Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
des de la Biblioteca Pública.
D'aquí uns momentets anirem al Fons Antic,
però abans de camí ens han volgut atensar
fins a la sala de publicacions locals.
Quan diem locals, doncs és efectivament el que estem dient,
allò que podríem dir camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
la demarcació de Tarragona.
Esteban Massalles, bon dia.
Hola, bon dia.
Això tampoc no té més importància, no?
En aquest cas, diem.
Sí, vaja, pleguem tot el que encara se'n diu
la província de Tarragona,
i, doncs, vaja, aquí és que som una biblioteca
que rebem el que se'n diu el dipòsit legal,
que és una norma que hi ha des de l'any 1958 reglamentada,
en la qual cada impres o una tipologia d'impresos
en la qual s'inclouen els llibres i els folletons i les revistes,
doncs l'impressor està obligat a donar quatre exemplars.
Dos van a Madrid, un va a la Biblioteca de Catalunya
i un va a les biblioteques provincials.
i aquest és l'origen del, vaja, d'aquesta, de la secció local.
Per tant, aquí el que tenim són llibres que tracten
del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre,
revistes, totes les revistes aquestes d'un petit poble perdut
que sembla que no se les ha de mirar ningú, que s'ha perdut, que no sé què,
doncs nosaltres en tenim una... en fem la col·lecció,
tenim, doncs, la... tenim, doncs, continuïtat, ja dic, des de l'any 58
i, doncs, a banda d'això, doncs, naturalment tenim vídeos, DVDs
i tota la nova tecnologia que ha sortit sobre, vaja,
el tema, doncs, per tant, el que hi ha aquí és, doncs, informació local.
Fent una mirada ràpida, eh, sense mirar títols,
veiem des d'aquí una història del castell del Carllà,
hi ha llibres que pel seu aspecte semblen antics
en aquest sentit de publicacions locals,
jo m'imagino que a partir de la dècada dels 80,
però sobretot dels 90,
vau veure incrementat aquest fons d'una manera espectacular
perquè es va apostar molt, coincidint amb la transició
per les publicacions, per part d'editorials locals, sobretot.
I per ajuntaments, vull dir, pràcticament, doncs,
cada ajuntament, doncs, havia o se sentia en l'obligació
de fer, doncs, una història del que és el poble
i, doncs, bé, doncs, en aquell moment en van sortir moltes
des del punt de vista, des dels ajuntaments.
També, doncs, l'Institut d'Estudis de Reconències Ramon Berenguer IV,
fins que va desaparèixer l'any 97, si no m'equivoco,
ara fa, doncs, per tant, nou anys,
doncs, ja tenia una línia de continuïtat
que ha estat represa després per editorials
com Cossatània, com amb la col·lecció, doncs,
la Creu del Terme, doncs, que, vaja,
que ofereixen, doncs, llibres d'història,
i no només d'història, sinó, doncs, també de folclore, etcètera, no?
Vull dir, hi ha, per tant,
i no només són llibres d'història, vull dir, també, doncs,
també hi ha llibres, doncs, de, jo què sé,
doncs, estudis sobre de mercat, estudis sobre, doncs,
la Costa d'Obrada, estudis, doncs, de viabilitat econòmica,
doncs, no?, que estan editats per la Cambra,
per la CEPTA, etcètera, no?
De tot el que tenim aquí, que és molt, no sé quants exemplars els saps de memòria,
o quants tenim?
Gairebé uns 14.000, no és exacte, eh, però estem per aquí.
D'aquests 14.000, hi ha algun llibre que em diguessis,
mira aquest que xulo com m'agrada?
Aquest que...
Per exemple, davant d'aquest prestatge, on hem un altre, si ho consideres oportú,
que t'agradi pel que sigui, pel contingut, per la curiositat?
A mi el que em sembla un molt llibre, i que ha estat, doncs, a vegades molt poc valorat,
són els llibres d'en Requesens, de Josep Maria Requesens i Comas,
que va ser l'alcalde, doncs, de Tarragona.
