Tornem al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Des d'aquest matí se celebra la cinquena edició
del Saló de la Formació i el Treball a FITA,
i és un saló que estem seguint amb molt d'interès
i estem parlant amb persones que estan molt vinculades
a aquest món de la formació i al món del treball.
Per tant, tornem a saludar Joan Maria Bertran a la part tècnica
i Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Bon dia de nou, Iolanda.
Doncs estem amb persones vinculadíssimes ara
amb el món del treball, amb persones amb els responsables directes.
Ens acompanyen ara amb una mena de taula rodona
amb els màxims responsables del sector,
el senyor Sebastià Cabré, el president de la CEPTA.
Senyor Cabré, bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el senyor Mario Rigau,
secretari general de la UGT a Tarragona.
Senyor Rigau, bon dia, benvingut.
Bon dia.
I de Comissions Obreres ens acompanya el senyor Juan Carlos Donador,
responsable de Formació Política Social del Sindicat.
Senyor Donador, també bon dia, benvingut.
Bon dia, tingueu.
Contents? La fira ha arrencat avui a dos quarts de deu.
Contents del funcionament?
Molt de moviment, senyor Cabré?
Estem molt satisfets.
Hem arribat a la cinquena edició d'aquest Saló de la Formació i Treball
amb algunes incògnites i moltes expectatives
i hem sobrepassat les nostres expectatives en la primera jornada.
Ho fem en dos dies entre setmana, avui i demà.
Ho acompanyem en unes jornades tècniques
on l'any passat vam tindre una assistència d'unes 200 persones
i aquest any estem ratllant les 300,
no hi caben a la sala o titxers amb el que comprendrà
que la meva satisfacció és més que evident.
Quin és l'objectiu per a vostè, senyor Cabré, d'aquesta fira?
És un punt de trobada,
un pont entre una persona quan acaba el seu procés formatiu
o en un procés laboral encara no complet
i està buscant noves expectatives de feina
i el món empresarial, el món laboral.
És una part pràctica de com poder trobar treball
des de la selecció de personal, des de dixar currículums
en empreses que estan aquí buscant com cobrir la seva ocupació a les plantes.
Penso que és una mostra bastant àmplia
del que passa en el món laboral en el carrer
intentant-ho compilar i posant-ho en una capsa.
Aquesta capsa és la fita.
Des del sindicat, senyor Rigau,
com es plantegen la seva presència en aquesta fira?
Doncs és el cinquè any també
que nosaltres tenim presència més tant a la fira.
Aquest any a més coincideixo amb el Sebastè Cabré
que penso que estarà molt animada
la concurrència de gent a la fita
i per nosaltres representa un expositor privilegiat
per traslladar, per projectar la cultura del treball
des de la vessant de la gestió dels recursos humans,
des de la vessant de l'inserció en el mercat de treball,
l'ingrés en el mercat de treball,
però també des del que representen els drets i els deures
dels treballadors i de les treballadores
i en aquest cas la nostra presència sindical aquí a la fita
obre expectatives, obre canals de comunicació en aquest sentit
per temes indiscutiblement d'inserció laboral,
d'ingrés en el mercat de treball i de formació,
de totes les activitats que té la nostra organització en aquest sentit
i a més a més, ja dic, per aquesta cultura del treball
que ens sembla molt important projectar
en el que seran els col·lectius de persones joves,
la majoria que venen aquí a la fita,
que bé, doncs constituiran el gruix dels treballadors
i les treballadores a les nostres comarques.
Senyor Donado, comparteix vostè des de Comissions Obreres
aquests arguments?
Sí, sí, totalment.
Nosaltres hem participat cada any a la fita.
En guany no ho fem per un problema intern nostre,
purament logístic,
però nosaltres compartim les expectatives
i a més a més, desitgem molta sort als participants en aquesta fita
i penso que és una oportunitat important,
sobretot per a la gent jove,
de portar currículums i de buscar-se un futur el dia de demà.
