Fins demà!
Sempre hablando del fútbol, sempre hablando del fútbol.
Fins demà!
Bon dia, Iolanda!
De mica en mica et vas aproximant a la ciutat de Tarragona?
Poc a poc, poc a poc. Ja estem pràcticament a punt d'entrar a Catalunya, acabem de superar ja els arres pobles de la província de Castelló i estem a punt, a punt, a punt ja d'entrar a territori català.
Bé, quan entris, avisa.
Sí, llavors ja canvio el registre, eh? Ho notareu perquè canviaré el registre.
Bé, doncs, escolta, aquest camí s'està fent una miqueta llarg i a més, però bé, passa bé perquè vas intervenint a la ràdio, avui és un dia que, Déu-n'hi-do, eh?
Més futbolí que mai. D'aquí uns moments arribarà Luis César.
Ens dónes algun consell per l'entrevista, sobretot a les nostres entrevistadores de quatre bandes?
Home, jo us aviso que no té pèl, eh? És una de les característiques que us la deixaria caure, eh?
Que no, que què?
Que no té pèl, que va rapat, eh? Que és que algú, vaja.
Home, ara tu també has descobert la sopa d'all, eh?
Home, eh?
Gràcies pel consell i la pista. No ho sabíem, però en fi.
Escolta, Quim, t'estem perdent ara de moment, jo espero que no passi.
De totes maneres tenim aquí preparats tota una sèrie de talls de veu que ens ajudarà a anar a dibuixar i entendre una miqueta
com va anar tot plegat ahir a la tarda a Múrcia, no?
Sí, em sentiu bé o què ara?
Ara millor, sí, ara perfecte.
Vinga, és que hi ha muntanyes, eh, tant en tant, i és un petit problema de les noves tecnologies, això del mòbil.
Anem a escoltar, si sembla, primer el gol, com vivíem, com cantàvem un gol,
que, atenció, ens ha ficat co-líders a la segona divisió A amb...
Vaig a dir-me a la piscina, eh?
Amb un peu a primera i amb un rècord històric.
El Nàstic ha aconseguit deu jornades, tota una volta sencera, pràcticament,
sense perdre, lluny del nou estadi, set victòries consecutives, dos empats,
i la victòria d'ahir a Múrcia, deu jornades, sense perdre, quan juga com a visitant,
lògicament, ben embuixir amb el gol que aconseguia la penal, el xer Abel Boades.
Atenció, David Garcia, que posarà la pilota, la deixa enrere, ja, buscant Abel Boades,
cap de cap de Abel Boades, pilota per Àngel Morales, a la fronta de la pilota per Irurzo,
Atenció, Irurzo, que intenta fer la jugada!
Li acaben fent...
Paral, paral, paral, paral, paral, paral, paral.
Home, però és que ja...
Paral i vermella, eh?
Atenció, Calquia sota pals, mare de Déu, senyor.
mossèn K polaria també està per la cara.
Aixecant el braç, toca ja el pal superior de la porteria.
L'abrició de la distinció que no miren.
Atenció, Abel Boades, sota pals, Calquias, el xiulesa a la condomina.
Atenció, la llançament d'Abel!
Goal, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
38 a la segona.
Doncs el gol, cantat per el Jordi Blanc,
que el tinc al llarg costat i està conduint la veritat
que molt finament, eh, avui estem...
Però no diu gol, gol, gol, no, mentre condueix?
Perquè escolta, tot el viatge de Murcia cap aquí...
Crec que fins a Nobelda, Nobelda ha parat, eh?
Ha parat ja.
Nobelda ha parat de dir gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Però fins a Novelda està cantant el gol encara.
No està malament.
No està malament el tema.
És que s'havia de celebrar aquest, eh, Iolanda,
perquè és un gol importantíssim.
Tu diràs.
Que, com es deia més, el Nassig no va acabar de fer un partit,
allò que diguis, quina meravella de partit.
Havien patit moltíssim al començar la segona part
perquè el Múrcia va estar present
després que sortís Diego Alonso al terreny de joc
i el gol de Belboades ens donava tres punts,
que vaja, són aquells tres punts que t'agrada lligar fort,
apretar i no deixar-los escapar de cap de les maneres.
A l'igual que no ens van voler deixar escapar
prop de 200 aficionats que es van desplaçar
fins a l'estadi de la condomina.