La seva ciutat de Tarragona és un llibre que es va fer a començaments dels anys 60,
l'any 63, si no recordo malament,
però en el seu moment ja va ser una renovació, doncs, de lo que era la historiografia
que es feia en aquell moment, vull dir, era un llibre que començava, doncs, diguéssim,
tot i ser un llibre local, doncs, ja parlava, doncs, d'història econòmica,
de la influència, doncs, del factor geogràfic, etcètera.
Vull dir, és un llibre que té, per la seva significació, doncs, és interessant.
Després, doncs, esclar, naturalment, hi ha la Tarragona cristiana,
que segueix ja una altra manera de veure les coses,
que es va fer, doncs, a començaments del segle XIX,
i se n'ha fet, doncs, després, edicions posteriors.
Bé, no sé, vull dir, en podríem...
podríem buscar i trobar, doncs, o les edicions que es va fer,
que va fer, doncs, l'Eulali Durant del llibre de les grandeses de Pons i Car,
per exemple, o, doncs, aquests dos últims que han sortit també d'història,
enguany que han sortit d'Història de Tarragona,
que és la de la Manentònia Ferrer i la de l'Antoni Jordà.
Són dues mirades diferents.
Són dues mirades diferents, fetes, doncs, sí, són diferents.
Hi ha una història de Tarragona aquí, que em penso que és en còmic, podria ser?
No, aquesta no, sí? És aquesta?
Aquesta, doncs, es va fer.
Sí, és que aquesta em sona, és una història de Tarragona en còmic.
Aquí, Botifarra, feta per l'Ajuntament de Tarragona,
això em sembla que era a poc temps, l'any 80, 90...
Sí, 90 poc.
90 poc, ves que no sigui 80... 85.
És que, a més, el pròleg de Josep Maria Recasens.
Sí, el pròleg és de Josep Maria Recasens, sí, l'any 85.
Qui visita aquesta sala, sobretot Esteve?
Home, doncs, ja tenim més o menys una espècie, no, em sembla que és una mica excessiu,
nòmina d'investigadors que, més o menys, doncs, venen aquí, doncs,
també, doncs, per consultar, no tant a les publicacions, sinó també, doncs,
que aquí guardem, doncs, la Maroteca, es dit llibre, ah, perdó,
diaris del... el més antic que tenim, és del 1898, fins, doncs, la Guerra Civil.
Això és la Maroteca antiga, que en diem nosaltres, i, doncs,
que és prou consultada per investigadors.
Però no només investigadors, també venen, doncs, treballs de recerca
del batxillerat, venen, també, doncs, treballants escolars, doncs, de l'ESO,
doncs, també venen, i, doncs, també un públic general, doncs,
interessat, doncs, per algun aspecte de Tarragona.
Jo m'imagino que la recerca comparteixen el temps entre aquesta sala de la biblioteca
i l'arxiu històric.
Sí, efectivament, vull dir, l'arxiu històric, en principi, no té per què tenir...
té una biblioteca auxiliar de temes, doncs, de recerca i de metodologia,
d'arxivística, també té, doncs, evidentment, monografies històriques,
però, doncs, vaja, aquí, amb tots els respectes, doncs,
la col·lecció més completa la tenim nosaltres.
Per cert, que a banda d'aquesta qüestió de la sala local,
abans parlàvem amb la Núria, una de les primeres persones
que es van incorporar al Club de Lectura.
Ens ha comentat que ara esteu amb la darrera novel·la d'Andreu Carranza.
Sí, és l'hivern del Tigre, vull dir, això, la propera reunió,
em sembla que serà la del grup dels dimarts, és el dia 12,
el dia 14 hi ha la reunió del dijous,
i el dia 15 vindrà en Sánchez Cerballó,
que ens parlarà, doncs, sobre les guerres carlines,
i el dia 19 vindrà l'autor, que és l'Andreu Carranza,
que vaig a fer, doncs, una...
parlar, doncs, sobre la novel·la aquesta.
Teniu pensat ja el proper títol, o...?
El proper...
Al mes de gener tenim...
Continuem amb la col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic,
que és un llibre de l'Insei,
que es titula Ira del Fos, Ira del Fos i morir,
vull dir, Ver del Fos, perdó, Ver del Fos i morir,
que es tracta, està en relació amb l'exposició que tenen
sobre l'esport a l'antiga Grècia.
