Ara són dos quarts de dotze del migdia i un minut aquest divendres
s'inicia el cicle de concerts al pretori romà anomenat Premi Onda a la Garriga
que organitza el Museu d'Història.
De fet, es presenta aquest matí en roda de premsa.
El primer concert tindrà de protagonista a l'Arc Quartet.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic en Josep Colomer
que és un dels integrants d'aquesta formació musical.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Subratllem el cognom perquè, curiosament,
m'he fixat que tots quatre us en dieu Josep.
Tots som Josep, sí.
Però és casualitat o era un requisit imprescindible per entrar a la formació?
Bé, no era un requisit imprescindible, però és una curiositat, sí.
Però casualment dic calles i tots es diuen en Josep,
és allò que mires la informació.
Hi ha un Josep Maria pel mig,
però és l'únic que podem tractar pel nom a l'hora d'assajar.
Ai, quin desertó.
Ens hem de viar la cara dins del cognom perquè així no podem entendre'ns.
Com antigament a l'escola, no?
Que ens deien pel cognom, vosaltres heu de fer el mateix,
malgrat que, imagino que després del temps que porteu junts,
o si més no per l'activitat que feu, que és interpretar musica,
heu de tenir molt bona sintonia i molta relació.
Bé, bastanta, sí.
Fa molts anys que ens coneixem
i tot i que el projecte és bastant recent,
tenim una activitat bastant intensa, sí.
Havíeu tocat anteriorment junts, havíeu coincidit, no?
Sí, havíem coincidit en moltes ocasions des de fa més de deu anys
i tots teníem un vincle musical, d'una manera o d'una altra.
Tots quatre sou el que s'anomena de joves intèrprets, no?
Aquesta nova generació d'intèrprets,
que jo no sé què deu tenir de diferent d'anteriors generacions.
Bé, una de les peculiaritats, potser,
és que nosaltres no hem d'acabar amb els joves dels estudis aquí
i no vam tenir més opció que marxar a l'estranger.
Fa molts anys hi havia més oportunitats
per la gent que acabava els estudis musicals aquí al país,
després de marxar a l'estranger,
vam tenir l'oportunitat de conèixer altres cultures,
d'altres maneres de treballar,
d'altres països, d'altres continents, en alguns casos.
I al cap de deu anys,
quasi bé després d'haver acabat els estudis aquí,
us hem tingut l'oportunitat de tornar a la terra
i tornar a iniciar la nostra activitat musical i cultural
dintre els nostres, no?
Després d'haver après el que hem pogut atendre fora.
En els últims anys, surteusament,
s'han obert més circuits per actuar
i més enllà de les grans capitals,
també en molts cicles...
Sí, hi ha moltes possibilitats ara
de poder tocar aquí i per fora,
estem també bastant a l'estranger,
però fa il·lusió sempre poder participar
en alguna activitat cultural al teu propi país.
Home, i després del període de formació intens i llarg,
que suposa fer-se músic?
Sí, no s'acaba mai això.
Per sort o per desgràcia, no s'acaba mai.
És un procés que no es pot dir...
No dic cap músic, diria...
Ara ja està, ja ho sé,
ja puc dedicar-me a una altra cosa
perquè això ja s'ha acabat,
sinó que és un procés completament creatiu,
que no para mai d'ensenyar-se el mateix cada dia.
Hi ha algun altre músic de Tarragona
del quartet que vindreu, no?
Sí, sí, Josep Maria.
Josep Maria Ferranó, l'únic Josep Maria.
És l'únic Josep Maria.
Com vau coincidir?
En un estat de fora o...
Havíeu tocat junts abans, tots plegats?
Sí, Josep Maria ens coneixem des de fa més o menys 10 anys.
Nosaltres havíem estret amb el mateix
per ser un conegut paladó de Vilaseca,
que es diu Euriotiel.
Gran conegut aquí també, sí.
Gran conegut, sí.
I va ser el nostre mestre, el meu mestre,
durant 10 anys,
i ell també va tenir-lo durant bastants anys.
I ens vam conèixer a Vilaseca
amb una participació que jo vaig fer en el seu moment
en l'orquestra de cambra d'aquesta localitat,
del qual tinc molt respecte i molt admiració,
perquè em van acollir quan tenia 9 o 10 anys
per estudiar els meus estudis.
