Tres minuts i mig serà un quart de dues.
En la recta final del matí de Tarragona Ràdio
centrem la nostra mirada en l'Associació Cultural Sant Fructuós,
que aquest proper cap de setmana, divendres i dissabte,
més concretament, oferiran tota una sèrie d'actes
a la ciutat de Tarragona.
D'una banda, a les set de la tarda
hi ha la sala d'actes de Caixa a Tarragona
i hi haurà la representació infantil
de la passió de Sant Fructuós.
El dissabte, l'audes i lectura de les actes martirials.
A les sis de la tarda es presentarà el llibre
i el DVD Tarracó Cristiana, Història i Arqueologia,
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona
i a les vuit del vespre a la catedral
hi haurà la lectura d'aquestes actes
amb la presència, entre d'altres, de l'Arcabisme de Tarragona.
Per parlar de tot plegat ens acompanya Lluís Monconill.
Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
És membre de l'Associació Cultural Sant Fructuós,
és coautor del llibre Tarracó Cristiana,
és teòleg, esfilòleg,
és professor emèrit de llengua i literatura,
investigador i escriptor,
i molt vinculat
i un gran amant i fidel de la tradició
i d'aquesta part de la història de Tarragona.
La passió de Fructuós creia passió.
Si és el que jo l'anava a dir,
que estem parlant totes de passions diferents,
totes elles, però...
Per això aquest grup,
que ja és un grup consagrat, estimat i conegut,
que és l'Associació Cultural Sant Fructuós,
és el resultat d'aquesta espècie d'obsessió
i d'enamorament per aquest text,
que ha calat tan profundament
que ha generat tot un fenomen social.
De fet, l'associació, com vostè diu,
el que vol és potenciar aquest coneixement.
Vostès dins de l'associació
treballen força amb les representacions,
amb la publicació de diferents materials,
però no és només carendins,
sinó que el que volen és que tota la ciutadania
conegui i reconegui aquesta part de la història.
A veure,
la representació de les actes,
que és un fenomen,
la representació de les actes fets pels nens,
per tant, una representació infantil de les actes,
un altre fenomen,
la publicació d'aquest llibre i aquest DVD,
un altre fenomen,
tot plegat té un caràcter, jo diria,
com expansionista, no?
Això és tot això que es pot sentir i viure
d'una manera personal, íntima,
des d'una persona,
diverses persones, des d'una associació,
això s'ha de comunicar.
Fins al punt que aquest fenomen
ha estat molt ben comprès
des de tots els nivells,
des del nivell eclesiàstic,
els arcabisbes,
l'arcabisbe actual el sosté,
el propicia,
les institucions cíviques,
començant per l'Ajuntament,
l'ha assumit
fins al punt que ha cregut
que aquest fenomen
de les actes de la passió,
aquest fenomen de les activitats
de l'associació,
s'havia ja de convertir
en un fenomen participat
més enllà de les fronteres
de la ciutat.
El llibre i el DVD,
en certa manera,
són l'explosió d'aquest fenomen.
Per què?
Perquè neixen amb cinc llengües,
traduïts a cinc llengües.
Ah, sí.
I neixen perquè,
en certa manera,
l'Ajuntament,
començant per les institucions,
per tant,
més cíviques
de Tarragona
han comprès
que aquí
oferien
un producte particular.
Acostumats,
per exemple,
quan parlem
de patrimoni mundial
de Tarragona,
doncs,
ens fixem
en la Tarragona romana,
però implicat
en aquesta Tarragona romana,
com si fos
un corrent
subjacent,
profund,
hi ha la Tàraco cristiana,
que està
sumament
implicat.
Clar.
És on estem parlant
d'un fenomen religiós
exclusivament.
De fet,
per què es provoca
una
persecució?
No
provocaran
perquè fan oracions
particulars,
sinó perquè,
en certa manera,
les estructures
de l'imperi,
davant de la presència
del fenomen
que es va expansionant
del cristianisme,
dels moviments cristians,
senten
un cert
un trontollament,
senten una
conmoció,
fins al punt
que,
en aquest cas concret,
la persecució
es dirigeix
als punts neuràlgics
de la institució.
Són
els CAPs.
Mentre
a Tarragona
se sacrifica
fructuós,
fruit
d'aquesta
dicta
imperial,
al mateix temps,
a Roma
se sacrifica
el Papa VI.
A l'Àfrica,
se sacrifica
sabrià.
Estem
tocant
els punts
més
neuràlgics,
més
importants
de l'imperi
i d'aquesta
institució.
Sota valerià,
que ha passat a la història,
entre altres coses,
com el
perseguidor de tothom,
gairebé,
de tot el que
es fos cristià.
Té més
que s'hi va dedicar.