És una qüestió interna no participar en guany,
vull dir, no té res a veure,
no tenim res en compte absolutament ni de la fita,
ni molt menys dels empresaris ni la gent que participa.
Us sou comentar abans, senyor Cabrè,
la filosofia d'aquesta fira és que es converteixin en un punt de trobada.
realment es converteix en un punt de trobada.
Abans parlàvem amb alguns estudiants,
alguns eren d'ESO, eren petits,
i encara no tenen la preocupació aquesta de trobar feina,
per tant, no estaven especialment obsessionats.
Però funcionen els expositors,
les empreses estan contentes,
les institucions estan contentes
i saben també si els alumnes estan contents?
De fet, les empreses cada any ens han anat repetint,
per tant, el seu nivell de satisfacció és evident.
El que també fomentem, a part de punt de trobada,
és cultura d'incorporació en el món laboral.
L'any passat vam fer unes jornades tècniques exclusivament
pel món universitari.
Aquest any hem ampliat...
Què entenem per cultura d'incorporació al món del treball?
Una persona de 15 o 16 anys,
que quan compleix 16 anys en l'estiu
ja pot començar a prendre contacte amb el món laboral,
que sàpiga el que són les empreses,
que sàpiga on pot trobar treball en aquest estiu.
Tots sabem que les ocupacions estivals
no és el model de mercat de treball,
però és un punt de contacte amb aquest.
Tenim empreses com Decathlon,
Aquaparts,
com diferents tipus d'empresa
que és ocupació purament estival,
i aquest és un primer punt de contacte.
Però el que li deia és que
hem ampliat les jornades tècniques dedicades a universitaris
a jornades dedicades a IES,
a centres de formació professional,
on són tallers pràctics,
on si vostè passa per dues o tres sales
que estem fent aquesta experiència,
els ensenyem pràcticament com s'omple un currículum de treball,
els ensenyem pràcticament com se té una entrevista de treball.
Abans ho comentava,
abans alguns joves ens comentaven a alguns joves
i ens explicaven la utilitat,
com afrontar una entrevista.
Això és cultura.
I aquí mateix, aquí al centre de la sala,
tenim un escalèstric muntat.
És la màxima atracció,
això li ho podem assegurar.
Bueno, però això és fomentar els equips de treball.
La cultura de treballar en tres per muntar una cursa
i que entre els dos tres aconsegueixin la fita.
És una mostra més de com els Departaments de Recursos Humans
contribueixen a la configuració d'equips.
Una cosa que es fa jugant,
aprens a formar equips.
Per cert, que qui guanyen aquestes curses d'escalèstric
guanya dues entrades pel partit del Nascen d'aquest diumenge,
que tenint en compte com hem de buscades,
és important.
Senyor Rigau, des dels sindicats,
quan els venen aquests dies, avui i demà,
joves, gent 15, 16, 17, 20 anys,
de l'edat que sigui, venen al sindicat i diuen
escolti'm, vull trobar feina.
Vostès què els diuen? Què els han de dir?
Bé, nosaltres els posem en coneixement
de tot el que és la panoràmica de possibilitats que n'hi ha
i després, a més, també els informem
d'aquells programes que són propis nostres d'UGT.
Nosaltres aquest any hem posat en marxa un
que es diu Ocupa't,
que pensem que dona als joves la possibilitat
de cercar tots els possibles itineraris
que tenen d'aconseguir feina,
també incorporant el tema de xarxa
i el tema d'internet.
Van molt perduts, perdonim la col·loquialitat,
però la gent de 15, 16 anys
que busca aquesta prima feina,
va molt perduda?
Van una mica desorientats i, en segon lloc,
és que el ventall de finestres o de portes
cap al mercat de treball és molt ampli
i, per tant, el que es tracta és que sàpiguen aprofitar
primer, al màxim, les possibilitats que tenen,
les ofertes que se li puguin donar
i, en segon lloc, també explotar al màxim
les seves potencialitats professionals o laborals
o les seves, diguem-ne, inclinacions laborals, professionals.