Entre aquests 200 en vam trobar un de molt especial
que des d'aquí li enviem una abraçada
i un per molts anys,
que era l'Enric Cavallé, l'Enric, el president de la penya
de Nàstic Rivera d'Ebre, l'Enric d'Ativisa,
que ahir feia 50 anys i que parlàvem amb el Ricard Laot
abans de començar el partit.
Avui, des de fa dues hores,
que hi ha entrat el club dels cinquantons
i té millor regal que els tres punts cap a Tarragona.
Un aficionat d'oncs que avui fa anys,
que fa cinquanta i que vol la victòria del Nàstic.
El viatge per ser en autocar, bé?
Estupendo, estupendo.
Que problema?
No, no, ni un. Molt bé, molt bé, molt bé.
Han parat quan tocava.
I bueno, ja ho pots veure, no?
I això és increïble.
Gràcies, ja a celebrar-ho.
A tu, gràcies, gràcies.
És un dels vols aficionats.
Doncs, un dels aficionats del Nàstic,
l'Enric Cavallé,
que es desfressava fins a l'estadi de la condomina,
feia 50 anys doble celebració,
aniversari, victòria del Nàstic.
Anem avançant, en tot cas,
de l'afició al president.
Així és.
El president ha d'acabar el partit.
El Jordi deia que era en plan torero.
Jo no sé com anomenar-lo,
però una altra celebració a la gespa
de Josep Maria Andreu,
amb l'afició entregada, embugida,
i demostrant que és un autèntic líder de masses.
Ve el president.
Atenció, perquè ve el president cap a la grada
de la condomina.
Veiem el president des d'aquí donant vots.
Està saltant, som un torero.
Està el president donant vots allà davant de l'afició, no?
Sí, sí.
Doncs aquesta és la imatge que nosaltres veiem.
Agafa la bandera, espera, espera que el tinc aquí.
Agafa la bandera, alça la bandera,
celebra amb l'afició la victòria.
Fàbula, hi ha una senyora que li han tirat des de l'afició.
Escolta, era hòstia!
Doncs, Josep Maria Andreu,
més forofo a tope, podríem dir,
cridant a primera,
amb l'afició entregadíssima,
una afició que va acabar pujada a les tanques
que hi ha a la condomina per separar el camp de la grada.
Vaja, una autèntica festa,
el que s'ha de viure ahir
a l'acabar els 90 minuts de l'estadi de la condomina.
I ara, Iolanda,
ve un tall d'una mica d'autobombo personal.
A veure, a veure, a veure.
Sí, ens ha preparat el company Jordi Sorinyat,
que gràcies a ell estem podent fer tot aquest muntatge.
a tots aquells que vulgueu saber alguna cosa,
jo ara donaré el meu mòbil,
pagueu tant, i ara diré quant,
i us encerto el futur, eh?
Perquè escoltem la retransmissió una mica.
Com anava hi el tema?
A veure, a veure.
El minut clau és el minut 80, eh?
Hem d'estar pendents d'aquest minut
i alguna jugada així a l'àrea estranya,
perquè és el minut clau.
Arribem al minut 80,
jo confio encara que ens faci un regalet, va.
Va, va, va.
Ara l'hi vermella, eh?
Tu ho he dit, al minut 80, el regal?
T'ho vull dir una cosa, Quim,
ets un bruixot, eh?
Ho has vist, no?
Des de luego.
El porter ens ha fet el regal al minut 80.
Al minut 80.
Escolta, Quim, què ho faràs?
Amb tarot, amb bola?
Com ho faràs, això?
Sí, m'ho estic pensant encara.
És un negoci que tinc en ment.
El muntarem conjuntament amb el Jordi Blanc,
això sí, perquè hem estat parlant ja tot el matí,
hem tingut temps.
Ah, molt bé.
Sí, muntarem un negoci de bruixeria, tarot,
no ho sé, alguna cosa muntarem.
Alguna cosa, no?
Sí.
El marro del que fem,
és qüestió de buscar una tècnica dient, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Deixarem, no ho sé, però això sí,
ho farem pagar, eh, Iolanda?
No pensis que això...
No, no, que volem fer calé.
És el que deies, dones el mòbil i allò de...
amb l'SMS i tot això.
Donarem el mòbil i tots aquells que vulguin trucar,
ja ho saben,
arribarem a un pacte amb telefònica, això sí,
per veure si cobrem alguna coseta.