Doncs, serà una sessió, una conferència explicativa,
després, doncs, hi haurà una sessió de comentari
d'aquest llibre que he dit,
i, després, doncs, finalment, una visita guiada
a l'exposició que ara hi ha al museu.
Després de l'èxit que va tenir l'any passat
aquesta col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic,
doncs, es dona continuïtat.
Sí, clar, i després suposo que encara hi haurà més continuïtat.
Vull dir que...
No pareu, eh, qui es pensés que a una biblioteca pública
estan mirallà asseguts, contemplant els llibres,
estaven ben equivocats i ho estan corpant aquest matí
que hi ha un moviment d'aquell que tranquil, silenciós,
pausat, com correspon a una biblioteca,
però no s'atura en cap moment.
Esteve, gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Continuem la nostra visita.
No sé si ja podem anar al Fons Antic, Cristina,
penso que de moment no.
Roser Lozano, per allò que dèiem,
que hem vingut en un dia normal de la biblioteca,
doncs tothom té la seva feina i la seva tasca.
Podríem fer la visita a la sala infantil
i, en tot cas, si fos possible,
després passaríem pel Fons Antic.
Continuem passejant...
Perdona?
Allà, els usuaris que estan connectats
als serveis d'informàtica,
si voleu, podem donar un cop d'ull
i tu relates una mica el que vas anar veient, no?
Doncs la veritat és que sí.
Sí, el que passa és que, així com la sala de préstec,
doncs t'hi sents molt còmode parlant,
aquí sap com és greu parlar en un to de bé una mica,
perquè està tothom molt concentrat, Cristina.
Però en aquesta secció el que destacaria
és que ara tenim servei de wifi,
que això potser no en parla massa vegades a la ràdio encara,
i la gent pot venir amb els seus ordinadors
i agafar, doncs, connexió directa des d'aquí, no?
Que és una cosa bastant utilitzada,
encara que en aquest moment no hi ha ningú.
I ho comencen a fer?
Sí, sí, ja ho estan fent, ja ho estan fent servir.
Els altres, els que tens davant, no.
Aquests estan fent servir el servei gratuït d'internet
que tenim mitja hora al dia.
Si aquí hi ha sis ordinadors, concretament, són aquests sis?
Aquí n'hi ha sis i allà baix n'hi ha sis més,
i encara en tenim quatre més aquí.
Connexió a lliure a internet durant mitja hora al dia.
Està ocupat en un 50% en aquests moments,
imagino que hi ha hores puntes
en les que hi ha una mica de llista d'espera.
Per fer això, què fa la persona que necessita,
si estan tots ocupats, s'apunta?
S'ha d'apuntar en aquestes llistes que tenim aquí,
al nou taulell, s'identifiquen, simplement,
i s'apunten per mitja hora.
Com que la gent que ve acostuma a venir molt sovint,
s'ho autorregulen ells mateixos,
ja saben que quan hi ha algú darrere d'aquell ordinador
vol dir que s'està esperant i que cal fer el relleu.
Jo no vull desturbar ningú,
però potser podem parlar amb algú.
No sé jo si molestar o no molestar.
Tu com ho veus?
És que si tenen el temps limitat, s'acòmode.
Tenen el temps limitat.
Doncs deixem que diran,
mira, aquí he de perdre tres minuts de connexió
perquè em vénen a preguntar alguna cosa.
Doncs sí, el que dèiem,
són persones joves fonamentalment,
alguns estudiants molt jovenets,
d'altres, doncs això, joves, però no tan joves,
els que en aquests moments són a la biblioteca.
Aquells ordinadors d'allà també són d'ús d'internet general?
Sí, sí, són igual que aquests.
Aquesta sala, perdona, Cristina,
també és una sala on les persones, els usuaris,
poden quedar-se a consultar llibres aquí,
així com a bages de préstec només,
quan pugen aquí dalt,
poden seure i consultar llibres i tot allò que necessitin.