Per tant, aquest és un aspecte molt important.
I, en segon lloc, doncs, que quan es parla
d'incorporació al món laboral, al mercat de treball,
que sàpiguen també el que es trobaran,
també des del punt de vista, que jo he dit abans,
dels drets i els deures,
que és un tema, un aspecte força important
i que també les entitats que estem en aquesta taula rodona,
CEPTA, Comissions UGT,
estem incorporat alguna experiència pionera
a les nostres comarques, com és, per exemple,
tot el programa de xerrades que s'estan fent
a tots els centres d'ensenyament de les nostres comarques
en matèria, per exemple, de prevenció de riscos laborals,
que és, ja dic, un programa que s'està fent
a les comarques del Camp de Tarragona
i que és singular a Catalunya
i jo diria que fins i tot a la resta de l'Estat.
Ara parlarem d'algunes d'aquestes iniciatives,
també volem dedicar uns minuts a parlar
del pacte de Sant Escreus,
que és una mica l'embrió d'aquesta fira,
però abans m'agradaria saber, senyor Donador,
si quan venen aquests joves,
si venen molt desesperats o no,
perquè els joves troben feina, no troben feina,
la troben ràpid, no la troben ràpid,
troben allò que busquen, no ho troben...
Més que desesperats, venen desorientats.
La gent jove té una manca de coneixement total
del món laboral, de les empreses,
dels tipus d'empreses, de les feines,
dels tipus de feines, del mercat laboral en general
i, sobretot, de drets i de deures.
Potser als centres educatius, col·legis i instituts
s'hauria de fer alguna cosa, no?, en aquest sentit.
Jo crec que seria la primera pedra.
De la mateixa manera que nosaltres en aquest moment
estem duet a terme un programa,
juntament amb el Departament de Treball i Indústria,
al Departament d'Ensenyament i als agents socials,
estem fent d'una tarda un programa pioner a les escoles
amb nois i noies de...
Em sembla que els més petits tenen 10 anys
i els més grans potser 12, una cosa i 6,
i aquest programa és pioner en quant a prevenció de riscos.
Però, clar, prevenció de riscos és una matèria molt determinada
i molt important del món laboral.
quan parlo de drets i deures és, en general,
sobre dret laboral, sobre problemàtica del món laboral.
Problemàtica que això no significa res en contra de les empreses,
ni molt menys, simplement que una persona que sigui jove,
que sigui gran, sàpiga quins són els seus drets com a treballador
i, evidentment, els seus deures.
Una cosa no treu l'altra.
Ja està d'acord, senyor Cabrè?
Evidentment.
Nosaltres pensem que la cultura o l'educació
es fomenta des de la infància.
Si aconseguim ensenyar o fomentar l'aprenentatge
amb els nens d'aquesta cultura del treball,
aconseguirem que quan vagin creixent i es facin adults,
vagin inclús sapiguent quins són parts d'aquestos drets,
quins són parts d'aquestes deures,
que, evidentment, no els hauran practicat
i els començaran a treballar fins que tinguin la primera relació laboral.
però és bo començar a fomentar aquesta cultura
des de la infància, des de l'escola.
I que hem de muntar una assignatura a l'ESO, al batxillerat,
hem de fomentar visites de la patronal o dels sindicats,
com ho podem aconseguir, aquest contacte?
Òbviament, una fira d'aquest tipus és una iniciativa.
Si me permeteu, és una conscienciació dels ciutadans en general,
dels ciutadans i les ciutadanes,
però és que pensem que aquí falta una pota.
Parlem dels agents socials, sindicats i patronal,
però falta l'administració.
Si no comptem amb l'administració,
per a tot això, malament anem.
Perquè, aviam, hi ha tot un seguit de normativa
en quant a prevenció de riscos, si voleu,
doncs que estem molt lluny
que s'estigui complint veritablement.