Estudiava a Sabadell,
i llavors vaig conèixer el mestre
i vaig tenir la possibilitat de fer els meus estudis a Vilaseca.
I llavors, a partir d'allà,
nosaltres som més o menys de la mateixa generació
i ens hem trobat, hem tocat, ens hem vist,
hem parlat on estàs, estic a Londres,
on estàs, estic a Freiburg, a Alemanya,
on estàs ara, estic a Estats Units,
i sempre per qüestions de projectes,
i doncs ens hem anat trobant
fins que hem pogut finalment
tocar junts en el projecte que volíem.
Aquesta és una de les característiques
que també descriuen molt la vostra vida,
aquesta itinerància constant que teniu els músics.
Sí, és una mica el tarannà d'aquest projecte,
perquè tots ara mateix estem a diferents localitats
i tenim diferents activitats,
tant pedagògiques com a solistes,
i llavors, a l'hora de la música de Cambra
és com si hi hagués una...
és com retornar al monestí,
és com tornar a la cosa més bàsica
i a la més elemental de la música
i després d'haver voltat molt.
Llavors, sempre ens trobem.
Ara, per exemple,
a partir d'una peculiaritat del violó,
el violó del quartet,
el José Puigalés,
va arribar ahir d'una gira
amb la Camerata Salzburg,
que és una orquesta importantíssima d'Europa,
i està sempre voltant,
i ara acaba de guanyar una plaça
a l'Orquestra del Palau de les Arts de València,
també, amb el Lori Masel,
i estem tots una mica voltant.
Jo me'n vaig d'aquí tres setmanes,
me'n vaig al Salvador de Gira i als Estats Units,
i estem una mica amunt i avall.
Per tant, és una cosa molt intensa,
i a la vegada que ens fa moltíssima il·lusió,
perquè quan ens trobem,
no només ens trobem com a amistat,
sinó que també musicalment
és un solt en xispes quan ens trobem.
Poc o molt els músics, a més a més,
semblen no sempre,
però sovint heu d'anar fent pedagogies,
sobretot quan heu de fer entrevistes,
més que quan esteu interpretats.
En aquest sentit,
la música de cambra té un músic específic
que no tingui la música sinfònica
o altres tipus de disciplines dins de la música?
Un músic vol dir un compositor?
El públic?
El públic, pregunto ara, pel públic.
Bé, el públic,
la diferència entre la música de cambra sinfònica i de cambra...
Hi ha un públic de música clàssica,
per entendre's,
que això de clàssica ja no saps com dir-ho,
que, per exemple,
sí que se sent absolutament atreta
per la música de cambra,
però no per la música sinfònica,
o per l'òpera,
o per un altre tipus de disciplina.
Jo crec que sí,
és una experiència bastant més,
fins a cert punt,
elitista en l'aspecte
que sempre que es fan concerts
d'aquestes característiques
són en llocs bastant petits.
Llavors, l'única diferència
que jo li trobo,
en el meu aspecte,
és que és la quantitat de gent
que pot arribar a escoltar el concert.
Quatre persones tocant,
n'hi poden haver 400,
n'hi poden haver 500,
però en pocs casos n'hi ha 2.000 o 3.000 persones,
com poden haver-hi els graus.
Per tant,
la relació entre els músics i el públic
és una mica més íntima
en l'aspecte musical
i en l'aspecte d'espai, no?
Ara, poc o molt,
els últims anys,
s'ha començat a fer un concert de música de Càmbara
a grans auditoris,
en el que moltes vegades
despert aquest contacte directe
amb les persones que estan en el públic.
Però, bé,
és una opció més
que cada cicle de concerts considera.
En el vostre cas,
en quin espai,
en quin escenari
us trobeu més còmodes?
Nosaltres ens trobem més còmodes
com a enginyar,
per qüestions acústiques també
i per qüestions
que et trobes
el públic més a prop, no?
Les actuacions són
al Pretori Romà?
Sí.
No sé si coneixeu l'espai, ja?
Jo no conec l'espai,
per desgràcia,
però tinc moltes ganes de conèixer-ho,
ja m'han parlat molt bé.
La cosa més tècnica d'acústica,
com que no és el primer concert
ni de bon tros,
des del moment que ja
ha tingut continuïtat aquest cicle,
és que els músics
quedàveu satisfets.
I el públic...