Aquí hi ha l'apartat dels diccionaris i les enciclopèdies,
nosaltres n'hi diem obres de referència, tècnicament,
i on pots veure que n'hi ha força.
i bé, jo sempre ressalto en els grups escolars
que a la biblioteca es poden comparar les obres.
Qui més, qui menys pot tenir una enciclopèdia a casa
o un diccionari,
però la informació no és la mateixa,
ni en contingut, ni en extensió,
i per tant a la biblioteca,
qui ha de fer un treball, doncs pot comparar i contrastar.
Diccionaris, llibres, connexió a internet,
a l'execció de dret, llibres especialitzats,
detall acadèmic,
Sí, però mira, hi ha una secció d'informàtica magnífica,
de llibres molt bàsics d'informàtica,
però a mi m'agradaria també destacar
que també hi ha una secció dedicada.
Atenció, perquè a vegades ens agrada molt dir
que la biblioteca, quan és d'ús públic,
per tothom és cert.
Aquí acabem d'aturar-nos en uns prestatges
que estan dedicats a agricultura,
plantes, jardineria, mascotes, cuina,
labors, bellesa i moda.
També té cabuda a la biblioteca pública.
Una mica és la secció aquella que venia a consultar
aquella usuària, no?
Que era dedicada, que deia que li agradava molt les plantes,
que li agradava llegir,
però que també li agraden les plantes,
i li agradava la pintura.
Aquí veiem revistes, vídeos dedicats a mirar a la cuina,
cuina de festes, ara que ve Nadal...
Cuina de festes, quan ve Nadal,
doncs aquesta secció la baixa en baix,
perquè clar, ens trobem que la biblioteca
té dues plantes obertes al públic
i dues més de dipòsics.
Però no tenen tendència a pujar, no?
Als usuaris que no la utilitzen habitualment.
No ho podem posar tot a primera línia,
tot a la parada de baix, diguem-ne.
Llavors, doncs, per això fem les taules aquestes temàtiques
i aquesta cuina de festes, doncs, sí, té acceptació,
perquè qui més qui menys vol fer algun plat una mica lluït, no?
Els que els hi fan, perfecte, però els que no...
Mira, acabo de veure un títol que m'ha cridat molt l'atenció,
que és Pescats, nets i menjats, Pescats.
Però mira, aquí, a l'atzar, eh?
Descobrir cuina d'estiu, sabores d'Espanya,
12 meses de cocina i Pescats, en lloc de peix, tio, Pescats.
Pescats, clar, perquè el peix n'eda, però aquí ja...
Clar, aquí ja no n'eda, aquí ja el van pillar.
Ai, és antic aquest llibre, em penso, o si es veu antiquet, eh?
És la col·lecció de la col·lecció de la Mara, la col·lecció del nostre mar,
i aquesta col·lecció, sí, tant té llibres de cuina,
com té coses molt en relació sobre el mar.
Per exemple, jo recordo un llibre que tenen de nosos mariners,
i és de la mateixa col·lecció, és a dir que ben bé és això,
de Carme Dóñez.
De Carme Dóñez.
No, no, ja trobem llibres també els més actuals,
de Cosetània també, eh?, coneguts.
Espera, que ho posarem bé.
Sort que vaig amb una bibliotecària,
si no ja m'estaria enrenyant, perquè no l'he posat bé aquest llibre.
No t'ho moïnis, no t'ho moïnis.
Nosaltres sempre diem que si no sabeu com van els llibres,
no els col·loqueu, que ho deixeu al carretó,
perquè un llibre no ben col·locat...
És que escolta, això quan treus un,
puf, sembla que hagi de petar tots, eh?
Una mica de pretadets.
Potser que els baixem a baix, perquè baix tenim una...
En aquest moment hi ha una taula...
Ja, per preparar encara les festes?
Doncs mira, aquest llibre, que és molt interessant,
que és de Cosetània, de la col·lecció El Cullerot,
té suculents rostits, guisats i estofats de carn i abiram.
Són tres quarts d'una, estem en directe
des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
I si vols a veure la sala infantil...
Sí, en tot cas aniríem a veure la sala infantil.
La Cristina, veus, és que el lloc passes per un prestatge
i és això que tenen les bibliotecàries aquí.
