D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Aquests dies, al matí de Terraona Ràdio,
estem repassant l'actualitat política local,
aprofitant que falten sis mesos per a les eleccions municipals
i que, per tant, ens trobem davant de la recta final
d'aquest mandat a l'Ajuntament de Terraona.
Just quan falten sis mesos per a aquestes eleccions,
el Partit Popular ha anunciat un canvi en la seva candidatura
com a cap de llista en aquests comissis de la pròxima primavera.
Francesc Ricomà, que havia encapçalat la llista
durant els últims tres mandats,
durant les últimes tres eleccions,
deixarà la política local,
deixarà l'Ajuntament quan acabi aquest mandat.
Amb ell parlàvem el passat divendres, en directe, en aquest programa.
I Francesc Ricomà ja té substitut.
El pròxim cap de llista del Partit Popular a les eleccions municipals
serà l'actual regidor, el que va ser número 3
en els passats comissis, Alejandro Fernández.
Alejandro Fernández té 30 anys, és molt jove,
casat amb una filla llicenciada en Ciències Polítiques.
Amb aquesta experiència de 3 anys i mig a l'Ajuntament de Tarragona
afronta una nova etapa com a cap de llista.
Alejandro Fernández, bon dia.
Bon dia.
I enhorabona.
Moltíssimes gràcies.
Com se sent des de fa 48 hores?
Bé, molt il·lusionat.
No puc negar que, evidentment, amb el sentiment de responsabilitat,
internament, doncs, sempre tens una sensació una mica ambivalent, no?
Una mica de vertigen, i derivat, m'imagino, també de l'edat.
I, d'altra banda, com que durant aquest cap de setmana
s'ha fet la nominació oficial i he rebut molt suport per part del partit
i una reacció, per exemple, des dels mitjans de comunicació molt bona,
molt considerada, doncs, estic molt satisfet i més il·lusionat que mai.
Deia que sensació de vertigen, perquè, en fi,
la carrera política d'Alejandro Fernández és fulgurant, podríem dir.
Sí, la veritat és que sí, no?
La veritat és que sí, que en aquest sentit he tingut molta sort.
He tingut molta sort que des de la direcció del partit
sempre s'ha confiat molt en mi,
i en el seu moment per dirigir primer les noves generacions de Tarragona,
després les noves generacions de Catalunya.
El Quico Ricoma sempre ha confiat molt en mi,
primer com a assessor, quan era excessivament jove, ja,
i després, quan ja va considerar que podia entrar a l'Ajuntament,
que va ser la legislatura passada,
doncs, s'encomana amb les responsabilitats.
Vam tenir la sort d'entrar amb l'equip de govern
en l'àmbit de la promoció econòmica.
I sí, la veritat és que això acostuma a passar d'aquesta manera, no?
És una mica imprevisible, la política,
i és molt intensa, moltes vegades,
i, per tant, a mi m'agrada molt la filosofia del Ricoma, no?,
perquè ell el que ha fet durant la seva etapa ha sigut
aplicar-se al màxim durant un període de temps
i tenir la filosofia de no eternitzar-se.
Jo, és una filosofia que tinc perquè, clar,
jo ara no faria mai com el Fraga,
amb tot el carinyo que li tinc, no?
I no només perquè vegi molt lluny aquesta etapa, no?,
sinó perquè crec que és una etapa tan intensa
que dona una mica de vertigen, com deia abans, no?
I, per tant, te l'has d'aprendre també amb certa filosofia.
El relleu, en el si del Partit Popular,
en el si del grup municipal del Partit Popular,
s'ha produït, en fi, de cara en fora, de cara a l'exterior,
a través dels mitjans de comunicació,
en fi, de manera molt ràpida.
S'anunciava a principis de la setmana passada
que Francesc Recoma no continuaria a la política local,
no repetiria com a cap de llista,
i en menys d'una setmana Alejandro Fernández,
en fi, doncs, ja ha estat designat,
ja ha estat proclamat com a cap de llista,
com a número de cara a les properes eleccions municipals.