Déu-n'hi-do.
I, escolti,
tot això passava
l'any 259
i vostè deia
a l'inici
de la conversa
és que la passió
de Sant Fructuós
i els seus diàques,
no els oblidem,
desperta passions.
Per què desperta passions
ara?
Creu-vos-te.
Perquè, com a document,
com a document en si mateix,
col·locat enmig
d'una col·lecció
de documents
de l'Antiguetat,
ens trobem
en el primer document
cristià
de tota la península
que dóna
testimoni
d'aquest judici.
Pensa que
les actes
dels màrtirs
són comptades.
De màrtirs
n'hi ha molts,
molts són reals,
altres no ho són tant,
però
de màrtirs
documentats
amb actes
notarials,
diríem,
poquíssims.
Aquestes actes
són el resultat
d'una persona
o bé
que ha viscut directament
el procés
o bé d'una persona
que l'ha viscut
i l'ha explicat
en aquest
que encara és contemporani.
Aquestes actes,
per tant,
són documentalment
d'un gran valor,
tenen un prestigi
de primer ordre.
Però,
si ens hi posem dins,
les actes
són reveladores
d'un teixit
social,
humà,
que cada vegada
que un s'hi posa,
jo m'hi he hagut de posar
com a traductor,
els meus companys
hi posen
com a dramaturgs,
cada vegada
que t'hi has
d'intimar,
que t'hi has
de posar
a dins,
et quedes
com a
sempre que no
abastes del tot
la magnitud
interna
d'aquest document.
Perquè
se'l podria estudiar
personatge
per personatge,
paraula
per paraula,
per exemple,
la Setmana Santa
és molt típic
dir les set paraules.
si agaféssim aquest document
i agaféssim
les paraules
de fructuós,
les paraules
d'auguri,
les paraules
d'ològi,
trobaríem
que hi ha
una riquesa
immensa.
Si agafem
aquests personatges
i els enquadrem
en una societat,
un bon grup,
que una part
és cristià,
aquest grup,
és fidel,
és el grup
de fructuós,
ja diria,
i segueixen
aquests passos
i revelen
tot un costumari,
tot unes disciplines,
tot uns ritus
que ja en aquell temps
tenien plena vigència.
I al costat,
en paral·lel,
tenim
una societat
pagana
que ja ha rebut
el benefici
de la presència
d'aquesta comunitat.
Per exemple,
els dos diarques
que moren
en fructuós
tenen per ofici
fer de pont
entre el prelac,
el bisbe,
i
les comunitats,
sobretot
atenent les seves
necessitats fonamentals,
les físiques.
Materials.
Materials.
Per exemple,
a Llorenç,
quan està representat
a la capella Nicolina,
a les estances
de la Rafael,
una capelleta
que hi ha
com un apèndix,
Llorenç,
vestit
amb tot
l'indumentari
diaconal,
el que fa
és obrir
el sac
davant dels pobres,
enviat pel papa,
pel papa Sixte,
que mor
com fructuós,
i Llorenç
que mor
com auguri
com eulogi.
Per tant,
aquest bisbe
es prolonga
s'allarga,
té els tentacles
fins al poble
a través dels seus diarques.
Són els diarques
de la influència positiva
de fructuós.
Quan el poble cristià
i el poble pagà,
que han rebut
tots dos
aquest tracte
benigne,
la carícia
de fructuós
social,
caritativa,
doncs,
en certa manera,
recullen
això
que els diarques,
per voluntat
de fructuós,
han anat sembrant.
des del punt
de vista
filològic,
històric,
són uns actes,
són uns documents
realment extraordinaris,
com vostè deia,
tot això s'ha de traduir
i una bona forma
de traduir-ho
al públic en general
va ser a través
de les representacions
dels adults,
d'una banda,
i dels nens,
ara,
que tinc entès
que es tornen bojos
cada cop que arriba
el moment de representar-lo.
molt afortunada
perquè antigament
mai no s'ha deixat
de celebrar
la festa
de Sant Fructuós,
precisament en guany
se celebra
amb una celebritat
especial
perquè el papa
li ha donat
una categoria
superior
a la que tenia
fins ara,
i m'explico,
per exemple,
aquesta festa
passa per damunt
de totes
les celebracions
dominicals,
si cau un diumenge
per damunt
campa la festa
de Fructuós,
els textos
que es diran
a les misses
a Tarragona
seran sobre
la missa
de Fructuós.
Bé,
però llavors
resulta
que aquestes actes
ja són
conegudes
per tothom,
són conegudes
més enllà
de Tarragona
pels grans
escriptors
de l'època,
hi ha dos escriptors
que les assumeixen
i en fan
la matèria primera
de la seva
doctrina,
per exemple,
el poeta Prudenci
quan canta
els màrtirs
del segle III
es cull
els màrtirs
de Tarragona
i molt curiós,
tot el seu poema
és la transparència
de les actes.