Dius, calla, que baixaré aquests llibres baix,
i aprofites el viatge, no?
Això és com fem a les cases, Cristina,
que passes i diu, mira, plego això,
ja de camí que vaig cap allà, no?
Doncs això és que és com una gran casa de llibres.
Sí, de fet, és com a casa vostra.
Ara, si haguéssiu de treure la pols cada dia
a cadascun dels llibres, si hi ha les de casa costa, imagina't.
Oh, ja es fa, ja es fa, però no et pensis.
No, no només hi ha els llibres que es veuen als prestatges,
sinó que hi ha un dipòsit,
que no sé quants llibres podeu arribar a tenir al dipòsit.
Impressionant, però això encara serà per un altre any.
Això serà pels 40 anys de Tarragona Ràdio.
Pels 40 anys?
Ningú hi accedeix als nostres dipòsits.
És una cosa com un búnquer.
Això vol dir que no es pot ni passar
de la quantitat de llibres que hi ha acumulats allà.
No està visible, diguem-ne.
Bé, caldrà esperar els 40 anys de Tarragona Ràdio,
com diu la Cristina,
per conèixer el dipòsit general.
Amb una comemoració molt especial, obrirem els dipòsits.
Vaig a buscar l'Anabel, que és que us parlarà ara.
Perfecte.
Sí, si no, ens esperem aquí a l'entrada.
I ara, doncs, em penso que l'Anabel podrà venir fins aquí,
a la sala infantil, en el que és la recta final del programa.
De moment no hem pogut accedir al fons àntic,
però esperem, tenim esperança de poder-ho fer.
La ima està de baixa,
la que la substitueix és l'Anabel,
que moltes vegades parlen,
juntes s'ocupen dels clubs infantils i juvenils,
i l'Anabel és la que us parlarà.
I aquí la tenim.
Anabel, per cert, que ha vingut un oient,
i mentre passava la publicitat m'ha renyat,
perquè diu que no he anat a buscar el carnet a temps,
que m'he retardat, que vosaltres heu estat més ràpids.
Dic, home, és que no es pot dir res en aquesta ràdio,
que de seguida et pica en la cresta.
Ha vingut un oient a buscar el llibre dels vuit redats,
diu, escolta, a veure, que el carnet el tenies fet,
i tu parlant per aia, dic,
sembla mentida, no se'ls escapa ni una, eh?
Això és que m'has volgut fer una broma i se t'ha tornat.
A veure, som a la sala infantil.
Lògicament, aquesta sala ara presenta un aspecte
que jo diria que no té res a veure
amb el que és l'aspecte habitual,
sobretot a la tarda.
I avui, per exemple, que teniu sessió de contes, no?
Sí, sí, a veure, aquí al matí,
i se suposa que és una sala tranquil·la,
llevat dels dissabtes al matí.
Per això, aprofitem aquests dies al matí
per fer les visites guiades,
quan venen a les escoles
i quan fan els més petits,
que no els hi fem una explicació,
simplement els hi deixem a la sala,
perquè s'acostuma una mica a funcionar
per l'espai de la biblioteca,
llavors, que puguin agafar contes i això,
ho fem precisament ara al matí,
que, clar, no hi ha cap problema, no?
Clar, cap ni un.
Generalment, un dels espais que no hi ha cua,
perquè ja teniu un sistema ben organitzat,
és aquest que tenim davant,
els ordinadors amb els quals es pot jugar,
connectar-se a internet o no?
Sí, hi ha dos per jugar a fer de roms
i hi ha un per connectar-se a internet,
que els anem ha de tenir autorització d'un adult,
o sigui, els demanem una autorització per escrit
amb una fotocòpia del carn i d'identitat del tutor,
del pare, mare o...
i llavors sí que els deixem connectar-se a internet.
Tenen mitja hora, tenim un llistat, els anem apuntant...
Que sempre està ple?
Sí, sempre.
Al matí no.
Al matí no, eh, al matí,
però, clar, estar a escola no val, eh?
No, no, al migdia.
Al migdia hi ha nens que, quan surten de l'escola,
abans d'anar cap a casa,
es passen per aquí mitja horeta.