Segurament, segurament,
sí, perquè fa temps
ja que ho funciona així.
Molt bé, Josep,
escolta,
perquè no ens comentes
una miqueta
les obres que heu triat,
música de Toldrà,
d'una banda, no?
En una primera part del programa?
Sí, nosaltres toquerem
l'únic...
Bé, la peça que més
s'interpreta de Toldrà
per quartet,
diré,
va escriure dos quartets,
un que no es coneix gaire,
i aquest que és el primer quartet
que va escriure,
és inspirat en unes poesies
de Maria de Fagarra,
cada moviment.
A mi li encantava
fer música descriptiva,
quasiment totes les obres
que escrivia tenien relacions
amb poesies,
totes les que no eren
cançons,
hòlits.
Curiosament,
i aprofito per dir-ho
aquest cap de setmana mateix,
que aquest cap de setmana
és molt intens
per nosaltres musicalment,
el dia 5
nosaltres fem un homenatge
a Toldrà,
a l'espluga de Francolí,
i vindrà la seva filla
a llegir les poesies
d'aquesta peça
que tocarem,
que és Vistes al Mar,
i abans de cada moviment
farà la inspiració,
perquè la seva manera
de composar
era sempre
a partir de poesies
que avalem,
no?
Si sonets,
a Toldrà
també estan inspirats
en poesies,
encara que no es diguin,
i després la majoria
d'elits
que li agradaven escriure,
que és el llegat
més gran que té.
La peculiaritat
és que ell tenia
un quartet de corda,
que és com va començar
la seva carrera musical,
des que tenia 16 anys,
i tocaven tots els quartets
de Beethoven,
tots els quartets
de Brahms
i els quartets
de Schumann
i tot el que podien,
fins que va escriure
el seu propi quartet,
que curiosament
s'ha fet
un dels més famosos
dintre de la cultura
de música
del segle XX.
Tots els quartets
i orquestres de cambra
toquen aquesta obra.
Sense ell haver fet
una especial
atenció
per ho moure'l,
sinó que és
perquè és una música
tan fresca
i tan catalana
i tan...
Hi entra molt bé,
hi entra molt dins,
no?
Emple moltíssim.
Sí, sí,
el segon moviment
especialment
és un carnel
per tothom, sí.
La segona part?
La segona part
serà un quartet
també de joventut
de Mendelssohn,
del seu apostret
amb la menor,
basada en una cançó
seva pròpia
que es diu
és veritat,
és veritat,
en Alemanya,
i està basada
sobre quatre notes
d'aquesta cançó,
el qual el començament
i el final del quartet
acaben igual,
llavors és un quartet
inspirat
de la mort
de Beethoven.
Tenia moltes,
moltes referències
a l'obra
de Beethoven
en alguns aspectes.
Tot i ser,
evidentment,
el sony sempre
molt jubial,
també amb una música
molt de passió
i molt de frescor.
És una obra
opus 13,
no sé si tenia
14 o 15 anys
quan va escriure
aquesta obra
i la maduresa
de l'obra
és impressionant.
Doncs serà un moment
de retrobar-nos amb ella
o conèixer-la
si és que és una desconeguda
per nosaltres.
És una desconeguda,
sí.
Serà la cita
demà,
divendres,
al Praetori Romà
en aquest cicle
de concerts
del Premi
Onda a la Garriga.
Josep Colomer,
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i serà divendres
aquí a Tarragona
i com deies
el diumenge
l'Espluga.
El diumenge
l'Espluga
perquè és el dia 5
a dos quarts de vuit
l'Espluga
i a més
amb poemes.
Amb poemes
i vindrà l'Àngel Soler
a tocar amb nosaltres
els sis sonets
de Toldrà
i serà una mica
una festa
de Toldrà
un homenatge
o un tribut
de Toldrà
amb la filla
com a participant
i així.
I a part
aquest cap de setmana
també estem
gravant un disc
amb el quartet
al monestir de Poblet
que ens l'han cedit
per gravar el disc
de les set últimes
paraules de Crist
a la Creu
el qual farem
durant la Setmana Santa
o sigui que estem
bastant musicals
d'aquesta setmana.
Bé, no sé jo
si és la norma
generalitzada
però pel que fa
a l'art quartet
de circuits
de feina
de gires
no us en falta
i que continueixi.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies Josep
molt bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.