'hi he escrit, ni sé què he de dir,
però heu donat les gràcies per un reconeixement que no sé si em mereixo,
potser per l'edat, oi?
i desitjar que Tarragona Ràdio segueixi fent l'obra que està fent,
gràcies a la qual moltes coses que passarien desapercebudes
les podem escoltar cada dia.
També agrair a Maria Mercè Martorell,
perquè em fa l'efecte que té molta responsabilitat
amb aquesta oferta, aquest obsceni que hem fet.
I res més, perquè ja hem parlat prou.
Gràcies.
La segona distinció és per a un periodista
que ha esdevingut un dels grans comunicadors del moment.
Actuar director del programa Oi por Oi de la cadena SER
va començar la seva carrera des de la ràdio local,
des dels estudis de ràdio popular de Reus,
de la cadena COPE,
va treballar com a redactor d'Esports i Informació General
i va arribar a ser responsable dels informatius.
L'any 87 es va incorporar a la que aleshores es deia
cadena SER Meridionals,
primer com a cap d'informatius
i després com a director una etapa molt breu
perquè l'any 1990 es va incorporar al Canal Plus
i als responsables de la cadena els va costar una mica que acceptés
perquè ells s'ha trobat molt a gust a casa seva i a més ho diu.
El cas és que després d'exercir com a subdirector
i presentador de les notícies de la nit
va acceptar la proposta de la televisió de Catalunya
on ha estat un referent professional durant 11 anys.
Fa poc més d'un any ha tornat a la ràdio
prenent el relleu d'Iñaki Gabilondo
al programa Oi por Oi.
L'hem pogut veure a la pantalla
relatant les notícies més importants dels darrers anys
analitzant forquilles, infografies electorals
o l'hem escoltat explicant com feia aquest matí mateix
històries sobre urbanitzacions il·legals a Cantàbria,
els futurs pactes de govern a Catalunya
o la importància del so i la veu en la seducció.
La seva competència professional està més que demostrada
però tampoc no perdin de vista la seva qualitat humana.
És Carles Francinó.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aplaudiments.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, Iolanda.
Senyor alcalde, companys de consistori, senyor tinent d'alcalde, Alejandro Fernández, companys que avui estan aquí, membres del Consell d'Administració de l'Empresa de Mitjans, personal de l'Empresa de Mitjans, de manera especial l'actual director gerent, Ricard Laoz, l'anterior gerent, Francesc Valls, senyores i senyors, i també de manera molt especial tots els guardonats.
Jo en primer lloc voldria donar les gràcies, donar les gràcies a tots els que han fet que avui aquest acte sigui possible, en primer lloc com deia el Ricard Laoz, tot el personal de l'empresa, tot el Consell d'Administració que ha anat treballant durant tot aquest temps i que treballa en realitat durant tot l'any per aquest acte que és un dels actes centrals i que aquest any ha tingut molt més pes ja que celebrem els 20 anys de Tarragona Ràdio.
I els hem celebrat al llarg de tot aquest any amb l'exposició dels 20 anys que també va servir per inaugurar la planta d'exposicions de la Casa Canals, també recient oberta el 30 de juny, i també tots els altres actes que hem anat tenint aquest any.
De manera també molt especial a tots els que avui han fet possible aquest acte aquí mateix, al Bernat, a la Patrícia, al Pedro, a la Maria, al Carles, al Jesús, al José Carlos, al Rafel, i evidentment els dos guardonats especials, el Carles i el Joan Juncos a Penedès.
A tots ells gràcies perquè realment cada any ha tingut un gran nivell el lliurement d'aquest premi, però aquest any també l'està tenint perquè tots ells són de primeríssim i de primeríssim nivell i de primeríssima qualitat als seus treballs.
Jo també voldria agrair de manera molt especial als dos guardonats de, podríem dir, les distincions especials, el Carles dir-li que en absolut, en absolut t'oblidem.
L'altre dia una persona em deia que l'anàlisi de les eleccions autonòmiques no va ser el mateix.
Com veus, no t'oblidem.
I en el cas de Joan Juncos a Penedès, doncs que dir, evidentment que sí que hi ha un component molt especial de proximitat,
ja que el pare era molt amic de mossèn Juncos a, el germà de Joan Juncos a Penedès, i de petit jugaven junts i per tant hi ha una situació molt propera.
Però he de dir que va ser una decisió de tot el Consell d'Administració i, a més a més, que nosaltres, el nostre Consell d'Administració,
a part del Ricard com a director gerent, tenim una persona que és la que cada any, un excompany regidor del Partit Socialista
i company actual, que cada any és el que ens diu els lliuraments aquests especials a les trajectòries, que és el Pere Valls.
Llavors, la veritat és que cada any, com que ho diu sempre molt bé i ho proposa molt bé, els altres estem encantats de dir que sí.
Jo, a més a més, voldria donar les gràcies per una qüestió especial.
El mes de maig tenim eleccions, jo espero tornar a estar aquí l'any que ve, però mai se sap,
per tant, no sigui cosa, que l'any que ve no hi sigui, me perdi l'ocasió de donar les gràcies
i m'ha tingueu que convidar només per donar les gràcies, ja que no hi soc.
Per tant, aprofito aquesta ocasió.
Voldria donar les gràcies perquè, bé, el meu mandat, jo crec que ha sigut,
i ha sigut la primera presidenta dona d'empresa municipal de mitjans de comunicació
i ha sigut el mandat més llarg, el mes de maig seran set anys i mig.
Déu-n'hi-do, són molts anys.
I, per tant, voldria donar les gràcies a dues persones de manera molt especial.
Primer, el Francesc Ricomà, avui no es troba aquí.
ha estat a Tunísia en un viatge de lo que és la Unió Europea
i ja que ell va ser el que em va vindre a buscar fa 12 anys
i em va posar en aquest serau que era la política, no?
I de manera també molt especial, ja que aquest any, per decisió d'ell,
també després ens dirà que serà l'últim,
sempre que he de poder-s'ho repensar, a l'alcalde.
perquè l'alcalde ha sigut una persona que tant amb les meves tasques de tinent d'alcalde de patrimoni
com de presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
sempre remugant, també ho he de dir, sempre remugant,
però sempre, sempre m'ha fet cas i m'ha acabat donant més del que jo demanava
i, per suposat, molt més del que jo mereixia.
Amb la qual cosa, això ha permès que al llarg d'aquests set anys...
amb la qual cosa, això ha permès que al llarg d'aquests set anys...