És curiós de quina manera els nens també,
i parlem de nens petits,
no parlem ja d'aquells més grandets,
que alguns d'ells formen part del club de lectura,
el nivell i la capacitat d'autonomia
que tenen molts d'aquests nens ja,
mouent-se per la biblioteca,
buscant el llibre, el joc amb els catàlegs,
ja siguin manuals,
o també amb els ordinadors.
Són molt autònoms, no?
Sí, home, és que es tracta, a veure,
a la finalitat,
o uns dels objectius
que comencin a funcionar amb aquesta sala,
és que després siguin usuaris autònoms, no?
inclús quan fem les visites,
sempre els hi diem, no?
Us ensenyarem com funcionar vosaltres mateixos,
inclús hi ha la màquina d'autoprèstec,
perquè tothom es pugui fer
el més independent possible de nosaltres, no?
Això no treu, clar,
ja els hi diem,
vosaltres ho intenteu,
no trobeu,
no enteneu la informació,
estem aquí per respondre, no?
Les vostres consultes,
però es tracta que la gent
sigui el més independent i autònoma possible, no?
És que hi ha gent que li agrada funcionar d'aquesta manera
i sempre, com que sempre hi ha l'opció
de no ser independent,
qui no li agrada,
qui li agrada que li vagis al darrere
o que li ajudis,
que li busquis,
que li treguis,
sempre tindrà l'opció, no?
En canvi, el que li agrada
és anar per ell mateix
i buscar les coses,
doncs se li ha de donar aquestes eines
perquè siguin autònoms.
Clar, però això deuen ser més els pares i les mares,
a dir, escolta,
busco un llibre perquè li agrada molt llegir
però s'avorreix amb aquest, amb aquell altre,
perquè aquesta orientació
us la demanen més els pares
que els nens i les nenes, no?
Jo crec que els més demandants d'aquesta sala
són els estudiants de pedagogia i de magisteri.
Són com una mica terribles, no?,
en aquest sentit,
perquè, clar, busquen coses molt determinades,
molt específiques,
que et fan consultes que realment complicades, d'acord?
Els pares, les mares, els avis,
fan consultes més simples, no?,
en el sentit de...
Més simples per resoldre nosaltres, no?,
en el sentit d'això, no?,
vull contes divertits,
o vull tenir més recursos, no?,
en canvi, l'estudiant et demana coses,
entre cometes, més punyeteres, no?,
allò de llibres on surtin papàs i mamà rient, no?,
i dius, ostres, ara hi ha tela, no?
La col·leccions és de nens que no em dorm bé,
que per treure-li el bolquer,
que s'han identificat,
però el que sí que és cert és que, a banda dels llibres clàssics,
aquí podem contemplar,
més que renovades,
les clàssiques aventures dels cinc,
per posar un exemple,
l'Eddie Blyton, el Jack London,
els clàssics de sempre s'incorporen,
últimament amb novetats editorials,
tota una sèrie de llibres,
i bona part d'ells,
estan en un to d'humor, ironia,
també per als joves, no?,
també aquesta tendència literària del món adult
també s'ha traspassat al món jove
i s'està ofertant un tipus de relat i de novel·la
que aposta molt per l'humor i la ironia,
perquè la canalla també en té,
i molt desenvolupat, a més a més.
Sí, bueno, de fet,
està triomfant Roald Dahl,
que déu-n'hi-do els anys que té aquest home, no?,
o sigui...
I ara molts joves el descobreixen, no?
Sí, no?, també amb el cinema ho han descobert, no?
Però bé, a partir d'aquí, no?,
a partir del cinema,
però això també passa amb els adults, no?,
que rediten una, fan una pel·lícula
i llavors tothom, ara, jo no sé,
els bords ja ara, no?,
tothom sembla que redescobreixin,
ja ens va bé,
això ens fa remenar el fons, no?,
a infantil,
que evidentment passa absolutament el mateix, no?
La penya dels tigres continua sent en aquest moment
el més demandat?
Sí, sí, sí, la penya dels tigres és...
I el capità Calçotets, també?
I això és una altra data.