Això vol dir que ha estat realment imprevisible,
que s'ha produït de manera no prevista,
que Alejandro Fernández no preveia fa mesos
amb la direcció del partit aquest relleu?
A veure, aquí la raó per la qual s'ha produït d'aquesta manera
és una molt senzilla, i que s'ha explicat,
i que, a més, jo he compartit i he viscut,
que és que tots, i jo formo part com a vicisecretària
de la direcció provincial del partit,
tots hem intentat fins al darrer moment
que el Quico Ricomarri patís.
Però, clar, el darrer moment ha sigut ara,
perquè ara és quan s'obria el període
amb el qual hem nomenat els caps de llista
de les poblacions més grans de 8.000 habitants
al conjunt de Catalunya,
i era quan els comitès electorals,
el nostre sistema, a través dels nostres estatuts,
definia quan s'havien de fer aquests nomenaments.
I, per tant, ha sigut el moment
en el qual el Quico Ricomar
ja ha manifestat d'una manera rotunda
que volia deixar la vida municipal,
i, per tant, és quan immediatament
s'han activat els mecanismes
que tenia ja establerts el partit,
i que en poques setmanes
s'han donat el resultat,
i és que em tocarà a mi presentar-me.
Sobre el tema que comentaves,
aquí hi ha hagut dues sensacions diferents.
D'una banda,
el Quico Ricomar,
els seus col·laboradors,
ja fa uns quants mesos,
que ens va transmetre
que la seva voluntat era
deixar la vida municipal,
això fa que internament,
després de les converses,
i de manera extraoficial,
sempre ja comencis a contemplar
aquesta possibilitat,
però he de dir sincerament
que fins que no es fa realitat,
no tens aquest canvi de sensacions.
En aquest sentit sí que he de dir
que ha sigut sobtat
i que m'he trobat amb la qüestió
en les darreres setmanes.
Alejandro Fernández,
com dèiem al principi de l'entrevista,
té 30 anys,
això apunta,
encara que no estiguem segurs,
que és molt probable
que sigui el candidat,
el cap de llista més jove
de la història,
com a mínim recent,
de la ciutat de Tarragona.
No sé si això li dona
un plus de responsabilitat.
No, no,
un plus de responsabilitat no.
Regidors han estat joves,
altres, companys,
però en fi,
cap de llista
i candidat, per tant,
a l'alcalde de Tarragona.
El mateix Ballesteros
va entrar molt jove l'any 83,
el Carles Sala
va entrar molt jove,
jo mateix vaig entrar molt jove,
el Carlos Castillo
i l'Anna Díaz,
que són companys,
també són regidors joves.
Jo normalment
acostumo a no fixar-me
en aquestes coses,
ho dic perquè
me'n recordo
que quan estava
a les noves generacions
del partit
hi havia persones
amb possibilitats
d'entrar en càrrec
i tenien certes obsessions
per veure qui entrava més jove.
com si això fos
una mena de rècord.
Jo a mi personalment
mai no m'ha obsessionat a això
i per tant
trobo que l'edat
no ha de ser un factor
a l'hora de valorar
un candidat,
sobretot perquè
cada edat
té els seus avantatges
i té els seus inconvenients.
I en aquest sentit
el que has d'intentar
és
quan fas el teu equip
de campanya,
quan fas després
l'equip que t'ha d'ajudar,
intentar oferir
a la ciutadania
un equip
representatiu
de totes les edats,
de totes les professions
i de tots els perfils.
De manera que
aquelles possibles
carències
derivades de l'edat,
en aquest cas del candidat,
es puguin compensar
amb d'altres persones
amb perfils diferents.
Perquè, clar,
és el de sempre.
de vegades
es pot criticar
que un candidat
sigui molt jove
i de vegades
també es critica
quan és massa gran.
A França, per exemple,
quan parlàvem
amb el Quico Recoma
en aquests darrers dies,
jo sempre li deia
a Quico,
però si a França,
amb la teva edat
és quan comencen
a tenir oportunitats.
És una mena
de gerontocràcia política,
és un sistema diferent
el nostre.
