.
Quatre minuts serà un quart d'una del migdia.
És el temps del fet del festival d'estiu al matí de Tarragona Ràdio,
com cada dimarts des d'ara i fins a la una.
Ens ocupem de l'oferta d'espectacles aquesta setmana.
Ja fa una estona puntual, com un gent alman britànic,
que ens acompanya.
Joan Pasqual, bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Benvingut.
El Joan és entre nosaltres,
perquè aquest dissabte el Teatre Alamagatzem
acollirà la representació de...
Espera, és que ho he de llegir, si no, no em surt.
Ana Stilosi, ho he dit bé.
L'altra cara de l'Odissea.
Serà aquest dissabte dins del cicle Tarragona en diàlegs.
Hem convidat el Joan perquè volem conèixer el contingut
i una miqueta quina és la línia d'aquesta representació teatral.
També hem de parlar del requiem de Mozart,
més endavant amb diferents convidats.
I com és habitual, els volem obsequiar amb entrades
per participar dels diferents espectacles del fet.
Molt ràpidament, allò per guanyar temps,
li hem demanat a més al Joan que tingui la cortesia
de deixar-nos un minutet per regalar aquestes primeres entrades.
Són entrades per engaudir de l'espectacle de l'estrena,
del darrer espectacle de Sol Picó, la prima de Chita.
Rebem ja unes quantes primeres trucades,
en la mesura del possible,
i després continuarem, després de saludar els següents convidats.
Donem pas a la primera trucada. Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb el de Xavier.
Què tal, Xavier? Com anem?
Molt bé. Allí al carrer una mica de soroll.
Una miqueta de calor que deu fer al carrer.
I soroll.
I soroll també.
Avui és un dia d'aquells per anar de compres o de botigues,
no per comprar res, sinó per gaudir dels aires acondicionats,
sobretot.
Exacte.
Molt bé, Xavier, estaràs molt fresquet i molt bé demà
quan vagis a veure aquest espectacle.
Tens les entrades.
Sí, senyor.
Aquí les tens a la ràdio.
A tu per trucar-nos. Bon dia.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
El Xavier, la primera persona que ha marcat el 977244767.
Hi ha una gran expectació.
La passada setmana, la mateixa Sol Picó,
també parlava des d'aquest espai del fet.
Donem pas a una segona trucada. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Jéssica.
Jéssica, què tal? Com anem?
Molt bé, molt bé.
També amb ganes de veure la Sol Picó, no?
Moltes, moltes ganes, de veritat.
Esperem que t'agradi moltíssim l'espectacle.
Seràs de les espectadores privilegiades
que assistirà aquesta preestrena de la Sol Picó al Teatre Auditori.
Tens les entrades aquí a la ràdio.
Molt bé, moltes gràcies.
A tu, Jéssica, per trucar-nos.
Una abraçada. Adéu-siau.
Com no, Lécia?
977244767, les entrades per a Sol Picó.
Més endavant, mirarem d'obsequiar-los
amb entrades per al Rèquiem de Moser,
aquest dissabte, al Teatre Auditori del Camp de Mar.
No tenim aquesta trucada,
doncs, en tot cas,
reservaríem aquestes entrades
per regalar-les una miqueta més tard.
Ara, de moment,
fem una petita pausa per la publicitat
i saludem els següents convidats.
Vagis on vagis,
ens ens ha parlat d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza,
gran o mitjana,
que vagis a comprar als seus establiments
de l'Avinguda Marquès Montoniu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza
i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca a Telepizza,
977-22-1919.
Cada cop es té més en compte el que es menja,
som el que mengem.
És una veritat inquestionable.
Per això mateix hem de confiar
en productes amb denominació d'origen,
productes de qualitat.
La denominació d'origen
és tota una garantia.
Això ho saben molt bé al Rebost,
la botiga especialitzada
que trobareu al carrer Cos del Bou de Tarragona.
El Rebost t'ofereix tota mena de productes
amb denominació d'origen.
Vins, caves i licors,
carquinyolis, pastissets i orelletes,
embotits i formatges casolans,
olis, vinagres i fruits secs.
El Rebost,
el número 11 del carrer Cos del Bou,
al costat de la plaça de la Font.
Obrim diumenge al matí.
Viu al mar amb Tarragona blau,
un vaixell amb sentiment tarragoní.
Gaudeix de la Tarragona patrimoni mundial des del mar,
tal com la van veure els romans
a l'arribar a la nostra costa.
Excursió marítima guiada
i, tot seguit,
degustació del nostre peix blau de Tarragona,
marca de qualitat.
Per a més informació,
passatge a Javier de Montsalvatge,
7, 9, 5, davant de la Puda,
al 977-21-1913
i també a internet,
3obresb.tarragonablau.com
Navega amb nosaltres.
Més de 3 milions de persones
ens confien les seves vacances
perquè sumem avantatges.
T'estalvies un 8%.
Pots pagar en 6 mesos sense interessos.
40.000 nens viatgen gratis
i, a més, et regalem 90 euros.
El Com Viatges,
la forma més intel·ligent de viatjar.
Més de 3.000.000 nens viatges.
Més de 3.000?
Fins demà!
Bé, doncs, jo ja els ho deia, que aquest estudi s'aniria omplint de convidats i convidades que tenen molt a veure amb la magnífica oferta d'aquesta setmana del fet.
El Joan Pasqual, amb molta paciència, que fa una estona que és entre nosaltres, ja l'havíem saludat, és el moment de donar la benvinguda, com cada setmana, Jordi Ginamé, coordinador del festival.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Se'ns acumula la feina avui, afortunadament.
Sí.
Afortunadament, això vol dir que tenim una oferta magnífica, una oferta que passa pel teatre, ara ho dèiem quan saludàvem el Joan Pasqual,
i que passa per la música, per una producció que es fa a la ciutat de Tarragona i amb formacions, amb veteranes importants de la nostra ciutat.
Estem parlant del rèquim de Mozart, del que podrem gaudir el pròxim divendres, a dos quarts d'11 al Teatre Auditori del Camp de Mar,
amb l'orquestra Camerata XXI, amb el Cor Ciutat de Tarragona i amb la coral de la Universitat de Rovira i Virgili.
Tenim entre nosaltres, d'una banda, el director de la Fundació Camerata XXI, Javier Fort.
Bon dia, Javier, benvingut.
Bon dia, Jolanda.
Un plaer que ens acompanyis, com sempre.
Ara ho dèiem, que només parlem d'estiu en estiu, quan feu actuacions d'aquestes...