És un fantàstic, el capità Calçotets,
la seva arma és infal·lible,
que són els seus propis calçotets,
que els fa servir de tiraixina, no?
Sí, sí, després hi ha el petit vampir,
que també...
Home, aquest és fantàstic,
els agrada moltíssim,
i també arrel de la pel·lícula,
doncs, va treure molt els joves.
I després les nenes,
i és molt latina, superbruixa, eh?
És, home, latina, superbruixa.
I els còmics.
I hi ha més adolescents,
les cosetes aquestes de nòvies,
nòvius,
que també s'estila molt, no?
I hi ha coses que no canvien,
amb el pas del temps.
No, continua.
A veure, juvenil, clar,
hi ha molta gent que agafa...
I els agrada més el tema social, no?
Que els hi passin coses i rotllos d'aquests...
històries d'institut,
i això, el primer amor,
i el segon, i el tercer, no?
José Luis Martín Vigil,
com que no es treballa ja, no?
No, com que és una...
Per sort per la canalla.
És, és...
Jo crec que...
Vaja, els hi dis...
Jo crec que no saben ni qui és, no?
No, no, és una altra generació absoluta.
Cristina, tu sí que vas llegir
algun de los José Luis Martín Vigil,
m'imagino.
Una cosa sí,
però no m'arribava
com acostumava a arribar a Tània, eh?
Doncs escolta, la meva...
Influir molt, ja era una cosa que li dius.
La meva escola,
que era religiosa,
la biblioteca de l'escola,
que era un col·legi de monjes,
hi havia pràcticament la col·lecció complerta, eh?
Doncs la meva no.
Potser perquè anava a les monjes franceses.
És clar,
si eren franceses,
doncs ja éreu d'un nivell diferent,
perquè, clar,
ja llegiu els clàssics francesos,
eh?
Veníeu del saber aquest enciclopèdic.
Vosaltres,
vosaltres érem més prosaiques.
Estava molt de moda,
però a mi personalment
no em va enganxar molt.
Vaig llegir un llibre d'ella en concret, eh?
O sigui que no,
tampoc no era una fan absoluta.
Molt bé,
doncs per seran els clubs de lectura joves
que esteu fent o què fareu?
Sí,
a veure,
ara la novetat
és que hem repartit els usuaris.
Abans...
Anem caminant,
perquè penso que podrem fer
una mica ràpida de visita
al Fons Antics.
Serà molt breu,
perquè ja estem arribant
al punt de la una.
Em deies,
Anabel,
i disculpa que t'he interromput.
Que abans teníem només
un club infantil
i un club juvenil.
El que hem fet ara
és fer com a tres etapes.
Hem fet un per molt petits,
que comencen amb 7-8 anys.
Jo n'hi do, no?
Sí.
I què llegeixen a aquesta edat?
Aquests són els que llegiran això,
el cap i ta calçotets,
el petit...
Són llibres de petit format,
amb lletra gran que poden...
Amb alguna il·lustració.
Amb il·lustracions,
i que realment en un mes
que tenen
ho llegeixen de sobres, no?
I llavors hem fet un intermig.
Hi ha 11-12 anys
que poden llegir altres coses
que a aquests llibres
se'ls queda francament molt lluny
del que en llegeixen.
És massa infantil,
però no tenen 15 anys encara,
que és el club juvenil, no?
De 14 a 15.
Per tant, ara en tenim tres.
Tres grups.
I la cosa és que seguirà creixent, no?
El ritme que aneu?
Sí, suposo que sí.
Anabel, moltes gràcies.
Ens retrobarem a la ràdio
un dilluns d'aquests, eh?
Dins de la normalitat.
Ens queden tres minuts
per acabar el programa,
i en tres minuts
jo no sé si podem
segrestar
a la Roser, un moment,
per aquests darrers minuts
volem parlar
del servei de biblioteques
del front,
del catàleg
dels llibres conservats
a la Biblioteca Pública
de Tarragona.
En el seu dia
ja es va comentar
que hi havia aquest catàleg,
i també el Fons Antic
Roser, tens un matí
molt atrafegat,
ho entenem, eh?