Aquest document,
que és un document
com a notarial,
cola cap dins
l'àmbit poètic
i la poesia,
el poema
de Prudenci
reflexa
el contingut
fonamental
de les actes.
Això,
des del punt
de vista
poètic.
Des del punt
de vista
doctrinal,
tenim Agustí
a l'Àfrica
que el dia
21 de gener
quan l'Església
romana
hi fa coincidir
la festa
de Sant Agnès,
una màrtir
importantíssima
per l'Església
romana,
Agustí
descarta
Inès
i fa passar
pel davant
fructuós
i fa llegir
a la seva
comunitat
les actes
i ell
es dedica
després
a fer
el comentari
homilètic
sobre aquestes actes.
De manera que
això que volem fer ara
d'expansionar-les
de comunitat
donar-les a conèixer
és ja un fet.
El que ha passat
sí
i és que
a mesura que Tarragona
dins del fil
de la història
ha anat com a
perdent
potència
en tots els ordres
també l'Església
de Tarragona
mimbava
en la seva
influència
per exemple
deixant pas
a la influència
superior de Toledo
per quan ve
l'Espanya
visigòtica
i ja no diem
quan desapareix
a través
de la invasió
musulmana
però
aquesta tradició
si bé
en certa manera
mimba
no desapareix
perquè torna
a resurgir
hi ha hagut
continuïtat
que passa
cara
certament
aquella
celebració
que estava
una mica
enclaustrada
en àmbits
clericals
l'associació
i també
amb això
cal dir-ho
els esforços
que havia fet
el cardenal
de Reba i Castro
van fer saltar
aquest fenomen
de les actes
i de la devoció
fructuós
més enllà
jo diria
del claustre
de la catedral
tenim poc temps
senyor Monconill
el tema
és ampli
sort que
ho podrem
celebrar
cada any
i podrem
buscar
moments
per parlar-ne
de temps
de fet
aquest llibre
el que té
és una voluntat
divulgativa
és per al públic
en general
per a tothom
que s'hi vulgui
acostar
aquesta és la voluntat
de l'entitat
i de fet
és una miqueta
començar
a escalfar
motors
cara a la celebració
de l'any 2009
que celebraran
el 1750 aniversari
del martiri
de fructuós
jo penso que està molt bé
connectat
perquè l'idea
de l'arcabisbe
del nostre senyor
arcabisbe Jaume
és que en aquest any
ja resplendeixi
amb tota claredat
la força
i la potència
d'aquesta seu
i tota la seva història
torni
com aquell que diu
a sortir a flor de pell
però això
no es pot improvisar
no podem
amb una vereta màgica
provocar
que d'aquí
tres anys
surti
com un miracle
de certa manera
l'associació
fa molts anys
que està sembrant
profundament
aquest moviment
de clarificació
i de resurgiment
per això
l'Andreu Muñoz
i l'Ima Teixell
tots dos arqueòlegs
i tots dos historiadors
doncs
s'han dedicat
de ple
a fer aquesta obra
a part
doncs
de les representacions
teatrals
i han volgut
fins i tot
que
el primer capítol
és històric
fa tot un recorregut
fascinant
perquè són capítols
curtets
però cada capitolet
podria ser un tractat
de tots els passos
que han anat fent
la seu de Tarragona
a partir de Pau
fins a arribar
al moment
de la vinguda
dels àrabs
el segon capítol
és l'entrada ple
a les actes
i el tercer
i el tercer
ja és donar
la versió moderna
amb una traducció
feta d'ara
en català
castellà
italià
francès
anglès
a partir del llatí
però jo quedo
vostè deia
per poder
traspassar
tenint en compte
que aquesta figura
dins de les comunitats
cristianes
a nivell internacional
té una gran importància
i un pes específic
el llibre es presenta
el dissabte
com dèiem
de ben segur
que quan el tinguem
entre les mans
tindrem ocasió
ho farem a l'Ajuntament
perquè realment
ha estat l'Ajuntament
qui ho ha fet possible
doncs nosaltres
li agraïm molt
que avui hagi vingut
el matí de Tarragona Ràdio
per fer-nos veure
la importància
i la transcendència
que té
per determinats
personatges
i aspectes
de la ciutat
la presentació
d'aquest llibre
Lluís Maria Monconill
moltíssimes gràcies
a vosaltres
hi disposeu
i continuarem parlant
d'aquí a l'any 2009
déu-n'hi-do
si queda feina per fer
moltíssimes gràcies
bon dia
adéu-siau