Però aviat parlarem més sovint.
Això és bo, doncs.
Això és molt bo.
Suposo que sí.
Molt enigmàtic, eh? Es posa molt enigmàtic.
No, el Jordi ja us en pot dir més coses, però bueno.
Bé, el que podem dir d'aquest any és que aquest concert, precisament, s'inscriu dins el cicle de concerts de Camerata XXI del 2006,
que ja en portem, si no recordo malament, tres.
Tres, sí.
Aquest s'inscriu dins el Festival d'Estiu, i el 8 de setembre ja podem avançar, no?
El proper concert de Camerata XXI, amb motiu de l'11 de setembre, dels actes commemoratius de l'11 de setembre,
es farà al Palau de Congressos, el 8 de setembre, amb un programa més aviat romàntic.
Posteriorment, al novembre, n'hi haurà un altre, i al desembre, dins els concerts de Nadal, també hi haurà,
i clourem aquest cicle de concerts de Camerata XXI, de manera de concerts estables a la ciutat, no?
No sé si feies referència a això, amb la teva qüestió enigmàtica.
No, però aquest cicle el deixem per un altre programa i dediquem un programa al cicle, us sembla?
Això ho has de dir tu.
Ho dic perquè avui hem de parlar d'aquest magnífic concert, perquè a més...
Em sembla perfecte, i a més hi ha més gent per parlar.
Per això t'ho dic, ens acompanya Montserrat Rios, bon dia.
Bon dia.
És la directora de la coral de la Universitat Rovira i Virgili.
Alguna vegada n'hem parlat, és una coral que, Déu-n'hi-do, jo no sé si hem de fer,
com després quan parlem del Cor Ciutat de Tarragona, el currículum és prou conegut, no?
Jo crec que sí.
La formació amb coral i musical prou important aquí i també fora d'aquí.
I tenim el pla de saludar a Tobias Gosman, és el director del concert.
Tobias, molt bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
D'aquí uns moments ens posarem en contacte també a través del telèfon amb Núria Franzino,
del Cor Ciutat de Tarragona, no podia ser entre nosaltres.
Val a dir que aquest començament una miqueta precipitat, que probablement han notat els oients,
és perquè han fet la roda de premsa d'aquest concert fa poca estona.
Per tant, us agraïm moltíssim l'esforç i la cursa que heu fet
per arribar fins als estudis de l'Avinguda Roma.
Són el requiem de Mozart.
Jo no sé si el Joan Pasqual mai ha utilitzat la música de Mozart
per algun dels seus muntatges que recordi.
Puntualment, jo penso que és un autor que té molt de material
com per ser utilitzat a nivell també dramàtic, dramatúzic,
però de forma puntual, no d'una forma això contundent o decidida.
Però vaja, és música que penso que té el seu valor i el seu interès en tots els aspectes.
Com us organitzeu per muntar un concert com el que ens oferireu al Teatre Auditori del Canlar?
Com sorgeix la col·laboració? Com us poseu d'acord?
Qui planteja fer aquesta producció absolutament tarragonina?
Qui contesta? A veure.
Camerata 21, per exemple.
És una mica la instigadora d'aquesta...
Sí, bé, tal com hem dit a la roda de premsa,
bàsicament nosaltres des de fa molts anys estem intentant sumar esforços.
També ens va costar molt que Camerata 21 fos escoltada
i es cregués en el projecte,
bàsicament perquè s'apostava per la gent més jove.
es veia que hi havia tot un treball pedagògic que s'havia de fer abans
de plantejar qualsevol formació.
Hi havia hagut molts intents per fer formacions aquí a Tarragona
i no en va reixir cap.
Llavors nosaltres vam apostar.
Érem gent jove que cadascú veníem d'un món diferent,
però era d'un món professional vinculat a la música.
alguns s'havien estat estudiant a Holanda,
els altres havien estat a Alemanya, els altres a Anglaterra.
Jo havia estat treballant al Ministeri de Cultura a Madrid
i llavors vam decidir fer això.
Llavors sempre la cosa que hem tingut sempre al cap
és d'estendre aquesta idea
que si no invertim en la gent d'aquí
mai no podrem fer absolutament res.
i jo sempre ho deia d'una manera molt barroera,
ara ja no ho dic tant, però ho tornaré a dir perquè s'entengui,
i és que jo deia que aquí no érem tan tontos.
No érem tan tontos per no poder fer les coses.
El que passa és que en tots els camps,
però en el camp de la música i la mònica,
suposo que me podrà refrendar això,
hi ha hagut moltes enveges,
hi ha hagut moltes capelletes,
cadascú ha sigut molt de lo seu.
Llavors nosaltres hem lluitat primer per tenir alguna cosa propi,
per tenir veu,
i després el que hem volgut és sumar.
Ara en una època en què la Fundació ha crescut,
s'ha aconseguit fer l'orquestra professional,
en molta part gràcies a Xavier Blanc com a director artístic,
i amb Tobias que hi ha cregut cegament,
doncs estem en disposició d'obrir els braços
a tothom que vulgui col·laborar amb nosaltres
i tothom que cregui que tenim la Fundació TEL al nivell.
Parlant d'aquesta col·laboració, si em permeteu,
vull saludar la Núria Francino,
perquè pot estar amb nosaltres un minut escàs,
té moltíssima pressa,
però no volia deixar l'oportunitat d'enviar una salutació.
Penso que s'ha tallat la comunicació,
si la podem recuperar amb ell,
i si no, Lluís, en tot cas,
entenem que Núria Francino ens ha donat raons
més que justificades,
perquè no pot ser entre nosaltres,
estava esperant de pujar un cotxe,
en fi, la situació era una mica complicada,
ho lamentem moltíssim.
De fet, la Montserratia va estar al cor ciutat de Tarragona
durant un temps.
Sí, sí, sí, vaig ser cantaire i directora.
Que és retrobar-te amb la teva vella formació, no?
Vas dirigir el cor ciutat de Tarragona,
i des de quan fa que dirigeixes el de la URB,
des de la seva formació el 91?
Això mateix, ara fa 15 anys,
aquest any és el nostre 15è aniversari,
sí, sí, de la Fundació Primer Concert al juny del 91.
Què va haver interpretat?
Ho podem celebrar conjuntament.
Has vist que bé.
Nosaltres també fem els 15 anys.
Oh, és fantàstic, això és...
De l'abril del 91.
De casualitat, veus?
Escolta, i per què no heu posat el segell per aquest concert de...
Ja tot s'aprofita.