Hi ha un president
de la república
que tingui menys de...
fins ara de 60 anys.
Ara sembla ser
que si es presenten
el Sarkozy
i la Segonen-Royal
podrien ser més joves,
però tenen una manera
diferent de veure-ho.
Aquí sí que és diferent.
Per exemple,
tenim el cas
de gent
que ha agafat
responsabilitats polítiques
molt joves
com en venen al cap
el David Madí
o el Joan Puigercós
que no sé si tenen
37, 38 anys.
El Puigercós 39
i el David Madí 37.
I tenen responsabilitats
segurament
fins i tot
més grans
que la meva.
Però bé,
sí, sí,
evidentment som conscients
que aquesta edat
és un factor
del qual es parlarà.
Al marge de l'edat
dels candidats,
el que sí que està clar
és que amb la decisió
del Partit Popular
de canviar el seu cap
de llista
a les eleccions
al mes de maig
tindrem canvis
en les cares
de 4 dels 5 candidats.
Això
i el fet
que l'alcalde actual,
Joan Miquel Nadal
i el primer tinent
d'alcalde,
Francesc Ricomà,
deixin la política local,
d'alguna manera
significa que arribem
al mes de maig
i que hi ha
un final d'etapa
a la política municipal,
a la vida política local
de la ciutat de Tarragona?
Bé,
jo ho diria més
en el cas del Nadal
i no per res,
sinó simplement
perquè
el Quico Ricomà
és d'una altra generació
i jo crec
que la generació
del Nadal
és la del Burgacer,
és la del Xavi Sabater,
és fins i tot
i ho dic
amb tot el respecte
la del propi
Ballesteros
que va entrar
en aquella època
a l'Ajuntament de Tarragona
tot i que és més jove,
el Quico Ricomà
és la generació posterior
i el que sí que és cert
és que clar,
quan el referent fonamental
d'una ciutat
amb el sistema municipalista
sempre és l'alcalde
i això es demostra
sempre amb el grau
de coneixement
tan superior
que té
respecte a la resta
de polítics
i com en l'imaginari
col·lectiu
acostuma a calar
la imatge
de l'alcalde
és el responsable
de tot,
de lo bo
i de lo dolent.
La gent va pel carrer
i si es troba
qualsevol cosa
que no li agrada
és que l'alcalde
no m'ha netejat això
o que l'alcalde
no sé què.
És a dir,
clar,
si marxa l'alcalde
això fa que el sistema
s'obri totalment.
No significa necessàriament
que es puguin produir
revolucions electorals
perquè el sistema
de partits nostres
està molt consolidat
però sí que obre
noves expectatives
i deixa una certa sensació
d'incertesa
sobre el que pot passar.
És a dir,
ara mateix estem
en un escenari
completament obert
on pot passar de tot
on segurament
les possibles majories
que es puguin configurar
seran per poc
i per tant
són unes eleccions
molt, molt apassionants.
En aquest escenari obert
quin seria l'objectiu
d'Alejandro Fernández
com a cap de llist
del Partit Popular?
Quins resultats voldria?
A mi
primer el que m'agradaria
serà consolidar
les posicions
que hem tingut fins ara
que són unes posicions
extraordinàriament sòlides
i que ens permeten
sempre
amb les darreres
convocatòries electorals
sempre ens han permès
incrementar
el percentatge
de vots
i que després
el repartiment
d'escons
en funció de
com li va
la resta de partits
etcètera
doncs
de vegades
és una mica
un capritx
però
m'agradaria
continuar amb aquesta línia
que és
millorar el nostre
nombre de vots
en termes absoluts
i millorar el nostre
percentatge de vots
i això segur
és a dir
si mantenim aquestes posicions
i les millorem una mica
això ens farà
ser decisius segur
és a dir
que
només si es fes
alguna fórmula estranya
que ara segurament
seria inimaginable
significaria que qualsevol
força política
en la que guanyés
les eleccions
nosaltres som conscients
que a les eleccions
hi ha un 99%
de posicions
que no les guanyarem
però que si mantenim
els regidors
que tenim
o pugem
amb una forquilla
entre 4 i 6 regidors
que és
on ens hem pogut moure
en la darrera dècada
serem decisius segur
és l'objectiu fonamental
En aquestes eleccions
el Partit Popular
em pregunto
pot tenir una oportunitat
i una amenaça
una oportunitat
pot ser que
l'alcalde actual
de Convergència i Unió
i Joan Miquel Nadal
no es presenti a la reelecció
i per tant
hi ha un escenari més obert
com deia Alejandro Fernández
aquesta podria ser
una oportunitat
de guanyar vots
de mossegar
en l'electorat
de Convergència i Unió
i una possibilitat
un inconvenient
seria l'aparició
si és que hi és
d'una llista
d'una altra llista
amb certa potència
com podria ser
la de Ciutadans?