Però escolta, només donareu allò,
coses de consells de futbol i tal,
o tot en general?
No, no, especialitzats en el món del futbol.
Molt bé.
Que hi ha un mundial aquest any, eh?
Per la travessa, per tot el que convingui.
Clar, clar, clar, no?
I hi ha un mundial, vull dir,
que podem guanyar calé i del bo.
Cerquem altres consells.
Sí, el partit va ser especial,
no només pel que passava,
sinó perquè al matí,
al programa del matí,
vam tenir una entrevista
d'aquelles que em feia molta il·lusió.
El Juan García, un hit jodó del Nàstic,
un dels tres supervivents
que queden d'aquell Nàstic
de primera divisió,
el Juanete,
i amb el Juanete va parlar
la nostra companya Tere Ortega.
Escoltem un primer fragment
d'aquesta entrevista amb Juanete.
Vostè que té l'experiència
en primera divisió,
què consells daria
als jugadors del Nàstic
que tenen l'oportunitat
aquesta temporada
de volver a estar
en la categoría de oro
del fútbol español.
En eso del fútbol
no se pueden dar consejos.
Se puede decir que se luche,
que tengan moral,
que piensen en el club
y no hay más.
Consejos no se puede decir
porque una cosa que yo le hable,
le digas,
y luego a lo mejor
no les hagas bien las cosas
y pongan tanto interés o más.
Eso, el fútbol es así.
el fútbol es aceptar.
Aceptar en el equipo
y unirlo,
conjuntarlo
y que la cosa vaya bien.
Doncs el consell
de tot un crac,
de tot un ex-jord
del Nàstic
de la primera divisió
l'any 47-48,
aquella campanya
que estava primer
amb el gimnàstic de Tarragona
i amb ell també
vam voler parlar,
ja que havia ja amb Murcia
i ell viu actualment
a Murcia.
Però Juanete va demostrar
que és una persona,
un crac,
un líder
amb molt de caràcter.
Escoltem a Juanete
durant aquesta entrevista
amb Pere Ortega.
Juanete,
que un placer
sempre
hablar con una
leyenda viva
del fútbol.
Perdónenme,
perdónenme,
que ha sido
que no me recordaba.
Habíamos quedado
en el campo
y yo me he ido
al hotel.
Sí,
ha habido una pequeña
confusión
porque hemos estado
en el campo
y luego en el hotel.
No muevas tanto,
un compañero
que está jugando
el dominó.
No,
que van a comer
y están moviendo
las sillas.
Ah,
vale.
Van a comer
y están moviendo
las sillas aquí.
Juanete
endreçant
el menjador.
No són moments
de moure
les cadires
si hem oído
en una entrevista.
Quim,
ens heu preparat
el Jordi
i tu
alguns moments
interessants
del convidat
que tindrem
ara d'aquí uns moments.
Abans em demanaves
consells
i ara us presento
el personatge
que jo el definiria
com a mediàtic,
com a autèntic,
líder d'un equip
i ara
aquest són,
bé,
un fragment
del que us trobareu
a partir d'ara.
A veure.
aquí hi ha un guion
i el guion
se hace
i da igual
que el que
se llame Pepe
que José.
En ese campo
de mierda
de yerba artificial
pudiendo estar
entrenando en primera.
Es gracioso.
No lo he visto
muy bien,
no?
No ha jugado
muy bien.
Viene de otra cultura,
lo han acorralado,
se ha sentido
acorralado
y se ha equivocado.
Es maravilloso.
Tengo que aprender
de esa receta.
Doncs aquest és Lluís César.
Han estat pur.
Per ser que ja ha arribat
als nostres estudis,
està parlant prèviament
amb les quatre senyores
de quatre bandes,
no sé què li estaran explicant,
jo no sé res.
Hola Lluís,
¿qué tal?
¿Cómo estamos?
Saludeu-lo també
de part nostra.
El tenim allà
fora de l'estudi,
encara no ha entrat
a l'estudi.
Ara pots dir
alguna cosa més
si vols.
Que no et sent,
ara no et sent.
Ah, no, no,
calla, calla.
El que hem de fer
és també parlar
una mica amb vosaltres
sobre el tema
de votar el jugador.