I això no és en benefici dels treballadors,
és en benefici de les empreses i dels treballadors.
Perquè sense uns i els altres
no hi anirem enlloc.
I si parlem de prevenció de riscos,
parlem de qualsevol tema relacionat amb el món laboral.
Si no comptem amb la presència,
amb la intervenció de l'administració pública,
malament anem.
Necessitem una inspecció de treball
que sigui raonablement dura
i que intervingui ràpidament.
Senyor Ricau, hi ha voluntat per part de la Generalitat de Catalunya
d'ajudar a col·laborar en totes aquestes qüestions?
Bé, des de la Generalitat de Catalunya
i en tot cas també
i d'una forma molt significativa
dels agents socials i econòmics,
s'estan impulsant
tota una sèrie de programes
fins i tot d'acords
per aigües, com el de l'acord estratègic,
que contemplen
multitud de mesures
en moltes direccions.
Això, a mesura que es vagi
desenvolupant i ejecutant,
anirà donant els seus fruits,
però en tot cas el més important
que jo penso que es caldria destacar
és que
events com aquests de la Fita,
com el Pacte de Sant Escreus,
com aquest programa que s'està fent
en els centres d'ensenyament
a les nostres comarques,
demostren que
de l'esperit de col·laboració,
de coordinació,
de juntar,
de sumar esforços i voluntats,
sempre surten bons resultats.
I, per tant,
des d'aquest punt de vista,
les institucions,
Generalitat,
altres nivells d'administració,
com la local,
i els agents socials i econòmics,
que jo em penso que
aquí en el Camp de Tarragona
hem demostrat
sempre estar absolutament oberts
a qualsevol tipus de col·laboració
amb tothom
per fer allò que es té a fer,
doncs penso que
és una bona cultura aquesta
que s'ha demostrat a Europa
que és la que funciona.
Vull dir,
els països europeus
que tenen índex
de qualitat d'ocupació
i de quantitat d'ocupació,
és aquest el camí
que han portat a terme
des de fa molts anys.
Nosaltres,
en aquest sentit,
tenim,
jo crec,
que aquesta predisposició.
Deixi'ns canviar d'ocupació
per acabar aquesta petita conversa.
Parlar precisament
del Pacte de Sants Creus,
com ara apuntava,
perquè el Pacte de Sants Creus
és l'embrió
del qual neix precisament
aquesta fira,
aquesta salòfita.
Amb quin balanç en fa,
senyor Cabré,
del funcionament
d'aquest Pacte de Sants Creus,
ara que ja fa uns quants anys
que està el funcionament?
També estem eminentment satisfets,
no?
Ja fa cinc anys de Pacte,
cinc anys d'aquesta col·laboració
entre els agents,
l'administració local,
la Diputació
i la Generalitat de Catalunya.
Bona mostra
és la gestió dels programes
que es fan dintre del Pacte,
de la coordinació
d'aquestos programes.
Segurament també n'estem aprenent
de com gestionar-los unificadament,
però crec que el que és bo
és la descentralització territorial
o la descentralització
en el territori
d'aquestos programes
que abans la Generalitat
els dissenyava per Catalunya
però des de Barcelona
i per Barcelona.
Penso que aquests programes
de polítiques actives
d'ocupació
ara es dissenyen
en el territori
i per al territori.
És la mostra més evident
que el Pacte de Sants Creus
té un recull positiu.
Estem treballant
per incorporar-lo
amb un nou disseny
de més polítiques
descentralitzades
en el territori.
Penso que nosaltres
hem d'intentar decidir
o aconsellar
del que es té de fer aquí.
El Pacte al final
és un resum d'això.
Funciona el senyor Rigau?
Vostè anava sentint ara.
Sí, sí, jo coincideixo també
amb ell.
Penso que ha estat
una experiència
molt positiva
des d'aquest punt de vista.
S'han pogut fer
moltes coses.
Molts dels programes
que hem tirat endavant
cadascuna d'aquestes
entitats
que estem
en el Pacte
hem pogut veure
els bons resultats
obtinguts
en aquest sentit.