És que el 15 no s'ha celebrat tant,
però bé, el 20 ja ens reunirem, eh?
Nosaltres no n'hem celebrat mai cap.
Sí, no, jo el 10, el 10.
Teníem un dilema sempre, que era dir,
a veure, ho celebrem o portem dos professors més?
No, però per celebrar no cal gastar-te masses duros.
Està molt mal fet, això ja hi havia.
Està molt mal fet, perquè tothom ens ho ha dit.
Però sempre optàvem per...
Aquells diners ens dolia gastar-los amb...
Hi ha qui deia, doncs, fem un sopar o fem pagatines o d'allò.
I nosaltres sempre invertíem en professors.
Per això no n'hem celebrat mai cap.
Suposo que els 20 seran...
Està bé que ho expliquis, això,
que ningú es pensés que no volíeu celebrar.
En lloc de pagatines, professors.
Jo hi tinc una teoria, perquè no han volgut celebrar-ho.
Jo crec que no han volgut celebrar
per no fer ombra el 250 aniversari del naixement de Mozart,
que és una mica...
Un dels motius de fer el rèquiem.
I jo crec que per això, eh?
Els honor, aquesta generositat.
Ha fet, els hi havia un comentari
del tema d'apostar i d'invertir en la gent d'aquí,
que el Joan d'això ha fet una bandera
dins de l'àmbit teatral a la ciutat de Tarragona.
Tant el Javi des del punt de vista musical
com el Joan des del punt de vista teatral
sempre hem sentit això
de que hem d'invertir en la gent d'aquí
i hem d'apostar per fer accions professionals des d'aquí.
Entenem per professionals
que té un valor exactament igual
a qualsevol altra oferta d'espectacle
que pugui venir de fora, no?
No ens ho acabem de creure, això?
La gent d'aquí?
Costa.
Fins i tot els espectadors, no?
Sempre ens ha costat una mica.
Penso que això que acaba de dir ell
és que és una cosa de calais.
Fem un manifest, ja, clar.
És un manifest.
No, jo penso que el manifest ja l'estem fent.
D'alguna manera, el manifest jo penso que s'està fent.
Jo penso que en els últims anys
els col·lectius
o totes les formacions implicades en els fets creatius,
en el fet de les diferents àrees,
música, plàstica, teatre, etcètera, etcètera,
està ressorgint,
però no és que estigui ressorgint,
sinó que està reivindicant
tota una sèrie d'activitats molt potents
que s'han vingut realitzant
en els últims 20 anys en aquesta ciutat
i que potser no havíem trobat els canals
per poder mostrar que això és palpable
i que és real i que no és una invenció.
I, per tant, jo penso que a partir del treball,
a la llarga,
si hi ha un treball coherent i ben fet
i un treball amb orgull, també, no?
Perquè no dir-ho,
jo penso que al final surten aquestes coses.
I en aquests moments,
jo penso que la ciutat de Tarragona,
en general,
en general,
en aquests àmbits de creació,
n'hi ha un ressorgiment
i n'hi ha una reivindicació
de la creació com un fet real
i un fet palpable
i que no és envejable
amb cap altre, diguéssim,
nucli de creació
que pugui haver arreu de l'estat espanyol,
fins i tot, eh?
Crear un espectacle
a partir d'aquest requiem de Mozart,
espectacle musical,
com fareu vosaltres,
requereix una coordinació
i un treball conjunt,
tot i que, independentment,
cadascuna de les formacions
ja havíeu interpretat
aquest requiem de Mozart, no, Montse?
Sí, sí, sí.
Nosaltres concretament
el vam fer el mes d'abril
amb una producció de la URB,
en aquesta ocasió
vam col·laborar
amb l'orquestra
del Conservatori de Vilaseca
i això sí que és una cosa
que ara,
parlant amb el que deia el Javi,
sobre aquesta idea
de fer coses
amb la gent d'aquí,
jo,
i ara que parlem
que nosaltres existim
des de fa 15 anys,
totes les produccions
que jo vaig fer al començament
les vaig fer sempre
amb orquestres professionals
de Barcelona,
sobretot amb el Gràssi,
amb Baron Coff,
amb la Camerata Mediterrània.
I ara, a poc a poc,
anem fent coses
amb orquestres d'aquí.
I això és un pas endavant
i és una forma
de dir bé,
per què?
Perquè es pot, no?
Clar.
I és així,
vull dir,
si una cosa és fer coses
des d'una perspectiva mater,
dient
ho fem el millor que podem
i una altra cosa
és dir bé,
ho fem bé,
ho fem molt bé
i ho volem fer
com uns professionals,
malgrat
que sabem
que estem en un país
on el Cant Coral
té una piràmide
molt mal construïda.
A Catalunya és així.
El Cant Coral,
malauradament,
té una cirera
a sobre del pastís
que és el cor del Liceu
de Barcelona,
cor professional.
A sota hi ha molts cors
de base
i entremig
hi ha uns cors
que existeixen,
que funcionen molt bé
i que no tenen...
Vull dir que...
Hi ha amb la tradició
coral que hi ha a Catalunya.
Sí,
però no hi ha tradició
de diners corals.
És un país
que no té diners corals.
No hi ha diners.
o sigui,
el Cant Coral
és una cosa
que no es paga.
Que es paga molt malament.
Llavors,
els cors semiprofessionals,
siguin ni a Barcelona,
poden existir.
A Catalunya hi ha
un cor professional,
és el cor del Liceu.
És tremendo dir-ho així,
però és així.
I a Madrid
n'hi ha molts.
Jo crec que ni ho sabíem,
això,
la majoria de...
Doncs aprofito per això.
No, no, no,
és clar,
és que és veritat.
Perquè és un drama,
perquè, a veure,
hi ha una perspectiva de futur
d'un cantant
que no té per què ser
la de ser solista.
I hi ha un camí,
hi ha un camí
que és el camí
de cantant professional
de cor.
I en aquest país,
malauradament,
no té futur.
I llavors...
A Madrid,
jo ho vivia cada dia
perquè a més
tenia el despatx
al costat
t'onesejava
el cor nacional.
I, bueno,
era increïble
cada dematí
quan anaves a treballar
veies que venia la gent
professionalment,
que després fessin
alguna altra cosa
era un tema a part.
Però aquelles persones
havien fet oposicions
i era la seva feina.
Sí, sí.
I, evidentment,
allò era una qualitat
tremenda.
una qualitat
que jo ho he dit
a la roda de premsa
que estem parlant
amb el cor ciutat
de Tarragona
que hi hem treballat
i el cor de la Universitat
Rovira i Virgili
que tot i que no hi hem treballat
jo hi tinc molts amics
i sé de quin nivell
estem parlant.
