És una destinació turística i els turistes, que tots ho som,
que busquem quan anem a un lloc.
Aprendre, conèixer, descobrir i, per què no, consumir.
I que consumim la gastronomia del lloc, consumim l'artesania,
consumim el paisatge, el gaudi espiritual.
És això, una destinació turística que té diferents productes, no?
Sigui artesania, sigui el tema de la cultura del vi,
nosaltres quan parlem de la Ruta del Sistè parlem de tres paisatges característics,
paisatge del blat, paisatge de l'oli, paisatge del vi, no?
I això ens fa que hi hagi la idea que la Ruta del Sistè és tot un paisatge cultural,
perquè el paisatge, la natura, a vegades tenim la idea que la natura és una cosa verge, no?
En canvi, quan parlem de paisatge vol dir que hi ha la intervenció humana
i és evident que aquest paisatge s'ha anat construint també al llarg de 900 anys
i per això crea tots aquests altres al·licients
i com molt bé deies, el tema del senderisme, el tema dels camins,
per això també parlem d'una ruta del Sistè a peu i en bicicleta
que és un GR de 107 quilòmetres
que aquest sí que uneix els tres monestirs
i al voltant d'aquesta ruta, doncs, gaudir del paisatge
i gaudir de l'oferta gastronòmica, d'allotjament, etcètera, etcètera.
Clar, els visitants, els turistes,
és una ruta per la qual ens sentim molt atrets.
Aquells que són els principals actors,
des dels restauradors, els comerciants,
les mateixes corporacions municipals,
s'hi aboquen, estan entenent aquesta idea de ruta del Sistè
com una marca turística en general?
Quina pregunta més compromesa.
Hi estan molt abocats i hem aconseguit moltes complicitats
des de les administracions,
diferents departaments de la Generalitat,
la mateixa Secretaria General de Turisme a nivell d'estat espanyol.
també als municipis passa que,
i això és comprensible,
hi ha municipis que estan més orientats al turisme que uns altres.
N'hi ha uns que, pel que sigui, per circumstàncies històriques,
pel que sigui, doncs, han cregut en el turisme.
Hi ha d'altres municipis que, o potser perquè no tenen tant recursos
o no tenen tant de patrimoni,
doncs, no orienten el turisme.
Però sí que cada vegada s'entén més
que el turisme no és el simple fet que passi gent
pel voltant dels monuments,
sinó que cada vegada s'entén més
que el fet que hi hagi turisme
vol dir que hi ha algú que fa caixa en el territori.
Això vol dir que es creen llocs de treball,
això vol dir que es creen moviment econòmic.
Per aquesta via s'entén perfectament
i després falta una assignatura pendent
que és veure que la promoció turística
no és un tema que només afecta a les administracions,
sinó que també afecta al sector privat.
I aquesta és una de les tasques,
una de les feines de sensibilització,
de buscar procediments de col·laboració,
sigui a través de la qualitat,
a través de la promoció, etcètera, etcètera.
Això és el que realment porta més hores de feina
perquè no podem fer grans passos
si no estem disposats a anar junts, no?
I a ser capaços de definir
quines actuacions podem fer junts
entre el sector privat i el sector públic,
que és en aquest cas qui gestiona la ruta del sistema
perquè en definitiva són els tres consells comarcals
de les comarques de l'Alcamp,
la Conca de Barberà i l'Urgell,
que van tenir aquesta idea una mica màgica
allà per l'any 89
quan es van inventar aquesta expressió
de la ruta del sistema.
És un procés lent, lògicament,
però que segur que arribarà a bon fi
perquè té la matèria primera fonamental.
I a la ruta del sistema,
quan arriba a l'estiu,
se li posa banda sonora,
que són aquests concerts,
aquestes convocatòries magnífiques,
i que en guany, la veritat,
entre altres coses,
són molt heterogènies,
són propostes molt diferents, totes elles, no?
Molt bé, exacte.
Aquest és potser el tret característic d'aquest cicle.
Pensem que els cicles de concerts
en els monestirs del Sisté
tenen les seves arrels
en uns concerts que es feien a Sant Descreus
des de fa més de 25 anys,
i a l'hora que la ruta del Sisté
també anava situant-se en el mercat,
i a partir de parlar-ho
amb el Departament de Cultura,
va veure's la possibilitat
de fer un cicle que bastés, doncs això,
les tres comarques, no?
Tots sabem que hi ha molts festivals
i de moltes menes arreu de Catalunya.
Hi ha festivals monogràfics
amb música religiosa
o amb un tipus determinat de música.
Nosaltres pensem que en aquest moment
és un festival que està començant,
per tant, el criteri era
no associar música clàssica
o música religiosa en els monestirs,
sinó pensar que,
com que aquest cicle està pensat
tant pels visitants
com per la mateixa gent del territori,
els mateixos habitants del territori,
perquè puguin valorar
i puguin viure d'una altra manera
els monestirs,
que no siguin només les pedres,
sinó que els monestirs
siguin un lloc on passen coses
i on hi ha activitat cultural,
el criteri que mantenim
en aquest segon any
que fem el cicle de concerts
va ser, doncs,
obrir-ho a diferents espais
i també obrir-ho
a diferents músiques.