I el que jo destacaria
és l'última part
del que deia
el Sebastià Cabré
que
nosaltres
com a entitats
socioeconòmiques
del Camp de Tarragona
som ambiciosos
i volem anar
més enllà.
I per tant
totes les possibilitats...
on és aquest més enllà, senyor Rigau?
Més enllà és
en aquest cas
anar cap al
Consorci
per l'Ocupació
que és un esgaló
a un nivell superior
i nosaltres pensem
que de la bona
col·laboració
i el bon enteniment
que s'ha practicat
en l'àmbit
del Pacte de Sant Escreus
per part
de totes les institucions
que han format
en formar part
doncs
tenim
jo crec
tots els elements
suficients
per poder anar
exitosament
cap a aquest objectiu
que ens permetrà
no una altra cosa
que multiplicar
la capacitat
de tirar endavant
totes aquelles coses
que per al Camp de Tarragona
en matèria
de polítiques
actives
d'ocupació
tenen que ser
d'una importància
estratègica
vull dir
els empresaris
tindran
un terreny
un territori
millor
per apostar-hi
per desenvolupar
els seus projectes
empresarials
i des del punt
de vista
de la comunitat
laboral
del Camp de Tarragona
tindrem
més capacitat
per incorporar-nos
en aquests
projectes
empresarials
territorials
senyor
donador
també comparteix
aquesta voluntat
de fer aquest salt
cap endavant
en forma de
consorci
de l'ocupació
totalment
i com els meus companys
destacaria dues coses
primer la descentralització
com deia el Cabret
penso que els territoris
hem de decidir
el que volem fer
al nostre territori
i que no es prenguin
les decisions fora
habitualment a Barcelona
i la segona
és el tema dels consorcis
el tema dels consorcis
és un tema prioritari
per nosaltres
pensar que totes
les polítiques actives
d'ocupació
estaran vinculades
als consorcis
que són els que decidiran
totes les polítiques actives
torno a repetir
és a dir
moltes de les coses
que fa el Departament de Treball
moltes de les coses
que fa el SOC
estaran incloses
dins d'aquests consorcis
en participació
dels agents socials
suposo que això
el que li donarà
serà més agilitat
i és el que li demanem
potser
o si més no de comissió
és el que li demanem
al Departament
a l'administració
és això
agilitat
és potser el que li manca
perquè estem esperant
de fa molt de temps
que el tema dels consorcis
sigui
una realitat
i no una pura teoria
a la llei del SOC
doncs arribem
perillósament
al punt horari
de la una
del migdia
amb aquesta bona col·laboració
que em sembla deduïda
de les paraules
de vostès
i amb aquest optimisme
moderat
no sé si qualificar-ho així
perquè els he notat
força
força satisfets
i força esperançats
doncs posem un punt
i final
aquesta conversa
aquesta petita taula
rodona
aquí en el mercat
de la fita
aquesta cinquena edició
del Saló
de l'Ocupació
de Tarragona
senyor Sebessa Cabré
president de la CETA
del Patronal
moltes gràcies
gràcies
senyor Rigau
secretari general
de la UGT de Tarragona
moltes gràcies
també per acompanyar-nos
igualment senyor Donado
gràcies a vosaltres
molt bé Jordi
doncs
després de les notícies
de la una
tornarem aquí
al Palau Firal
i de congressos
farem una passejada
pels estants
si no estic equivocada
coneixerem
coneixerem de prop
això que estem estudiant
farem veure que som estudiants
i que volem rebre
informació
sobretot d'aquesta oferta
hem parlat amb estudiants
hem parlat amb la patronal
hem parlat amb sindicats
ara ens falta parlar
amb les empreses
molt bé
serà després de la una
ara escoltem el repàs
de l'actualitat nacional
i internacional
i ens retrobem
en uns moments
des de la recta final
del matí de Tarragona Ràdio