Molt, és que en una biblioteca
les persones
tenen una idea
completament diferent
del que és una biblioteca,
en una biblioteca
no parem, no parem.
Ja ho hem vist, eh?
Treballem molt.
Es dóna temps
de mirar el Fons Antic
o ho deixaríem?
No pel 40è aniversari
de Tarragona Ràdio,
com deia la Cristina
que m'ha dit,
m'ha promès
que el 40è aniversari
de Tarragona Ràdio
podrem visitar
el dipòsit,
que fins aquell moment no.
Bon dia.
una persona
que està aquí treballant.
Està digitalitzant.
Digitalitzant.
Escolta,
t'erreixes i tot això,
eh?
Dels documents,
clar,
és que són molt valuesos.
Home,
aquí sí,
estan els manuscrits
de Santa Escreus
i Poblet,
tenint tots els escriptòrions
medievals
dels monestirs
de Santa Escreus
i Poblet.
De fet,
l'origen de la biblioteca
el 1846
va ser aquesta,
el ternos càrrec
de tot el patrimoni
dels convents
i monestirs
desamortitzants
de la província
de Tarragona.
I llavors,
tu veus aquí,
que fa por i tot, eh?
El que està fent
és digitalitzar
un projecte
de digitalització.
Ens posem aquí darrere seu,
si no molestem
aquesta persona
que està treballant
i ens posem aquí darrere.
Un projecte
de digitalització
de tots els manuscrits
i dels incunables
de la Biblioteca de Tarragona
en col·laboració
amb el Ministeri de Cultura
a través d'un fons
de la Unió Europea.
Això és per la conservació,
perquè la gent pugui consultar
tot aquest fons
sense tenir
que accedir
a l'original.
Una sala
que deu tenir
unes condicions
de temperatura
i de llum
molt particulars,
perquè aquests llibres,
aquests manuscrits
són molt delicats.
Sí,
i ens agradaria
que fem el que podem,
com a tot.
El patrimoni
en aquest país
hi ha tant de patrimoni...
No té les condicions òptimes
tot i que feu el possible
perquè es conservi.
Home, evidentment,
dit d'una altra manera.
Aquí s'han conservat aquí
de tota la vida
amb aquestes condicions estables,
per tant,
mantenim
tots aquests materials
en les mateixes condicions
sempre, això sí.
Pràcticament,
el que és molt important
és que no els doni el llum,
que no hi hagi
un excés de llum,
perquè l'excés de llum
sí que fa malmetre bastant
el que és tot el tema de...
És una feina
que requereix el seu temps,
jo m'imagino
que és una feina lenta
digitalitzar
tot aquest patrimoni.
Bueno,
la persona t'ho diria aquí,
ten i don.
Jo no sé si podem interrompre,
això és,
ara veiem que
ha fet com a dues passades,
és una meravella,
això que està...
Quin llibre és aquest?
Bon dia.
És bastant...
Espera.
Què llibre és?
Què llibre és?
A veure,
si te vamos a hacer ir mal,
perquè està...
A veure...
i història escolàstica.
I això,
com a molt antiga,
no?
Del segle XIII.
Aquest document que estàs digitalitzant
és del segle XIII.
És com un moment emocionant,
me sento un poc
el del nombre de la Rosa,
casi.
És un treball,
me imagino,
pues muy de detalle,
¿no?
Y muy exhaustivo.
Sí,
bastante.
Te dejamos que trabajes,
no queremos interrumpirte más.
Bé,
ens hauria agradat visitar més aquest fons
i parlar de la Biblioteca d'Alfano.
Ja en vam parlar en el seu dia,
però ens agrada molt recordar
aquest patrimoni
que té la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com que ens deixen venir sovint,
doncs en tot cas,
deixaríem per una propera ocasió
la possibilitat de tornar.
Rosel Lozano,
moltíssimes gràcies,
directora de la Biblioteca,
Gràcies per deixar-nos venir.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Aquesta és la vostra casa,
igual que la casa de tots els ciutadans de Tarragona.
El mateix us dic de la ràdio.
Gràcies, Cristina.
Em diuen que és la una,
les notícies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.