És un nivell
absolutament professional.
Llavors,
això és una llàstima.
El que passa,
s'ha d'anar...
Doncs això és un primer pas.
i també és bonic
perquè
doncs ens retrobem
aquells que al començament
eren bastant utòpics,
que dèiem...
I ho continuem sent, eh?
Ho continuem sent.
Si no, no estaríem aquí.
Però...
Però que vam lluitar,
que lluitàvem
perquè aquí a Tarragona
hi hagués una coral
ja fa molts anys.
Sí, sí, sí, sí.
Érem molt joves
i ara ens retrobem
i jo crec que hem canviat la història.
Nosaltres i molta gent
que ha treballat amb nosaltres
hem fet que Tarragona
sigui més bonica
en el camp de la música,
en el camp de la cultura.
Però sabeu que seria,
que estaria molt bé.
Igual que aquí a Tarragona
quan es fa la programació
venen formacions i espectacles
produïts en grans ciutats
que jo demà estigués
a Zamora, a Huelva o a Toledo
i veiés un cartell al carrer
que posés el Requiem de Mozart
amb la Camerata XXI,
la Coral de la URB
i el Cor Ciutat de Tarragona.
Jo crec que aquesta seria
la manera de percebre
que ara sí que havíem arribat
al bon camí, no?
Jo crec que hi arribarem, eh?
Però aquest seria l'estat ideal, no?
Que es pogués plantejar
d'aquesta manera.
El que passa és que s'han d'assentar
en molts punts
i amb el Jordi
que estem molt en contacte
pel treball que tenim
i a la roda de premsa
també ha sortit
que això no és que seria bonic,
és que és el que ha de ser.
És l'objectiu, no?
En una ciutat no pot mantenir
un orquestre
a base de pagar-li
exclusivament les produccions.
El que passa és que estem treballant
moltes coses alhora,
la comunicació,
després l'organització,
la divulgació,
l'organització
i tot això
s'ha d'anar assentant
al tema de publicitat.
El Tobias encara
no ha intervingut.
A mi m'agradaria,
després entrarem
en el contingut
del concert
molt ràpidament,
estem parlant
d'amaters i professionals
per a un director,
que a més,
ho dic perquè
en qualitat del director
d'aquest gran muntatge,
quan sent parlar
d'amaters i professionals,
jo no sé com li sona
i mai millor dit.
de la manera,
les orquestres per a mi
han de ser professionals
i Camarata 21
és justament
una formació
que durant els tres anys
que treballem junts
hem aconseguit
un nivell
molt, molt professional
i estic molt content
del treball
que hem fet
i el dilemà
dels cors
que ara
ha dit
la Montse
és que
en Alemanya
passa,
per exemple,
igual.
Els cors
són professionals
de qualitat
però també
no estan
a nivell
econòmic
professional.
i de tota manera
a mi,
jo no entro
en aquesta política
però a mi
m'interessa
que els dos cors
que tinc aquí
en Tarragona
els trobem
molt, molt professionals
en el sentit
artístic.
Estic molt content
poder treballar
tant com el cors
Ciutat de Tarragona
com també
el cors
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
de la Universitat
que les tres forces
Camerata 21
i els dos cors
podem fer
un espectacle
magnífico, no?
És la primera vegada
que fer un espectacle
les tres formacions
juntes?
Sí, sí.
El cors
de la Universitat
és el primer cop
que treballarem.
Sí, sí.
I amb les dues agrupacions.
O sigui, tant amb el cors
de Tarragona
com amb el Camerata 21.
Hi ha nervis?
No, perquè ja es veu
que sortirà molt bé.
Hi ha la seguretat
que ve, no?
No, no, ja és lògic, clar.
Sí, sí, sí.
És una satisfacció.
Saps?
Després del primer saig
dius, bueno, això funcionarà.
Ja em saps?
I és fantàstic.
Aquesta que ho perceps, eh?
Sí, perquè sempre
sempre no és així, eh?
Vull dir, també passa
que estàs en un lloc
i dius, ui,
aquí patirem tots.
Doncs no, aquí no es patirà gens
perquè funcionarà molt bé.
Tobias és un gran director,
vull dir, que ho farà anar molt bé.
El Requiem de Mozart
és una obra
de les més conegudes
de Mozart,
però probablement
hi hagi persones
que no l'hagin sentit mai
i menys en directe.
Ens podeu donar
quatre pinzellades,
cinc cèntims
de com és aquesta obra,
de quin és el sentit?
I per a aquells
que mai han escoltat
el Requiem de Mozart?
Perquè afortunadament
cada cop
s'afegeixen més aficionats
al món de la música.
Sí, el Requiem de Mozart
és talvez la obra
més emblemàtic
de Mozart,
perquè és la obra
que estava escribint
quan moria
i no ha tingut temps
de terminarla
i dos dels seus alumnes
ho han complert
en el sentit
que en la forma
que lo vam a interpretar.
i res,
és que és una obra
amb un contingut
molt, molt dens,
toca molt l'ànima
i és d'una profunditat
que toca
a tota la gent
que l'escolta.
Per tant,
no estem parlant
d'una obra
i un concert
que una persona
hagi de tenir
determinats coneixements musicals,
és d'una sensibilitat
extraordinària
que pot arribar
a qualsevol oïda,
no cal que sigui
una oïda molt educada
musicalment parlant,
no?
És que la música
llega cuando está
ben feta,
tant del compositor
i dels intérprets.
Però fixa't que hi ha gent
que encara no s'ho creu,
això,
és que no hi entenc,
escolti,
és que no cal entendre'hi,
només cal tenir ganes
d'obrir-se,
no?
Sí,
molta gent
tal vez no tienen
la formación
de escoltar música clásica,
però una vegada
si van a un concert
s'entén,
s'entén
que
maravillosa
és la música clásica,
no?
Perquè és una cosa
d'arte
i de
coses
molt
profundes
i molt
fines.
Jo els asseguro
que avui
podríem muntar
una coral
en aquest estudi,
perquè
hi ha moltíssims
convidats,
tants gairebé
com espectacles
ja aquesta setmana
dins del fet.
Jo crec que sí,
que canteu
els que acabeu
d'arribar.
No,
de cantar no...
A vegades.
Ens acompanya
el Javi Valenzuela
de la companyia
Lunatics.
Javi,
bon dia.
El Jordi Llor,
bon dia, Jordi.