Recordeu,
tenim una classificació
que continua
encapçalada
pel David Coeller,
però també us hem de recordar
que tenim un sorteig obert
que aquest divendres
tornarem a donar
un altre article
de la marca Nàstic
entre tots aquells visatges
que arribin
al 5588.
Vols votar
el millor jugador
del Nàstic?
Envia un SMS
al 5588
amb la paraula
jugador,
un espai
i escriu el nom
del jugador
que més et va agradar
del darrer partit
de Lliga.
Jolleria
i rellotgeria
Santa Gemma
patrocina
el trofeu
al millor jugador
del Nàstic.
Entre tots els missatges
que arribin,
divendres
sortegem un polo
de la marca Nàstic,
el polo oficial
del viatge
amb el que van
els jugadors
a les concentracions.
Entre tots els missatges,
recordeu divendres,
un polo.
Vosaltres podeu canviar
una classificació
que actualment
continua
encapçalant
David Cuellar.
Santa Gemma,
les joies
i rellotges
més exclusius,
el número 6
del carrer
Rovira i Virgili.
Santa Gemma
patrocina
el trofeu
al millor jugador
del Nàstic.
I,
Iolanda,
anem a jugar
a la pilota
ja del desempat
del futbolí,
no?
I tant.
Normalment hi ha 11,
no?
Anem a jugar
ja a la 11a
perquè us hem de recordar
que aquesta nit
tornem,
som una mica
passats de mena
i a la nit tornem a fer programa
a partir de les 8 del vespre
i fins les 10
una nova edició
del Semprenàstic
on volem
que participeu
tots vosaltres
enviant missatges
al
sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.com
sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.com
o a partir de les 8 del vespre
trucant al
977
24
47
67
són les dues
línies
per parlar
amb el
Semprenàstic
per entrar,
per comentar-nos
el que
absolutament
vulgueu,
que ens voleu explicar
el viatge a Múrcia,
ens l'expliqueu,
que ens voleu explicar
com vau patir
escoltant el partit
per la ràdio
ens ho expliqueu
però a més a més
també us volem fer una pregunta
però jo
hago una pregunta
si puedo hacer una pregunta
sí,
podem fer la pregunta
vinga,
quina és la pregunta?
i la pregunta
els volem preguntar
penseu
que el nou estadi
es faci
a la zona de Camp Clar
repetim la pregunta
que penseu
que el nou estadi
es faci
a la zona de Camp Clar
ja ho sabeu
sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.com
sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.com
i 977
24
47
a partir de les 8 del vespre
entre tots
les trucades
i tots els mails
hi ha un premi d'aquests
que cada cop
pren més força
i pren més valor
perquè són
dues entrades
per anar a veure
el proper partit
a casa
que jugarà el nàstic
diumenge
a dos quarts de sis
de la tarda
davant l'Albacete
dues entrades
que seran
doncs
pel qui li toquin
entre dues les trucades
i tots els mails
que rebem
a sempreanàstic
arroba
tarragonaradio.com
això començarem
a partir de les 8 del vespre
avui amb David Cuellar
en directe als estudis de Tarragona Ràdio
i amb l'habitual tertúlia
els habituals comentaristes
d'aquesta casa
que aniran passant
un darrere a l'altre
doncs
a partir de les 8
en aquesta nova edició
del Sempre Nàstic
Molt bé
Quim Pons
gràcies
per aquest futbolí
avui en ruta
gràcies al Jordi Blanc
que també
doncs
ha estat al costat
donant-te suport
i traslladant-te
cap a Tarragona
perquè pugueu tots plegats
aquest vespre
retrobar-nos a les 8
al Sempre Nàstic
moltíssimes gràcies
digues
digues Quim
vol dir alguna cosa
al Jordi Blanc
que digui alguna cosa
com a mínim testimoni
que t'està acompanyant
en ruta
testimoni que està conduint
que digui alguna cosa
espera que saluda més
hola bon dia
estic conduint
Jordi
li diem alguna cosa
a Lluís César
de part teva?
escolta
diu que si li diuen
alguna cosa
a Lluís César
de part teva
Jordi
que el feliciti
per la trajectòria
del Nàstic
molt bé
doncs ja el felicitarem
de part teva
Jordi
és un tipus tranquil
Jordi Blanc
és l'hombre tranquil
sí
va ser
va ser
va tranquil
vinga gràcies
fins al vespre
vinga
que acabi
amb Lluís César
compta la carretera
adeu-siau
bon dia
adeu