Bé, jo aquí
m'agradaria
deixar dues coses clares
sobre
una qüestió
i l'altra
la marxa
de Joan Miquel Nadal
et permet
entrar en l'espai
de Convergència
evidentment
però sí que també
pot produir
una mena de reordenació
del vot
de Centradera de Tarragona
perquè nosaltres
també som conscients
que moltíssima gent
que en d'altres convocatòries
electorals
ha votat
el Partit Popular
doncs la figura
del Nadal
era representativa
per ells
i a municipals
votaven Partit Popular
i molta gent
que ens trobem al carrer
ens diu
sense el Nadal
segurament no votarem
Convergència
i podem tornar
al nostre espai natural
que és el Partit Popular
i per tant
ho estem copsant
i és a dir
mai no et pots refiar
del tot del que
sense el carrer
perquè són opinions
que de vegades
són aïllades
però sí que tenim
aquesta sensació
que molta gent
que el que volia
era estabilitat
a la ciutat
ja li anava bé
amb el Joan Miquel Nadal
i que per tant
ara
en una nova etapa
podrien anar
al nostre espai
electoral
del Partit Popular
d'altra banda
sobre Ciutadans de Catalunya
Ciutadans de Catalunya
és una oferta nova
nosaltres som una oferta
electoral
que tothom coneix
perfectament
i que a la ciutat
de Tarragona
tothom sap perfectament
el que significa
significa primer
estabilitat a la ciutat
significa
posar sempre
els interessos
de la ciutat
per davant
dels interessos
de partit
però evidentment
a banda
de l'oferta
de ciutat
també significa
una oferta
molt concreta
una oferta
de principis
i valors
que tothom sap
perfectament
el que sempre
representa
el Partit Popular
que és la família
del centre dreta
la família
d'allò que es coneix
com el pensament
liberal conservador
i que ha sigut
la referència
que és el partit
que guanya
les eleccions
de vegades
les perd
de vegades
les guanya
al conjunt
d'Espanya
a Alemanya
a França
a la Gran Bretanya
etc.
que és un partit
que té una idea
molt clara
de què és Catalunya
i del què és Espanya
i de què són
perfectament compatibles
totes dues idees
i és un partit
que defensa
el bilingüisme
i l'ha defensat sempre
jo crec que a mi
em poden donar
lliçons de tot
amb aquesta vida
però de parlar
en castellà
em sembla que no
no me les podran donar
i amb tot el respecte
del món
que em mereix
Ciutadans de Catalunya
i ho dic
amb tota la sinceritat
nosaltres el que no farem
ara és obsessionar-nos
i
per dir-ho d'alguna manera
articular la nostra campanya
en funció dels adversaris
es digui
Convergència i Unió
o es digui
Ciutadans de Catalunya
o es digui
Partit dels Socialistes
de Catalunya
és a dir
nosaltres tenim
prou bagatge
una oferta
de gestió
de la ciutat
que és el nostre
principal aval
i és el que farem
i per tant
estem molt tranquils
en aquest sentit
i la gent
doncs acabarà decidint
que per això
estem en democràcia
i també
suposo que
la resta de partits
que es poden veure
entre cometes
amenaçats
sobretot el Partit Socialista
que també
ha vist com
una part del seu electoral
sembla ser
també hauria pogut votar
Ciutadans de Catalunya
m'imagino que faran el mateix
Falten sis mesos
per les eleccions
com dèiem
el principal deficit
del nou cap de llista
del Partit Popular
a Tarragona
és la seva joventut
com dèiem abans
i que sigui
poc conegut
per l'electorat
seria absolutament arrogant
si ara
i a més
de dir una falsetat
si jo ara
amb aquesta cadena
Tarragona Ràdio
em dediqués a dir
que soc un polític
que té un grau
de coneixement
del 90%
és evident
que una persona
amb 30 anys
quan de vegades
em pregunten
bueno però
sembla ser
que ets més
una persona
de partit
que no pas
de ciutat
jo sempre dic
el mateix
amb 30 anys
per ser referent
de ciutat
o ets jugador
del nàstic
o tens una mica fumut
i jo el que he de fer
ara és guanyar-me
el que va fer
el mateix
Francesc Ricomà
l'any 95
quan tenia
era una miqueta
més gran que jo
però només una miqueta
tenia 35 anys
i ara
12 anys després
tothom el considera
un referent de ciutat
és el que he d'intentar
fer jo
i evidentment
quan es produeix
una renovació
es produeix
una renovació
amb persones
que han de començar
a definir el seu perfil
i que han de començar
a donar-se a conèixer
i sé que tinc
una feina
llarga
una feina molt intensa
que és una d'aquestes coses
que també
quan acceptes
una responsabilitat
d'aquestes característiques
doncs t'has de plantejar
te l'has de plantejar a casa
has de parlar
amb la teva dona
jo acabo de ser pare
fa un any
i dos mesos només
i evidentment
doncs hem hagut de parlar
que evident
a partir d'ara
doncs inicia
una etapa
extraordinàriament intensa
però com que estem
tan il·lusionats
ho agafem
molt bé
Està clar que en els propers mesos
Alejandro Fernández
haurà de fer una tasca intensa
per donar-se a conèixer
la ciutadania
com a candidat
a l'alcaldia de Tarragona
a les eleccions del mes de maig
i també haurà de fer
entre altres coses
configurar la seva candidatura
en aquest sentit
pensa oferir-li
a l'actual número 2
del grup municipal
del Partit Popular
Maria Mercè Martorell
pensa oferir-li
que s'incorpori
a la seva candidatura
Jo aquests dies
que estic fent
algunes entrevistes
evidentment
em pregunten això sempre
és la pregunta
del milió de dòlars
i bé
jo el que demano
i ho faig
amb una mica
de broma
és pràcticament
un preg
i és que jo veig
que el Ballesteros
l'Arejo i companyia
que porten
pràcticament
tota la legislatura
ja com a candidats
impèptores
no els pregunten
per la llista
i que jo
que porto
només dos dies
nominat
em pregunten
a tot arreu
què faré a la llista
jo em mantinc
amb les meves paraules
jo seria ridícul
que tanqués
les portes
a ningú
i menys encara
a persones
que han demostrat
la seva vàlua
i que són referents
també de ciutat
i que són persones
que han fet
una gestió extraordinària
a mi el que m'agradaria
també ho he dit
a les darreres entrevistes
és tenir
el privilegi
que té
el Frank Reinhard
quan té la plantilla
complerta
que tens un munt
de cracs
i que després
has de fer una selecció
i aquest és un beneït problema
perquè a tothom li agrada
poder tenir
moltes persones
a les quals
poder adreçar-se
i que vulguin compartir
el projecte
del Partit Popular
i després
has de configurar la llista
que evidentment
és una tasca
que com es pot imaginar
a tothom
és il·lusionant
però a la vegada
pot ser desagradable
per tant
jo no li tanco
les portes a ningú
i menys encara
a la Mercè Martorell
que torno a insistir
i ho he dit
en alguna entrevista
per mi és la millor regidora
de patrimoni
que ha tingut a Raona
segurament si li pregunten
tant a Alejandro Fernández
per aquest tema
és perquè segurament
la successió natural
de Francesc Ricoma
com a número dos
podria ser
que ella fos la cap de llista
en cas que Francesc Ricoma
no repetís
com a cap de llista
segurament per això
li pregunten tant
aquests dies a Alejandro Fernández
i ho entén així
imagina
ho entenc perfectament
i a més
no només ho entenc
sinó que puc compartir
l'anàlisi
que fa tothom
i clar
aquí
la qüestió és molt senzilla
normalment
normalment no
sempre
quan
qui nomena
el candidat
d'una formació política
és la formació política
i per tant
bé
doncs
quan el Francesc Ricoma
va
renunciar a continuar
a la vida municipal
els òrgans del partit
es van
es van
es van reunir
i van decidir
oferem-ho
a mi
que evidentment
la Mercè Martorell
doncs és una persona
amb una trajectòria
molt rellevant
a la ciutat de Tarragona
i per això insisteixo
en que seria absolutament
erroni
tancar les portes
amb una persona
com la Mercè Martorell
una última qüestió
pensant ja més enllà
de les eleccions
del mes de maig
es veu Alejandro Fernández
amb el partit popular
tornant a governar
amb Convergència i Unió
bé
jo el primer que
perdó
canvi de candidats
i després del que hi ha hagut
amb el tema del notari
en les últimes eleccions
al Parlament
sí
precisament el tema del notari
no és que ens inquieti massa
i explicaré per què
s'ha parlat molt sovint
de la darrera
minicrisi
que es va patir
a l'Ajuntament de Tarragona
i que es va produir
bàsicament perquè
la dinàmica electoral
de les autonòmiques
va afectar
amb una cosa
que nosaltres
sempre havíem dit
que no havia d'afectar
que era la vida de ciutat
és a dir
Joan Miquel Nadal
com després
ho va reconèixer
i va demanar disculpes
és alcalde de Tarragona
gràcies als vots
del Partit Popular
i l'hem garantit
aquesta possibilitat
durant vuit anys
per tant
ell
tot i que era
candidat a les autonòmiques
doncs segurament
amb determinades afirmacions
hauria d'haver sigut
més prudent
i per tant
es van barrejar
dinàmiques electorals
de les autonòmiques
amb temes de ciutat
que era el que no volíem
es va disculpar
a més fet que agraïm
perquè sabem
que no és fàcil
i per tant
nosaltres
aquest tema
el deixem tancat
segona qüestió
és evident
que el pacte
a Tarragona
s'ha sustentat
de manera molt clara
també
amb la bona relació personal
entre el Francesc Ricomà
i el Joan Miquel Nadal
jo
quan es va
començar
a parlar a la premsa
de la possibilitat
que jo
fos el candidat
vaig veure
que el Joan Arejo
va dir una cosa
que jo comparteixo plenament
perquè és la veritat
i és que
si el problema
han de ser
les relacions personals
no hi haurà problema
tenim una relació personal
molt bona
només això
és a dir
evidentment
ja es veurà
si hi ha pactes o no
perquè dependrà
de moltíssimes coses
però el que és evident
és que
obstacles
a priori
derivats
de la relació personal
o derivats
que ara mateix
la relació entre el Partit Popular
i Convergència i Unió
al conjunt de Catalunya
no és la millor
que es recorda
jo per mi
sempre primaran
els interessos de ciutat
i després
clar
si la relació personal
no ha de ser obstacle
les possibilitats
estan obertes
en fi
aquest serà un escenari
que encara trigarà
com a mínim sis mesos
fins després
de les eleccions municipals
abans tindrem temps
d'anar conversant
amb el nou cap de llista
del Partit Popular
a l'alcaldia de Tarragona
en aquestes eleccions
el mes de maig
Alejandro Fernández
proclamat oficialment
en aquesta càrrec
el passat diumenge
en un acte
que es va fer
aquí a Tarragona
Alejandro Fernández
molta sort en aquesta nova etapa
i fins la propera
moltíssimes gràcies a tots
adeu-sia
bon dia
bon dia