Bon dia.
Benvingut.
El Jordi,
com que no és pianista
però toca totes les tecles,
no sé en qualitat
de què ens acompanya avui,
perdona la sinceritat,
i millor que t'autopresentis
tu en aquest sentit,
no, Jordi?
Molt bé,
doncs, bueno,
jo he estat l'encarregat
de fer una mica de selecció
del panorama
d'artistes visuals
que hi ha actualment
a Tarragona,
a la ciutat de Tarragona.
Moltes gràcies per l'ajuda.
I Toni Martí,
tècnic de Joventut,
bon dia, Toni.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Si us sembla,
parlem de teatre
amb el Joan Pasqual.
Jordi,
avui estem fent uns exercicis
d'anar i venint,
però és la cosa
que hi ha una oferta molt àmplia.
Tu que reparteixes jo,
que és la que ho tens difícil
avui aquí.
Acabaré fent de taur,
repartint jo.
Joan,
parlem d'aquest espectacle,
d'aquests diàlegs,
d'aquest Tarragona diàlegs
que es materialitzarà
aquest dissabte,
és dissabte o divendres,
és dissabte,
perquè divendres
s'ha hagut de suspendre,
ho expliquem molt ràpidament,
del que no hi ha,
però parlem sobretot
del que hi haurà,
que és el més important.
El que quedava pendent
era una demostració
d'un treball del Marcelí Antúnez
al voltant d'un espectacle
que està començant a muntar,
que es diu Protomembrana,
i que al final s'ha tingut
que suspendre
per qüestions tècniques,
diríem.
I no ha estat possible
que el Marcelí
estigués aquesta setmana
aquí amb nosaltres.
De totes maneres,
el Tarragona diàlegs,
així com a títol genèric
de tot aquest cicle,
que ja és el segon any
que el posem en marxa
i que té unes perspectives de futur,
és un intent de lligar
dos conceptes
que a mi me semblen
molt importants
en moments determinats
a aplicar,
que és la reflexió
al voltant de la creació
i després la pròpia creació.
I en aquest sentit,
el Tarragona diàlegs
jo diria que és la cluenda
de l'activitat
que es desenvolupa
a través dels zones àlata
i de l'aula de teatre
de la Universitat Rovira i Brasilia
al llarg de tot l'any
a nivell de recerca
i de creació.
I al final
és aquesta guinda
una mica de posar
el punt i final
a la temporada
al voltant d'uns encontres
que el que intentem
és que gent de fora
de Tarragona,
altres professionals
del món de l'espectacle
i del teatre concretament
o de la dansa
que també tenim vinculacions,
puguin passar per aquí
i fer algun tipus
d'intercanvi d'experiència.
Enguany hem tingut
ara aquesta dificultat
amb el Marcelí Antúnez,
però bé,
això no treu
que hagin anat treballant
al llarg de tot l'any
que de fet el Marcelí
va estar amb nosaltres
fa dos mesos,
ara me'n recordo exactament,
fa dos o tres mesos
amb nosaltres precisament
encetant tot aquest treball
de recerca
al voltant del seu nou espectacle.
Per tant,
no és allò
un espectacle com aquest,
sinó que té una continuïtat
al Tarragona Diàlegs,
és una manera de fer,
d'entendre el teatre,
de treballar
al llarg de tot l'any
i aprofitar aquest espai,
aquest temps i aquest escenari
per mostrar la feina que es fa.
Exacte,
és crear un marc
on hi hagi reflexió
i al mateix temps
hi hagi creació.
Jo penso que creació
sense reflexió,
reflexió sense creació,
és molt difícil d'articular
i moltes vegades
aquesta part de reflexió
no es mostra lo suficient
o no se sap explicar lo suficient
i jo penso que també
és molt interessant
que es pugui articular.
I com a cluenda,
al final,
el dissabte,
a les 10 de la nit,
al Teatre del Magatzem
tenim l'Anastilosis,
que malgrat aquest nom
que costa a vegades pronunciar,
és d'un col·lectiu
d'aquí a Tarragona,
gent molt jove
i gent que està fent
una aposta
per un teatre diferent,
un teatre on
se busca una poètica
molt personal,
dirigit pel Joan Rioner,
i que em sembla
una aposta de futur important,
sobretot perquè
és una gent
amb molta empenta
i amb moltes idees
que penso que hem d'entre tots
donar un cop de mà
perquè surtin
i que puguin tenir canxa.
Darrere d'aquesta
paraulota impronunciable
diu l'altra cara
de l'Odissea.
Certament mostren
l'altra cara
de l'Odissea
amb aquest muntatge.
Sí, és un joc,
de fet,
és com un exercici.
L'espectacle aquest
és la cluenda
de tot un procés
que ells han tingut
al voltant
de l'obra d'Homer
de l'Odissea
i el que fan és,
ells ho presenten
amb dos títols
i l'altre títol
que és l'Odissea,
Boller,
que és com
pugueu observar,
és a dir,
contemporània
del tractament
dels elements.
Llavors ells van pensar
que moltes vegades
amb aquest tipus de teatre
l'espectador
es perd
tot el que es produeix
darrere
del que es presenta
i aleshores
és una forma
a través de la tecnologia
que ens ho permet fer.
El que podrem veure
és tot el treball
que els actors tenen
quan estan manipulant
tots els estris
i els elements
que configuren
el teatre d'ombres
i al mateix temps
veurem
el que passa davant,
és a dir,
veurem el que passa davant
i el que passa darrere.
És com un experiment
al voltant també
d'una aposta
per també utilitzar
les noves tecnologies
dintre de les arts escèniques
i també veure
que hi ha moltes possibilitats
de lectura
de qualsevol mite
o qualsevol clàssic
o qualsevol element
que permet
doncs
aquests jocs dramàtics.
Dissabte
el fet
ens ofereix
tres propostes
les habaneres
al moll de costa
el concert
del Festival Internacional
de Música
i aquesta altra cara
de l'Odissea.
A quin tipus
de públic
va adreçat?
Perquè aquest tipus
d'espectacles
sí que tu saps
que tenen un públic específic.
Però això és un mite
també que s'ha de trencar.
Així m'agrada
que ho diguis.
Sí, sí, perquè això
és a dir,
és quan parlem
de teatre experimental,
teatre d'avantguàrdia,
teatre de tot aquests
diguéssim
etiquetes
que hem anat
col·locant a certes coses
que obeeixen...
És a dir,
després
es creen uns tòpics
que no són certs.
És a dir,
quan parlem de recerca,
és a dir,
no estem parlant
d'una cosa rara,
estem parlant
de buscar elements
que configurin
noves propostes dramàtiques
o dramatústiques
que moltes vegades
són divertides,
moltes vegades
són més dramàtiques,
moltes vegades
són més intenses,
moltes vegades
són més literàries.
És a dir,
no necessàriament
hem de vincular la recerca
al fet que és un totxo,
no?
Ja me'n recordo
a la dècada del 60 o 70
quan anaven a veure
cinema o teatre experimental
era sinònim
de veure
unes alucubracions mentals
que no havia per on agafar-les.
I això en aquests moments
no es produeix.
I el que sí que es produeix
és que el teatre
com totes les arts en general
estan molt obertes
i estem barrejant
o ens estem intoxicant
dels diferents components
dels diferents llenguatges
i això permet
que dintre del teatre
com sempre ha estat,
de fet el teatre
sempre ha sigut
la suma de llenguatges,
no és una cosa nova,
doncs en aquests moments
puguin produir
fenòmens com aquestos
que jo diria
que van dirigits
a tot tipus de gent
i a tot tipus de persones.
I sobretot
el trencar una altra dinàmica
jo que penso
que s'està produint
avui en dia
en què tot té un sol color
i no hi ha més registres
que els que ens donen
pels mitjans de comunicació,
etcètera, etcètera,
que es podria parlar
molt de tot això
i que n'hi ha molts còdics,
molts més còdics
dels que moltes vegades rebem.
Jo penso que en la mesura
que un és capaç
de trencar aquests clixets
on un pot apreciar
més coses,
més tipus de música,
més tipus de teatre,
més tipus de cinema,
més tipus d'activitat plàstica,
etcètera, etcètera.
Per tant,
és un divertimento.
En definitiva,
no deixa bé un divertimento.
Hem de trencar
amb els perjudicis,
no hi ha dubte d'això.
Digues, Jordi.
Si em permeteu,
només val la pena comentar
que aquest espectacle
d'anestesilosi...
S'ha tradit, eh?
No sé si ho he dit bé,
però totes menys
m'he tradit a dir-ho.
No, que és un espectacle
que ja s'ha vist,
i és un espectacle
que ha tingut el seu recorregut,
que s'ha pogut veure a Tarragona,
s'ha pogut veure
en moltes altres ciutats de Catalunya,
fins i tot en alguns festivals
d'altres països d'Europa.
I que, per tant, aquí,
tot i per què,
potser no ha acabat de quedar clar
que aquest és un espectacle ja fet,
l'únic que fan
és donar-li una volta més.
Per tant, pot ser atractiu
per la gent
que ja ha vist l'espectacle anteriorment
i per la gent que no l'ha vist
té possibilitat
de veure un espectacle
més enriquit
o amb una proposta afegida
a la que ja hi ha.
Una visió diferent.
Una visió diferent.
És un espectacle
i ells s'acaben
amb aquesta representació
d'alguna forma,
acaben amb aquest projecte.
El Joan parlava de gent jove
afortunadament a la ciutat de Tarragona.
Els joves es mouen,
els joves estan fent manifestacions culturals
i ho hem observat, eh?
Jordi, des de fa temps,
amb el Toni també n'hem parlat
i aquesta cultura de carrer
es tradueix sobretot
en activitat que desenvolupen joves.
No és que estigui restringit, no, Toni,
a les persones d'una certa edat,
no demaneu el carrer ni identitat,
però dóna la casualitat
que el carrer
és un escenari
que molt adient
i que agrada molt als joves
per manifestar allò que fan.
Doncs, com molt bé deies,
el...
Jo no sé si aquest micròfon...
Sí, en principi...
Jo crec que, sí, Lluís,
ara sí, ara em penso, Toni,
que et sentiran perfectament.
Moltes gràcies.
En principi, com estem dient,
la cultura de carrer està pensada
per a totes les edats
i no és més que un conjunt de mostres
un dia a setmana,
els dimecres,
a la plaça dels Sedassos,
d'espectacles diversos gratuïts.
És una mica un recordatori
que el carrer és un espai d'ús públic,
un espai comú,
on la gent,
en aquest cas pot ser la gent
que ho mostra és més jove,
exhibirà diferents estils teatrals.
Hi ha hagut un primer dia
el dimecres passat
que va ser Titelles,
demà dimecres hi haurà
la companyia Junyàtix
que coordinarà un cicle
de circ i clon,
del proper dimecres,
que és el número,
això ho haurem de dir,
19 de juliol,
són les projeccions
d'artistes visuals
que coordinarà el Jordi Llort,
que després ho explicarà més
qui forma la part i tot això,
i el cicle se clourà
amb lectures calentes d'estiu.
Això són, a part d'unes lectures
molt interessants,
són una mostra
de creacions de joves autors
o no tan joves
de la ciutat
que han participat
d'una manera o altra
en l'escola de lletres
o en activitats
de creació literària
a l'estiu jove.
L'objecte també és una mica
anastilògic
perquè és molt divers
i és així una forma
bastant eclèctica
i canviant
de com creure
que el carrer
pot ser un espai de moviment.
És mostra també
que la ciutat
ja no pot cabre
dins dels edificis culturals
sinó que ha d'aparèixer el carrer.
També es mostra
que no cal
ser un especialista
reconegut
a nivell mundial
sinó que pots ser
una persona
que portes treballant un temps
i que tens una cosa
que ensenyar
i tens ganes de compartir.
O sigui que crec
que aquesta cultura de carrer
és simplement la evidència
que la ciutat
ja està
té un nivell de moviment
que fa que ho tregui la pell
i la pell d'aquestes ciutats
sinó en els carrers.
I al públic
a la gent li encanta
trobar-se espectacles
pel carrer
i si se'ls troba
casualment
ja
és una meravella.
Els llunàtics
ja teniu experiència
d'actuar al carrer
ho hem vist
no fa gaire
us van veure
també en la mostra de teatre
al carrer
que es va fer
fa un mes?
Sí, el 10 de juni.
Sí, és que jo recordo
que vau fer
diferents grups
de forma gairebé
maratoniana
que tal com va anar bé
com sempre.
El tercer any
i molt bé
la gent
segueix responent.
I què ens esteu preparant
per aquest espectacle
de Cirque Clown
demà mateix
demà dimecres
no?
Sí
vamos a tratar
de mostrar un poco
las diferentes
culturas circenses
llamémoslo así
de alguna forma
porque hoy en día
está muy mezclado
el teatro
el circo
no sé
la música
y todo
yo creo que
cuanto más
mezcla
pues más rico
es todo
y vamos a tratar
de mostrar
el circo clásico
que será
el primer número
el segundo será
clown
sin tocar ningún estilo
así
más teatral
pero dentro del circo
y el otro es
pues nuevo circo
un poco así
las nuevas tendencias
y acabando
con un poco
de fuego
pues para iluminar
un poco
la llama del circo
que está creciendo
en Tarragona.
¿Tot signat
per la compañía
Llunàtics
o teniu col·laboració
d'altres grups
per l'espectacle
de demà?
Mañana somos
tres compañías
que están aquí
habitualmente
bueno
que estamos aquí
haciendo cosas
que una se llama
Cacircus
otra se llama
Circula
y otra que somos
nosotros
lunátics
Si el teatro
y la música
tiene dificultats
para tirar
el tema del circo
y que sigue
de petit format

que hace circo
que hace circo de calle
que es
pues eso
la mezcla
de todo un poco
o sea
hoy en día
ver circo
es más sencillo
de lo que parece
de hecho
cada vez hay más
muestras
o certámenes
o festivales de circo
a nivel internacional
en la calle
que ya no se busca
carpa
a través de l'ordinador
capturar pantalla
del panorama actual
que hay
y entonces
lo que será
una projección
que se llama
de Vígeis
del Víging
potser explicarlo
una miqueta
pels oyents
el Víging
es la projección
directa
de todo el material
gráfico
que l'artista
ha anat creando
o recopilando
en consonancia
con la música
con el ritmo
con el ritmo
de la música
més enllà
hi ha els MG
Media Jamers
que aquests
ja són creadors
totals
que ja fan
imatge
i so
al mateix moment
o sigui
ells mateixos
ja creen
l'imatge
i el so
dintre dels Vígeis
aquests
que actualment
treballen
a Tarragona
doncs
el que hem fet
ha sigut
fer una miqueta
selecció
de treballs
de l'escola d'art
alumnes de l'escola d'art
o exalumnes
de l'escola d'art
i també
una miqueta
dintre del programa
actual
gent com
en Butocolors
que és l'Andrés
Bar de Graciano
i els Anorfini
Vígeis
que és
Ayolive Alcells
Insa
i el Miquel
Morlas
de la Rua
que actualment
aquests dos
estan treballant molt
han actuat
al Festival Rec
han actuat
a les Barraques
de Reus
recentment
i tenen
doncs
estan en aferrescència
que en diríem
dir també
doncs
dintre dels treballs
de l'escola d'art
hi podem veure treballs
com els de l'Ariadna
Odena
Marc Sancho
el Jordi Prió
el Marc Volpini
entre altres
i bueno
per acabar també
que m'ha deixat una cosa
de l'Andrés
que es fa anomenar
Butocolors
aquest noi
és productor
del Festival Arte
que es realitza
per Santa Tecla
i per Sant Magín
se'n va a Tarragona
als Jardins
de Camp de Mar
i també és membre
i fundador
de l'Associació Cultural
Trenca
també
aquest noi
porta molts anys
fent visuals
ha anat
a venir càssim
i tot
el FIP
ja fa més de 10 anys
que hi va anar
però continua
projectant
tot el seu imaginari
i bueno
dir això
que esperem
que la gent vingui
a gaudir
d'aquestes imatges
en consonància
amb la música
i que esperem
que ens omplin
molt de públic
sobretot
Escolta, una cosa
el munteig
és de molta complexitat
tenint en compte
que és el carrer
És complexa
i no
perquè
hem intentat
fer-ho
el més senzill possible
que s'integri bé
l'ambient
és la passa
dels Sedassos
tenim davant
un passatge arquitectònic
romà
i de la ciutat
de la part vella
i doncs
hi ha una pantalla
serà un monocanal
que es diu
una pantalla
i la projecció
serà a peu de carrer
els artistes
estaran
en una taula
i la gent
podrà veure
com treballa
i el que els pretén
és una mica això
apropar
tot aquest procés
de treball
al ciutadà
D'acord que no hi ha
etiquetes
que tots els espectacles
són aptes
per a tots els públics
però el que sí
és cert
és que
les propostes
són molt diferents
totes elles
les que ens ocupen
aquesta setmana
el fet
a les quals
caldria sumar
el primer concert
del QS
que arriba
de Bulgària
Jordi
aquesta setmana
ens ha costat
administrar el temps
tenint en compte
la gran oferta
que hi ha
i un denominador comú
tot és
meí d'in Tarragona
sí
jo crec que
no era buscat
però sí que hi ha hagut
aquest fil conductor
perquè abans parlàvem
molt d'això
de donar
o que el panorama
a Tarragona
ha canviat molt
jo crec que ha canviat
a Tarragona
però ha canviat
en general
a tot el país
i és veritat
que fa uns anys
es nodrien
molts festivals
i les programacions
de les propostes externes
però que cada vegada
i això no és un mèrit
pròpiament
de qui coordina
o de qui coordina
les programacions
o programa
sinó que una mica
també dels creadors
propis
vull dir que cadascú
està empenyent
i en aquests moments
la realitat
de moltes ciutats
és que hi ha molta gent
de creadors artístics
locals
o de la zona
que empenyen
i que forcen
a anar-se introduint
a les programacions
i en aquest sentit
em sembla
que està bé
el festival
si fa aquesta petita
aportació
a donar
jo crec que un festival
en el fons
no deixa de ser
un cert aparador
i per tant
em sembla interessant
que en aquest aparador
hi hagi tant propostes externes
de molta qualitat
i molt nivell
al costat de propostes locals
també de molta qualitat
i molt nivell
jo abans m'ha quedat
una mica
a ganes de parlar
o aprofundir
el que passa
que no és el moment
i a més no tenim temps
però que el Javi ha començat
de parlar
d'això
de la professionalitat
no professionalitat
jo crec que l'espectacle
en aquest cas
ja centrant-nos
en el camp de mar
una mica
jo crec que la gent
ha de treure l'estigma
que una
qui fa la proposta artística
és gent de Tarragona
i que això
sigui un estigma negatiu
en el sentit
que no creure'ns-ho tant
jo crec que això
ho hem d'oblidar totalment
i a més aquí
hi ha gent
absolutament reconeguda
com el Tobias Gosman
i d'això
de poder-ne parlar
és a dir
pel fet de ser de Tarragona
o pel fet de ser
no professional
no vol dir que això
no tingui una qualitat artística
absolutament homologable
per una bona part del públic
això és un plus
no un fregador
sinó tot el contrari
és un plus
en el sentit
que facilita
perquè hi ha molts familiars
o hi ha molta gent conegut
que per empatia hi va
però sí que és important
o perquè coneixes la formació
i saps que serà
un espectacle de qualitat
sí
jo parlava més que tot
per la gent que no ho coneix
i que en certa manera
i aquí entraríem
en una tasca molt més
d'això
de fer créixer els públics
sobretot
hi ha hagut un tema
que insisteixo
avui no en parlarem
però que és una mica
els circuits
de tota aquesta creació
emergent a la ciutat
perquè aquí es pot apujar
es pot donar suport
es pot donar un cop
d'espatlla
però ara dèiem
el gran esforç
que significarà
posar o aixecar
el Réquiem de Mozart
al Camp de Mart
amb aquest escenari
mai tan ben dit
incomparable
amb 130 artistes
us ho volia preguntar
quantes veus
hi haurà
130 veus?
no
en total
amb els músics
i els intérprets
de la choral
sí
això ho poden explicar
millor ells
són 80
80-90
cantaires
entre els dos cors
i uns 50
no?
t'havies l'orquestra
és una obra
molt complexa
d'execució
el Réquiem de Mozart?
sí
Mozart
sempre és un compositor
que requere
una preparació tremenda
Mozart sempre és un compositor
que té les exigències
més altes
i per tant
a nivell de coro
i a nivell d'orquestra
hay que hacer un trabajo
muy fundado
y muy
también
detallado
para tener
un buen resultado
i pel que fa
a la posta en escena
es planteja
una posta en escena
particular
per fer una interpretació
del Réquiem?
una posta en escena?
els cantants
l'orquestra
la situació
a veure
la música clàssica
té una posta en escena
jo diria energètica
per això vull que ho expliquis
una miqueta
aquest és un tema
molt delicat
i fantàstic
el tema precisament
de la comunicació
altra
una comunicació
diguem-ne visual
que en el fons
també passa auditivament
a l'espectador
és el secret
fantàstic
de la música
clàssica
estàs plantat
estàs parat
però comuniques
no només perquè tens
una gola
una veu
o un viol i la mà
sinó perquè hi ha
una altra cosa
amb la presència
molt bé
és una presència
és una energia
són unes coses que
aquest és el directe
aquesta és la gràcia
d'estar allí
i no d'estar a casa
amb un disc
i això és indescriptible
això s'ha de viure
hi ha uns elements
hi ha unes vibracions
hi ha unes
en fi
això és
el fantàstic
d'en els concerts
els concerts
s'han d'anar a veure
no només s'han d'anar a escoltar
s'han d'anar a veure
en aquest cas
per això ja faria l'aportació
i abans ho estàvem comentant
que en aquest cas
sabeu que el fosso
del Camp de Mar
des de fa uns quants anys
està tapat
i normalment
el que l'utilitzem
és per col·locar públic
en aquest cas
el que fem
és apropar l'espectacle
a l'espectador
i per tant
en el fosso
de l'orquestra
que està tapat
hi haurà
els 50 músics
l'orquestra
i d'allà mateix
ja arrenca la tarima
per tant
una mica
això que deia la Montse
aconseguir aquest traspàs
del que passa
a l'escenari
al públic
que és una cosa lamentable
i aquí el Joan va dient
que sí amb el cap
o Joan Pasqual
que coneix molt bé el tema
és molt important
i això a vegades
no se sap massa
com expressar
però ha de traspassar
i jo crec que
amb aquest fet
jo crec que ho aconseguirem
a banda que la música
i això ara faig referència
al Xavier Ford
que ell sempre diu
no és que la música
s'ha de sentir
sempre es toca el cor
i jo crec que
amb el fet d'acostar-ho
acústicament
crec que guanyarem
una mica això
de sentir-ho molt més
molt més proper
a vegades
ja veig
que anem a sentir
dos minuts
no que jo destacaria
perquè no ho han dit ells
però doncs mira
ja ho dic jo
que a més a més
hi ha la intervenció
de quatre solistes
dos dels quals
són ja molt coneguts
a la ciutat
i d'un gran nivell
com és la Marta Mateu
la Mercè Oviol
això si ho voleu comentar
em sembla que és interessant
aquest fet
que són quatre solistes
importants
i ja acabo
per deixar sentir el Rèquiem
que estem especialment contents
al festival
i abans jo deia
que és mèrit
de la gent que fa propostes
que aquest any
100 colors
Tarragona Diàlegs
i cultura al carrer
i jo crec que una mica
la voluntat del festival
és aquesta
que és un gran paraigües
amb el qual
s'hi va incluent
diferent gent
i que tingui possibilitat
de més ressò
i això és un problema
a l'hora de coordinar
però que bé
em sembla
que tant de bo
tots els problemes
fossin aquests
i ha estat un problema
perquè haguéssim dedicat
a cadascú de vosaltres
que representeu
una part del fet
molt més temps
hem estat gairebé una hora
però clar
vosaltres heu fet
la petita aportació
trobarem moments
i escenaris
per continuar parlant
de música
de cir de teatre
de gent jove
de creadors
del que convingui
us agraïm moltíssim
la vostra companyia
Jordi ens retrobem
la propera setmana
quan tu vulguis
com a coordinador del festival
amb el Javi Valenzuela
el Jordi Llori
i el Toni Martí
esperen que vingueu
un altre dia
i ampliarem una miqueta més
tot aquest tema
Tarragona Diàlegs
Joan Pasqual
que vagi molt bé
i també continuarem parlant
només faltaria
i anava a dir
que sigui un èxit
però ja l'èxit
està garantit
quan aquest divendres
s'aixequi el taló
hipotèticament
del Teatre Auditori
del Camp de Mar
i actuï l'orquestra
Camerata 21
Javi gràcies per venir
fins la propera
t'esperem d'aquí pocs dies
aquí
gràcies a vosaltres
del Cor Ciutat de Tarragona
la Núria Francino
finalment no ha pogut intervenir
però sí que ho ha fet
la directora de la Coral Universitària
Rovira i Virgili
Montserrat Rios
moltíssimes gràcies
també t'esperem un altre dia
només per parlar
de la situació de les corals
què et sembla?
oh fantàstic
doncs molt bé
i criticarem a qui convingui
i naturalment
Tobias Gosman
moltíssimes gràcies
per ser avui al matí
de Tarragona Ràdio
molt d'èxit
i molta sort
gràcies
són les 12
les notícies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies