6 minuts i seran 3 quarts 11.
Continuem en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Durant tot l'any passat, els ollents més fidels recordaran
que vam anar parlant, i a més a més en diferents ocasions,
dels diferents actes que s'organitzaven des de Tinet
per celebrar el seu desaniversari, els seus 10 anys d'història.
Per exemple, recordo especialment un congrés
que es va celebrar a la ciutat de Tarragona a finals de l'any passat.
Per tancar tot aquest conjunt d'actes preparats per aquest desaniversari,
i demà, dimecres, es presenta a dos quarts de vuit a la Diputació de Tarragona
un llibre que amb el títol Tinet Història pretén resumir aquests primers 10 anys de vida
de la primera xarxa ciutadana a la xarxa a internet de l'estat espanyol.
Per parlar d'aquest llibre ens acompanyen el director d'OASI, el senyor Enric Brull.
Senyor Brull, bon dia i bona hora.
Bon dia.
I també ens acompanya la periodista Cinta Bellmunt,
la responsable, l'autora d'aquest llibre.
Cinta, molt bon dia.
Hola, què tal?
Primer que tot parlem d'aquest llibre,
en parlem amb la seva autora.
Què és exactament aquesta Tinet Història?
El llibre és un itinerari pels 10 anys de vida d'aquesta xarxa ciutadana d'internet
que va ser la primera a l'estat espanyol.
Llavors, he agafat des dels seus orígens més primerencs fins a dia d'avui,
fent un repàs per aquells fets històrics,
aquells moments que més l'han determinat
o han sigut un nou impuls en aquesta xarxa.
Però, a part de fer pròpiament els fets històrics de Tinet,
també faig una mica de paral·lelisme amb el que va passar en la història d'internet
per destacar el valor que va tenir aquesta xarxa al seu moment.
Perquè, en principi, ara, un servidor d'internet,
ja estem molt acostumats,
però en aquell moment va ser molt significatiu.
Llavors, per veure realment la singularitat d'aquesta xarxa,
vaig també comparant amb esdeveniments importants d'internet al món.
I, a més a més, hi ha la veu d'on parlen molt persones
que han viscut aquests moments concrets de Tinet,
que han fet la seva història,
i recordant que encara ho tenen molt en ment
i ha sigut relativament fàcil de pensar-ho.
A més, hi ha gent que sempre es guarda arxius
i és molt curiós perquè hem recuperat correus electrònics,
també, que són fites dins de Tinet,
fotografies, una mica de tot.
La gent ha participat moltíssim.
I després també hi ha alguna altra persona que parla,
com el Vinton Cervo o el José Luis Pardos,
que són persones molt properes a Tarragona,
que han seguit molt la trajectòria de Tinet
i, clar, amb la seva veu també ajuden a donar el contingut,
el sentit científic d'aquesta xarxa.
Enric, com era connectar-se a internet
a la ciutat de Tarragona l'any 1995?
Doncs, connectar-se a internet era
tenir un ordinador amb el Windows de l'època,
que era el 3.11,
el 3 alguna cosa,
després anar a buscar uns disquets
que ens van donar allà al carrer Armanyà,
d'aquests disquets de 3 i mig,
posar-los, tenir una miqueta de sort
i que et funcioni en les DLLs, la WinSocket,
no me'n recordo com se deia,
i amb un mòdem de 9.600,
amb els que tenia 4.000 i escaig vam començar,
després 9.000 i escaig,
és a dir, una aventura.
Pràcticament no hi havia res,
perquè hi havia molt poca cosa,
ara entres a internet i trobes tot,
pràcticament tot,
llavors no hi havia gaire res,
per tant,
podríem dir que érem unes persones
que ens pensàvem,
teníem esperança,
que això,
o tenim la intuïció més que la esperança,
que allò d'internet
era un instrument de futur claríssim,
i bé, doncs hi sembla que ho vam acertar.
Queda clar,
això em sembla que tots ja estem d'acord,
que queda clar.
Què és el que motiva?
Què és el que els motiva
a tot un seguit d'agosarats,
no sé si es pot qualificar d'aquesta manera,
embarcar-vos en aquesta aventura?
Mira, això va haver-hi,
al voltant de la universitat,
doncs hi havia una sèrie de tecnòlegs
que estaven a l'última,
persones inquietes,
que eren inquietes
i que són inquietes fins i tot ara,
encapçalades per el Manel,
per el Manel Sant Romà,
i es van entrar que el Jaume,
el Jaume Grau em sembla que va ser,
que als Estats Units
hi havia unes iniciatives
i s'estava parlant d'un tema de xarxes,
que encara no era ni el que era ara,
vull dir, telefònic,
encara ni en parlava d'internet, no?
Tot és que la primera connexió
que es va fer de tinent
no va ser mitjançant telefònica,
sinó que va ser mitjançant
una altra companyia, no?
Doncs llavors al voltant,
diguem-ne, de tecnòlegs
i sobretot,
perquè van ser tecnòlegs els iniciadors,
tota una altra sèrie de gent inquieta,
que això és una característica
que en aquest cas es va demostrar
que hi havia terreny,
que encara hi és,
perquè encara hi és,
doncs tot una sèrie de persones,
diguem-ne,
amb aquest nivell d'inquietud
per temes novedosos,
jo no diria només per la tecnologia,
doncs va entendre
que l'obrir-se al món
i que era una oportunitat excel·lent,
doncs per des de casa,
des de Tarragona,
des de les nostres contrades,
doncs poder accedir,
doncs a qualsevol altre lloc, no?
Per tant, jo diria,
una barreja de component tecnològic,
component curiós
i que hi ha una societat civil
que en mica que li doni una mica d'empenta
i hi hagi coses que valguin la pena
s'hi enganxa de seguida.
Cinta, abans comentaves
que en aquesta tasca de documentació
i d'elaboració del llibre
s'han trobat documents,
coses més o menys curioses,
primeres fotografies,
primers correus electrònics,
què t'has trobat?
Amb què t'has trobat exactament?
Sí, doncs hem pogut recopilar,
per exemple,
els primers fulletons
que es donaven ahir
a l'estand de la Rambla,
que ara fan molta gràcia mirar-los
perquè d'una manera molt...
Ara, mirant-ho ara,
és molt senzill
com t'expliquen
què és internet
i per què serveix internet,
però clar,
en aquella època
era una novetat absoluta.
Perdonin l'expressió,
però sonava xino.
Sí, exactament.
És que jo recordo
que a mi també me'n vaig haver de...
vaig necessitar internet
d'un dia per l'altre
per una qüestió de feina,
però jo,
que et surt oportunitat
de fer un treball
i ho necessitava enviar
per internet,
doncs sort,
que feia un o dos mesos
que rondava Tinet
per Tarragona
i la gent s'ajudava molt,
tant la mateixa fundació
que promovia Tinet
com entre els tinataires,
perquè quan buscaves un programa,
quan no sabies
com moure't per la xarxa,
sempre hi havia algú,
sempre trobaves algú
que et donava un cop de mà
i t'ho explicava.
Llavors també hem recuperat
alguns dels primers
correus electrònics
que es van enviar,
quina va ser
la primera adreça...
En format paper
o en format digital?
En format digital,
perquè curiosament
és això,
que sempre hi ha algú,
costa molt a vegades
d'anar donant veus
i recuperar el material,
però al final
sempre hi ha algú
que ha guardat aquell correu,
que ha guardat aquell paper,
els folletons eren,
per exemple,
de que era Tinet,
doncs eren en paper,
però el correu electrònic
en format digital
l'hem trobat.
Després,
doncs aquests disquets
que deia l'Enric Bruy,
que es donaven
perquè t'instal·lessis
tot el programari
i tota la infraestructura
que necessitaves
per connectar-te a internet,
fotografies dels fundadors,
de trobades de tinataires
que se'n feien.
És que al voltant de Tinet
es va crear també
com una,
crec jo,
una gran colla d'amics
i es va fer
tant intercanvi
de coneixement
com d'amistat
i la gent quedava molt sovint
i es feien vermutxar el tòfol
i llavors t'intercanviaves també
doncs experiències
entorn a les xarxes.
Va ser molt viu,
va ser molt ciutadà
i hem anat recuperant
totes aquestes coses.
Sembla curiós a l'Enric
que no podem viure
gairebé sense el Google
i que fa 10 anys
ens parlàvem d'un e-mail
o d'un correu electrònic
i no n'enteníem gens ni mica.
Sí,
home,
de fet,
ara jo estava fent memòria
i jo vaig entrar
al món d'internet
perquè prèviament
estava
en una altra sèrie d'eines
com Composerv,
una sèrie de llocs
que hi havia
en el món informàtica,
vull dir,
en telecomunicació,
que ens podien baixar programes.
És a dir,
soc tecnòleg,
d'origen soc tecnòleg
i en el seu moment
per buscar programes
relacionats amb la informàtica
anàvem a aquestes bases de dades
que hi havia.
Llavors,
és que ha sortit una altra cosa
que es diu internet
que a més a més de programes
i a més a més de missatges
hi haurà unes coses
que són webs i tal,
clar,
tot això ja va ser una miqueta,
bueno,
doncs serà alguna cosa més,
no?
i sense saber massa més
què seria,
sense saber-ho del tot,
doncs ens va servir
d'alguna manera
per fer,
jo crec que va ser
un salt fonamental,
és a dir,
el Serf,
el Vinton Serf,
com ens deia abans la Cinta,
que és una persona
molt,
molt relacionada
amb Tinet,
el que va inventar aquest senyor
amb el seu protocol
de CPIB
és que ha fet
una aportació,
suposo que dins
de no sé quants anys
serà una de les persones
importantíssimes a la història,
no?
Per què?
doncs perquè
avui el que ha fet
és democratitzar
i fer molt partícip
el que és
les relacions
entre la humanitat,
no?
Jo tinc missatges
i he fet
coneixences
de persones
que no sé físicament
com són
de l'entorn de Sud-amèrica
per temes de gestió
i per temes d'estudis
i tal,
doncs conec gent de Mèxic,
conec gent de Xile
i tinc una relació excel·lent,
no?
Això és clar,
sense aquesta N
això no seria possible,
no?
A més a més,
dins del que cap
gratuït,
no és allò que hagis d'agafar el telèfon
i trucar,
no?
i d'una manera molt,
molt fàcil
perquè tu seus,
en un moment,
dius,
mira,
estaré en aquesta mitja hora,
la dedicarem als amics
que tinc,
no?
Per tant,
jo diria que
a part de ser una iniciativa
ciutadana i tal,
que és el que ens porta
des del punt de vista
de Tinet,
si aixequem una miqueta
la vista
i ens posem
des del punt de vista
de la pròpia eina,
de la pròpia tecnologia
del que és internet,
no sé a què comparar-ho,
però igual com hi va haver
una revolució industrial
en el seu moment,
doncs això
és una altra revolució
importantíssima.
Parleva, Cinta,
que en aquest llibre
es recullen
les opinions experts
de fora,
no només dels principals
implicats de Tinet,
com valoren
l'aparició de Tinet
a aquesta primera xarxa
i sobretot
aquest aspecte
que sempre t'anà remarcada
de pioners
que va tenir Tinet
a l'estat espanyol
i gairebé a tota Europa?
Doncs mira,
continuant,
ja que hem esmentat
ara el Vincert,
ell, per exemple,
ho compara,
ell valora
el paper fonamental
que ha tingut ja Tarragona
al llarg de la història
i recorda
doncs
ell fa una
compara
Tinet
amb l'època dels romans,
doncs la gran xarxa
monumental
i
que ja van fer ells,
tota la tecnologia
en l'enginyeria
que
que empraven
per fer
l'imperi romà
i en el cas concret
de Tarragona,
ell
ho sembla,
considera que la ciutat
en aquesta faceta
innovadora
tecnològicament,
doncs en Tinet
ha donat
un gran pas
pel fet
doncs que
ell diu que
Tinet
és com la sang
pel cos,
o sigui que
ja és molt significatiu
en el sentit
doncs de
l'aportació
de coneixement
i d'intercanvi
de les relacions humanes
també que deia
l'Enric
en tot aquest sentit.
Llavors,
el José Luis Pardos,
l'envaixador d'Espanya
que sempre ha vingut aquí
a celebrar
els aniversaris
de Tinet
i està molt entusiasmat
amb aquesta xarxa,
ell
considera
que a tot
que cada ciutat
com a mínim
cada ciutat d'Espanya
hi hauria d'haver-hi
una xarxa
com Tinet
i lamenta
que no hagi estat així
per la innovació
que significa.
Quin és el paper
de Tinet
avui en dia?
Fa uns mesos
parlàvem de la renovació
del portal,
un portal que ha renovat
completament la seva imatge,
que ofereix nous serveis
sota el tema
dels blocs
tan de moda
actualment.
Quin creu,
Enric Brull,
que serà el paper
de Tinet
en els propers anys?
Jo entenc que
igual com fa 10 anys
va ser
el donar a conèixer
l'eina
i promoure
l'ús
bàsicament
d'espectadors
en el món
d'Internet.
Jo crec que el que li toca
ara és promoure
ja no l'ús
com a espectadors
sinó l'ús
com a elements actius
de la xarxa.
És a dir,
està molt bé
entrar,
he passat tot un cap de setmana
doncs
anar a buscar
coses a Internet
però ja ens toca
posar-les
perquè esclar
hem de ser
menys egoistes
i ser generosos
per dir-ho d'alguna manera
i tenim coneixement
totes aquelles persones
que en tinc
hi ha moltíssima gent
que té coneixement
de coses diferents
des de coneixements
de flors
l'altre
em trobava un senyor
que era un especialista
especialista
no t'ho s'obri a dir
perquè jo no ho sé
soc especialista
en botànica
però em semblava
que en sabia molt
de coses de flors
doncs posa-ho
explica-ho
doncs qualsevol
que sigui
una font
un origen
d'explicació
de coses
de generositat
davant de la xarxa
i que siguem capaces
de posar-ho en el món
jo crec que el paper
que ens toca
ara en el futur
és fer aquest canvi
que ja l'hem fet
de només tecnologia
explicar l'eina
que ho continuem fent
perquè encara
ja no arriba
a la meitat
de la demarcació
que encara no usa internet
això és molt important
perquè per molts d'altres
internet és una eina quotidiana
gairebé indispensable
per la nostra feina
o pel nostre dia a dia
però hi ha gent
que no té accés a internet
o que en té accés
i no la utilitza
per desconeixement
o perquè no en té ganes
i encara és una feina
important a fer
encara hi ha un 40 i poc percent
de la població
que no usa internet regularment
vosaltres feu estudis regularment
i teniu tot això molt comprovat
si les dades aquestes de gener
em sembla que són els 56
o els 55
ara no recordo exactament la data
però ja hi ha més
de la meitat de la població
que utilitza internet
però encara hi ha
quasi la meitat de la població
que no l'utilitza
per tant amb aquests
hi estem
i hem d'estar
però bàsicament
amb els altres
amb els que hi són
i que ja tenim
internet com un element
més de la nostra vida
aquest és el que hem d'intentar
doncs anar donant eines
perquè participin
que posin coses
la web fàcil
els blogs
els estrem
el post podcast
ara tota una sèrie
d'eines
que permetin
doncs
aquesta participació activa
és a dir
una xarxa ciutadana
activa
no una xarxa ciutadana
passiva
en futur
en mes o llarg
mig
curt o llarg termini
tothom acabarà
a tenir un blog
que anirà a publicar
les seves experiències
les seves fotografies
els viatges de Setmana Santa
etcètera
jo crec que creixerà
però tothom no
perquè cal un alt nivell
de desprendiment
diguem-ne
psicològic
és a dir
jo poso la foto
de les meves vacances
i no passa res
això costarà una miqueta
però
que part de coneixement
que tenim cadascú de nosaltres
és a dir
no tant la part privada
però com una part de coneixement
jo crec que aquesta part
sí que la podem anar estirant
i que l'hauríem d'anar estirant
i més en un entorn
que tenim una universitat
que ha servit de cohesió
de manera molt important
en quant al coneixement
a la demarcació
estem
i pel nombre d'habitants
que som
i perquè ens estem
tots molt propers
podríem dir
no ens coneixem
però que les persones actives
dels diferents llocs
del territori
ens coneixem
entenc que tenim
una dimensió adequada
per fer una feina excel·lent
en aquest camp
el llibre
Tinet Història
l'edita
Arola Ditors
demà es presentarà
repetim a dos quarts
de vuit del vespre
al Palau de la Diputació
és un llibre
que òbviament
surt en format paper
però si parlem de Tinet
el format digital
el poder consultar en línia
suposo que serà
gairebé inevitable
no?
Sí
la idea
es penjarà en PDF
a Tinet
i des d'allí
serà totalment consultable
i em sembla
que l'Enric Bruit
té alguna idea més
o sigui
a diferència del paper
tenir-ho en format digital
es presta
que d'una manera
més o menys fàcil
i ràpida
cada X temps
el puguis actualitzar
o afegir
algun detall
que segurament
ara potser
quan es comenci
a distribuir el llibre
hi haurà alguna persona
que dirà
doncs jo en aquell moment
també vaig fer tal cosa
o va haver-hi
aquella experiència
a vegades la gent
quan veu el producte
doncs s'anima
i lamenta
que en un moment determinat
no s'ha engrascat
a parlar
o a fer-hi alguna aportació
doncs la digitalització
del llibre
el format PDF
ens permetrà
si convé
i crec que aquesta és la intenció
perquè ho parlàvem
just ara
una miqueta
abans d'entrar aquí
que la idea
és que d'aix temps
s'anar actualitzant
el format digital
que imprimir-ho
és un cost molt més elevat
però fer una actualització
és relativament
més factible
que tornar a imprimir el llibre
molt sovint
Tinet.cat
la millor opció
Evidentment
Enric Brulla
Cinta Bellmunt
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos d'avui
esperem que demà
la presentació
sigui tot un èxit
i vaja
no sé si signaràs
fins i tot llibres
d'aquest Sant Jordi Cinta
a veure
ja veurem
si la gent s'anima
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres